La fi de l'antic règim i les revolucions lliberals.pdf

1. 6
Avui creiem que la igualtat o la
llibertat dels éssers humans són
drets indiscutibles. Però fa poc
més de dos-cents anys les socie-
tats europees consideraven que
els homes i les dones no eren
iguals en drets, ni eren lliures de
reunir-se ni d’expressar el que
volien o d’elegir els seus gover-
nants. Eren les societats de
l’Antic Règim. Això va comen-
çar a canviar durant el segle XVII
a Anglaterra i a finals del segle
XVIII als Estats Units (Declaració
d’Independència dels EUA) i a
França (Revolució Francesa). Al
llarg del segle XIX bona part de
les societats europees van viure
revolucions que seguien les no-
ves idees liberals. També van co-
mençaradespertar-selesnacions
que estaven sotmeses o esparses
en diversos estats. És el fenomen
del nacionalisme.
Unitat 1
Unitat 1
7
La fi de l’Antic Règim i
les revolucions liberals
La fi de l’Antic Règim i
les revolucions liberals
Jurament del Joc de Pilota, de Jacques-Louis David.
S’inicia la revolució americana i se signa
la Declaració d’Independència dels EUA.
Constitució
americana.
Revolta independentista
a Irlanda.
Onada
revolucionària a Europa.
Edat Contemporània
Edat Moderna
Antic Règim
absolutisme
liberalisme
revolució burgesa o liberal
Revolució Francesa
Drets de l’Home i del Ciutadà
nacionalisme
PARAULES CLAU
1787 1789
1750
1776
1800
1799-1815 1830 1847 1848
1850
1871
1875
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Definir què és l’Antic Règim i enunciar algunes de les seves característi-
ques principals.
2. Enunciar i identificar les característiques principals del liberalisme.
3. Descriure els fets més importants de la Revolució Francesa i assenyalar-
ne les causes i algunes de les conseqüències principals.
4. Exposar els trets principals dels moviments nacionalistes del segle XIX.
5. Identificar els trets més importants de l’art neoclàssic i del romàntic.
El 5 de maig es reuneixen els Estats Generals
a Versalles. S’inicia la Revolució Francesa.
Napoleó consolida els avenços
de la Revolució a França.
La Llibertat guiant el poble, de Delacroix, pintura
romàntica, reflecteix la revolució de 1830 a París.
Bismarck és l’artífex de
la unificació d’Alemanya.

2. La societat continuava dividida en tres estaments*. Els nobles i els
clergues constituïen els dos estaments privilegiats perquè no pagaven
impostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament, format per tots
aquells que no eren ni nobles ni clergues, era el més nombrós. Els seus
membres havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna.
El tercer estament era format majoritàriament per pagesos que, ha-
bitualment, treballaven terres que no eren seves i feien llargues jornades
per obtenir-ne una producció força magra. Molts pagesos depenien
d’un senyor feudal, noble o eclesiàstic, que els podia jutjar i que els exi-
gia el lliurament d’una part de la collita en concepte d’impostos.
Alguns membres del tercer estament vivien a les ciutats. Eren els ar-
tesans que treballaven i vivien en petits tallers, i els burgesos, un grup so-
cial que s’anava enriquint progressivament amb el comerç colonial.
1.2. L’absolutisme
Bona part dels estats europeus tenia, a l’inici del segleXVIII, el mateix sis-
tema polític: la monarquia absoluta.
Els reis absoluts tenien un poder il·limitat: dictaven les lleis, dirigien
el govern i aplicaven la justícia. Ni nobles, ni clergues, ni tan sols les
Corts podien limitar el seu poder. Els defensors de la monarquia abso-
luta sostenien que el rei havia rebut el seu poder de Déu. Per això, aques-
ta forma de govern també es coneix com a monarquia absoluta de dret
diví. El rei absolut no havia de retre comptes dels seus actes a ningú, lle-
vat de Déu, i per demostrar el seu gran poder vivia en palaus luxosos,
com Versalles, amb la seva cort.
Només al Regne Unit el sistema polític era diferent. Des de finals
del segle XVII el monarca anglès governava juntament amb el Parla-
ment i s’havia de sotmetre a les lleis d’aquesta institució. S’estrenava un
nou model polític que s’estendria a altres estats europeus a finals del se-
gle XVIII: la monarquia parlamentària.
9
8
Unitat 1
Unitat 1
Estament. Cadascun dels grups so-
cials, legalment desiguals, en què es
dividia la societat europea medieval i
moderna.
VOCABULARI
REGNE
DE
NORUEGA
I
DINAMARCA
S U È C I A
M A R
D E L
N O R D
REGNE UNIT DE LA
GRAN BRETANYA
I IRLANDA
O C E À
A T L À N T I C
E S P A N Y A
F R A N Ç A
I M P E R I
R U S
REGNE DE
LES DUES
SICÍLIES
ESTATS
PONTIFICIS
SUÏSSA
PAÏSOS
BAIXOS
P O L Ò N I A
M A
R
B
À
L
T
I
C
A
M A R M E D I T E R R À N
I A
P
O
R
T
U
G
A
L
0 500 km
Prússia
Territoris de l’Imperi austríac
ESTATS
ALEMANYS
I M P E R I A U S T R Í A C
I M P E R I
T U R C
P R Ú S S
I A
SAVOIA
Font 1. Europa el 1789.
1.1. Observa aquest mapa i busca les dife-
rències que hi ha respecte de l’Europa ac-
tual.
Font 2. Lluís XIV, rei de França, en una
pintura de J. Rigaud (1701). Lluís XIV és
l’exemple més representatiu d’un monar-
ca absolut.
A C T I V I T A T S
1.3. Què es coneix per Antic Règim?
1.4. Per què era elevada la mortalitat durant l’Antic Règim?
1.5. Com s’anomenen els grups en què es dividia la societat dels seglesXVI,
XVII i XVIII?
1.6. Què significa l’expressió «monarquia absoluta de dret diví»?
1.7. Quines són les característiques de la monarquia absoluta?
1.2. Llegeix el text de la font 3 i fes aques-
tes activitats:
a) Posa un títol al text.
b) Argumenta per escrit com l’autor justifi-
cava l’origen diví del monarca.
Antic Règim
PARAULES CLAU
1. L’Antic Règim
S’anomena Antic Règim la societat, la política, l’economia i la cultura
pròpia dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII, època que
coincideix amb l’Edat Moderna.
1.1. La societat de l’Antic Règim
La majoria d’habitants d’Europa a començaments del segle XVIII vivien
al camp. Per tant, la població, com a l’Edat Mitjana, continuava sent fo-
namentalment rural i l’agricultura era l’activitat econòmica principal.
Les males collites eren freqüents, i molt sovint els europeus patien cri-
sis de subsistències caracteritzades per la puja dels preus dels aliments
i els morts a causa de la fam.
La manca d’aliments i les guerres provocaven una elevada mortalitat.
Unes 40 persones de cada 1 000 morien anualment, però el nombre de
naixementstambéeraaltisesituavaenunnivellsimilaraldedefuncions.
Font 3.
Després de Déu no hi ha res més gran a la terra que els prínceps sobirans per Ell insti-
tuïts. Així, qui menysprea el seu príncep sobirà, menysprea Déu, del qual aquell és la
imatge sobre aquesta terra.
JEAN BODIN: Els sis llibres de la República.
absolutisme
PARAULES CLAU
RECORDA
El sistema polític de l’Antic Règim
era la monarquia absoluta.

3. 11
• La separació de poders. Aquest principi, divulgat per Mon-
tesquieu, parteix de la constatació que qualsevol Estat té tres poders:
el poder legislatiu (que fa les lleis), el poder executiu (que governa apli-
cant les lleis) i el poder judicial (que jutja els infractors de les lleis).
D’acord amb aquest principi, els tres poders de l’Estat han de recaure
en institucions diferents: el poder legislatiu correspon al parlament, el
poder executiu pertoca al govern i el poder judicial ha de recaure en
tribunals de justícia independents dels altres dos poders. Aquest prin-
cipi topava amb el fet que els monarques absoluts acumulaven els tres
poders en la seva persona.
2. El liberalisme: unes noves idees
Durant el segle XVIII van aparèixer a Europa unes noves idees polítiques
anomenades liberalisme. Aquesta ideologia, que criticava la monar-
quia absoluta, va ser entesa per la burgesia com una alternativa a l’ab-
solutisme.
Bona part de les idees liberals que van néixer al segle XVIII avui en-
cara tenen plena vigència, ja que són la base dels règims polítics dels
països democràtics actuals.
El liberalisme polític es fonamenta en els punts següents:
• La sobirania nacional. Segons aquesta idea, tots els poders de
l’Estat (governar, jutjar i fer les lleis) han de provenir del poble. Per
això, quan en un país s’aplica el principi de la sobirania nacional, els
governants són escollits pel poble mitjançant el vot o sufragi. La idea
de sobirania nacional topava frontalment amb la monarquia absoluta,
ja que els reis absoluts creien que no havien rebut el seu poder del po-
ble sinó directament de Déu.
• La igualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest principi liberal,
difós per Rousseau, sosté que la llei ha de ser única per a tots els ciuta-
dans d’un mateix país.
La idea d’igualtat davant la llei contradeia els privilegis estamentals
i l’existència de normes i lleis diferents en les diverses possessions feu-
dals que hi havia dins un mateix país.
• El reconeixement de drets i llibertats individuals, com ara la lli-
bertat d’associació, d’expressió, de pensament i de religió. El pensador
francès Voltaire va ser un dels intel·lectuals que més va insistir en el re-
coneixement d’aquest conjunt de llibertats.
• El dret a la propietat privada era un dels més importants dins
aquesta sèrie de drets i llibertats. El reconeixement del dret a la pro-
pietat permet, als ciutadans que posseeixin propietats, disposar-ne lliu-
rement.
Els pensadors que van formular el liberalisme formaven part de la
Il·lustració, que era un corrent de pensament que es va difondre arreu
d’Europa durant el segle XVIII i que basava les seves anàlisis en la raó i
en l’experimentació.
Les idees liberals ben aviat van tenir el suport de la burgesia. Aquest
grup social pertanyent al tercer estament havia anat adquirint progres-
sivament més poder econòmic. No posseïa, però, cap poder polític. Els
burgesos veien en el liberalisme una possibilitat d’enderrocar les mo-
narquies absolutes i de construir un nou sistema polític sota el seu con-
trol. Així, de mica en mica, la burgesia de diferents països europeus
s’anava dotant d’una eina que va fer servir al final del segle XVIII i al co-
mençament del XIX per enfonsar definitivament l’Antic Règim, con-
trari als seus interessos.
10
Unitat 1
Unitat 1
liberalisme
PARAULES CLAU
Font 6. La divisió de poders
Quan en la mateixa persona es reuneixen el poder legislatiu i el poder executiu, no hi
ha llibertat. Tampoc no hi ha llibertat si el poder de jutjar no és ben separat del poder
legislatiu i de l’executiu.
Tot estaria perdut si el mateix home exercís tots tres poders: el de fer lleis, el d’executar
les resolucions públiques i el de jutjar els delictes o les diferències entre particulars.
MONTESQUIEU: L’esperit de les lleis.
Font 5. L’origen del govern
Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del conjunt
d’homes lliures que han de formar part d’aquesta societat. Això i només això és el que
ha de donar origen a qualsevol govern legítim del món.
JOHN LOCKE: Assaig sobre el govern civil (adaptació).
Font 4. John Locke (1632-1704).
1.8. Llegeix el text de la font 5 i contesta
aquestes preguntes:
a) Quin ha de ser l’origen de qualsevol go-
vern, segons Locke?
b) Quina mena de governs existents a l’Eu-
ropa dels segles XVII i XVIII creus que Locke
consideraria il·legítims? Per què?
c) Com s’anomena la idea liberal que Locke
defensa en aquesta font?
1.9. Llegeix el text de Montesquieu i contesta les preguntes següents:
a) En què consisteix, segons Montesquieu, cadascun dels tres poders de l’Estat?
b) Què en pensaria, un absolutista, d’aquestes paraules de Montesquieu? Argumenta la
resposta.
Font 7. Gravat de l’època que representa
Voltaire i Rousseau.
Governar aplicant
les lleis
Fer lleis
Jutjar els infractors
de les lleis
LA DIVISIÓ DE PODERS
Font 8. La divisió de poders.
1.10. Observa l’organigrama i fes aquestes activitats:
a) Exposa per escrit la informació que et proporciona aquest organigrama.
b) Confecciona un organigrama que expliqui d’on provenien els poders de l’Estat en una
monarquia absoluta i a quines persones o institucions corresponia cada poder.
A C T I V I T A T S
1.11. Què és la sobirania nacio-
nal?
1.12. Digues el nom de tres pen-
sadors liberals.
1.13. Quin sistema polític actual
s’inspira en el liberalisme?
1.14. Qui té el poder legislatiu
avui a Catalunya? I l’executiu? I el
judicial?
1.15. Amb quins aspectes del li-
beralisme no estaria d’acord un
absolutista?
1.16. Què és la burgesia? Quina
relació hi havia entre la burgesia i
el liberalisme?
RECORDA
– En un sistema democràtic els tres
poders de l’Estat han d’estar sepa-
rats.
– El liberalisme polític és una ideo-
logia oposada a l’Antic Règim.
LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL
Font 9. Característiques
de la Il·lustració
• El racionalisme
• L’optimisme en el futur
• L’optimisme en la humanitat
• La crítica a la tradició
• El laïcisme
Poders de l’Estat
Poble

4. 13
3. Què són les revolucions burgeses
o liberals?
Enpolítica,unarevolució ésuncanviradicalenlaformadegovernd’un
país, realitzat de forma violenta per un conjunt nombrós de persones.
Les revolucions burgeses van tenir lloc a diversos països al llarg
dels segles XVIII i XIX. Van ser fetes en nom de les idees liberals i van ser
dirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos i artesans.
El triomf de les revolucions burgeses i l’aplicació de les idees liberals
van representar la fi de l’Antic Règim i, per tant, de l’absolutisme, el
feudalisme i la societat estamental. Amb el triomf de les revolucions
burgeses, els vells grups dirigents (el rei absolut, la noblesa i l’Església)
van perdre el poder i van ser reemplaçats per la burgesia.
Les revolucions burgeses van donar lloc al naixement de l’Estat li-
beral, basat en la sobirania nacional, la igualtat de tots els ciutadans
davant la llei, la separació de poders i l’existència de drets i llibertats in-
dividuals. No tots els estats liberals, però, van adoptar la mateixa forma.
Amb relació al poder executiu, es coneixen dos tipus d’Estat liberal.
• Monarquia parlamentària. El cap d’Estat és un rei, tot i que sen-
se poder absolut.
• República parlamentària. El cap d’Estat és escollit per sufragi.
Liberalisme, però, no és sinònim de democràcia. Al llarg de la his-
tòria, es coneixen estats liberals en què el poder legislatiu era triat mit-
jançant sufragi censatari, és a dir, el vot dels ciutadans més rics. No-
més es parla de democràcia quan són tots els ciutadans majors d’edat
els que tenen el dret a triar els seus representants mitjançant el sufragi
universal. Cal recordar que el dret de vot de les dones no va començar
a ser reconegut fins a finals del segle XIX.
12
Unitat 1
Unitat 1
Font 10. Una crítica a la monarquia
Qualsevol govern hereditari és tirànic per natura. Heretar un govern és heretar persones,
com si fossin ovelles o vaques. Aquesta mena de governs col·loquen al mateix nivell el vici
i la virtut, la ignorància i la saviesa, ja que el governant no ho és per les seves qualitats.
THOMAS PAINE: Drets de l’home.
ANTIC
RÈGIM
Absolutisme
Feudalisme
Estaments
Sobirania nacional
Separació de poders
Igualtat davant la llei
Drets i llibertats
ESTAT
LIBERAL
LES REVOLUCIONS BURGESES
revolució burgesa o liberal
PARAULES CLAU
1.17. Llegeix el text de Thomas Paine i fes
les activitats següents:
a) Què significa el terme tirànic?
b) De quin tipus d’Estat liberal era partida-
ri l’autor del text?
c) Busca en una enciclopèdia o a Internet
informació sobreThomas Paine. Digues on
va néixer i indica quina forma de govern hi
havia al seu país.
Font 11. Les revolucions burgeses.
1.18. Observa l’organigrama i fes aquestes
activitats:
a) Què succeeix amb l’absolutisme, el feu-
dalisme i els estaments arran de la revolució
burgesa?
b) Fes un comentari escrit del contingut
d’aquest organigrama.
Font 12. Tipologia dels estats liberals.
1.19. Fes un comentari escrit del contingut
d’aquest organigrama.
A C T I V I T A T S
1.20. Quines diferències hi ha
entre una monarquia i una repú-
blica?
1.21. Posa sis exemples de mo-
narquies constitucionals i sis més
de repúbliques a l’Europa actual.
1.22. Per què l’any 1789 és con-
siderat la data de l’inici de l’Edat
Contemporània?
1.23. Indica la diferència princi-
pal entre el sufragi censatari i el
sufragi universal.
REPÚBLICA
PARLAMENTÀRIA
MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA
Per elecció Per herència
Per sufragi
censatari
Per sufragi
universal
Font 13. A dalt, Mirabeau replicant
al mestre de cerimònies de l’As-
semblea Nacional, de J. D. Court i,
a baix, República universal, demo-
cràtica i social, de F. Sorrieu.
Aquestes són dues imatges de les
revolucions burgeses que van es-
clatar a Europa entre 1789 i 1848.
RECORDA
El triomf de les revolucions burge-
ses dóna lloc al naixement dels es-
tats liberals.
ESTAT LIBERAL ESTAT DEMOCRÀTIC
CAP D’ESTAT ELECCIÓ DE REPRESENTANTS
El naixement de l’Estat liberal va ser un dels canvis més importants
de la història, ja que, per primer cop des de l’antiga Grècia, el poder
tenia origen popular. Per això es considera que amb el triomf de la pri-
mera gran revolució burgesa europea, la Revolució Francesa del 1789,
es posa fi a l’Edat Moderna i comença l’Edat Contemporània. Les re-
volucions burgeses es van succeir en diferents països europeus fins al
1848. En aquest any tots els grans estats europeus, llevat de l’Imperi
rus, ja eren estats liberals.
REVOLUCIONS
BURGESES
ESTAT LIBERAL

5. L’esclat de la Revolució
Lluís XVI va considerar que per resoldre la crisi de la hisenda no podia
exigir més impostos al tercer estament, que ja n’estava pagant molts. El
rei creia que l’única sortida possible era demanar a la noblesa i als cler-
gues que paguessin impostos i renunciessin, per tant, al seu privilegi fis-
cal. Aquesta petició reial va desencadenar la revolta dels privilegiats,
quan la noblesa i l’Església es van negar a pagar impostos si no ho auto-
ritzaven els Estats Generals*. A Lluís XVI no li quedà cap altra opció
que reunir els Estats Generals (maig de 1789), cosa que no s’havia fet
des del 1614.
Així que s’iniciaren les sessions, els diputats del tercer estament van
exigir que es canviés el sistema tradicional de vot dins els Estats
Generals. La burgesia volia que, en comptes que cada estament emetés
un sol vot, cosa que assegurava la victòria dels dos estaments privile-
giats, el vot fos individual. Acceptar la proposta dels diputats burgesos
equivalia a donar majoria als partidaris d’abolir l’Antic Règim, ja que hi
havia molts més diputats burgesos que no pas dels altres dos estaments.
Com que la seva petició no va ser acceptada, els diputats burgesos
van abandonar els Estats Generals i es van constituir en Assemblea
Nacional, ja que es consideraven els veritables representants de la vo-
luntat popular.Tots els diputats de l’Assemblea Nacional eren d’origen
liberal i van jurar que donarien als francesos una constitució* que re-
conegués els seus drets i les seves llibertats. El tercer estament acabava de
trencar les relacions amb l’Antic Règim.
L’Assemblea Nacional va obtenir el suport de les masses populars,
que, el 14 de juliol de 1789, es van revoltar a París i van assaltar la for-
talesa de la Bastilla*.Temorós del suport popular amb què comptaven
els diputats liberals, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea
Nacional.
15
4. Les revolucions burgeses
(1789-1848)
4.1. La Revolució Francesa (1789-1815)
Just abans de la Revolució de 1789, França era un dels estats més ex-
tensos i poblats d’Europa (tenia uns trenta milions d’habitants) i el seu
exèrcit era un dels més poderosos del continent. Des de 1774 regnava a
França Lluís XVI de Borbó. La forma de govern era la monarquia ab-
soluta de dret diví i, de fet, els reis francesos eren considerats com l’e-
xemple més perfecte de monarca absolut.
14
Unitat 1
Unitat 1
Revolució Francesa
PARAULES CLAU
Font 14. Charles-Louis de Mon-
tesquieu.
La difusió de les idees liberals,
que va donar a conèixer a molts
francesos una forma de govern
alternativa a l’absolutisme.
Font 17. El pressupost francès l’any 1788
(en milions de lliures).
La greu crisi de la hisenda reial, ja que
les despeses de l’Estat superaven de
bon tros els ingressos.
1.25. A partir de la taula, resol aquestes
qüestions:
a) Què és el pressupost d’un Estat?
b) Sobre qui requeien els impostos?
c) En què devien consistir les despeses de la
cort? Què en devien pensar, els pagesos fran-
cesos, d’aquestes despeses?
Font 15. Membre del tercer
estament oprimit pels pri-
vilegiats, segons un gravat
francès del segle XVIII.
El descontentament de
gran part de la població.
Nombrosos pagesos i arte-
sans vivien en condicions
miserables. La burgesia,
tot i no tenir problemes eco-
nòmics, estava apartada
del poder polític.
1.24. Observa el gravat i fes
les activitats següents:
a) Identifica en aquest gra-
vat el noble i l’eclesiàstic.
b) Quina professió pot tenir el membre del tercer estament?
c) Quin significat té aquest gravat?
d) Creus que l’autor era partidari de l’Antic Règim? Per què?
Ingressos de l’Estat
Despeses de l’Estat
Les causes de la Revolució
Estats Generals. Nom que rebien les
Corts a França. Als Estats Generals hi
assistien representants dels tres esta-
ments sota la presidència del rei. La
seva funció era aprovar les lleis i els im-
postos.
Constitució. Llei fonamental d’un Estat
liberal que defineix la forma de govern
del país i recull els drets, els deures i
les llibertats dels ciutadans i ciutada-
nes.
Bastilla. Presó de París que es va con-
vertir en un símbol del poder absolut
del rei, ja que hi eren tancats els acu-
sats d’actuar contra l’absolutisme.
VOCABULARI
Font 18. Presa de la Bastilla. Es conside-
ra que l’assalt de la Bastilla marca l’inici
de la Revolució Francesa i, per aquest mo-
tiu, el 14 de juliol va ser declarat l’any
1880 el dia de la festa nacional de França.
1.26. Fes aquestes activitats a partir de la
font 18:
a) Descriu aquesta il·lustració.
b) Qui va protagonitzar aquests fets?
c) Quina opinió sobre l’Assemblea Nacio-
nal devien tenir els assaltants?
RECORDA
La crisi de la hisenda reial va pro-
vocar la caiguda de l’Antic Règim
francès.
Font 16. George Washington.
El triomf de la revolució ameri-
cana de 1776 va animar els
francesos a revoltar-se per im-
plantar un règim constitucional
al seu país.
Ensenyament 1,1
Treballs públics 15
Cort i privilegiats 35,4
Altres despeses civils 94
Despeses militars i diplomàtiques 165,5
Deute i devolució de préstecs 310,5
Impostos 365,5
Loteria reial 9,8
Altres 132,2

6. La burgesia rica, atemorida i descontenta amb aquesta política, va
aconseguir que l’any 1794 Robespierre fos destituït i guillotinat.
D’aquesta manera l’alta burgesia va recuperar el poder. El nou go-
vern va suprimir les lleis jacobines que havien afavorit les classes popu-
lars, va restablir el sufragi censatari i va defensar la propietat privada per
damunt de qualsevol altre dret. Aquesta etapa, que va durar fins al
1799, es coneix amb el nom de Directori.
El Directori va ser incapaç de mantenir l’ordre públic, alterat cons-
tantment per absolutistes que volien el retorn a l’Antic Règim i per ja-
cobins partidaris de mesures favorables per als més humils. Davant
aquesta situació, l’any 1799 el general Napoleó Bonaparte va fer un
cop d’estat* amb el suport de l’alta burgesia. Aquest militar, que es va
fer coronar emperador de França l’any 1804, va posar fi a l’oposició de
jacobins i absolutistes i va actuar com un governant liberal defensor
dels interessos de l’alta burgesia.
Durant el govern de Napoleó, França va conquerir gran part d’Eu-
ropa, va provocar la caiguda de reis absoluts i va establir, en el seu lloc,
règims liberals. D’aquesta manera, les campanyes militars napoleò-
niques van contribuir a la difusió de les idees liberals arreu d’Europa.
La construcció de la França liberal
L’Assemblea Nacional va elaborar una sèrie de lleis que tenien com a
objectiu enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica.
El primer pas va ser l’abolició del feudalisme mitjançant el Decret
del 4 d’agost. Poc després, l’Assemblea redactava la Declaració dels
Drets de l’Home i del Ciutadà, en què es recollien els principis bàsics
del nou Estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la
igualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest darrer principi com-
portava la supressió dels privilegis estamentals.
L’aprovació de la Constitució de 1791 culminava el procés d’aboli-
ció de l’Antic Règim. França esdevenia el primer Estat europeu que dis-
posava d’una constitució escrita. Aquest text definia França com una
monarquia constitucional, establia la separació de poders i implantava
el sufragi censatari.
Lluís XVI es va oposar a les mesures de l’Assemblea Nacional i va fer
pactes secrets amb els països absolutistes que havien declarat la guerra
contra la França liberal. L’actitud del rei va provocar la seva destitució
l’any 1792. La monarquia constitucional va ser reemplaçada per una re-
pública i Lluís XVI, acusat de traïció, va ser jutjat, condemnat a mort i
executat el gener de 1793.
La revolució entrava en la seva etapa més radical. Establert el su-
fragi universal masculí, el grup polític dels jacobins* va aconseguir el
poder i va aplicar un seguit de mesures per afavorir les classes més hu-
mils. El govern, encapçalat per Maximilien Robespierre, va perseguir
durament tant els partidaris de la monarquia com els republicans crítics
amb la política jacobina. En aquesta etapa, anomenada el Terror, van
ser executades unes 40 000 persones.
16 17
Unitat 1
Unitat 1
Drets de l’Home i del Ciutadà
PARAULES CLAU
RECORDA
La Constitució de 1791 va ser la
primera de les constitucions euro-
pees.
SABIES QUE...?
L’alta burgesia és el grup social cons-
tituït pel sector més ric de la burge-
sia. En formen part els grans nego-
ciants, els financers i els propietaris
de grans extensions de terra.
Cop d’estat. Revolta militar que té com a
objectiu fer caure el govern i lliurar el
poder a un militar.
VOCABULARI
Jacobins. Agrupació política francesa
que rep aquest nom perquè els seus
membres es reunien en un antic con-
vent conegut popularment amb el nom
dels jacobins.
VOCABULARI
Font 21. El govern del Directori
Hem de ser governats pels millors; els mi-
llors són els més instruïts i els més interes-
sats a mantenir les lleis. Només podreu
trobar homes d’aquestes característiques
entre els propietaris.
Discurs pronunciat pel diputat Boissy
d’Anglas durant l’etapa del Directori.
Font 19. Decret d’abolició del feuda-
lisme (4 d’agost de 1789)
1. L’Assemblea Nacional suprimeix ente-
rament el règim feudal i decreta que els
drets i els deures feudals són abolits sense
indemnització.
2. Totes les justícies senyorials són supri-
mides sense cap indemnització.
3. Tots els ciutadans, sense distinció de
naixença, podran ser admesos en tots els
càrrecs i dignitats eclesiàstiques, civils i
militars.
1.28. Llegeix la font 21 i contesta aquestes
preguntes:
a) Qui ha de governar França, segons
aquest diputat?
b) Qui governava França durant el Direc-
tori?
c) Quin tipus de sufragi defensa l’autor del
text?
Font 22. Quadre del pintor Jacques-Louis David que representa el moment en què
Napoleó, després d’haver-se posat la corona, es disposa a coronar l’emperadriu
Josefina. La cerimònia es va fer en presència del papa PiusVII, que, assegut, beneïa la
coronació.
1.29. Fes aquestes activitats a partir de la font 22:
a) Quan va tenir lloc aquesta escena?
b) Localitza en aquest quadre Napoleó, l’emperadriu Josefina i el papa.
c) Quina era la ideologia de Napoleó?
Font 20. Execució de Lluís XVI, segons
un gravat del segle XVIII.
1.27. Llegeix el text de la font 19 i contesta
les preguntes següents:
a) Qui va elaborar aquest text?
b) Podran continuar cobrant impostos els
senyors feudals a partir del 4 d’agost de
1789? Per què?
c) Què estableix el segon punt del decret?
Qui impartiria justícia a França a partir
del 4 d’agost?
d) Quin element de l’Antic Règim va ser
abolit amb el tercer punt d’aquest decret?

7. 19
4.2. Les revolucions liberals de 1830 i 1848
Les monarquies europees van derrotar Napoleó en la batalla de Water-
loo el 1815. Aquesta derrota comportà l’enfonsament dels governs li-
berals que Napoleó havia estès arreu d’Europa i el restabliment de la
monarquia absoluta a gairebé tots els països. A França, els Borbons van
recuperar el tron després de més de dues dècades de governs liberals.
Tanmateix, les idees liberals es van mantenir entre la burgesia, fet
que afavorí l’esclat de dues onades revolucionàries liberals els anys
1830 i 1848, les quals van abolir definitivament la monarquia absolu-
ta pràcticament a tot Europa.
La revolució del 1830 va provocar la caiguda definitiva de l’Antic
Règim a França. Carles X va ser destronat i la burgesia va entronitzar
el liberal Lluís Felip d’Orleans. S’havia implantat novament una mo-
narquia constitucional.
El règim de Lluís Felip d’Orleans no va satisfer amplis sectors de la
població, que quedaven exclosos del dret de vot. Es considerava, a més,
que el rei afavoria excessivament els inte-
ressos de la burgesia més rica i, alhora, li-
mitava les llibertats individuals. Aquesta
oposició va desencadenar la revolució de
1848, que va provocar la caiguda de Lluís
Felip d’Orleans i la proclamació de la
república. Amb la implantació del sufra-
gi universal masculí, França aconseguia
tenir un règim democràtic*.
18
Unitat 1
Unitat 1
SABIES QUE...?
Napoleó Bonaparte (1769-1821),des-
prés d’haver governat França durant
setze anys, va ser derrotat per una
aliança de potències europees i va
morir exiliat a l’illa de Santa Helena.
Règim democràtic. Sistema polític libe-
ral en què s’aplica el sufragi universal
(que al segle XIX era només masculí) i es
reconeixen àmplies llibertats als ciuta-
dans.
VOCABULARI
Font 23. La Llibertat guiant el poble, pintura
d’Eugène Delacroix que representa la revolució
de 1830 a París.
1.30. Observa el quadre i fes les activitats se-
güents:
a) Quin dels personatges del quadre simbolitza la
Llibertat? Com ho saps?
b) En el quadre hi ha representats un burgès, un
pagès (personatge que porta un mocador al cap) i
un artesà (personatge que porta un sabre). Loca-
litza’ls i indica quins d’ells van sortir beneficiats de
la revolució de 1830.
Les nacions de l’Imperi
austrohongarès l’any 1910
1.31. Quines van ser les causes de l’esclat de la Revolu-
ció Francesa?
1.32. Per què la Revolució Francesa és una revolució
burgesa?
1.33. Quines diferències hi ha entre la França anterior a
la Revolució i la França de l’any 1791?
1.34. Per què va esclatar una revolució burgesa a
França l’any 1848 si aquest país ja era governat per la
burgesia des de la revolució de 1830?
1.35. Explica el significat de la frase següent: «L’origen
de les actuals democràcies rau en les revolucions bur-
geses.»
A C T I V I T A T S
Nació Habitants
Alemanys 12 000 000
Hongaresos 10 100 000
Txecs 6 550 000
Serbis i croats 5 220 000
Polonesos 5 000 000
Rutens 4 000 000
Romanesos 3 200 000
Eslovens 1 300 000
Italians 1 000 000
Font 24. L’Imperi austrohongarès al se-
gle XIX.
1.36. Observa el mapa i el gràfic i fes les ac-
tivitats següents:
a) Fes un gràfic que representi els percentat-
ges de les diferents nacions que integraven
l’Imperi austrohongarès.
b) Quin aspecte del text il·lustren el mapa i
el quadre?
c) En quin Estat actual es localitzen les ciu-
tats següents: Viena, Praga, Cracòvia, Bu-
dapest, Zagreb, Sarajevo, Venècia, Trieste?
d) Amb ajuda d’una enciclopèdia, busca
informació sobre la religió majoritària de
les diferents nacions de l’Imperi austrohon-
garès.
nacionalisme
PARAULES CLAU
ITÀLIA
Milà Venècia
ÍSTRIA
DALM
ÀCIA
Zagreb
BÒSNIA
Sarajevo SÈRBIA
VALÀQUIA
TRANSILVÀNIA
Temesvár
(Timisoara)
H O N G R I A
Budapest
MOLDÀVIA
BUCOVINA
GALÍTSIA
Cracòvia
Vístula
MORÀVIA
BOHÈMIA
Praga
ÀUSTRIA
TIROL
Trieste
Viena
0 500 km
Alemanys
Italians
Magiars
Romanesos
Croats
Txecs
Eslovacs
Eslovens
Polonesos
Serbis
Ucraïnesos
Eslaus
ratislava
B
5. El nacionalisme
Durant la Revolució, els polítics francesos es van referir constantment
a la sobirania nacional, a l’Assemblea Nacional o a la nació francesa.
Per a ells, el terme nació coincidia amb el terme Estat.
Aquests dos termes, però, no sempre han coincidit. Per exemple,
durant la invasió napoleònica dels territoris que anys després forma-
rien part d’Alemanya (estaven dividits en més de trenta estats indepen-
dents), els seus habitants es van adonar que, a banda de combatre el
mateix enemic, els unia la mateixa llengua, la mateixa història i els ma-
teixos costums. Tots eren de la nació alemanya.
5.1. Nació i Estat
El terme nació es refereix a un conjunt d’homes i dones units per una
sèrie d’elements comuns com ara la història, la llengua, les tradicions,
la religió, el dret, etc.
L’Estat, en canvi, és l’organització política i administrativa (lleis,
funcionaris, exèrcits, fronteres...) mitjançant la qual es governa un ter-
ritori independent.
Els elements que configuren una nació fan que bona part dels habi-
tants d’un territori tinguin consciència de ser diferents d’altres comu-
nitats humanes i que manifestin la voluntat col·lectiva de mantenir
aquesta diferència.
D’aquesta manera, a l’inici del segle XIX, era possible que un Estat,
com ara l’austríac, tingués dins del seu territori diferents nacions
(Hongria,Txèquia, Sèrbia...). Així doncs, l’Estat austríac era un Estat
plurinacional.

8. 5.2. Exemples de moviments nacionalistes
No tots els nacionalistes han tingut el mateix projecte po-
lític per a la seva nació. Alguns han vinculat l’alliberament
de la seva nació a idees republicanes i democràtiques, men-
tre que d’altres han lluitat per establir una monarquia. Fins
i tot, alguns nacionalistes han arribat a justificar amb l’ar-
gument de la defensa nacional la persecució de grups reli-
giosos o ètnics.
Grècia, Irlanda i Alemanya, per exemple, van viure tres
dels nombrosos processos de lluita nacional que van tenir
lloc al segle XIX.
Grècia: la lluita per la independència
El territori grec formava part de l’Imperi turc des del se-
gle XV. Els turcs, de religió musulmana, tenien sotmesos els
grecs, cristians ortodoxos*, i els impedien exercir el poder
polític. A més, els obligaven a pagar molts impostos.
A l’inici del segle XIX el sentiment contrari als turcs es va
anar estenent entre la població grega gràcies a tres factors:
el treball de societats secretes* d’ideologia nacionalista, la
propaganda nacionalista feta per l’Església grega, que
recordava als grecs el seu origen, els seus mites i la impor-
tància de la seva cultura, i les idees liberals arribades de
França i Anglaterra.
L’any 1821 esclatà una guerra entre els turcs i els grecs,
ajudats pels russos i els anglesos, que va concloure el 1829
amb la victòria grega. Els turcs van reconèixer la independència grega
i el nou Estat grec es va organitzar com una monarquia constitucional
que no permetia el sufragi universal.
21
Els estats plurinacionals
Al llarg del segle XIX, els estats plurinacionals europeus intentaren su-
primir les diferències nacionals dins dels seus territoris. Per fer-ho, van
imposar a tots els habitants una cultura, un dret, una llengua i unes ins-
titucions polítiques úniques, que corresponien a una de les nacions que
formaven l’Estat. En són exemples la imposició de l’alemany a tot
l’Imperi austrohongarès i la del castellà a tot Espanya. De fet, els gover-
nants austríacs o espanyols identificaven els seus estats respectius amb
una de les nacions que els formaven.
També es podia donar el cas que comunitats nacionals, com ara la
italiana, es trobessin, a l’inici del segle XIX, separades en diversos estats
que impedien la unitat de la nació. Per tant, el nacionalisme pot tenir di-
versos objectius segons quina sigui la situació de la nació:
• Unificar en un sol Estat una nació separada per diversos estats;
és el cas d’Alemanya i Itàlia al segle XIX.
• Independitzar una
nació de l’Estat que la do-
mina; és el cas d’algunes de
les nacions que formaven
part de l’Imperi austrohon-
garès.
• Aconseguir un cert
poder polític per a una
nació sotmesa a un Estat.
En aquest cas, els naciona-
listes lluiten per aconse-
guir una autonomia*.
20
Unitat 1
Unitat 1
Autonomia. Facultat que té un territori
no independent de governar-se mitjan-
çant les seves pròpies lleis.
VOCABULARI
SABIES QUE...?
L’origen de molts estats europeus,
com Bèlgica, Itàlia, Txèquia, Polònia,
Sèrbia o Hongria, es deu al triomf de
diferents moviments nacionalistes al
llarg dels segles XIX i XX.
Font 25. Itàlia abans de ser un
Estat.
1.37. Resol les activitats següents
referents a la font 25:
a) Quins eren els diferents estats
que hi havia a la península Ità-
lica?
b) Amb l’ajut d’una enciclopè-
dia, esbrina a qui pertanyia el
regne Llombardovèneto abans de
1860.
Font 27. Proclamació de la Independència a l’Assemblea Nacional grega
(1825)
Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l’Hèl·lade, nosaltres que contemplem
els avantatges de què gaudeixen les nacions civilitzades d’Europa, no creiem ja possible
sofrir sense covardia i automenyspreu el cruel jou del poder turc que ens ha sotmès du-
rant més de quatre segles.
Després d’aquesta perllongada esclavitud, hem decidit recórrer a les armes per alliberar
la nostra pàtria d’una terrible tirania. La guerra contra els turcs és una guerra nacio-
nal, una guerra sagrada, una guerra, l’objecte de la qual és reconquerir els drets de la
llibertat individual, de la propietat i de l’honor.
1.38. Llegeix el text i contesta aquestes preguntes:
a) Què és l’Hèl·lade?
b) Quins són els motius que al·leguen els grecs per revoltar-se?
c) Van aconseguir, els grecs, els seus objectius tots sols?
d) Quins elements propis del liberalisme hi ha en aquest text?
e) Per què podem dir que aquest és un text nacionalista?
RECORDA
No tots els nacionalistes han tingut
el mateix projecte d’Estat.
RECORDA
L’Estat espanyol és plurina-
cional.
Cristians ortodoxos. Conjunt d’esglé-
sies de l’orient europeu sota la direcció
espiritual del patriarca de Constantino-
ble. Van trencar les relacions amb Ro-
ma a partir del segle XI.
Societats secretes. Organitzacions clan-
destines que es van estendre al primer
terç del segle XIX per gairebé tots els
països d’Europa. Van lluitar per ender-
rocar de forma violenta l’Antic Règim.
VOCABULARI
Torí
Milà
Gènova
Roma
Nàpols
TOSCANA
ESTATS
PONTIFICIS
PARMA
Florència
Venècia
Bolonya
R E G N E L L O M B AR DOVÈ NE T O
R
E
G
N
E
D
E
L
P
I
E
M
O
N
T
M
Ò
D
E
N
A
R E G
N
E
D
E
L
E
S
D
U
E
S
S
I
C
Í
L
I
E
S
0 200 km
Font 26. Grècia expirant a les ruïnes de Mesolóngion,
d’Eugène Delacroix. La lluita dels grecs contra l’Imperi
turc va captivar artistes de tot Europa, com el pintor
Delacroix o el poeta Lord Byron.

9. 23
Irlanda: entre l’autonomia
i la independència
Un altre exemple de lluita naciona-
lista al llarg del segle XIX va ser la que
va tenir lloc a Irlanda, illa que havia
estat conquerida pels britànics entre
els segles XVI i XVII. Aquests s’havien
quedat per dret de conquesta dues
terceres parts de les terres i explota-
ven durament els pagesos irlandesos
que vivien al límit de la subsistència.
D’altra banda, els irlandesos eren
majoritàriament catòlics, i els brità-
nics, que eren anglicans, havien pro-
hibit reiteradament als catòlics la
participació política al Parlament i
als ajuntaments.
La resistència violenta dels irlandesos a la unió amb el Regne Unit
va ser constant al llarg del segle XIX. Alguns nacionalistes van intentar
revoltes independentistes que, com la de 1847, van ser durament repri-
mides pels ocupants britànics. Altres, però, van preferir reclamar un
sistema autonòmic, anomenat Home Rule*, que els britànics es van
resistir a atorgar fins al 1912. Malgrat l’autonomia, Londres mantenia
tot el poder per decidir qüestions que afectaven l’exèrcit, les relacions
internacionals i la polí-
tica duanera. Però era
massa tard. L’any 1921
la revolta independen-
tista va obligar el Reg-
ne Unit a abandonar
l’illa. Només va quedar
en les seves mans la
part nord, l’Ulster*.
22
Unitat 1
Unitat 1
Font 28. La policia britànica buscant
nacionalistes irlandesos amagats al camp
el 1867.
SABIES QUE...?
Durant el segle XIX, els nacionalistes
irlandesos i catalans van lluitar per
tal que el Regne Unit i l’Estat espa-
nyol els concedissin l’autonomia.
Home Rule. Nom donat al règim d’au-
tonomia exigit pels nacionalistes irlan-
desos. Comportava l’establiment d’e-
leccions, d’un parlament i d’un govern
autònom per a tot Irlanda.
Ulster. Regió històrica al nord d’Irlanda.
Amb la independència d’Irlanda, bona
part d’aquell territori va quedar inclòs al
Regne Unit en un règim d’autonomia
que feia possible el domini de la majoria
protestant sobre la minoria catòlica. Es
coneix amb el nom d’Irlanda del Nord.
VOCABULARI
Font 30. L’alemany, un idioma nacio-
nal
L’idioma acompanya l’individu, fins i tot,
en els seus pensaments i desitjos més se-
crets, totretenint-losodonant-loslliureex-
pressió, i fa de la nació que el parla un tot
compacte.
Tots els que parlen un mateix idioma es
troben units entre si des dels orígens per
un conjunt de llaços invisibles, perquè es
poden comprendre entre ells. D’aquesta
manera, la nació alemanya, gràcies al fet
de tenir el mateix idioma i una forma co-
muna de pensar, es troba suficientment
unida i es distingeix amb claredat dels al-
tres pobles d’Europa.
JOHANN GOTTLIEB FITCHE: Discurs a
la nació alemanya (1807).
A C T I V I T A T S
1.40. Quina diferència hi ha entre nació i Estat?
1.41. Què és un Estat plurinacional? Posa’n exemples actuals.
1.42. Per què els grecs es van aixecar contra els turcs?
1.43. Quan es va produir la independència grega?
1.44. Quins elements van generar la consciència nacional irlandesa?
1.45. En què va consistir el Zollverein?
1.46. Quin mètode va fer servir Von Bismarck per unificar Alemanya?
Romàntic. Pertanyent al Romanticisme,
moviment cultural i artístic vigent a
Europa a finals del segle XVIII i el primer
terç del segle XIX.
Segon Reich. Imperi alemany, hereu de
l’Imperi germànic medieval. Va ser fun-
dat el 1871 i es va desfer el 1918 a la
fi de la Primera Guerra Mundial.
VOCABULARI
1.39. Contesta aquestes preguntes a partir
del text de la font 30:
a) Quina importància té per a l’autor el fet
de parlar un mateix idioma?
b) Quins són, segons el text, els límits de la
nació alemanya?
c) Creus que aquells que fan servir el mateix
idioma tenen, com diu el text, «una forma
comuna de pensar»?
Font 31. Guillem I de Prússia, empera-
dor del Segon Reich.
La unificació d’Alemanya
A l’inici del segle XIX, el territori de parla alemanya era un conjunt de
més de trenta estats independents, entre els quals destacaven Prússia i
Àustria per la seva força política, econòmica i militar.
Tots els habitants d’aquests estats es reconeixien com a alemanys,
amb una llengua, una cultura i una història comunes. Els intel·lectuals
romàntics* i nacionalistes alemanys van difondre aquests elements co-
muns entre tots els alemanys, alhora que van manifestar l’anhel de crear
un Estat alemany unificat.
El primer pas de la unificació d’Alemanya fou la creació, el 1833,
del Zollverein o unió duanera d’una gran part dels estats alemanys.
Promoguda per Prússia, aquesta unió significava la creació d’un espai
econòmic alemany.
La unificació d’Alemanya es va produir entre 1861 i 1871 i va ser
encapçaladaperPrússia. El canceller prussiàOtto von Bismarck vaan-
nexionar per la força a Prússia tots els altres estats alemanys i, alhora, va
derrotar Àustria, per impedir que encapçalés el procés d’unificació.
L’any 1871 es va poder constituir el Segon Reich* alemany, que va
tenir com a emperador Guillem I de Prússia. La unificació d’Alemanya
estava feta, però no havia estat completa, ja que Àustria n’havia quedat
exclosa. Alguns nacionalistes alemanys en seguiren reclamant la unió.
Dublín
Font 29. Divisió d’Irlan-
da el 1921. L’Ulster era
una de les províncies his-
tòriques d’Irlanda. Dels
nou comtats que la forma-
ven, sis són administrats
pel Regne Unit i tres per la
República d’Irlanda.
RECORDA
Alemanya es va constituir en un sol
Estat l’any 1871.

10. 6.2. La pintura romàntica
El romanticisme va ser un estil pictòric nascut a França després de la
derrota de Napoleó el 1815. Aquest estil va néixer com a reacció d’al-
guns artistes contra l’estètica del neoclassicisme. Així, els pintors ro-
màntics s’interessaven pels sentiments de les persones i pels gestos
dramàtics, representaven moviments molt accentuats i organitzaven la
composició en funció de línies dinàmiques com ara les diagonals.
A diferència dels pintors neoclàssics, els artistes romàntics no defu-
gien pintar elements considerats lletjos o desagradables, com ara la ve-
llesa, el terror o el dolor.
En les pintures romàntiques, el color predomina per sobre del di-
buix. Els temes més freqüents són les escenes revolucionàries, els desas-
tres i les manifestacions de la violència de la natura (terratrèmols, tem-
pestes...). Théodore Géricault (1791-1824) i Eugène Delacroix
(1798-1863) són dos dels principals pintors romàntics francesos.
6. L’art en temps de revolució:
neoclassicisme i romanticisme
6.1. El neoclassicisme
El neoclassicisme és un estil artístic nascut a França al final del se-
gle XVIII que responia als gustos de la burgesia revolucionària.
Els edificis neoclàssics estan inspirats en construccions gregues i ro-
manes. És per això que hi trobem elements propis de l’arquitectura
grega i romana, com ara els ordres arquitectònics, el frontó, l’entaula-
ment i la construcció a partir de figures geomètriques.
El principal pintor neoclàssic va ser Jacques-Louis David (1748-
1825), un artista d’ideologia liberal. En les obres de David hi abunden
temes com l’heroisme i el sacrifici per la pàtria i per les idees. Altres ca-
racterístiques de la pintura de David són la serenor i l’absència de mo-
viment, la recerca de la bellesa ideal, el dibuix acurat i el fet d’usar no-
més els elements imprescindibles per expressar una idea.
25
Unitat 1
Unitat 1
Font 33. El Jurament dels Horacis, de David. Els tres germans Horacis juren davant
del seu pare lluitar fins a la mort per defensar Roma.
1.48. Fixa’t en aquesta pintura i fes les activitats següents:
a) Identifica-hi els elements propis de la pintura neoclàssica.
b) Observa les columnes que hi ha al fons de l’escena. A quin ordre arquitectònic clàssic
pertanyen?
Font 32. Església de la Madeleine, a París,
obra de l’arquitecte Pierre Vignon. Se-
guint el model dels temples romans, es va
erigir damunt un podi, al qual s’accedeix
per una escalinata.
1.47. Observa la fotografia i fes aquestes
activitats:
a) Localitza-hi el podi.
b) Relaciona cadascuna de les lletres que hi
ha en la imatge amb un d’aquests elements
de l’arquitectura clàssica: entaulament, ca-
pitell corinti, frontó, fris i arquitrau.
Font 34. El rai de la «Medusa», de Géricault. Aquesta pintura representa el moment
en què els supervivents del naufragi de la fragata francesa Medusa albiren un vaixell
després de tretze dies d’haver anat a la deriva.
1.49. Resol aquestes qüestions:
a) Localitza en aquest quadre altres elements propis de la pintura romàntica, a banda dels
indicats.
b) Creus que aquesta obra agradaria a un pintor neoclàssic? Per què?
SABIES QUE...?
Alguns pintors romàntics feien servir
les seves obres com a instruments
de propaganda liberal o nacionalista.
Géricault, per exemple, va voler sim-
bolitzar en el quadre El rai de la “Me-
dusa” el naufragi de l’Antic Règim.
A C T I V I T A T S
1.50. Classifica els termes se-
güents en dues columnes, segons
que siguin propis de la pintura
neoclàssica o de la pintura romàn-
tica: moviment violent, predomini
del color, aparició de pocs elements,
actituds heroiques, temes violents i
dramàtics, importància de la línia
diagonal.
Composició organitzada
en diagonals
Gestos
dramàtics
Representació
del dolor
C
D
B
A
E
RECORDA
La pintura neoclàssica i la romàntica
presenten característiques contrapo-
sades.

11. 27
26
Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda
Endarrere Cerca
El racó d’Internet
Preferits
Vincles
Internet
Adreça http://www.espaibarcanova.cat
INTRODUCCIÓ
Aquest any la vostra classe vol fer, amb ajuda del seminari d’anglès,
un intercanvi amb alumnes irlandesos. La direcció del centre ha ac-
ceptat fer l’intercanvi, i us demana què coneixeu del país que voleu
visitar. El director us pregunta si sabeu que hi ha un esport anome-
nat futbol irlandès i us diu, també, si sabeu que la nació irlandesa
està repartida entre dos estats. Davant de la vostra perplexitat, us
posa com a condició prèvia per fer l’intercanvi que busqueu informa-
ció i elaboreu un dossier per als vostres companys i les vostres fa-
mílies.
TASCA
Heu de redactar un dossier informatiu, acompanyat de les imatges necessàries, per tal d’entendre la realitat nacio-
nal irlandesa i conèixer el procés que va protagonitzar Irlanda per aconseguir la seva independència. L’heu d’ela-
borar en grups de tres alumnes i ha d’ocupar entre quatre i vuit pàgines, incloent-hi les imatges. Cal que presenteu
el dossier en format Word.
PROCÉS
El dossier ha de tenir quatre apartats. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la; per tant, po-
deu redactar altres entrades.
UN PARELL D’ADVERTIMENTS
– No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no
conegueu.
– No copieu mai frases senceres de les fonts que consul-
teu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el
web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1-15).
caracteritzat per mitjançant les
les primeres de les quals van ser
del qual són exemples històrics
els principis del qual són
caracteritzat per
a
1. Signes d’identitat dels irlandesos.
1.1. El nom.
1.2. El simbolisme de la bandera.
1.3. La seva realitat geogràfica (Irlanda i els seus com-
tats).
1.4. La religió tradicional dels irlandesos.
1.5. La diada nacional.
1.6. L’idioma.
1.7. La cultura (esports, música...).
1.8. La resistència tradicional als anglesos.
2. El segle XIX. L’inici del nacionalisme irlandès.
2.1. La gran fam i l’emigració.
2.2. L’enfrontament amb els anglesos.
2.3. La Home Rule.
3. El segle XX (I). El triomf del nacionalisme irlandès.
3.1. La independència.
3.2. La guerra civil.
3.3. L’inici de l’IRA.
4. El segle XX (II). El problema de l’Ulster.
4.1. Catòlics contra protestants.
4.2. La violència a l’Ulster.
4.3. La pau a l’Ulster.
El 30 de gener de 1972, a Derry (Irlanda del Nord), l’exèrcit
britànic disparà contra una manifestació pacífica en favor dels
drets civils dels catòlics. Era el Bloody Sunday.
Esquema de la unitat
– l’absolutisme
– la societat estamental
– neoclassicisme
– romanticisme
revolucions burgeses
– la independència
dels Estats Units
– la Revolució Francesa
una societat sense privilegis
sobirania nacional
separació de poders
igualtat davant la llei
dret a la propietat
Drets de l’Home
i del Ciutadà
– l’alliberament de Grècia respecte de Turquia
– el moviment independentista d’Irlanda respecte del Regne Unit
– la unificació d’Alemanya
el liberalisme
que va tenir com
a conseqüència
el nacionalisme
l’art de les quals
va ser
Michael Collins, líder revolucionari irlandès.
des de finals del segle XVIII
i al llarg del segle XIX
passa de
EUROPA
l’Antic Règim l’Estat liberal

12. 28 29
Unitat 1
Unitat 1
28 29
Resum gràfic
REGNE
DE
NORUEGA
I
DINAMARCA
S U È C I A
M A R
D E L
N O R D
REGNE UNIT DE LA
GRAN BRETANYA
I IRLANDA
O C E À
A T L À N T I C
E S P A N Y A
F R A N Ç A
I M P E R I
R U S
REGNE DE
LES DUES
SICÍLIES
ESTATS
PONTIFICIS
SUÏSSA
PAÏSOS
BAIXOS
P O L Ò N I A
M A
R
B
À
L
T
I
C
A
M A R M E D I T E R R À N
I A
P
O
R
T
U
G
A
L
0 500 km
Prússia
Territoris de l’Imperi austríac
ESTATS
ALEMANYS
I M P E R I A U S T R Í A C
I M P E R I
T U R C
P R Ú S S
I
A
SAVOIA
Antic Règim 1.
L’Antic Règim és el nom amb què es coneix la societat, la política, l’economia i la cul-
tura pròpia dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII.
absolutisme 1.2.
L’absolutisme és un sistema polític en
què els reis concentren en les seves mans
un poder il·limitat: dicten les lleis, diri-
geixen el govern i apliquen la justícia. El
poder el reben de Déu (monarquia abso-
luta de dret diví).
revolució burgesa o liberal 3.
Les revolucions burgeses o liberals tenen lloc a diversos països al llarg dels se-
gles XVIII i XIX. Són fetes en nom de les idees liberals i són dirigides per la burge-
sia, amb el suport de pagesos i artesans. El triomf de les revolucions burgeses i
l’aplicació de les idees liberals representen la fi de l’Antic Règim. La Llibertat
guiant el poble és un exemple de pintura romàntica.
Drets de l’Home i del Ciutadà 4.1.
La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, redactada per l’Assemblea Nacional, recull
els principis bàsics del nou Estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la igualtat
dels ciutadans davant la llei.
nacionalisme 5.
El nacionalisme sorgeix com a conse-
qüència de l’exportació dels ideals de la
Revolució Francesa. Segons quina sigui la
situació de la nació, els moviments nacio-
nalistes poden tenir diversos objectius:
unificar en un sol Estat una nació separa-
da per diversos estats, independitzar una
nació de l’Estat que la domina i aconse-
guir una autonomia.
Revolució Francesa 4.1.
La Revolució Francesa és la primera gran revolució burgesa euro-
pea. Amb el seu esclat, el 1789, es posa fi a l’Edat Moderna i comen-
ça l’Edat Contemporània.
liberalisme 2.
El liberalisme polític es fonamenta en la sobi-
rania nacional, la separació de poders (el poder
legislatiu, el poder executiu i el poder judicial),
la igualtat dels ciutadans davant la llei, el reco-
neixement de drets i llibertats individuals i el
dret a la propietat privada.
Governar aplicant
les lleis
Fer lleis
Jutjar els infractors
de les lleis
LA DIVISIÓ DE PODERS
LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL
Poders de l’Estat
Poble

13. A
C
T
I
V
I
T
A
T
S
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S
30 31
Unitat 1
Unitat 1
Calendari
actual
Calendari
revolucionari
Sufragi
censatari
Rei
i ministres
Assemblea
Nacional
Poder
legislatiu
Poder
executiu
Poder
judicial
Jutges
independents
Els poders a França segons la Constitució de 1791
Marat assassinat, pintat per Jacques-Louis David.
Any 1792/1793
Del 22 de setembre al 21 d’octubre
Del 22 d’octubre al 20 de novembre
Del 21 de novembre al 20 de desembre
Del 21 de desembre al 19 de gener
Del 20 de gener al 18 de febrer
Del 19 de febrer al 20 de març
Del 21 de març al 19 d’abril
Del 20 d’abril al 19 de maig
Del 20 de maig al 18 de juny
Del 19 de juny al 18 de juliol
Del 19 de juliol al 17 d’agost
Del 18 d’agost al 21 de setembre
El blat era molt car, la qual cosa va provocar una
gran mortaldat; els pobres dormien al carrer, plo-
rant i cridant: «Em moro de fam!» Tots els matins se’n
trobaven molts, de morts, de vegades fins a trenta i tot.
Hi va haver gent de Besançon que venia les seves cases per
una mica de pa; quan l’obtenien se’l menjaven amb tan-
ta avidesa que sovint es morien. La carn de cavall es ve-
nia molt cara. Alguns van arribar a matar homes, els
coïen i se’ls menjaven. Quan el blat era a punt de madu-
rar, els pagesos el vigilaven nit i dia.
Text referit a la ciutat de Besançon
escrit entre 1639 i 1641.
Els jacobins van proposar canvis en els tradicionals
símbols de França i fins i tot van canviar el calen-
dari. L’any 1792 de l’era cristiana es va transformar en
l’any I de l’era republicana. L’any republicà començava
el 22 de setembre i tenia dotze mesos, i cinc dies de festa
al final del darrer mes. El mes constava de tres setmanes
de deu dies; el dècim era el dia de festa.
En acabar el mes de Fructidor hi havia cinc dies de festa
anomenats els Sans-culottides. Aquestes festes eren: la fes-
ta de la Virtut, la festa del Geni, la festa del Treball, la
festa de l’Opinió i la festa de la Recompensa. Cada qua-
tre anys s’hi afegia un dia més de festa: la festa de la
Revolució. Aquest calendari va ser vigent fins al 1805.
Any I
Vendemiari
Brumari
Frimari
Nivós
Pluviós
Ventós
Germinal
Floreal
Pradial
Messidor
Termidor
Fructidor
L’Antic Règim
1.51. Llegeix el text i respon les preguntes se-
güents:
Les revolucions burgeses (1789-1848)
1.54. Explica quins dels personatges següents van
sortir beneficiats i quins van sortir perjudicats per les
lleis dictades per l’Assemblea Nacional Francesa en-
tre 1789 i 1791.
a) Un senyor feudal.
b) Un burgès molt ric.
c) Un pagès.
d) El rei.
1.55. Llegeix el text i respon les preguntes que hi
ha a continuació:
a) Indica la correspondència amb el calendari revolu-
cionari dels dies següents: Nadal, Any Nou, Sant
Jordi, Sant Joan i Tots Sants.
b) Qui podria oposar-se a aquest calendari?
c) A què es refereixen els noms dels diferents mesos?
a) Quines eren les causes de la situació descrita en el
text?
b) Comvaafectaraquestasituaciólapoblacióeuropea?
c) Per quina raó els pagesos vigilaven el blat?
El liberalisme: unes noves idees
1.52. Amb quines de les afirmacions següents es-
taria d’acord un liberal i amb quines no?
a) El poder té origen diví.
b) És necessari que a qualsevol Estat es reconeguin
llibertats com la d’expressió, la d’associació o la de
religió.
c) Un dels drets fonamentals de la persona és el dret
a la propietat privada.
d) La societat ha d’estar dividida en estaments. Els
membres de l’estament eclesiàstic i nobiliari han de
disposar de privilegis com el de no pagar impostos.
Quèsónlesrevolucionsburgesesoliberals?
1.53. Digues si aquests fets estan relacionats amb
les revolucions burgeses:
a) Amotinaments de la pagesia davant la carestia.
b) Pas de l’absolutisme a un nou ordre polític, l’Estat
liberal.
c) Unificació d’algunes nacions, com la d’Alemanya.
d) Revolta per l’alliberament nacional, com el de
Grècia respecte de Turquia.
1.56. Observa aquest esquema i respon les pre-
guntes que hi ha a continuació:
1.59. Redacta una breu biografia d’Otto von Bis-
marck. Indica l’any del naixement i la mort, els càr-
recs polítics que exercí, el grup social a què perta-
nyia, els fets que va protagonitzar i els motius que el
van empènyer a deixar el poder i l’edat que tenia quan
ho va fer.
L’art en temps de revolució:
neoclassicisme i romanticisme
1.60. Observa aquest quadre i respon les pregun-
tes que hi ha a continuació:
a) A quin estil artístic pertany aquesta obra?
b) El quadre representa una persona que acaba de ser
assassinada. Quina expressió té en el seu rostre?
c) David va fer servir gaires elements a l’hora de pin-
tar aquesta escena?
d) Quins altres elements propis del seu estil trobes en
aquesta obra?
e) Amb l’ajut d’una enciclopèdia, explica qui va ser
Marat i per què el van assassinar.
f) Amb l’ajut d’una enciclopèdia, busca informació
sobre David i fes una fitxa en què indiquis els anys de
naixement i mort, el títol d’algunes de les obres prin-
cipals i la relació d’aquest pintor amb els fets revolu-
cionaris.
a) Quina idea liberal, recollida en la Constitució de
1791, exposa aquest organigrama?
b) Qui tenia aquests poders abans de la Revolució?
1.57. Imagina que ets a França l’any 1793, que
tens 35 anys i que ets un jacobí o una jacobina. Res-
pon aquestes preguntes:
a) Quina forma de govern hi ha actualment al teu
país? Quines altres formes de govern ha tingut Fran-
ça al llarg de la teva vida?
b) Qui és el dirigent del teu grup polític?
c) Què en penses, de l’execució del rei?
d) Quin tipus de sufragi defenses?
e) Quins enemics tens?
f) Ets liberal?
g) Explica la teva ideologia de forma tan detallada
com puguis.
h) Què has aconseguit amb la Revolució?
El nacionalisme
1.58. Digues si aquestes frases són certes o falses:
a) Els conceptes nació i Estat tenen el mateix signi-
ficat.
b) L’Imperi austrohongarès era un Estat plurinacio-
nal.
c) Els alemanys eren l’ètnia majoritària a l’Estat aus-
trohongarès.
d) Tots els nacionalistes són independentistes.
e) La religió ortodoxa va ajudar a la creació de la
consciència nacional dels grecs davant dels turcs.
f) La Home Rule significà l’autonomia d’Irlanda.
g) La unificació alemanya es va realitzar amb èxit el
1848.

14. Unitat 1
D o s s i e r
32
32
Unitat 1
Unitat 1
1. Defineix amb les teves paraules què s’entén per Antic Règim i explica’n les característiques.
2. Quins d’aquests trets són propis del liberalisme?
a) L’absolutisme polític.
b) La separació dels poders executiu, legislatiu i judicial.
c) La concentració del poder legislatiu i judicial
en les mateixes persones.
3. Llegeix el text, identifica-hi els trets del liberalisme i digues què s’hi oposava durant l’Antic Règim:
4. Exposa breument els fets principals de la Revolució Francesa i assenyala’n algunes de les causes i al-
guna de les conseqüències principals.
5. Què es coneix al segle XIX com a «nacionalisme»? Què el va caracteritzar? Posa alguns exemples de
moviments d’alliberament nacional que van sorgir al segle XIX.
6. Indica quin dels dos quadres que hi ha a sota és neoclàssic i quin és romàntic. Argumenta la teva res-
posta. Busca informació a Internet i digues a quins episodis es refereix el seu contingut.
Article 1. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden
basar-se en la utilitat comuna.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap cos ni individu no
pot exercir autoritat que no emani expressament d’aquesta.
Article 11. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets més valuosos de
l’home. Tot ciutadà pot, per tant, parlar, escriure i imprimir lliurement [...].
El rapte de les sabines, de Jacques-Louis David.
Matança de Quios, d’Eugène
Delacroix.
A començaments de l’any 1793 va ser guillotinat el rei.
L’Assemblea Nacional el va condemnar «per ser culpable
de conspiració contra la llibertat de la nació i d’atemptat
contra la seguretat de l’Estat». La república, que havia
estat instaurada mesos enrere, eliminava Lluís XVI.
Al juliol de 1793 la situació de la jove república fran-
cesa era molt complicada. Dues terceres parts del territo-
ri de França s’havia alçat contra els jacobins. La fam, l’en-
cariment de productes i la necessitat de soldats per defen-
sar la república completaven aquest dramàtic panorama.
Els jacobins van centrar el seu govern en la
solució de tots aquests problemes. En primer lloc,
guardaren dins d’una arca de cedre la constitu-
ciódemocràtica que acabaven d’elaborar, mentre
esperaven millors moments per poder aplicar-la.
Després, van delegar tot el poder de l’Assemblea
Nacional en mans del seu líder, Maximilien Ro-
bespierre.
Els jacobins van confiscar els béns dels exi-
liats, majoritàriament nobles, que van ser distri-
buïts entre els més pobres, i van autoritzar la
destrucció de totes les escriptures que tenien com
a origen la propietat feudal. D’altra banda, van
intentar combatre la inflació fixant un preu mà-
xim per als béns de consum i racionant els pro-
ductes alimentaris.
Temps de guillotina
Gravat en què
es representa una
escena de la violència
revolucionària.
d) La sobirania de dret diví.
e) La sobirania nacional.
f) El dret de propietat.
g) Els drets de l’home i del ciutadà.
Els dos grans líders
jacobins: Robespierre
(a l’esquerra) i
Danton (a la dreta).
La Revolució Francesa s’associa a l’ús de la guillotina i al po-
der dels jacobins exercit entre el 1793 i el 1794.

15. La política jacobina anava dirigida a sa-
tisfer els sans-culotte, grup heterogeni
format per obrers, artesans, botiguers i
mestres de gremi, que odiaven els rics i as-
piraven a un futur igualitari. Va ser per
això que els jacobins van decretar els mà-
xims de fortuna, per impedir d’aquesta
manera les grans diferències socials. Els
jacobins van aixecar un exèrcit d’un milió
de persones mitjançant una lleva obligatò-
ria de tots els francesos d’entre divuit i
vint-i-cinc anys, no van dubtar a fer re-
quises entre els pagesos i van obligar
moltes fàbriques a treballar nit i dia en la
producció d’armes i roba per als soldats.
Tot plegat era massa per fer-ho sense
oposició. Monàrquics, aristòcrates, cler-
gues, negociants i pagesos que havien pa-
tit les requises o les lleves es van oposar amb força al govern
jacobí.
Per fer front als seus enemics, els jacobins van instituir el
Terror, que consistia en l’aplicació sistemàtica de la violència
contra tothom que s’oposés al seu govern. Es va dictar la Llei
de sospitosos, que considerava sospitosos de ser enemics de la
revolució els nobles, els acaparadors, i tots aquells que s’ha-
vien manifestat partidaris de la monarquia. Es van crear els
tribunals revolucionaris, on els jutges només dictaven dues
sentències: l’absolució o la mort.
El resultat va ser més de 50000 execucions en menys d’un
any. A París, la guillotina, que s’havia fet servir només espo-
ràdicament, va ser instal·lada permanentment a la plaça de la
Revolució (avui plaça de la Concòrdia). Només a la capital fo-
ren executades 17 000 persones. En altres parts del país la
guillotina va ser acompanyada d’altres formes d’execució. A
Lió es van afusellar quasi 1 700 persones, ja que s’al·legava
que la guillotina era massa
lenta. A Nantes, per exem-
ple, més de 3 000 persones,
acusades d’antirevolucio-
nàries, van ser ofegades en
les aigües del riu Loira.
El període del Terror es va iniciar amb l’execu-
ció de nobles i de la reina Maria Antonieta, filla
dels emperadors d’Àustria i aleshores vídua de
Lluís XVI. Però de la repressió de Robespierre
tampoc no se n’escaparen acaparadors i comer-
ciants sense escrúpols que feien negoci en el mer-
cat negre. També van ser víctimes de la guillotina
polítics jacobins, com ara Georges Jacques Dan-
ton,que s’havia mostrat contrari al Terror,fet que
el va enfrontar al seu amic Robespierre, i alguns
líders sans-culotte, com ara Jacques René Hébert.
L’agost de 1794 Robespierre havia sufocat les revol-
tes i havia vençut els enemics exteriors. Els sans-culot-
te, però, no estaven contents, perquè Robespierre havia
dictat un màxim per als salaris i havia guillotinat els
seus líders més representatius.
Per això, el juliol de 1794, els sans-culotte no van de-
fensar Robespierre quan diferents diputats el van des-
tituir, després d’acusar-lo de ser sospitós d’activitats
antirevolucionàries. En menys de vint-i-quatre hores
Robespierre i els seus col·laboradors van ser jutjats i
guillotinats.
Es posava fi així al Terror, però també s’acabaven
totes les lleis que afavorien els més necessitats. A par-
tir d’aquell moment, la revolució tornava a mans de la
burgesia més rica.
D o s s i e r
Unitat 1
D o s s i e r Unitat 1
Les víctimes de la guillotina.
Tercer
estament
85 %
Noblesa 8,5 %
Propietaris, botiguers,
comerciants i altres
Clergat 6,5 %
Artesans
i obrers
Pagesos
41 %
31 %
28 %
Noble i burgès francesos amb culotte.
Execució de la reina Maria Antonieta.
Un sans-culotte.
La culotte era una calça curta fins al
genoll, d’on sortia una mitja que co-
bria la resta de la cama. Era una peça
de roba que distingia els nobles i, en
general, els rics. Els sans-culotte, en
canvi, portaven pantalons llargs, ela-
borats amb teles força gruixudes.