SlideShare a Scribd company logo
ENTRENAMENT  ESPORTIU II
“  ENSENYAR A DUBTAR DEL QUÈ S’ENSENYA”   Ortega y Gasset AVALUACIÓ INICIAL
PLANIFICACIÓ    Anàlisi previ de tots els factors objectius, externs i interns que poden influir en el resultat d’una tasca proposada (Álvarez del villar).    Proposta teòrica constituïda per la descripció, previsió, organització i disseny de tots i cada un dels aconteixements de l’entrenament perquè el seu destinatari pugui aconseguir els resultats desitjats en la competició esportiva.  (Seirul·lo 2004) QUAN PLANIFIQUEM NO ENS REFERIM EXCLUSIVAMENT A L’ENTRENAMENT...PARLEM D’UN CONCEPTE MÉS AMPLI
FITXATGES RELACIÓ AMB LA JUNTA RELACIÓ AMB LA PREMSA RELACIÓ AMB ELS JUGADORS RELACIÓ AMB REPRESENTANTS HORARI ENTRENAMENTS PROGRAMACIÓ MICROCICLE RELACIÓ AMB L’AFICIÓ MILLORAR TÈCNICAMENT MILLORAR TÀCTICAMENT MILLORAR FÍSICAMENT ESTABLIR OBJECTIUS SELECCIONAR ELS CONTINGUTS EL·LABORAR LES SESSIONS  ESTABLIR REGLAMENT RÈGIM INTERN COORDINAR ARTICLE
PERIODITZACIÓ    Si la planificació és el projecte previ, la periodització de l’entrenament és la distribució en etapes del projecte. PROGRAMACIÓ    Distribució cronològica dels diferents mètodes d’entrenament en funció d’un objectiu.
L’entrenament és un  concepte col·lectiu  per a totes les mesures d’increment i manteniment del  rendiment esportiu .  Grosser (1986) RECORDES QUÈ ÉS L’ENTRENAMENT? Procés pedagògic  amb la finalitat d’assolir els resultats esportius més elevats possibles .  Godik & Popov (1993) L’entrenament esportiu s’ha d’entendre com a un procés estructurat, temporal i orientat a  incrementar les prestacions  de l’esportista   .   Moreno, M. / Mata, F. et al. (1995) o
Incrementar les prestacions de l’esportista
AIXÍ DONCS, CAL PLANIFICAR PER: - No oblidar-nos de cap dels conceptes que cal treballar - Facilitar la programació diària - Afavorir el control i l’avaluació de l’entrenament. - Treure el màxim rendiment possible del nostre equip - Millorar com a entrenadors! http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Bmp4qaNWgt0
TEMA 1: PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT NORMES PER ACONSEGUIR QUE L’ENTRENAMENT SIGUI EFECTIU DE LA CÀRREGA DE LA PERIODITZACIÓ D’ESPECIALITZACIÓ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
PRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓ 1- PRINCIPI DE REPETICIÓ I CONTINUÏTAT Per tal que l’entrenament sigui efectiu, i l’individu s’adapti, cal que es repeteixi en el temps. Si no hi ha continuïtat no es millora…es provoca un “caos biològic”
A nivell d’iniciació i el manteniment Per entrenar la resistència cal fer-ho com a mínim 2 cops per setmana (3). Cal tenir en compte que la sobrecompensació dura poc (3 dies-1 setmana). En el treball de la força la sobrecompensació dura més temps (fins a dues setmanes) A nivell d’alt rendiment Cal entrenar cada día. Es treballa amb càrregues acumulades. Exemple triatló. Hem de saber els temps de recuperació parcials
2- PRINCIPI DE LA PERIODITZACIÓ DE LA CÀRREGA Un individu no pot mantenir el màxim estat de forma durant molt de temps (màxim 6-8 setmanes). Es creen el que s’anomenen pics de forma. Si volem fer coincidir el nostre pic de forma amb el calendari de competició caldrà establir estratègies d’entrenament…serà la periodització. Existeixen diverses propostes de treball en funció de les característiques del nostre esport
Parlarem més endavant dels diferents models, però en qualsevol cas podem establir una terminologia més o menys comuna: SESSIÓ : 1-2 hores dia MICROCICLE :  sol ser d’una setmana MESOCICLE:  aproximadament un mes SUBPERÍODE:  sol ser d’1-3 mesos PERÍODE:  entre 1- 9 mesos CICLE ANUAL D’ENTRENAMENT
MICROCICLES La durada és de 3 a 14 dies, però normalment correspon a  una setmana d’entrenament. Durant el microcicle hi ha  variacions de les càrregues  de treball (volum i intensitat). S’alternen càrregues d’intensitat elevada amb càrregues de recuperació Dins del microcicle hi podem trobar competicions. En aquest cas s’intentarà  arribar a la competició en sobrecompensació
Cal tenir en compte, per tant, el temps de recuperació de les càrregues d’entrenament:  KEUL, KINDERMAN, GROSSER CÀRREGUES DE PREDOMINI AERÒBIC ,[object Object],CÀRREGA DE VIA MIXTA: AERÒBICA- ANAERÒBICA ,[object Object],[object Object],CÀRREGA DE VIA ANAERÒBICA ,[object Object],[object Object]
CÀRREGA AMB EFECTE ANABÒLIC (FORÇA MÀXIMA) ,[object Object],[object Object],CÀRREGA AMB EFECTE SOBRE EL SISTEMA NEUROMUSCULAR (Velocitat- Tècnica) ,[object Object],[object Object]
- Com programem un microcicle d’entrenament? Nº sessions d’entrenament Objectius i continguts Dia de partit Temps de recuperació de les càrregues Tipus de microcicle (periodització)
OPCIONS  Dins d’un mateix microcicle trobarem una fase d’estimulació i una fase de recuperació (habitualment s’alternen per assimilar la càrrega de treball)
DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS Supòsits pràctics:  Partit Dissabte: Dues, tres o quatre sessions d’entrenament Partit Diumenge Dues, tres o quatre sessions d’entrenament ,[object Object],[object Object],[object Object]
 
TIPUS DE MICROCICLES 1- MICROCICLES D’ENTRENAMENT  CORRENT O SIMPLE ,[object Object],DE SHOCK ,[object Object],DE COMPETICIÓ ,[object Object]
2- MICROCICLES COMPLEMENTARIS  DE RECUPERACIÓ ,[object Object],D’APROXIMACIÓ A LA COMPETICIÓ ,[object Object]
LA MEVA OPCIÓ PERSONAL  DE CÀRREGA Cerca incrementar el rendiment, prioritàriament d’una capacitat condicional, però també s’incrementa la càrrega en aspectes tècnics-tàctics. DE MANTENIMENT Mantenir una dosi de treball adequada de les diferents capacitats condicionals i tènico-tàctiques. DE DESCÀRREGA Disminuir les càrregues d’entrenament per tal de sobrecompensar.
1- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA CAPACITAT AERÒBICA ESPECÍFICA (DE JOC) D’UN ESPORT COL·LECTIU (NO FUTBOL) 2- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA ESPECÍFICA D’UN ESPORT COL·LECTIU (NO FUTBOL) 3- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA POTÈNCIA AERÒBICA ESPECÍFICA D’UN ESPORT COL·LECTIU (NO FUTBOL)
MESOCICLE De la combinació dels microcicles en surten els diferents mesocicles. Solen tenir una durada aproximada d’un mes (de 3 a 6 microcicles). Quan agrupem 3 o 4 mesocicles ens trobem amb un macrocicle.
TIPUS DE MESOCICLES ENTRANT ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],MIC. CÀRREGA MIC. CÀRREGA MIC.  DESCÀRREGA
BÀSICS ,[object Object],[object Object],[object Object],DE DESENVOLUPAMENT MIC.  DESCÀRREGA MIC. CÀRREGA MIC. CÀRREGA MIC. MANTEN ESTABILITZADORS ,[object Object],[object Object],MIC. CÀRREGA MIC. MANTEN MIC. CÀRREGA MIC. MANTEN
PREPARATORIS DE CONTROL ,[object Object],DE COMPETICIÓ ,[object Object],MIC. CÀRREGA MIC. MANTEN MIC. MANTEN MIC. COMPETICIÓ
DE RESTABLIMENT ,[object Object],[object Object],I en els esports col·lectius?...
SOU CAPAÇOS DE VALORAR EL TIPUS DE MICROCICLES I DE MESOCICLES ? DIMARTS DIJOUS
DIVENDRES DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS DISSABTE
DIMARTS DIJOUS
DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS DIVENDRES
DIMARTS DIJOUS
DIVENDRES DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS
DIMARTS DIJOUS
DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS DIVENDRES
TIPUS DE MESOCICLE?  TENIM UN PROBLEMA!...ESTEM PARLANT D’UN ESPORT COL·LECTIU...COM CARAI CONTROLEM LA CÀRREGA I ARA QUÈ TOCA?...
VOLUM ,[object Object],[object Object],[object Object]
INTENSITAT ,[object Object]
[object Object]
MAGNITUD DE CÀRREGA Variable que computa els esforços de tipus físic, tècnic, tàctic i psicològics exigits a tot futbolista que intervé en l’entrenament. 1- PUNTUACIÓ SUBJECTIVA DE LA MAGNITUD DE CÀRREGA Podem establir un barem (ex: 1-10), fet que ens permetrà discernir la dinàmica de càrregues (en esport col·lectius pot ser habitual que ens equivoquem...).
2- CÀRREGA FÍSICA-CONDICIONAL I CÀRREGA COORDINATIVA-COGNITIVA DELS EXERCICIS CÀRREGA CONDICIONAL= Σ (Icondej * TMP ej) CÀRREGA COORD-COGNITIVA= Σ (GDCej * TMP ej) Icondej= intensitat condicional de cada exercici GDCej= grau de dificultat de l’exercici TMP ej= durada de l’exercici ,[object Object],ORIENTACIÓ CONDICIONAL + ORIENTACIÓ COORD-COGNITIVA 2
PRINCIPIS D’ESPECIALITZACIÓ 1- ADAPTACIÓ A L’EDAT I A LA INDIVIDUALITAT DE L’ESPORTISTA SEXE ,[object Object],EDAT Durant el creixement ens trobem amb unes fases sensibles on és preferible desenvolupar unes capacitats o altres (ex: treball força abans de la pubertad?...resistència...coordinació...velocitat reacció)
2- PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA REGULADORA Cal relacionar les capacitats fisiològiques i les coordinatives...la tècnica arriba fins on arriba la condició física INTERRELACIÓ ENTRE CAPACITATS CONDICIONALS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
COORDINAR LA CONDICIÓ FÍSICA AMB LA TÈCNICA Anys 60 entrenament a base de “partidillos”. A partir del 70 es comença a entrenar la condició física per millorar el rendiment en el joc. Anys 80 treball de condició física a partir de l’atletisme. -Cal tenir un mínim de domini tècnic per poder treballar alhora la condició física relacionada amb la tècnica. -Qualsevol increment de condició física ha de suposar una millora tècnica. -Potser, en iniciació, cal treballar primer la tècnica i després la condició física?
3- PRINCIPI DE LA PREFERÈNCIA I DE LA COORDINACIÓ SISTEMÀTICA Quan entrenem en un esport cal conèixer molt bé les prioritats condicionals, coordinatives, psicològiques...i alhora també cal conèixer el nostre esportistes per adaptar l’entrenament als requeriments de l’esport 4- PRINCIPI DE LA REGENERACIÓ PERIODITZADA Per “crear” un esportista d’alt nivell es requereixen com a mínim 8 anys. És un procés lent on cal tenir en compte que l’esportista requereix mecanisme de regeneració físics i psicològics. També cal evitar cremar massa ràpid les etapes de desenvolupament del nen.

More Related Content

What's hot

Flexibilitat i velocitat
Flexibilitat i velocitatFlexibilitat i velocitat
Flexibilitat i velocitatphidalg2
 
La velocitat
La velocitatLa velocitat
La velocitat
llopez46
 
La condició física
La condició físicaLa condició física
La condició física
vilacoral
 
Principis de l'entrenament
Principis de l'entrenamentPrincipis de l'entrenament
Principis de l'entrenamentEDUARDOGAYAN
 
Entrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu IEntrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu Iphidalg2
 
Les qualitats físiques bàsiques
Les qualitats físiques bàsiquesLes qualitats físiques bàsiques
Les qualitats físiques bàsiquesdsatorre
 
Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyamentphidalg2
 
Nivell d'activació
Nivell d'activacióNivell d'activació
Nivell d'activacióphidalg2
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02csalomo
 
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiquesUd 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
Carme Cid Torrentó
 
Alimentació i Nutrició
Alimentació i NutricióAlimentació i Nutrició
Alimentació i Nutrició
jcarmonaespinosa
 
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiuTasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiuRafael Alvarez Alonso
 
Model fitxa sessió classe-grup1 educació física
Model fitxa sessió classe-grup1 educació físicaModel fitxa sessió classe-grup1 educació física
Model fitxa sessió classe-grup1 educació física
Maite Rueda Hernandez
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
joanpol
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
Dani Ribo
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
Sílvia Montals
 
Exercicis de desplaçaments
Exercicis de desplaçamentsExercicis de desplaçaments
Exercicis de desplaçaments
Andrea
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
lurdessaavedra
 

What's hot (20)

Flexibilitat i velocitat
Flexibilitat i velocitatFlexibilitat i velocitat
Flexibilitat i velocitat
 
La velocitat
La velocitatLa velocitat
La velocitat
 
La condició física
La condició físicaLa condició física
La condició física
 
Principis de l'entrenament
Principis de l'entrenamentPrincipis de l'entrenament
Principis de l'entrenament
 
Entrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu IEntrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu I
 
Les qualitats físiques bàsiques
Les qualitats físiques bàsiquesLes qualitats físiques bàsiques
Les qualitats físiques bàsiques
 
Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyament
 
Nivell d'activació
Nivell d'activacióNivell d'activació
Nivell d'activació
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
 
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiquesUd 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
 
Alimentació i Nutrició
Alimentació i NutricióAlimentació i Nutrició
Alimentació i Nutrició
 
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiuTasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
 
La Activitat Física i la Salut
La Activitat Física i la SalutLa Activitat Física i la Salut
La Activitat Física i la Salut
 
Model fitxa sessió classe-grup1 educació física
Model fitxa sessió classe-grup1 educació físicaModel fitxa sessió classe-grup1 educació física
Model fitxa sessió classe-grup1 educació física
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Articulacions
ArticulacionsArticulacions
Articulacions
 
Exercicis de desplaçaments
Exercicis de desplaçamentsExercicis de desplaçaments
Exercicis de desplaçaments
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
 

Similar to ENTRENAMENT II (Generalitats)

Planificació entrenament.pdf
Planificació entrenament.pdfPlanificació entrenament.pdf
Planificació entrenament.pdf
papperino
 
Programacio
ProgramacioProgramacio
Programacio
phidalg2
 
Soler torres,sergi rodriguezalvarez,aritz_bewater
Soler torres,sergi rodriguezalvarez,aritz_bewaterSoler torres,sergi rodriguezalvarez,aritz_bewater
Soler torres,sergi rodriguezalvarez,aritz_bewater
Marc Ruiz Peñarrubia
 
Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Josep Busuldu Pujols
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessióphidalg2
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessióphidalg2
 
Principis basics fonaments
Principis basics fonamentsPrincipis basics fonaments
Principis basics fonaments
fonamentsblog
 
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1   Planificació de l'entrenamentBatx mòdul 1   Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenamentcsalomo
 
Teoria del entrenamiento RESPUESTAS
Teoria del entrenamiento RESPUESTASTeoria del entrenamiento RESPUESTAS
Teoria del entrenamiento RESPUESTAS
Apuntes Inefc
 
L’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanyaL’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanya
jonlops1979
 
Programacio
ProgramacioProgramacio
Programaciophidalg2
 
Preparador físic voleibol
Preparador físic voleibolPreparador físic voleibol
Preparador físic voleibolSuscafd
 
La sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfamentLa sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfamentphidalg2
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Batphidalg2
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Batguest987e0a
 
Metodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaMetodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaphidalg2
 
Resistència i força
Resistència i forçaResistència i força
Resistència i forçaphidalg2
 
Bloc Ii Unitat 8
Bloc Ii Unitat 8Bloc Ii Unitat 8
Bloc Ii Unitat 8Jordi Herna
 

Similar to ENTRENAMENT II (Generalitats) (20)

Planificació entrenament.pdf
Planificació entrenament.pdfPlanificació entrenament.pdf
Planificació entrenament.pdf
 
Planificació 2
Planificació 2Planificació 2
Planificació 2
 
Programacio
ProgramacioProgramacio
Programacio
 
La resistència
La resistènciaLa resistència
La resistència
 
Soler torres,sergi rodriguezalvarez,aritz_bewater
Soler torres,sergi rodriguezalvarez,aritz_bewaterSoler torres,sergi rodriguezalvarez,aritz_bewater
Soler torres,sergi rodriguezalvarez,aritz_bewater
 
Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessió
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessió
 
Principis basics fonaments
Principis basics fonamentsPrincipis basics fonaments
Principis basics fonaments
 
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1   Planificació de l'entrenamentBatx mòdul 1   Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
 
Teoria del entrenamiento RESPUESTAS
Teoria del entrenamiento RESPUESTASTeoria del entrenamiento RESPUESTAS
Teoria del entrenamiento RESPUESTAS
 
L’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanyaL’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanya
 
Programacio
ProgramacioProgramacio
Programacio
 
Preparador físic voleibol
Preparador físic voleibolPreparador físic voleibol
Preparador físic voleibol
 
La sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfamentLa sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfament
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Bat
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Bat
 
Metodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaMetodologia entrenament força
Metodologia entrenament força
 
Resistència i força
Resistència i forçaResistència i força
Resistència i força
 
Bloc Ii Unitat 8
Bloc Ii Unitat 8Bloc Ii Unitat 8
Bloc Ii Unitat 8
 

More from phidalg2

Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1phidalg2
 
Activitat física i estrès ambiental
Activitat física i estrès ambientalActivitat física i estrès ambiental
Activitat física i estrès ambientalphidalg2
 
Nutrició i ajudes ergogèniques
Nutrició i ajudes ergogèniquesNutrició i ajudes ergogèniques
Nutrició i ajudes ergogèniquesphidalg2
 
Fisiologia de l'esforç
Fisiologia de l'esforçFisiologia de l'esforç
Fisiologia de l'esforçphidalg2
 
Fonaments Sociologia i Esport
Fonaments Sociologia i EsportFonaments Sociologia i Esport
Fonaments Sociologia i Esportphidalg2
 
Tecnologies de la informació i la comunicació
Tecnologies de la informació i la comunicacióTecnologies de la informació i la comunicació
Tecnologies de la informació i la comunicacióphidalg2
 
Fracàs dels projectes
Fracàs dels projectesFracàs dels projectes
Fracàs dels projectesphidalg2
 
Projecte maremar
Projecte maremarProjecte maremar
Projecte maremarphidalg2
 
Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1phidalg2
 
Els estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgeEls estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgephidalg2
 
Dinàmica grups
Dinàmica grupsDinàmica grups
Dinàmica grupsphidalg2
 
Preparació examen
Preparació examenPreparació examen
Preparació examenphidalg2
 
Presentació valors
Presentació valorsPresentació valors
Presentació valorsphidalg2
 
Prova d'esforç
Prova d'esforçProva d'esforç
Prova d'esforçphidalg2
 
Entrenament invisible
Entrenament invisibleEntrenament invisible
Entrenament invisiblephidalg2
 
Equipament i
Equipament iEquipament i
Equipament iphidalg2
 
Planificació
PlanificacióPlanificació
Planificacióphidalg2
 

More from phidalg2 (20)

Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1
 
Activitat física i estrès ambiental
Activitat física i estrès ambientalActivitat física i estrès ambiental
Activitat física i estrès ambiental
 
Nutrició i ajudes ergogèniques
Nutrició i ajudes ergogèniquesNutrició i ajudes ergogèniques
Nutrició i ajudes ergogèniques
 
Fisiologia de l'esforç
Fisiologia de l'esforçFisiologia de l'esforç
Fisiologia de l'esforç
 
Fonaments Sociologia i Esport
Fonaments Sociologia i EsportFonaments Sociologia i Esport
Fonaments Sociologia i Esport
 
TRIATLÓ
TRIATLÓTRIATLÓ
TRIATLÓ
 
Tecnologies de la informació i la comunicació
Tecnologies de la informació i la comunicacióTecnologies de la informació i la comunicació
Tecnologies de la informació i la comunicació
 
Fracàs dels projectes
Fracàs dels projectesFracàs dels projectes
Fracàs dels projectes
 
Projecte maremar
Projecte maremarProjecte maremar
Projecte maremar
 
Narinan
NarinanNarinan
Narinan
 
Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1
 
Els estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgeEls estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatge
 
Dinàmica grups
Dinàmica grupsDinàmica grups
Dinàmica grups
 
Preparació examen
Preparació examenPreparació examen
Preparació examen
 
Presentació valors
Presentació valorsPresentació valors
Presentació valors
 
Prova d'esforç
Prova d'esforçProva d'esforç
Prova d'esforç
 
Entrenament invisible
Entrenament invisibleEntrenament invisible
Entrenament invisible
 
Equipament i
Equipament iEquipament i
Equipament i
 
Planificació
PlanificacióPlanificació
Planificació
 
Fatiga
FatigaFatiga
Fatiga
 

ENTRENAMENT II (Generalitats)

  • 2. “ ENSENYAR A DUBTAR DEL QUÈ S’ENSENYA” Ortega y Gasset AVALUACIÓ INICIAL
  • 3. PLANIFICACIÓ  Anàlisi previ de tots els factors objectius, externs i interns que poden influir en el resultat d’una tasca proposada (Álvarez del villar).  Proposta teòrica constituïda per la descripció, previsió, organització i disseny de tots i cada un dels aconteixements de l’entrenament perquè el seu destinatari pugui aconseguir els resultats desitjats en la competició esportiva. (Seirul·lo 2004) QUAN PLANIFIQUEM NO ENS REFERIM EXCLUSIVAMENT A L’ENTRENAMENT...PARLEM D’UN CONCEPTE MÉS AMPLI
  • 4. FITXATGES RELACIÓ AMB LA JUNTA RELACIÓ AMB LA PREMSA RELACIÓ AMB ELS JUGADORS RELACIÓ AMB REPRESENTANTS HORARI ENTRENAMENTS PROGRAMACIÓ MICROCICLE RELACIÓ AMB L’AFICIÓ MILLORAR TÈCNICAMENT MILLORAR TÀCTICAMENT MILLORAR FÍSICAMENT ESTABLIR OBJECTIUS SELECCIONAR ELS CONTINGUTS EL·LABORAR LES SESSIONS ESTABLIR REGLAMENT RÈGIM INTERN COORDINAR ARTICLE
  • 5. PERIODITZACIÓ  Si la planificació és el projecte previ, la periodització de l’entrenament és la distribució en etapes del projecte. PROGRAMACIÓ  Distribució cronològica dels diferents mètodes d’entrenament en funció d’un objectiu.
  • 6. L’entrenament és un concepte col·lectiu per a totes les mesures d’increment i manteniment del rendiment esportiu . Grosser (1986) RECORDES QUÈ ÉS L’ENTRENAMENT? Procés pedagògic amb la finalitat d’assolir els resultats esportius més elevats possibles . Godik & Popov (1993) L’entrenament esportiu s’ha d’entendre com a un procés estructurat, temporal i orientat a incrementar les prestacions de l’esportista . Moreno, M. / Mata, F. et al. (1995) o
  • 7. Incrementar les prestacions de l’esportista
  • 8. AIXÍ DONCS, CAL PLANIFICAR PER: - No oblidar-nos de cap dels conceptes que cal treballar - Facilitar la programació diària - Afavorir el control i l’avaluació de l’entrenament. - Treure el màxim rendiment possible del nostre equip - Millorar com a entrenadors! http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Bmp4qaNWgt0
  • 9.
  • 10. PRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓ 1- PRINCIPI DE REPETICIÓ I CONTINUÏTAT Per tal que l’entrenament sigui efectiu, i l’individu s’adapti, cal que es repeteixi en el temps. Si no hi ha continuïtat no es millora…es provoca un “caos biològic”
  • 11. A nivell d’iniciació i el manteniment Per entrenar la resistència cal fer-ho com a mínim 2 cops per setmana (3). Cal tenir en compte que la sobrecompensació dura poc (3 dies-1 setmana). En el treball de la força la sobrecompensació dura més temps (fins a dues setmanes) A nivell d’alt rendiment Cal entrenar cada día. Es treballa amb càrregues acumulades. Exemple triatló. Hem de saber els temps de recuperació parcials
  • 12. 2- PRINCIPI DE LA PERIODITZACIÓ DE LA CÀRREGA Un individu no pot mantenir el màxim estat de forma durant molt de temps (màxim 6-8 setmanes). Es creen el que s’anomenen pics de forma. Si volem fer coincidir el nostre pic de forma amb el calendari de competició caldrà establir estratègies d’entrenament…serà la periodització. Existeixen diverses propostes de treball en funció de les característiques del nostre esport
  • 13. Parlarem més endavant dels diferents models, però en qualsevol cas podem establir una terminologia més o menys comuna: SESSIÓ : 1-2 hores dia MICROCICLE : sol ser d’una setmana MESOCICLE: aproximadament un mes SUBPERÍODE: sol ser d’1-3 mesos PERÍODE: entre 1- 9 mesos CICLE ANUAL D’ENTRENAMENT
  • 14. MICROCICLES La durada és de 3 a 14 dies, però normalment correspon a una setmana d’entrenament. Durant el microcicle hi ha variacions de les càrregues de treball (volum i intensitat). S’alternen càrregues d’intensitat elevada amb càrregues de recuperació Dins del microcicle hi podem trobar competicions. En aquest cas s’intentarà arribar a la competició en sobrecompensació
  • 15.
  • 16.
  • 17. - Com programem un microcicle d’entrenament? Nº sessions d’entrenament Objectius i continguts Dia de partit Temps de recuperació de les càrregues Tipus de microcicle (periodització)
  • 18. OPCIONS Dins d’un mateix microcicle trobarem una fase d’estimulació i una fase de recuperació (habitualment s’alternen per assimilar la càrrega de treball)
  • 19.
  • 20.  
  • 21.
  • 22.
  • 23. LA MEVA OPCIÓ PERSONAL DE CÀRREGA Cerca incrementar el rendiment, prioritàriament d’una capacitat condicional, però també s’incrementa la càrrega en aspectes tècnics-tàctics. DE MANTENIMENT Mantenir una dosi de treball adequada de les diferents capacitats condicionals i tènico-tàctiques. DE DESCÀRREGA Disminuir les càrregues d’entrenament per tal de sobrecompensar.
  • 24. 1- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA CAPACITAT AERÒBICA ESPECÍFICA (DE JOC) D’UN ESPORT COL·LECTIU (NO FUTBOL) 2- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA ESPECÍFICA D’UN ESPORT COL·LECTIU (NO FUTBOL) 3- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA POTÈNCIA AERÒBICA ESPECÍFICA D’UN ESPORT COL·LECTIU (NO FUTBOL)
  • 25. MESOCICLE De la combinació dels microcicles en surten els diferents mesocicles. Solen tenir una durada aproximada d’un mes (de 3 a 6 microcicles). Quan agrupem 3 o 4 mesocicles ens trobem amb un macrocicle.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30. SOU CAPAÇOS DE VALORAR EL TIPUS DE MICROCICLES I DE MESOCICLES ? DIMARTS DIJOUS
  • 31. DIVENDRES DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS DISSABTE
  • 33. DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS DIVENDRES
  • 35. DIVENDRES DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS
  • 37. DIUMENGE DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS DIVENDRES
  • 38. TIPUS DE MESOCICLE? TENIM UN PROBLEMA!...ESTEM PARLANT D’UN ESPORT COL·LECTIU...COM CARAI CONTROLEM LA CÀRREGA I ARA QUÈ TOCA?...
  • 39.
  • 40.
  • 41.
  • 42. MAGNITUD DE CÀRREGA Variable que computa els esforços de tipus físic, tècnic, tàctic i psicològics exigits a tot futbolista que intervé en l’entrenament. 1- PUNTUACIÓ SUBJECTIVA DE LA MAGNITUD DE CÀRREGA Podem establir un barem (ex: 1-10), fet que ens permetrà discernir la dinàmica de càrregues (en esport col·lectius pot ser habitual que ens equivoquem...).
  • 43.
  • 44.
  • 45.
  • 46. COORDINAR LA CONDICIÓ FÍSICA AMB LA TÈCNICA Anys 60 entrenament a base de “partidillos”. A partir del 70 es comença a entrenar la condició física per millorar el rendiment en el joc. Anys 80 treball de condició física a partir de l’atletisme. -Cal tenir un mínim de domini tècnic per poder treballar alhora la condició física relacionada amb la tècnica. -Qualsevol increment de condició física ha de suposar una millora tècnica. -Potser, en iniciació, cal treballar primer la tècnica i després la condició física?
  • 47. 3- PRINCIPI DE LA PREFERÈNCIA I DE LA COORDINACIÓ SISTEMÀTICA Quan entrenem en un esport cal conèixer molt bé les prioritats condicionals, coordinatives, psicològiques...i alhora també cal conèixer el nostre esportistes per adaptar l’entrenament als requeriments de l’esport 4- PRINCIPI DE LA REGENERACIÓ PERIODITZADA Per “crear” un esportista d’alt nivell es requereixen com a mínim 8 anys. És un procés lent on cal tenir en compte que l’esportista requereix mecanisme de regeneració físics i psicològics. També cal evitar cremar massa ràpid les etapes de desenvolupament del nen.