Il·lustració i independència americana guerra dels 7 anys socials

1. il·lustració i
independència americana
colònies
americanes.Guerra dels 7
anys.
independència d’EUA
despotisme il·lustrat
europeu
MR. JOSE PRADO
3R ESO
EUROPEAN INTERNATIONAL
SCHOOL OF BARCELONA

2. On som? 1750

3. On som? 1750-1776
Malgrat l’exemple dels parlamentarismes anglès i holandès, la majoria dels monarques
europeus del segle XVIII mantenien un poder absolut.
Ara bé, les idees de la Il·lustració també van influir en els monarques del set-cents.
D’aquesta manera, anomenem despotisme il·lustrat o absolutisme il·lustrat al sistema
polític que neix de l’aplicació de les idees il·lustrades per part d’alguns dels monarques de
l’absolutisme i que va desenvolupar-se entre 1760 i 1789.
El lema “tot pel poble, però sense el poble” definiria perfectament el caràcter del
despotisme il·lustrat.
Els dèspotes il·lustrats, com ara Caterina II de Rússia, Maria Teresa d’Àustria, Frederic II
de Prússia o Carles III d’Espanya, van desenvolupar una política de reformes que abraçava
àmbits diversos. Així, van fomentar la reforma de l’administració per a fer-la més racional
i centralitzada, van reduir el poder dels parlaments, van estendre l’educació, van intentar
modernitzar l’economia, van liberalitzar parcialment la producció i el comerç, van
professionalitzar l’exèrcit, van reformar el traçat de les ciutats, van millorar el proveïment
d’aigua i aliments i van renovar la xarxa de camins i ports.

4. On som? 1750

5. On som? 1750-1776
La part de la guerra dels Set Anys entre britànics i francesos ocorreguda a l'Amèrica del
Nord va esclatar el 1754.
El tractat de París (1763) va posar fi a la guerra, tant a Europa com a Amèrica.
França va perdre la majoria de colònies a Amèrica i Àsia en favor de la Gran Bretanya.
Curiosament, 12 anys després les colònies britàniques d'Amèrica van voler independitzar-
se i ho van aconseguir amb l'ajut de França. Era l'inici dels Estats Units.
El 4 de juliol de 1776 representants de les tretze colònies reunits a Filadèlfia van redactar la
Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, el preàmbul i el contingut de la
qual van ser escrits per Thomas Jefferson.
Aquesta declaració expressava els principis que impulsaven la revolta dels colons: el dret
de tothom a la llibertat i a la recerca de la felicitat, el deure dels governants a respectar
els drets inalienables del poble, el dret a la rebel·lió contra la tirania i la divisió de
poders.

6. On som? 1750-1776
Al llarg del segle XVIII va desenvolupar-se a Europa un
moviment intel·lectual, la Il·lustració, que va realitzar una
crítica molt profunda dels fonaments de l’Antic Règim.
I és que pocs períodes de la història europea han estat tan
fecunds en la recerca de solucions noves a les qüestions
polítiques i socials com l’etapa final de l’Antic Règim,
l’anomenat Segle de les Llums.
La Il·lustració te els seus orígens en l’obra de dos
pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el
pas del segle XVII al XVIII: John Locke i Isaac Newton.
D’una banda, en la seva obra Locke criticava l’absolutisme
monàrquic i plantejava, per primer cop, la introducció de
la divisió de poders.
De l’altra, amb Newton naixia el mètode científic, és a dir,
la comprovació i la Raó com a manera d’entendre i
d’interpretar el món.
Il·lustració de la portada
d’Elements de la filosofia d’Isaac
Newton, obra que Voltaire i
Émilie du Châtelet van publicar a
França amb un èxit notable.

7. La il·lustració
Els pensadors il·lustrats del XVIII partien, bàsicament, de vuit
principis que posaven en qüestió tots els principis sobre els quals es
basava la societat de l’Antic Règim:
a. Segons els pensadors il·lustrats, era possible realitzar una anàlisi de la
societat a través de l’ús de la Raó, és a dir, basada en la intel·ligència
humana enfront de la tradició i la revelació. Els sistemes de govern
s’havien de regir pel que era més raonable i adequat, i no pel simple
manteniment de les tradicions. D’aquesta manera, l’aplicació de la Raó
conduiria al progrés continu de la humanitat.
b. L’ésser humà era el centre de les seves teories. Així, els il·lustrats creien
que la natura era una font de justícia i bondat i pensaven que l’ésser
humà havia nascut per ser feliç. Defensaven que les persones gaudien
d’uns drets naturals que el poder no podia suprimir, com per exemple la
llibertat individual, la igualtat i la propietat.
c. Generalment la cultura, la tradició o la religió s’oposaven a la Raó.
d. Es defensava l’autonomia del poder civil, que fins i tot havia de
controlar el poder eclesiàstic.
Carles III, rei espanyol i il·lustrat

8. La il·lustració
e. Afirmaven que la tolerància havia de
ser la base de la convivència humana i
el progrés com a expressió de la
pluralitat de creences i d’idees.
f. Pels il·lustrats l’economia i el progrés
material de la humanitat eren un focus
d’interès perquè eren un mitjà per a
aconseguir la felicitat terrenal.
g. L’educació era l’instrument per a
difondre l’ús de la Raó, i no per
l’adoctrinament, fet pel qual calia que
aquesta fos dirigida per l’Estat.
h. Els il·lustrats mostraven un interès
extraordinari per les ciències
experimentals o “útils” i el sentit
pràctic dels avenços que es produeixen
en aquest camp. Els imperis aprofiten
aquests avenços per fixar la dominació
en terres estrangeres.

9. La il·lustració
En definitiva, la Il·lustració va ser un corrent intel·lectual reformista amb múltiples facetes que va
criticar la societat del seu temps, a la vegada que es proposava transformar-la.
Quan el filòsof alemany Immanuel Kant (1724 – 1804) va preguntar-se Què és la Il·lustració? (1784) es
responia a si mateix que aquesta era un mitjà d’emancipació de l’ésser humà per tal que sortís de la
“minoria d’edat” en la qual es trobava. El seu lema, Sapere Aude (atreveix-te a saber), resumia aquesta
idea.
Les bases socials d’aquest moviment van ser les anomenades “classes educades” de la societat de l’Antic
Règim: aristòcrates, sacerdots i d’altres sectors del clergat, metges, funcionaris, militars, advocats i
comerciants.
Creien en una religió natural que admetia la idea de l’existència de Déu, però no acceptaven la
superioritat d’un credo religiós sobre un altre i condemnaven la intolerància religiosa. Alguns il·lustrats,
però, van criticar obertament la religió com a instrument que negava la Raó i fomentava el fanatisme i
la intolerància.
Els il·lustrats van criticar la societat estamental, que segons ells s’edificava sobre una base injusta.
Enfront d’això, defensaven un sistema d’equilibri social i d’igualtat jurídica que permetés el progrés
social a tots els individus i que aquest progrés no depengués únicament dels privilegis econòmics o
familiars. És a dir, defensaven la mobilitat social, la igualtat d’origen i el mèrit segons la vàlua i la
intel·ligència de cadascú.

10. La il·lustració
Dos il·lustrats francesos acabarien de perfilar la
doctrina del liberalisme polític: Montesquieu i
Rousseau.
A) Pel baró de Montesquieu, la divisió de poders
(legislatiu, executiu i judicial) seria bàsica per evitar
els abusos del poder.
B) Per la seva banda, Jean-Jacques Rousseau va
plantejar el contracte social com a resultat d’un
pacte entre els ciutadans, a la vegada que introduïa
els principis de la sobirania nacional en la qual el
poder hauria d’emanar del lliure consentiment de
tots els ciutadans, expressat mitjançant el vot.
Les idees il·lustrades, tot i això, va anar escampant-
se per l’Europa del segle XVIII, sobretot gràcies a la
publicació a França de l’Enciclopèdia, obra
dirigida per Denis Diderot i Jean Le Rond
D’Alembert i que va veure la llum el 1751.
Reunió d’il·lustrats al saló de Madame Geofrin, de Gabriel
Lemonnier (1755).
Els salons il·lustrats eren els llocs de reunió dels
intel·lectuals per a discutir sobre política o cultura o per fer
lectures de peces teatrals o filosòfiques. Al quadre podem
distingir figures com Rousseau, Diderot, D’Alembert,
Choiseul o Turgot reunides al voltant d’un bust de Voltaire.

11. Durant el segle XVIII a gairebé tota Europa es duia a terme un
absolutisme monàrquic. A causa del sorgiment de la il·lustració i de la
importància que estava tenint, alguns monarques van decidir aplicar
algunes idees de la il·lustració. Així és com va aparèixer el despotisme
il·lustrat.
Conegut amb el lema de “tot per al poble però sense el poble”, que es va
plasmar amb una sèrie de trets característics basats en els principis de la
Il·lustració: un estat centralista, una racionalització de l’administració,
una pretensió de modernització econòmica, una reforma de
l’ensenyament orientat a les ciències útils i unes certes inquietuds
culturals.
El segle XVII havia estat el de la consolidació de la monarquia absoluta
de dret diví, en que el monarca acumulava tots els poders. El màxim
exponent de l’absolutisme va ser Lluís XIV de França , però no va ser
l’únic. Entre els monarques absoluts que van posar en marxa el
despotisme il·lustrat hi figuren Lluís XV de França, Carles III d’Espanya,
Josep II i Maria Teresa d’Àustria, Frederic II de Prússia i Caterina la Gran
de Rússia.
Despotisme il·lustrat

12. Despotisme il·lustrat
Els anomenats dèspotes il·lustrats, conscients dels greus problemes
econòmics i socials que patien els seus països, volien millorar les
condicions de vida dels seus súbdits i fer compatibles els principis
de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i
modernització de la Il·lustració, però sense modificar l’estructura
social ni les lleis.
Per això es va mantenir l’absolutisme com a forma de govern i el
Tercer Estat va continuar sense poder participar en el sistema
polític.
Però les idees il·lustrades també van afavorir els interessos de les
monarquies en un altre sentit. La crítica que van fer els pensadors
il·lustrats als privilegiats resultava útil als monarques per
qüestionar o eliminar alguns dels aspectes que encara s’escapaven
al control reial, com:
A) La falta de contribucions de la noblesa i el clergat
B) La independència de l’Església
C) Els privilegis dels gremis.

13. Despotisme il·lustrat
Alguns ministres del despotisme il·lustrat van intentar
d’emprendre mesures polítiques de caire fisiocràtic, com ara
Turgot a França o Campomanes i Jovellanos (dreta) a
Espanya, però van fracassar a causa de l’oposició frontal dels
estaments privilegiats a qualsevol tímida reforma. I és que les
possibilitats que obria aquesta experiència reformista eren
molt limitades.
Aquests fets posaven de manifest que el despotisme il·lustrat
tenia una capacitat limitada per a transformar la societat,
perquè les reformes topaven amb els privilegis de la noblesa i
el clergat, i els reis absoluts necessitaven el suport d’aquests
estaments per assegurar la monarquia i mantenir l’ordre social.
No era possible reformar l’Estat l’economia i mantenir intacta
la societat estamental i el poder absolut, bases de l’Antic
Règim. Així, a mitjà termini, el despotisme il·lustrat es va
revelar inviable, obrint el camí cap a les revolucions del segle
XIX.

14. Guerra dels 7 anys
Es coneix com a guerra franco-india (1754-1763)
a la part de la guerra dels Set Anys
desenvolupada a Amèrica de Nord.
El nom es refereix als dos principals enemics als
quals es van enfrontar els britànics: francesos i
diferents tribus de nadius americans. També és
coneguda com a guerra de la Conquesta a
Canadà. Aquest va ser el quart conflicte colonial
entre França i Gran Bretaña.
La guerra va ser el resultat de les tensions entre
britànics i francesos degudes principalment a
les pretensions expansionistes de les colònies
de tots dos països.
També van entrar en joc qüestions com els conflictes entre els nadius, els quals es van
veure obligats a demanar protecció a un o altre imperi colonial.

15. Guerra dels 7 anys
A Amèrica del Nord el primer atac britànic es va
produir al maig de 1754 encara que el primer
enfrontament que va anar més enllà d'una
escaramussa es va produir dos mesos després, al
juliol, a Fort Necessity.
La contesa es va desenvolupar durant nou anys,
al principi amb clar predomini francès, tot i que
el resultat final li va ser favorable a la Gran
Bretanya al conquerir Canadà.
La pau es va assolir amb el Tractat de París i va
suposar la pèrdua de totes les possessions
continentals franceses ja que va haver de cedir
Louisiana a Espanya en compensació per la
pèrdua de Florida en mans dels britànics.

16. Guerra dels 7 anys
La guerra dels Set Anys va enfrontar, entre els
anys 1754 i 1763, la Gran Bretanya, Prússia i
Hannover contra França, Àustria, Suècia,
Saxònia i Rússia. Portugal va unir-se al bàndol
britànic i Espanya, al francès en els darrers anys
de guerra.
La part de la guerra dels Set Anys entre britànics i
francesos ocorreguda a l'Amèrica del Nord va
esclatar el 1754.
El tractat de París (1763) va posar fi a la guerra,
tant a Europa com a Amèrica.
França va perdre la majoria de colònies a Amèrica i Àsia en favor de la Gran Bretanya.
Curiosament, 12 anys després les colònies britàniques d'Amèrica van voler independitzar-se i
ho van aconseguir amb l'ajut de França. Era l'inici dels Estats Units.
Es considera la veritable I Guerra Mundial, ja que van intervenir potències de tots els continents
o amb colònies en tots els continents.

17. Origen del conflicte americà
El tractat de París (1763) va posar fi a la guerra, tant a
Europa com a Amèrica i per tant els colons anglesos van
ser els primers interessats en reclamar la sang vessada a
nord amèrica amb una exigència a Anglaterra. Més
representació política en la presa de decisions.
Londres va contestar a un NO rotund i volien que fossin
els colons els encarregats de pagar la conquesta de terres
indígenes i franceses. Per entendre el per què del conflicte
hem de saber què eren les 13 colònies angleses.
2.000 qm de terres que acollien a comerciants com la més
antiga Virginia 1607 o puritans que fugien dels Estuard de
1620 Massachusetts.
Les podem dividir en quatre grups per les seves característiques:
4 al nord: Nova Anglaterra formada per Massachusetts, Connecticut, New Hampshire i Rhode Island.
5 al sud: Virginia, Maryland, les dues Carolines i Georgia.
4 al centre: New Jersey, New York, Delaware Pennsylvania.

18. Tipus de colònies
Les colònies del Nord eren riques en terres de conreu i
ramats a banda de boscos que donen fusta i tenien
importants drassanes. Comerciaven bacallà (Terranova)
amb les antilles del sud que proporcionaven mel, ron,
sucre etc. La major part de la població era puritana i
estaven acostumats a una vida dura, per tant l’arribada de
la industrialització provocà un salt envers endavant.
L’església estava lligada a l’estat i la tolerància no existia.
La població augmentà de 100 a 500 mil persones en 1763.
Boston (20.000 habitants) és el centre vital i és plena de
persones interessades en política i en democràcia. A banda
dels nous corrents il·lustrats, educatius, amb influència de
Locke i Hume ambdós filòsofs europeus.
El clima era la principal diferència amb les del sud, que tenen un clima subtropical, amb molta
extensió agrícola i és més rural amb poques ciutats (Charleston 10.000 habitants) . Abunden les
plantacions, treballada per la mà d’obra negra. En 1763 hi havia més negres que colons.
Destaquen el tabac, arròs, tints i cotó. Les plantacions són en mans de rics anglicans que formen
una aristocràcia.

19. Tipus de colònies
Jurídicament: Hi havia colònies reials, d’altres eren una concessió a propietaris però totes
tenien un tret comú: Una constitució. 1609 Virginia, amb parlament i lleis angleses.
Un Governador anglès representava al Rei. A més un 8% de colons (per capacitats
econòmica) podien triar uns delegats per a les assemblees,
I entre el nord i el sud la zona central: New York, abans New
Amsterdam havia estat arrabassada als holandesos.
Pennsilvània havia estat fundada per quàquers una secta
pacifista. Per tant els 400 mil ciutadans que vivien en 1763
eren una població heterogènia amb anglesos, suecs,
holandesos i alemanys.
Es treballa la terra i s’exporta blat i fusta a Europa. En ciutats
destaquen Filadelfia, amb 45.000 habitants i un urbanisme
més modern que les ciutats europees. Nova York tenia
16.000 habitants.

20. Conflicte econòmic
Les colònies gossaven de llibertat política però no econòmica. Això vol
dir que eren un mercat per a la metròpoli. No tenien dret a crear
determinades indústries, reservades per a Anglaterra.
13 anys abans de la independència s’havia guanyat la guerra als
francesos, la qual cosa deixa a Anglaterra tocada econòmicament. En
1765 s’havia gravat el sucre que anava de les antilles a les colònies
americanes.
La gota que fa vessar el got va ser l’impost del timbre, o Stamp Act
1765, provocà que tots els actes jurídics, hagin de portar el segell anglès
amb un pagament extra pel paper segellat.
Aquí es va obrir un debat, ¿Tenia dret el govern anglès a cobrar
aquest impost? Els colons deien NO, ja que cap ciutadà havia de pagar
impostos que no haguessin estat acceptats pels seus representants
polítics. És a dir: ¿havia Anglaterra sobrepassat els límits de les lleis
colonials? Londres deia que SI ja que el Parlament anglès representava
a tots els súbdits de la Corona, i els colons que NO ja que només les
Assemblees locals podien aprovar impostos locals.
Aquí es reuneixen 9 colònies en N.Y i redacten una Declaració de
drets i queixes. A banda pacten NO comprar productes anglesos.

21. Conflicte econòmic
L’agitació es va apoderar de les colònies i una organització
anomenada “Sons of liberty” van cremar els deposits de
timbres. Encara ningú parla d’independència.
En 1766 es van abolir les taxes cosa que es veu com una
victòria dels colons. Però Londres no va cedir en l'aspecte
del Parlament i continua creant impostos aplicables a
Amèrica.
En 1767 Londres crea impostos duaners sobre el plom,
paper, vidre i el te. Les colònies del nord, engrescades per
Samuel Adams (dreta) de l’Assemblea de Massachusetts
boicotegen els productes anglesos i els francesos
comencen a fer contraband.
Al cap de 3 anys, Londres fa marxa enrere degut a les
despeses que va provocar el conflicte econòmic, i va
eliminar tots els impostos excepte el te, que tenia un preu
baix.
La calma és temporal i enganyosa ja que els ànims ja estan
prou encesos com per apaivagar-se.

22. Conflicte Polític
Les colònies seguien depenent del despotisme de
Londres, en concret al seu monarca George III, de
caràcter autoritari que va forçar el Govern cap a polítiques
dures a les colònies.
En 1773 s’envia l’exèrcit a Boston cosa que va provocar
sagnants manifestacions. Per encendre els ànims el
Govern anglès va concedir el monopoli del te a la
Companyia de les Índies Occidentals.
El 16 de desembre de 1773 els fills de la llibertat disfressats
d’indis van llançar a l’aigua tot el te emmagatzemat en
vaixells al port de Boston.
Londres va contestar creant 5 impostos als productes de
Boston tan alts que es tanca el port. Envia més tropes al
comandament del General Gage i es prohibeixen les
reunions públiques.
Acaba de néixer un sentiment: El patriotisme americà.

23. Conflicte Polític
En 1774 es reuneix a Filadèlfia un Congrés format per totes
les colònies tret Georgia.
Després de votar els delegats les 12 colònies designats i
triats pels ciutadans americans, va guanyar la posició de
negociar davant de delegats que proposaven la ruptura.
Però es manté la NO compra de productes anglesos com a
mesura de pressió
Va néixer el Partit Patriòtic. I en aquella assemblea es crea
la Declaració de Drets i agravis on es deixa clar que els
ciutadans tenien dret de votar les lleis sobre els impostos.
A partir d’aquí s’armen mlícies locals encapçalades per
Virginia i Massachusetts, i comencen a guanyar terreny els
independentistes americans que veien en la separació una
nova manera de democràcia moderna.
Importantíssim el paper de pamflets i diaris de cort
revolucionari. ACTIVITAT TWITTER

24. La Guerra
El pretext de trencament va ser el tiroteig de Lexington. El 18
d’abril de 1775 el General Gage, que manava les tropes de Boston
va enviar una columna de militars per a confiscar armes i
explosius als colons.
Els patriotes alertats per grangers del voltant del dipòsit d’armes
situat a Concord, van rebre els soldats a tirs, sent la primera
topada greu entre patriotes i casaques roges. Aquest
enfrontament va provocar la retirada de la columna britànica a
Boston la qual cosa va engrescar els ànims independentistes.
El 17 de juny un altre incident violent a Bunker Hill va provocar
que colons i exèrcit s’enfrontin durament amb mil baixes
angleses. Lord North ministre del Rei George III va intentar
rebaixar la tensió negociant, però l’espurna ja hi era i tot i la
negociació a Londres de Franklin, la guerra era inevitable.
El Congrés americà no accepta la proposta anglesa i mana que es
creï un exèrcit continental comandat pel general George
Washington.

25. La Guerra
George Washington, fill d’un plantador de Virginia, va entrar
molt jove a l’exèrcit anglès. on va combatre fins entrar en política
i fer-se càrrec de l'exèrcit continental. Va ser un home de
principis i amb un sentit cívic molt elevat.
El Congrés americà seguia insistint en que no volia la
independència i apel·lava a la justícia del rei, però aquest no va
voler escoltar el Congrés i va enviar mercenaris alemanys per a
reforçar les seves tropes.
Comença la guerra sense caserna, és a dir, a vèncer sense
importar com.
Thomas Paine va escriure un pamflet El Sentit Comú que va
tenir molt ressò a les colònies on encoratjava la població a
conquerir la independència total.
L’1 de juliol de 1776 la colònia de Virginia es va esdevenir com
República independent d’Anglaterra, amb una Constitució pròpia
precedida per una Declaració de Drets,

26. La Guerra
Declaració de drets de l'Home.
Tots els homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen
certs drets inherents a la seva persona […].
Tot poder resideix en el poble i, per consegüent, en deriva […].
El govern està i cal que estigui instituït per al benefici, la protecció i la
seguretat comuns del poble, nació o comunitat […].
El poder legislatiu i el poder executiu de l’Estat han de separar-se i distingir-
se del judicial […].
Les eleccions dels membres que actuen com a representants del poble a
l’assemblea han de ser lliures […].
La religió […] ha d’orientar-se exclusivament amb la Raó i la convicció, no per
la força o la violència; i, per tant, tots els homes tenen el mateix dret a
l’exercici lliure de la seva religió […].

27. La Guerra
L’exemple de Virginia va engrescar la resta de colònies que reunides en el Congrés de
Filadelfia, declaren la unió de les 13 colònies i voten la Declaració d’Independència el 4 de
juliol de 1776.
La Declaració porta un preàmbul de Thomas Jefferson , inspirats pels filòsofs francesos. Allà es
reconeix el dret a la insurrecció i enunciava un sistema de valors. Recollia totes les queixes dels
colons
Tanmateix hi havia persones que veien aquest acte com illegal, llavors van preferir marxar-se
al Canadà o les Antilles abans que revelar-se contra el seu Rei.
Nosaltres els representants dels Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, vam
acudir a el jutge suprem del món per fer-li testimoni de la rectitud de les nostres intencions.
En el nom i amb el poder ple del bon poble d'aquestes colònies donem a conèixer
solemnement i declarem que aquestes colònies unides són i per dret han de ser estats lliures i
independents; que estan exemptes de tot deure de súbdits envers la Corona britànica i que
queda completament trencada tota connexió política entre elles i l'Estat de la Gran Bretanya, i
que, com els Estats lliures i independents, posseeixen ple poder per fer la guerra, concertar la
pau, nuar relacions comercials i tots els altres actes i coses que els Estats independents poden
fer per dret. I per enrobustiment d'aquesta declaració, confiats a la protecció de la Providència
divina, entossudim els uns als altres la nostra vida, la nostra fortuna i el nostre sagrat honor.

28. La Guerra
Proclamada la independència havia que conquerir-la. La
guerra, llarga i dificil va durar 7 anys i de vegades va
plantejar problemes seriosos als insurrectes.
El principal problema era que les 13 colònies estaven
acostumades a tenir independència política i eran
propietaris de les seves decisions i ara havien de seguir les
directrius del Congrés Americà, òrgan de govern on es
feien apassionades proclames a la llibertat però sense
poder efectiu davants els 13 estats.
Els nombres eren desoladors, dos milions
d’independentistes no tenien recursos, ni econòmics ni
armes ni tan sol uniformes.
Les milícies, voluntàries, no volien lluitar lluny de casa
seva i això feia impossible la victòria davant l’exèrcit més
poderós del món.
L’única cosa bona era el General George Washington que
es va queixar amargament de que els polítics no el deixen
actuar com ell hagués volgut.

29. La Guerra
També s’ha de dir que els anglesos patien manca de recursos
econòmics degut a la despesa brutal de la guerra dels 7 anys,
a banda que lluitava fora de casa.
Per aconseguir la victòria els americans es van plantejar la
recerca d’aliats, ja que d’altre manera era seria impossible la
independència real. L'única opció però era França, ja que és
potència naval capaç de fer front a la marina britànica.
Aquí s’ha de fer una pausa. Com era la relació França-USA?
Durant la guerra dels 7 anys, els colons havien lluitat molt
per a expulsar els francesos, per tant demanar ajuda a qui
havies fet fora era complicat.
D’altre banda a França es veia amb bons ulls la causa
americana ja que parlen de llibertat-il·lustració i diversos
nobles francesos van afegir-se com a voluntaris al exèrcit
continental americà. Comte Segur, el Duc Lauzun o el
mateix Marqués de La Fayette es van allistar voluntaris.

30. A banda dels voluntaris, França va col·laborar amb
diners, armes i municions.
La primera fase de la guerra es caracteritza per les
desfetes continentals. Els “red coats” van aconseguir
desembarcar a Nova York amb àmplia majoria legalista
(pro anglesa) i ja compten amb dos exèrcits a nord
Amèrica, un en el Canadà i l’altre a N.Y.
Quan aquests dos grups van idear formar una tenalla
per acabar amb les tropes de Washington, i els anglesos
van conquerir Filadèlfia posant en fuga el Govern
americà.
L’exèrcit de Canadà va patir una desfeta en Saratoga,
degut a marxes quilomètriques i pluges torrencials que
van provocar manca de queviures. I els anglesos
entreguen 6.000 homes sense dispara cap tret.
Si els anglesos no havien aconseguit la victòria total era
per el relleu que afavoria els colonialistes.
La Guerra
Escena de capitulació a Saratoga.
La manca de camins, els innumerables
boscos i rius, la dificultat per a trobar
aliments i la antipatia dels veïns pels
casaques roges van dificultar la
victòria anglesa.

31. El conflicte tenia una complicació més pels anglesos i és que
França portava 20 anys preparant-se per la venjança, després
de l’expulsió del nord d'Amèrica a la guerra dels 7 anys.
El primer ministre francès volia una aliança Espanya-França
per a garantir que les forces en lloc eren superiors a les
angleses, però el primer ministre espanyol Floridablanca (a la
dreta), era tan enemic dels anglesos com dels americans que
estaven contaminant les colònies espanyoles d’anhels de
llibertat.
França va signar un Tractat de comerç, amistad i aliança
defensiva. França va reconèixer la independència dels EUA i
els dos països es van comprometre a no signar una pau
separades.
Espanya segueix sense tenir clara la seva participació en la
guerra més allà de pertrets militars. França i Espanya van
signar un accord Tractat de Aranjuez pel qual Espanya
recupera la Florida i Menorca en poder anglès si es guanya la
guerra.
La Guerra i la intervenció de frança
Floridablanca, primer
ministre espanyol

32. França va fer un moviment genial:
Com Anglaterra per evitar el contraband havia
establert un bloqueig marítim inspeccionant tots els
vaixells estrangers, es crea una Lliga per la llibertat
dels mars, encapçalada per França però seguida de
totes les nacions que patien els escorcolls així diversos
països li declaren la guerra a Anglaterra que es queda
aïllada.
La marina francesa poc a poc i amb l’ajut de corsaris
americans va anar desbloquejant una part de les costes
americanes i apressant vaixells de subministres
anglesos.
El 1779 els anglesos estaven immersos en conquerir les
colònies del Sud i Washington veu com es perd la
guerra. A la desesperada envia a La Fayette a demanar
al Rei Lluís XVI més soldats.
En 1780, França envia 6.000 homes al continent
americà.
La Guerra i la intervenció de frança
Navilis de línia, eren les màquines
més perfectes de combat en el mar.
El navili Belle Poule va escapar d’un
parany anglès i això va provocar que
revifi la marina francesa.

33. 1781. En un moviment magistral Washington i els francesos van
atacar Yorktown baixant des de NY aconseguint una victòria
que resulta definitiva per aconseguir la victòria. La marina
francesa va protegir la badia de Chesapeake i els anglesos no
van poder socórrer a Cornwallis.
El primer ministre anglès va dimitir (obeïa al monarca fent un
Govern quasi absolutista) i el nou Govern va començar les
negociacions de pau.
Anglaterra va reconèixer la independència dels EUA. Es va
adoptar una frontera fent servir els grans llacs, els rius
Mississipi i el Santa Creu.
Els colons legitimistes que havien donat suport als anglesos han
de fugir al Canadà.
FINAL DE LA GUERRA
A la imatge el General Cornwallis, va menysprear els colons i va quedar retingut a Yorktown
on es va rendir i tampoc va poder rebre l’auxili de la seva marina ancorada a Chesapeake. La
guerra estava perduda. El gegant anglès era derrotat i un nou país neixia. Els Estats Units
d’Amèrica.

34. França i Espanya aconseguien el retorn d'alguns territoris i
la gratitud eterna de la jove Repùblica.
El 3 de setembre de 1783 reunits a Versalles, França, EUA,
Regne Unit, Espanya i França acorden que:
Els acords als quals es van arribar són:
A) Estats Units: Independència de les tretze colònies
nord-americanes i delimitació de les seves fronteres
amb Canadà.
B) Regne Unit. Se li va retornar les Bahames i la colònia
de Providència, i va retenir Gibraltar i Canadà.
C) Espanya. Se li va retornar Menorca, Florida oriental i
occidental i part de les costes de Nicaragua i
Hondures.
D) França. Se li va cedir Louisiana, Saint-Pierre i
Miquelon, Saint Lucia, Tobago, i el riu Senegal en
Àfrica.
Tractat de Versalles

35. EUA després de la guerra va patir una crisi tan econòmica con
política, ja que l’anarquia encara regnava als carrers de les
antigues colònies.
S’havia de:
1.- Pagar els soldats que havien lluitat a la guerra
2.- Crear una moneda comuna
3.-Negociar el deute amb França
4.- Encara no era resolt el tema dels impostos perquè les
colònies no pensaven com un país si no com una colònia
individual.
5.-Aclarir les fronteres de l’oest
6.-Definir un cos diplomàtic unitari i no un representant per
cada colònia.
El Congrés no acaba d’imposar la seva voluntad sobre els
territoris i es va crear una conferència per a preparar la Unió
en forma d’Estat.
Problemes després de la guerra
George Washington
primer president de
l'EAU

36. Seguint polítiques il·lustrades els 55 delegats de les 13 colònies
van pactar a Filadelfia després de moltes discusions i
problemes que:
a.-La conquesta de l’oest per part de nous colons es feia iguals
que els antics colons de les 13 colònies.
b.-Es crea una Constitució amb separació de poders
c.- Cada Estat tenia els seu Govern però prevalia el Federal i
estaven sotmesos a una política externa comuna.
d.- Es podien afegir nous estats però mai es contempla la
separació d’un d’ells o la segregació d’una part dels estats.
El poder LEGISLATIU requeia en el Congrés, i es divideix en
dos cambres. La Cambra de Representants i el Senat .
El poder EXECUTIU va recaure en el President de la Nació
que tenia amplis poders.
El poder JUDICIAL estava format per 9 jutges que són el
Tribunal Suprem que vetllaven per l’aplicació de la
Constitució i en les disputes entre Estats.
Imatge de la Constitució
americana que comença
dient nosaltres el poble...
Problemes després de la guerra