SlideShare a Scribd company logo
LES PRIMERES CIVILITZACIONS:
   MESOPOTÀMIA I EGIPTE
MESOPOTÀMIA
Les primeres ciutats estat:
• Les primeres ciutats estat, independents les
  unes de les altres, van sorgir el 4.000 a. C a
  Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Èufrates.
• Estaven encerclades de muralles i camps de
  cultiu amb canals per regar.
• La majoria dels habitants eren agricultors o
  pastors o artesans.
• Aparegueren els comerciants, que ja feien
  servir moneda.
Imatge d’una ciutat
Com eren les ciutats:
• Al centre hi havia un temple (ziggurat) on vivien
  els sacerdots que controlaven les collites, el
  comerç i tenien poder polític i religiós.
• Els militars que defensaven les ciutats i
  controlaven la terra, es convertiren en reis.
• Quan hi havia una guerra entre ciutats, els
  vençuts es convertien en esclaus.
Els primers imperis:          L’origen de l’escriptura:
• El 1.800 a. C es va         • Va sorgir a les ciutats
   formar el primer              mesopotàmiques el 3.500
   imperi:         l’imperi      a. C.
   babilònic, on es va        • La feien servir els reis,
   redactar el primer            funcionaris i sacerdots per
   codi de lleis conegut.        portar la comptabilitat, fer
• El 1.300 a. C es va            lleis, ordres.
   formar l’imperi assiri.    • Trobem també els primers
• Al s. VI a. C es formà         textos literaris i religiosos.
   l’imperi persa.
Tipus d’escriptura
          pictogràfica                     cuneïforme
• El pictograma és el dibuix      • Era feta de signes que es
  d’un objecte o concepte: un       feien amb un punxó sobre
  peix...                           fang mullat.
• Posteriorment sorgiren els      • La feien els escribes.
  ideogrames              que
  representaven accions o
  conceptes generals: cantar...
L’arquitectura
• temples: el ziggurat i el palau són les grans
   construccions mesopotàmiques.
• Es feien amb maons
 de fang cuit o assecat
al sol (tova) i es cobrien
amb betum per fer-los
impermeables a l’aigua.
Se n’han conservat pocs
perquè la tova és poc
resistent.
• Per decorar la tova usaven ceràmica vidriada
  de colors brillants amb flors, animals o figures
  geomètriques.
• Inclogueren l’arc i la volta en les seves
  construccions.
L’escultura
• Feien petites estàtues de gent resant
 i de reis.
• Per decorar les
parets dels temples
feien servir relleus
que representaven
monstres, reis o reines.
• També feien esteles on
esculpien escenes de la
vida militar o de caceres.
EGIPTE
• Entre el 5.000 i 4.000 a. C es formà la civilització egípcia a les
  ribes del riu Nil, del qual n’aprofitaven l’aigua. El desert a
  l’altre costat els protegia dels enemics.
• Té dues grans regions:
    – l’Alt Egipte: zona seca al curs
    alt del riu.
    – Baix Egipte: zona del delta
    del riu.
• El Nil és un riu que fa grans crescudes que inunden tota la seva riba. Quan
  l’aigua es retira deixa un llim negre que fertilitza la terra. També és un riu
  navegable pel qual transportaven mercaderies.
• Els egipcis van aprendre a controlar les crescudes del riu amb dics per
  emmagatzemar l’aigua i canals per distribuir-la.
• Les primeres grans ciutats que es van formar
  van ser Menfis i Tebes.
• Els egipcis van desenvolupar el càlcul, la
  geometria, van establir un calendari per saber
  les crescudes del Nil, comptabilitat, tècniques
  de construcció i astronomia.
• Ja van dividir l’any en
365 dies i el dia en
24 períodes.
L’EGIPTE DELS FARAONS
• Cap al 3.000 a. C el faraó Namer va unificar l’Alt i
   Baix Egipte i començaren les dinasties reials que
   governaren durant més de 2.500 anys.
El poder del faraó:
• El faraó era un rei
que governava, garantia
ordre i justícia i tenia el
poder absolut. Era l’amo
de totes les terres,
cap de l’exèrcit i un déu
per als súbdits.
• Controlava i dirigia les obres de canalització i
  el comerç.
• Per governar l’ajudaven els governadors i els
  funcionaris de les diferents províncies en què
  estava dividit
  el regne.
La classe noble:
• Eren els alts funcionaris, els governadors, els
  caps de l’exèrcit, els escribes i els sacerdots.
• El faraó els regalava terres i riquesa per
  garantir la seva fidelitat.
• Els sacerdots dirigien i administraven els
  temples, els ritus
  religiosos, practicaven
  la ciència i sabien
  escriptura jeroglífica.
• Els escribes dominaven l’escriptura jeroglífica i
  el càlcul per transcriure les ordres del faraó.
• Escriptura jeroglífica:
• Cartutxos d’escriptura jeroglífica:
                       • Cartutx de Cleopatra
• L’escriptura jeroglífica es va poder desxifrar
  gràcies el descobriment de la pedra Rosetta:
El poble egipci:
• La majoria eren pagesos lliures que estaven lligats
   a la terra i al faraó. Havien de donar part de la
   collita als funcionaris i estaven obligats a treballar
   gratuïtament en la construcció de temples,
   piràmides...
• També hi havia mercaders
   i artesans que treballaven
   el cuir, ceràmica, joies, pedra...


• Per sota de tots hi havia els esclaus.
Els déus egipcis:
• Tenien una religió politeista perquè adoraven
  molts déus.
• Els més importants són:
  –   Ammó Ra: pare de tots els déus.
  –   Ra: Déu del sol.
  –   Osiris: déu dels morts.
  –   Seth: déu de les tenebres.
  –   Isis: deesa de la fertilitat.
  –   Horus: Déu de la guerra.
  –   Anubis: déu de l’infern.
  –   Thot: déu de la saviesa i inventor de l’escriptura.
• Ra:   • Osiris:
• Seth:   • Isis:
• Horus:   • Anubis:
• Thot:   • Ammó Ra:
• Els déus habitaven els temples i es
  reencarnaven en les estàtues del santuari.
• Els sacerdots retien culte als déus i els
  obsequiaven amb ofrenes.
• A part dels déus els egipcis eren
molt supersticiosos i es protegien
dels mals esperits amb diversos
amulets.
LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT
• Els egipcis creien en la màgia i la vida després de la
mort.
• L’home estava format per cos + ànima, anomenada Ka.
Els rituals funeraris:
• Quan algú es moria el ka passava a la vida d’ultratomba però el cos s’havia
    de conservar perfecte.
• Per això momificaven els cossos: s’embalsamava el difunt i al cap de 40
    dies es convertia en una mòmia dissecada (momificació). En treien els
    òrgans (estómac, fetge, pulmons i intestí) i els posaven dins dels 4 vasos
    canopis.




• Després es feien els funerals i es transportava el difunt fins a la seva
  tomba, on començava el viatge al més enllà.
• Per facilitar aquest viatge la família deixava ofrenes a la tomba,
  pintava les parets i dipositava estàtues que revivien en el més enllà.




• A més s’hi deixava el “Llibre dels morts” que explicava les regles
  sobre com s’havia de comportar el mort davant del Tribunal
  d’Osiris, que jutjava la seva vida a la terra.




• Si el difunt superava el judici, podia entrar a la vida del més enllà i
  continuar amb les seves tasques habituals.
L’ARQUITECTURA EGÍPCIA
• Les grans construccions egípcies foren els
  temples i les tombes que servien per
  expressar el poder dels déus i faraons.
• Eren obres monumentals (molt grans) i
  arquitravades (sense arcs ni voltes) i
  inamovibles (seguien unes normes fixes).
• Es feien amb pedra i es decoraven amb
  gravats, pintura i escultures.
Els temples:
• Tots tenen una estructura molt semblant.
• Accés per una avinguda
d’esfinxs.


• Entrada per una porta monumental amb dos
  grans pilons.




• Davant de la porta hi havia dos obeliscs.
• Ja a dintre hi havia un pati porticat,

la sala hipòstila (amb columnes)



i el santuari, on es guardava l’estàtua del déu i
  només hi podien accedir els sacerdots i el faraó.
• Els nobles i funcionaris podien entrar fins la sala
  hipòstila.
• El poble podia entrar fins al pati només els dies
  de festa i processó.
Les tombes:
• La mastaba: les primeres tombes es deien
  mastabes. Tenien forma rectangular i poca
  altura.




• Les piràmides: posteriorment van aparèixer
  les piràmides. Les més importants són les de
  Gizeh; Keops, Kefren i Micerí
Una piràmide tenia entrades camuflades, galeries i
 cambres funeràries falses per evitar els robatoris.
 La cambra funerària verdadera estava
 dissimulada i tapada amb un mur perquè
 contenia tresors, pintures, estàtues,...
• Els hipogeus: són grans cambres funeràries
  excavades a sota terra decorades amb molt luxe.
  Alguns faraons les preferien a les piràmides per
  evitar saquejos.




• Els pobres, com que també creien en la vida
  després de la mort, també els momificaven i els
  enterraven en fosses o al desert.
ABU SIMBEL
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions

More Related Content

What's hot

La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
Guillem Barceló
 
L’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaL’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaamelisgalmes
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
AranBonamusa
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
Eduardo CONNOLLY
 
La momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic EgipteLa momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic Egiptemiqueldepetra
 
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeTema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Josep Gracia
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
 
Les formes de govern
Les formes de governLes formes de govern
Les formes de governSílvia
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípciasantgisbert
 
Cavallers
CavallersCavallers
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecsfloopy.93
 
Nobles
NoblesNobles
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
aquitawin
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
mcarmenjuan
 

What's hot (20)

La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
 
L’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaL’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglífica
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
 
Déus
DéusDéus
Déus
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
La momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic EgipteLa momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic Egipte
 
ART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRICART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRIC
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeTema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
Les formes de govern
Les formes de governLes formes de govern
Les formes de govern
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípcia
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecs
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
 

Viewers also liked

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
Toni Pitarch
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Rosa Plana Trullols
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
Rosa Plana Trullols
 
Treball socials la vida quotidiana
Treball socials la vida quotidianaTreball socials la vida quotidiana
Treball socials la vida quotidiana
Rosa Plana Trullols
 
Presentació jordi farré
Presentació jordi farréPresentació jordi farré
Presentació jordi farré
Rosa Plana Trullols
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
Joan Picas i Casanovas
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
semgrec
 
Las primeras civilizaciones urbanas
Las primeras civilizaciones urbanasLas primeras civilizaciones urbanas
Las primeras civilizaciones urbanas
Manuela Casado González
 
Sumerios y egipcios
Sumerios y egipciosSumerios y egipcios
Sumerios y egipcios
sanmarinocollege
 
L'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmidesL'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmides
Asensi
 
L'organització política de la societat
L'organització política de la societatL'organització política de la societat
L'organització política de la societatLibertango
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2Maria Loredo
 
Fuentes de Información para historiadores
Fuentes de Información para historiadoresFuentes de Información para historiadores
Fuentes de Información para historiadores
Julio Alonso Arévalo
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
MAICA CIMA
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
MAICA CIMA
 
Resolució de sistemes d'equacions
Resolució de sistemes d'equacionsResolució de sistemes d'equacions
Resolució de sistemes d'equacions
soniamaths
 

Viewers also liked (20)

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratomba
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
 
Art Egipci
Art EgipciArt Egipci
Art Egipci
 
Treball socials la vida quotidiana
Treball socials la vida quotidianaTreball socials la vida quotidiana
Treball socials la vida quotidiana
 
Presentació jordi farré
Presentació jordi farréPresentació jordi farré
Presentació jordi farré
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
Las primeras civilizaciones urbanas
Las primeras civilizaciones urbanasLas primeras civilizaciones urbanas
Las primeras civilizaciones urbanas
 
Sumerios y egipcios
Sumerios y egipciosSumerios y egipcios
Sumerios y egipcios
 
L'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmidesL'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmides
 
L'organització política de la societat
L'organització política de la societatL'organització política de la societat
L'organització política de la societat
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
 
Fuentes de Información para historiadores
Fuentes de Información para historiadoresFuentes de Información para historiadores
Fuentes de Información para historiadores
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
 
Resolució de sistemes d'equacions
Resolució de sistemes d'equacionsResolució de sistemes d'equacions
Resolució de sistemes d'equacions
 

Similar to Les primeres civilitzacions

Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
elisabetvalls1
 
Tema 10 egipte
Tema 10 egipteTema 10 egipte
Tema 10 egipte
Geordie Impiccato
 
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTELES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
sandroalfaro
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egiptemolives3
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
ytomas
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
ciclesuperiorescolalba
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )ciclesuperior56
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turópublica
 
Les civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípciesLes civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípcies
4ta
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípciadtors
 
Egipte
EgipteEgipte
Egiptedtors
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
mcarmenjuan
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
Laia Madroñero Mateus
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
alfredmata
 

Similar to Les primeres civilitzacions (20)

Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
Polis1 T10
Polis1 T10Polis1 T10
Polis1 T10
 
Tema 10 egipte
Tema 10 egipteTema 10 egipte
Tema 10 egipte
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTELES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipte
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Grup3
Grup3Grup3
Grup3
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
 
Les civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípciesLes civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípcies
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
 

More from cristinamoragrau

Classificació de malaltie ssi
Classificació de malaltie ssiClassificació de malaltie ssi
Classificació de malaltie ssi
cristinamoragrau
 
Personas artificials
Personas artificialsPersonas artificials
Personas artificials
cristinamoragrau
 
El cos humà aparell locomotor
El cos humà aparell locomotorEl cos humà aparell locomotor
El cos humà aparell locomotor
cristinamoragrau
 
Cos huma la reproducció
Cos huma la reproduccióCos huma la reproducció
Cos huma la reproducció
cristinamoragrau
 
Nasa
NasaNasa
ORTOGRAFIA. BR/BL
ORTOGRAFIA. BR/BLORTOGRAFIA. BR/BL
ORTOGRAFIA. BR/BL
cristinamoragrau
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
cristinamoragrau
 
Recuperació tema 1 ciències socials
Recuperació tema 1 ciències socialsRecuperació tema 1 ciències socials
Recuperació tema 1 ciències socials
cristinamoragrau
 
Recuperacio 1 a avaluació tema 2 ciències socials
Recuperacio 1 a avaluació tema 2 ciències socialsRecuperacio 1 a avaluació tema 2 ciències socials
Recuperacio 1 a avaluació tema 2 ciències socials
cristinamoragrau
 

More from cristinamoragrau (9)

Classificació de malaltie ssi
Classificació de malaltie ssiClassificació de malaltie ssi
Classificació de malaltie ssi
 
Personas artificials
Personas artificialsPersonas artificials
Personas artificials
 
El cos humà aparell locomotor
El cos humà aparell locomotorEl cos humà aparell locomotor
El cos humà aparell locomotor
 
Cos huma la reproducció
Cos huma la reproduccióCos huma la reproducció
Cos huma la reproducció
 
Nasa
NasaNasa
Nasa
 
ORTOGRAFIA. BR/BL
ORTOGRAFIA. BR/BLORTOGRAFIA. BR/BL
ORTOGRAFIA. BR/BL
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Recuperació tema 1 ciències socials
Recuperació tema 1 ciències socialsRecuperació tema 1 ciències socials
Recuperació tema 1 ciències socials
 
Recuperacio 1 a avaluació tema 2 ciències socials
Recuperacio 1 a avaluació tema 2 ciències socialsRecuperacio 1 a avaluació tema 2 ciències socials
Recuperacio 1 a avaluació tema 2 ciències socials
 

Les primeres civilitzacions

  • 1. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE
  • 2. MESOPOTÀMIA Les primeres ciutats estat: • Les primeres ciutats estat, independents les unes de les altres, van sorgir el 4.000 a. C a Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Èufrates. • Estaven encerclades de muralles i camps de cultiu amb canals per regar. • La majoria dels habitants eren agricultors o pastors o artesans. • Aparegueren els comerciants, que ja feien servir moneda.
  • 4. Com eren les ciutats: • Al centre hi havia un temple (ziggurat) on vivien els sacerdots que controlaven les collites, el comerç i tenien poder polític i religiós.
  • 5. • Els militars que defensaven les ciutats i controlaven la terra, es convertiren en reis. • Quan hi havia una guerra entre ciutats, els vençuts es convertien en esclaus.
  • 6. Els primers imperis: L’origen de l’escriptura: • El 1.800 a. C es va • Va sorgir a les ciutats formar el primer mesopotàmiques el 3.500 imperi: l’imperi a. C. babilònic, on es va • La feien servir els reis, redactar el primer funcionaris i sacerdots per codi de lleis conegut. portar la comptabilitat, fer • El 1.300 a. C es va lleis, ordres. formar l’imperi assiri. • Trobem també els primers • Al s. VI a. C es formà textos literaris i religiosos. l’imperi persa.
  • 7. Tipus d’escriptura pictogràfica cuneïforme • El pictograma és el dibuix • Era feta de signes que es d’un objecte o concepte: un feien amb un punxó sobre peix... fang mullat. • Posteriorment sorgiren els • La feien els escribes. ideogrames que representaven accions o conceptes generals: cantar...
  • 8. L’arquitectura • temples: el ziggurat i el palau són les grans construccions mesopotàmiques. • Es feien amb maons de fang cuit o assecat al sol (tova) i es cobrien amb betum per fer-los impermeables a l’aigua. Se n’han conservat pocs perquè la tova és poc resistent.
  • 9. • Per decorar la tova usaven ceràmica vidriada de colors brillants amb flors, animals o figures geomètriques. • Inclogueren l’arc i la volta en les seves construccions.
  • 10. L’escultura • Feien petites estàtues de gent resant i de reis. • Per decorar les parets dels temples feien servir relleus que representaven monstres, reis o reines. • També feien esteles on esculpien escenes de la vida militar o de caceres.
  • 11. EGIPTE • Entre el 5.000 i 4.000 a. C es formà la civilització egípcia a les ribes del riu Nil, del qual n’aprofitaven l’aigua. El desert a l’altre costat els protegia dels enemics. • Té dues grans regions: – l’Alt Egipte: zona seca al curs alt del riu. – Baix Egipte: zona del delta del riu.
  • 12. • El Nil és un riu que fa grans crescudes que inunden tota la seva riba. Quan l’aigua es retira deixa un llim negre que fertilitza la terra. També és un riu navegable pel qual transportaven mercaderies. • Els egipcis van aprendre a controlar les crescudes del riu amb dics per emmagatzemar l’aigua i canals per distribuir-la.
  • 13. • Les primeres grans ciutats que es van formar van ser Menfis i Tebes.
  • 14. • Els egipcis van desenvolupar el càlcul, la geometria, van establir un calendari per saber les crescudes del Nil, comptabilitat, tècniques de construcció i astronomia. • Ja van dividir l’any en 365 dies i el dia en 24 períodes.
  • 15. L’EGIPTE DELS FARAONS • Cap al 3.000 a. C el faraó Namer va unificar l’Alt i Baix Egipte i començaren les dinasties reials que governaren durant més de 2.500 anys. El poder del faraó: • El faraó era un rei que governava, garantia ordre i justícia i tenia el poder absolut. Era l’amo de totes les terres, cap de l’exèrcit i un déu per als súbdits.
  • 16. • Controlava i dirigia les obres de canalització i el comerç. • Per governar l’ajudaven els governadors i els funcionaris de les diferents províncies en què estava dividit el regne.
  • 17. La classe noble: • Eren els alts funcionaris, els governadors, els caps de l’exèrcit, els escribes i els sacerdots. • El faraó els regalava terres i riquesa per garantir la seva fidelitat. • Els sacerdots dirigien i administraven els temples, els ritus religiosos, practicaven la ciència i sabien escriptura jeroglífica.
  • 18. • Els escribes dominaven l’escriptura jeroglífica i el càlcul per transcriure les ordres del faraó.
  • 20. • Cartutxos d’escriptura jeroglífica: • Cartutx de Cleopatra
  • 21. • L’escriptura jeroglífica es va poder desxifrar gràcies el descobriment de la pedra Rosetta:
  • 22. El poble egipci: • La majoria eren pagesos lliures que estaven lligats a la terra i al faraó. Havien de donar part de la collita als funcionaris i estaven obligats a treballar gratuïtament en la construcció de temples, piràmides... • També hi havia mercaders i artesans que treballaven el cuir, ceràmica, joies, pedra... • Per sota de tots hi havia els esclaus.
  • 23. Els déus egipcis: • Tenien una religió politeista perquè adoraven molts déus. • Els més importants són: – Ammó Ra: pare de tots els déus. – Ra: Déu del sol. – Osiris: déu dels morts. – Seth: déu de les tenebres. – Isis: deesa de la fertilitat. – Horus: Déu de la guerra. – Anubis: déu de l’infern. – Thot: déu de la saviesa i inventor de l’escriptura.
  • 24. • Ra: • Osiris:
  • 25. • Seth: • Isis:
  • 26. • Horus: • Anubis:
  • 27. • Thot: • Ammó Ra:
  • 28. • Els déus habitaven els temples i es reencarnaven en les estàtues del santuari. • Els sacerdots retien culte als déus i els obsequiaven amb ofrenes. • A part dels déus els egipcis eren molt supersticiosos i es protegien dels mals esperits amb diversos amulets.
  • 29. LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT • Els egipcis creien en la màgia i la vida després de la mort. • L’home estava format per cos + ànima, anomenada Ka. Els rituals funeraris: • Quan algú es moria el ka passava a la vida d’ultratomba però el cos s’havia de conservar perfecte. • Per això momificaven els cossos: s’embalsamava el difunt i al cap de 40 dies es convertia en una mòmia dissecada (momificació). En treien els òrgans (estómac, fetge, pulmons i intestí) i els posaven dins dels 4 vasos canopis. • Després es feien els funerals i es transportava el difunt fins a la seva tomba, on començava el viatge al més enllà.
  • 30. • Per facilitar aquest viatge la família deixava ofrenes a la tomba, pintava les parets i dipositava estàtues que revivien en el més enllà. • A més s’hi deixava el “Llibre dels morts” que explicava les regles sobre com s’havia de comportar el mort davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida a la terra. • Si el difunt superava el judici, podia entrar a la vida del més enllà i continuar amb les seves tasques habituals.
  • 31. L’ARQUITECTURA EGÍPCIA • Les grans construccions egípcies foren els temples i les tombes que servien per expressar el poder dels déus i faraons. • Eren obres monumentals (molt grans) i arquitravades (sense arcs ni voltes) i inamovibles (seguien unes normes fixes). • Es feien amb pedra i es decoraven amb gravats, pintura i escultures.
  • 32. Els temples: • Tots tenen una estructura molt semblant. • Accés per una avinguda d’esfinxs. • Entrada per una porta monumental amb dos grans pilons. • Davant de la porta hi havia dos obeliscs.
  • 33. • Ja a dintre hi havia un pati porticat, la sala hipòstila (amb columnes) i el santuari, on es guardava l’estàtua del déu i només hi podien accedir els sacerdots i el faraó. • Els nobles i funcionaris podien entrar fins la sala hipòstila. • El poble podia entrar fins al pati només els dies de festa i processó.
  • 34. Les tombes: • La mastaba: les primeres tombes es deien mastabes. Tenien forma rectangular i poca altura. • Les piràmides: posteriorment van aparèixer les piràmides. Les més importants són les de Gizeh; Keops, Kefren i Micerí
  • 35. Una piràmide tenia entrades camuflades, galeries i cambres funeràries falses per evitar els robatoris. La cambra funerària verdadera estava dissimulada i tapada amb un mur perquè contenia tresors, pintures, estàtues,...
  • 36.
  • 37. • Els hipogeus: són grans cambres funeràries excavades a sota terra decorades amb molt luxe. Alguns faraons les preferien a les piràmides per evitar saquejos. • Els pobres, com que també creien en la vida després de la mort, també els momificaven i els enterraven en fosses o al desert.