2. COMPOSICIÓ DE L ‘AIRE SEC
Gas Abundància
L’atmosfera és la capa de gasos que envolta a la Terra.•
S’estén fins a uns 1000 km, encara que en els 15 primers
km es troba el 95% dels gasos que la componen.
•
Nitrogen (N2) 78,08%
Oxigen (O2) 20,95%
Argó (Ar) 0,93%
Diòxid de carboni (CO2) 0,03%
Altres gasos nobles Menys de 0,001%
COMPOSICIÓ
3. Estructura de
l’atmosfera
L’ atmosfera està dividida en capes:
Troposfera. Dels 0 m a los 12 Km. El seu gruix
varia entre els pols (8km) i l’equador (17 km)
Es produeixen els fenòmens meteorològics
(núvols, pluja, etc), per diferències de T i P
•
Estratosfera. Fins els 50 km d’altitud. No hi ha
corrents verticals. La temperatura oscil·la entre
–50 °C y +70 °C en la zona pròxima a la capa
d’ozó a causa de l’absorció de la radiació
ultraviolada del Sol.
•
Mesosfera. S'estén fins els 80 km d’altitud. La
temperatura disminueix de forma progressiva
fina a –70 °C. Molt tènue (0,1 de la massa
d’aire)
•
Ionosfera o Termosfera. S'estén fins els 500 km
de altitud. La temperatura augmenta de forma
progressiva fins 1000 °C. La majoria de les
molècules estan ionitzades per la radiació solar
•
4. L'atmosfera ens
protegeix
ESTRATOSFERATROPOSFERA
20 km
10 km
5 km
0 km
• La atmosfera està formada per una mescla de
gasos.
• El 99% es troben en la troposfera i en la
estratosfera.
• Capa turbulenta.
• Hi ha núvols, vent.
• Tenen lloc fenòmens meteorològics.
•Sòls l’aire d'aquesta part és respirable.
•El CO2 i altres gasos produeixen l’efecte
hivernacle, mantenint la temperatura
adequada
• És una zona molt tranquil·la.
• En ella es troba l’ozó.
• L’ozó actua com un filtre de les
radiacions solares.
6. Radiació solar
La radiació solar és l’energia electromagnètica radiada pel Sol. El
Sol emet com un cos negre amb una temperatura d’uns 6000ºC. El
99% de la radiació del sol es troba compresa entre el UV extrem i
l’IR proper, és a dir les longituds d’ona (10nm i 1.5 μm). La franja
en què la quantitat de radiació és màxima és en la franja de llum
visible (0.4 μm i 0.7 μm), que corresponen als colors violeta i
vermell.
7. La Terra manté una temperatura
més o menys constant. Això vol dir
que tanta energia entra com energia
surt, ja que d'una altra manera,
s'escalfaria o es refredaria. El
balanç entre l'energia rebuda i
l'energia radiada a l'exterior ha
romàs equilibrat al llarg de la
història de la Terra, amb algunes
fluctuacions transitòries que s'han
traduït en canvis climàtics.
Balanç energètic
9. Insolació
La inclinació en que arriba la radiació solar i el diferent grau
d’absorció de la superfície (aigua, terra fosca o clara...) fa que
l’aire més proper a la superfície s’escalfi de forma diferent.
Això dóna lloc
a moviments
d’aire: el més
calent puja i es
substituït per
aire fred
10. Insolació
A causa de la
inclinació de l’eix de
la Terra, els hemisferis
terrestres reben una
insolació diferent al
llarg de l’any, donant
lloc a la diferent
durada del dia i a les
estacions.
Als Equinoccis, el dia i
la nit tenen la mateixa
durada, i als solsticis
la diferència entre el
dia i la nit és màxima
11. L’aire calent de l'Equador forma
corrents ascendents que es dirigeix
cap a latituds més altes, i l’aire fred
es mou cap a l’Equador en
superfície.
S’estableixen dues cèl·lules de
convecció, una en cada hemisferi
A causa del moviment de rotació
de la Terra, cada cèl·lula es
divideix en tres
Moviment general de
l’aire
12. LA HUMITAT.
És el contingut de vapor d‘aigua en l’aire.•
L'higròmetre és l’instrument utilitzat per mesurar la humitat de l’aire.•
• Quan s’escalfa,
l’aire puja. A
mesura que
ascendeix, va
refredant-se i el
vapor d’aigua es
condensa en
petites gotes o
cristalls de gel
L’humitat relativa és la quantitat de vapor d’aigua que hi
ha en un volum d’aire en relació al que tindria si estigués
saturat
13. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA.
PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I ALTURA
Pressió (hectopascals)
0 200 400 600 800 1000
28
24
20
1
6
1
2
8
4
Altura(kilometres)
Presiónnormalalniveldel
mar
BARÓMETRE DE CUBETA
• La pressió atmosfèrica és la força per unitat de superfície exercida per la massa
d’aire atmosfèric sobre la terra. El baròmetre és l' instrument de mesura.
Everest
8845 m
760 mm
Presió
atmosfèricrica
Pressió del
mercuri
Mercuri
Buit
• A nivell del mar, la columna de mercuri puja fins 760 mm de promig, equivalent a
una pressió de 1013 hectopascals
14. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA.
Les isòbares són línies imaginàries que uneixen punts de la mateixa pressió.•
B A 1024 Mb
1020 Mb
1016 Mb
1012 mb
1008 Mb
1004 Mb
1000 Mb
996 Mb
La presión
ÉS BAIXA
La presión
ÉS ALTA
Isobaras
VARIACIÓ DE LA PRESSIÓ EN BORRASQUES IANTICICLONS
• Hi ha altes pressions (anticiclons) quan els valors superen els 1013 hP, i baixes
pressions (borrasques) en cas contrari. Els valors de la pressió atmosfèrica
varien amb la altitud, situació geogràfica i el temps.
15. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I VENTS.
El vent és el moviment de les masses d’
aire amb respecte a la superfície
terrestre.
•
DIRECCIÓ DELS VENTS
Als llocs que ascendeix l’aire, disminueix la
pressió originant un centre de baixes
pressions o borrasques (B). Hi ha
inestabilitat i es solen produir
precipitacions.
•
El penell és l’instrument que
indica la direcció del vent.
•
L’anemómetre és l’instrument
utilitzat per mesurar la velocitat
del vent expressada en nusos
o en m/s.
•
1 nus = 0,5 m/s
Als llocs que descendeix l’aire,
augmenta la pressió formant un
anticicló (A)
•
Hi ha estabilitat atmosfèrica i
acostuma a fer bon temps.
16. ELS VENTS
¿Per què es mou
l’aire?Aire
calent • L’aire s’escalfa en contacte amb
la superfície terrestre i puja.
• En allunyar-se de la superfície,
l’aire es refreda baixa.
Aire
fred
• El Sol és el responsable del
moviment de l’aire atmosfèric
17. Segons la causa les precipitacions poden ser:•
• De convecció: produïdes per l’escalfament i
ascens de masses de aire.
• Orogràfiques: les muntanyes obliguen a
ascendir la massa d’aire, s’ expandeix i
refreda, produint pluges.
• De front: quan es troben una massa d’aire
fred i una massa càlida,
6 °C 16 °C
Aire caliente y seco
Aire templado y húmedo
2000 m
1000 m
0 m
PRECIPITACIONS
Una massa d’aire és una gran extensió d'aire, que cobreix una àrea mínima de
centenars de milers de km2
, en la qual les propietats físiques de l'aire, temperatura i
humitat principalment, varien poc en sentit horitzontal.
18. Fronts
un front és una franja de separació entre dues masses d'aire
L’aire més fred i més dens es posa en
forma de falca sot l’aire més càlid i menys
dens, aixecant-lo. Aquest moviment
d’ascensió causa la baixada de
la pressió al llarg del front fred i pot
causar la formació d’una línia estreta de
ruixats i tempestes de llamps i trons quan
hi ha prou humitat. Es mouen ràpidament
És una massa d'aire tebi que avança per a
reemplaçar a una massa d'aire fred que
retrocedeix. Precipitació de baixa
intensitat i molta duració
FRONT FRED
FRONT CÀLID
19. ELS VENTS LOCALS
SENTIT DE LES BRISES
Brisa diurna
En la superfície terrestre, les masses d’aire es desplacen des de les zones
d’altes pressions cap a les de baixes pressions.
•
Els vents són moviments de masses d’aire entre diferents punts com a
conseqüència de les diferències de pressió.
•
Els moviments d’aire més característics són les brises, l’origen de les quals es
deu a la diferència de temperatura entre el mar i el terra.
•
Brisa nocturna
21. Temps atmosfèric i clima
El temps meteorològic és l'estat de l'atmosfera en un moment i
en un lloc determinat.
El clima és el conjunt de
condicions atmosfèriques
que caracteritzen una
regió. Per a l'estudi del
clima cal analitzar durant
un període mínim de 20
anys els elements
del temps
22. factors del clima
Latitud geogràficadetermina el grau d'inclinació dels rajos del Sol i la
diferència de la duració del dia i la nit. Com més
directament incideix la radiació solar, més s'escalfa el sòl.
Altitud determina la temperatura i la humitat.
Continentalitat La proximitat del mar influïx sobre les temperatures i
dóna més humitat. A l'hivern fa menys fred i a l'estiu
menys calor que en l'interior.
23. Climogrames
Un climograma és un gràfic que reflecteix el clima d'un lloc
determinat.
A la gràfica figuren les temperatures (representades amb una línia vermella) i les
precipitacions (representades amb un rectangle blau) mitjanes de cada mes i del
seu anàlisi es pot interpretar el clima al qual pertany.
Per interpretar un climograma hem de tenir en compte els
aspectes bàsics següents:
En primer lloc s'ha d'observar si els valors totals de temperatura
i precipitació són alts o baixos.
Després cal analitzar l'oscil·lació tèrmica, és a dir, la diferència
en graus centígrads (ºC) entre el mes més càlid i el mes més
fred.
A continuació cal valorar el ritme estacional de les
precipitacions (en quina estació o estacions es concentren)
Finalment, cal analitzar si hi ha sequera estival. Es dóna quan
la barra de les precipitacions està per sota de la línia de les
temperatures.
http://www.xtec.cat/~rherna24/meteo_climogrames.htm
25. L’HIDROSFERA
La hidrosfera és la capa d’aigua que cobreix unes tres quartes parts del
nostre planeta.
HIDROSFERA
AIGÜES
OCEÀNIQUES
AIGÜES
CONTINENTALS
OCEANS
MARS
RIUS
GLACERES
AIGÜES
SUBTERRÀNIES
AIGÜES
SUPERFICIALS
LLACS
30. MAREES
Són els ascensos i descensos del nivell del mar a causa de l'atracció gravitatòria que la Lluna
i, en menor grau el Sol, exerceixen sobre l'aigua. Aquests astres provoquen un apilament
d'aigua a la zona oceànica més propera a la Lluna, i també a la zona oposada, perquè en ser
mínima l'atracció gravitatòria, la força centrífuga origina un altre apilament. Això es tradueix
en un ascens del nivell del mar, anomenat marea alta o plenamar. Simultàniament, en els
dos llocs intermedis, i per la manca d'aigua, es produeix un descens del nivell del mar que rep
el nom de marea baixa o baixamar. Degut al moviment de rotació de la Terra, a la majoria
de les poblacions cada dia es produeixen dos ascensos (plenamars) i dos descensos
(baixamars).
