Primers auxilis apunts willy

PRIMERS AUXILIS I PATOLOGIES EN L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT
Guillem Escriu Garcia
INEFC Barcelona
Curs 2012 – 2013

1. NORMES GENERALS
1.1.CONCEPTES
➢ Accident: Esdeveniment fortuït del qual segueix un dany que pot ser físic o mental.
➢ Primers auxilis: Actuacions i tècniques que permeten l'actuació immediata fins l'assistència professional.
Objectius
– Evitar l'empitjorament de l'accidentat/da
– Prevenir possibles complicacions
– Facilitar l'actuació de l'especialista sanitari
Consells generals
– Mantenir calma - Protegir al ferit del fred
– Evitar aglomeracions - Donar avís al personal sanitari
– Saber imposar-se (control) - Trasllat adequat
– No mobilitzar - Intervenció imprescindible
– Examinar al ferit - No medicar
– Tranquil·litzar al ferit
➢ Urgència mèdica: Requeriment d'atenció immediata per part del responsable de l'activació de la cadena
de socors en aquell moment.
➢ Emergència mèdica: Urgència amb situació real de perill immediat per la vida del pacient o la funció
dels seus òrgans.
Les urgències i emergències, classificades en tres grups:
1) TERCERA URGÈNCIA: la demora de l'assistència no modifica el pronòstic.
2) SEGONA URGÈNCIA: l'assistència pot tardar una hora o més.
3) PRIMERA URGÈNCIA: a mesura que incrementa el temps de tractament, empitjorament greu.
CADENA DE SOCORS
L'objectiu és reduir al mínim el risc d'altres situacions d'emergència, les lesions i les seqüeles posteriors a
l'accident o la crisi del malalt.
Seqüència d'actuació davant d'una emergència:
PAS (PROTEGIR-AVISAR-SOCÓRRER)
PROTEGIR (accidentat i autoprotecció)
- Valoració de riscs present a l'entorn
- Mesures de protecció de la víctima (senyalització)
- Mesures d'autoprotecció (guants)
AVISAR
- Activar cadena de socros
- Telèfon d'emergències: 112
- Què i com informem?
· Localització exacta
· Nombre d'accidentats i tipus de lesió
· Verificar que la informació ha estat ben rebuda
Situació d'emergència Assist. Sanitària definitivaCadena de socors

SOCÓRRER
- Tranquil·litzar víctima
- Determinar lesions (prioritzar actuacions si escau)
· Exploració primària (signes vitals)
· Exploració secundària (completa, de cap a peus)
- Actuació segons les lesions que presenti
Ordre d'atenció:
1. Aturades cardíaques o respiratòries
2. Hemorràgies greus o xoc
3. Estat d'inconsciència
4. Fractures obertes o ferides greus
5. Fractures tancades o ferides lleus
SUPORT VITAL BÀSIC
Auxilis bàsics encaminats a substituir les funcions respiratòries i circulatòries. El suport vital avançat són
tècniques encaminades a restablir les funcions respiratòries i circulatòries que requereixen personal sanitari
especialitzat.
Seqüència ordenada d'actuacions, totes tenen la
mateixa improtància per millorar la supervivència.
EXPLORACIÓ DE LA VÍCTIMA
➢ Consciència: Capacitat de respondre als estímuls.
RESPON Consciència
- No canviar de posició
- Esbrinar què ha passat
- Revalorar sovint
NO RESPON Inconscient
Si està insconscient:
➢ Respiració: buscar respiració normal – rítmica
¿ respira ?SÍ NO
Continuar avaluació
(posició d'espera – lateral de seguretat)
Reanimació cardiopulmonar RCP
- Combinació massatge cardíac extern –
insuflacions boca a boca. Garantir que els
òrgans reben oxígen per evitar la mort
cel·lular.

2. LESIONS TRAUMÀTIQUES SOBRE LA PELL
2.1.FERIDES
Pèrdua de continuïtat de la pell o de les mucoses com a conseqüència d'un traumatisme. En comunicació
interior estèril amb l'exterior hi ha risc d'infecció.
Les classifiquem:
Segons l'agent que les causa:
 Ferides incises
- Vores ben definides i netes
- Molt sagnant
- Agent tallant
 Ferides punxants
- Profunditat
- Poc sagnant -
- Objectes punxants
- Infecció
 Ferides contuses
- Destrucció tissular
(desaparició pell)
- Vores difuses i aixafades
- Presència de cossos estranys
(infeccions)
- Impacte (caigudes)
 Ferides inciso-contuses
- Vores lleugerament confuses
- Més sagnants que contuses
- Provocades per objectes de
forma tangencial
Segons la forma:
 Ferides lineals
- Diferents formes
 Ferides amb penjall
- Un tros de teixit unit només
per un punt a la zona sana
- Objecte tallant, impacte
tangencial
 Ferides contuses
- Un tros de teixit afectat s'ha separat del cos
FACTORS DE GRAVETAT
✔ Profunditat
– Erosió (no hemorràgia)
– Ferida superficial (teixit subcutani)
– Ferida profunda (afectació vasos)
– Ferida penetrant (en cavitat corporal, sense lesió visceral)
– Ferida perforant(en cavitat corporal, amb lesió visceral)
✔ Localització
– Mans, orificis naturals, tòrax i abdomen, articulacions

✔ Extensió
– Risc d'infecció, dificultats per cicatritzar
✔ Ferides brutes
– Presència de cossos estranys – infecció
✔ Ferides amb hemorràgies
– Pèrdua de sang
✔ Ferides no tractades
– 6 hores des que s'han produït
FERIDES LLEUS I GREUS
· Rentar-se les mans i utilitzar guant
· Material de cures estèril, evitar contacte amb agents patògens
ACTUACIÓ DAVANT FERIDES LLEUS
1. Netejar i desinfectar la ferida
Aigua i sabor a raig
Antisèptic
Sempre de l'interior a l'exterior
2. Cobrir la ferida
Apòsit gras (ferida humida)
Apòsit estèril (gases)
Trasllat al centre sanitari
Vacuna del tètanus
ASÈPSIA I DESINFECCIÓ
Asèpsia: absència de germens patògens
Antisèptic: producte químic que s'aplica sobre els teixits amb la finalitat d'eliminar els microorganismes patògens
Característiques:
– Ampli aspectre bacteria
– Actuació ràpida i mantinguda en el temps
– No s'absorveixi a través de la pell
– Inoqu a la pell
– Eficaç a dosis petites
SÍMPTOMES
Dolor
- Teixit
- Extensió
- Objecte traumàtic
Hemorràgia
- Gravetat
Separació de les vores
- Objecte traumàtic
- Retracció dels teixits afectats
ACTUACIÓ
- Simptomatologia i gravetat
- Complicacions: Shock per hemorràgia i
infecció
- Ferides greus - metge
ACTUACIÓ DAVANT FERIDES GREUS
1. Activar cadena de socors
2. Si existeix hemorràgia, controlar-la
3. No extreure cossos estranys ni clavats
4. Cobrir la ferida tot el possible
EL QUE NO HEM DE FER:
- Utilitzar cotó fluix
- Utilitzar pomades antibiòtiques, pólvores
antisèptiques ni secants
- Explorar, tractar ferides complicades
Opcions:
Povidona iodada – bon desinfectant, pot
resultar irritant
Clorexidina – bon desinfectant, no irritant,
transparent

2.2.CONTUSIONS
És una lesió sense trencament de la continuïtat de la pell causada per l'imacte d'un objecte amb el cos. Pot
haver-hi una lesió per sota la pell i afecta diverses estructures (venes, artèries, múscul).
Classificació
✔ Mínima: no existeix alteració, només dolor
✔ Contusió de 1er grau: ruptura de capil·lars, aparició de morats
✔ Contusió de 2on grau: hematoma, tumoració (hemorràgia intersticial)
✔ Contusions de 3er grau: aixafament intens de les parts toves (necrosi)
SÍMPTOMES
Dolor – força de l'impacte – grau d'afectació
1er grau: lleugera inflamació
2on grau: inflació més manifesta
3er grau: dolor intens
Inflamació i enduriment
Impotència funcional
Aparició de morat (a hores)
ACTUACIÓ DAVANT FERIDES GREUS
· Contusió mínima o de 1er grau:
Aplicació d'aigua freda o fred
· Les de 2on i 3er grau:
Embenat compressiu immobilitzador
Controlades per un metge
- Premer, punxar o reventar els hematomes

3.LESIONS MUSCULARS I TENDINOSES
3.1.LESIONS MUSCULARS
Són aquelles lesions que afecten el component contràctil del múscul.
Contusió muscular / Rampa / Contractura / Distensió / Estrabada o estirada muscular / Ruptura o estrip muscular
CONTUSIÓ MUSCULAR
ETIOLOGIA
Impacte directe amb un oponent o un implement
Lesió causada per una agressió
externa (contusió 2on grau)
Musculatura en contracció: afectació
superficial
Musculatura relaxada: afectació més
profunda
SÍMPTOMES
- Impotència funcional
- Dolor a la mobilització
- Lleu inflamació de la zona
- Presència d'hematoma (punt dolorós)
ACTUACIÓ
- Repòs funcional
- Aplicació de fred (20-30 minuts)
- Embenat compressiu, no immobilitzant
RAMPA
ETIOLOGIA
pH àcid al múscul. Fatiga. Manca d'hidratació
Dèficits de potassi, magnesi o calci
Alteració neuromuscular.
Es produeix una contracció
espontània, sostinguda i intensa d'un
múscul.
SÍMPTOMES
- Contracció dolorosa que obliga a deixar l'activitat
- Contractura de tota l'extensió del múscul
- Aparició de fatiga localitzada o ge neral
ACTUACIÓ
- Abandonar l'activitat física momentàniament
- Realitzar exercicis d'estirament (reflex miotàtic invers). Estiraments
passius forçats (20-30” rec 4-5”). Mai realitzar rebots
- Torna a l'activitat, disminuint intensitat
- Hidratació
CONTRACTURA
MUSCULAR
ETIOLOGIA
Estimulació nerviosa excessiva (treballs d'alta intensitat), males postures
o postures vicioses
Alteració funcionalEs produeix un
escurçament del múscul en un punt
localitzat i es manté en el temps
SÍMPTOMES
- Permet acabar l'activitat
- Sensació molesta durant el repòs
- Dolor a la mobilització
- Dolor localitzat en un punt a la palpació
ACTUACIÓ
- Si l'esportista ho detecta al moment: gel (sessions 20-30')
- A distància: Calor, estiraments passius i AF progressiva sense dolor.

DISTENCIÓ MUSCULAR
ETIOLOGIA
Esports en que no se sap fins a quin límit es solicitarà un múscul.
Múscul sotmès a un estirament exagerat.
Estirament sobtat i violent d'un
múscul, i que sobrepassarà els seus
límits d'elasticitat i es produirà una
extravasació
SÍMPTOMES
- L'esportista pot finalitzar l'activitat
- Sensació de desconfort en repòs
- Activitat reapareix la sensació de dolor
- Dolorós a la palpació
ACTUACIÓ
- Si es detecta en el moment, gel immediat
- Primers tres dies gel (20-30'), després pot usar calor
- Mantenir l'extremitat elevada
- Repòs funcional (2-3 dies)
- Activitat progressiva, no sobrepassar el llindar del dolor
- Mai estiraments de cap tipus.
ESTREBADA
MUSCULAR
ETIOLOGIA
Mateix mecanisme que la distensió, però l'elongació és més intensa.
Contraccions excèntriques
Es produeix una afectació més greu
que en la distenció muscular. Ruptura
de miofibril·les
SÍMPTOMES
- Fi de l'activitat
- Impotència funcional manifesta
- Dolor intens (repòs)
- Múscul dolorós a la palpació (punt més dolorós)
ACTUACIÓ
- Primers auxilis – limitar l'hematoma
- Fase aguda: gel
Embenat compressiu elàstic
Repòs
- Un cop instaurat el quadre: antiinflamatoris
Termoteràpia
Activitat lleugera i progressiva
Resoldre possibles atròfies
RUPTURA o ESTRIP
MUSCULAR
ETIOLOGIA
Gran tensió intramuscular generada de les contraccions (excèntriques) i
descoodrinacions (fatiga) o contusió directa sobre el múscul
Es considera estrip muscular quan es
produeix una ruptura parcial i parlem
de ruptura si la esparació fibril·lar és
total
SÍMPTOMES
- Dolor en pedrada o cruixit. Fi de l'activitat
- Dolor intens i localitzat en un punt concret, fins i tot en repòs
- Nòdul fluctuant en la palpació del focus dolorós
- Equimosi precoç
- Ruptura total es poden observar dos ventres musculars
ACTUACIÓ
- Primers auxilis – limitar l'hematoma
- Fase aguda: gel
Embenat compressiu elàstic
Repòs
- Un cop instaurat el quadre: antiinflamatoris
Termoteràpia
Activitat lleugera i progressiva
Resoldre possibles atròfies

TRACTAMENT LESIONS MUSCULARS (immediat post-lesió)
RICE
R = Rest – repòs esportiu Per prevenir futures retraccions i fer més petit l'hematoma
I = Ice – gel Per fer més petit l'hematoma i disminuir inflamació i reparar
C = Compression – compressió Per disminuir el flux sanguini, efecte antiinflamatori
E = Elevation – elevació
Anar alternant compressió i crioteràpia
3.2.LESIONS TENDINOSES
Són aquelles lesions que afecten el component tendinós o el tendó.
Tendinitis / Entesistis / Tenosinovitis / Bursitis
TENDINITIS
ETIOLOGIA
Sobrecàrregues mecàniques provocades per microtraumatismes continus
o bé per una agressió única però extensa
Inflamació de les cèl·lules que
estructuren el tendó. Pot afectar també
la transició múscul-tendó
SÍMPTOMES
- Dolor intermitent que apareix després de l'exercici (durant)
- Dolor continu a la regió per on passa o s'insereix el tendó
- Dolor al realitzar l'acció muscular resistida
- Pot aparèixer el tendó engruixit (degeneració del tendó)
- Fase aguda o afectació prolongada – inflamació
ACTUACIÓ
- Repòs funcional absolut
- Gel (1er símptomes aguts; 20-30')
- Immobilització
- Teràpia manual
- Infiltracions
ENTESITIS
ETIOLOGIA
Microtraumatismes de repetició per tracció de la inserció tendinosa
Lesió del component tendinós
localitzat a la inserció òssia.
Inflamació en la interfase ós-tendó.
SÍMPTOMES
- Dolor intermitent a l'inici
- Dolor fins i tot en repòs
- Palpació dolorosa de la zona del tendó
ACTUACIÓ
- Gel davant els 1ers símptomes
- Immobilització
- Teràpia manual
- Antiinflamatoris
- Infiltracions

TENOSINOVITIS
ETIOLOGIA
Traumatismes repetits de tracció – flexió – rotació dels tendons sobre les
seves beines
Inflamació del tendó i de la beina
sinovial per on passa
SÍMPTOMES
- Engruiximent important
- Edema de la zona per on passa el tendó
ACTUACIÓ
- Repòs funcional absolut
- Gel
- Immobilització
- Teràpia manual
- Infiltracions
BURSITIS
ETIOLOGIA
Microtraumatismes per tracció i les contusions mecàniques sobre les
bosses seroses. Infecció
Inflamació de la bossa serosa per on
llisquen els tendons entre els plans
ossi i muscular. Es poden cronificar
(higroma)
SÍMPTOMES
- Dolor continu a la regió per on passa o s'insereix el tendó
- Palpació dolorosa
- Pot aparèixer el tendó engruixit (degeneració)
ACTUACIÓ
- Embenat compressiu immobilitzant
- Especialista – punció del líquid extravasat
- Infiltració
- Si s'organitza higroma – cirurgia

4. LESIONS ÒSSIES
Fractura: pèrdua de continuïtat d'un os. Lesió esquelet + teixits tous
Un os es pot trencar per diferents motius:
Agressions mecàniques d'origen intern:
➢ Fractures per insuficiència o patològiques: debilitat òssia o processos locals (tumors) que debiliten l'àrea
propera. Traumatisme mínim = lesió (fractura)
➢ Fractures per fatiga o estrès: Sol·licitacions mecàniques repetides. Zones més freqüents: metatarsians, tíbia,
peroné i calcani. Fractura per sobrecàrrega.
Agressions mecàniques d'origen extern (traumatisme violent):
➢ Mecanisme directe (en el lloc de l'impacte)
➢ Mecanisme indirecte (a distància del lloc del traumatisme).
- Fractures per compressió
- Fractures per flexió
- Fractures per cisallament
- Fractures per torsió
- Fractures per tracció
Fractura per compressió.
Força actua a l'eix de l'os
Caigudes d'alçada
Fractures comminuta
Fractura per flexió.
Força actua perpendicular
a l'eix i la fixació d'un dels
extrems provoca la ruptura
Fractura en ales de
papallona
Fractura per cisallament.
Força paral·lela i sentit
contrari
Superfícies articulars
Fractura transversa
Fractura per torsió.
Força provoca una rotació
sobre l'eix
Dues forces roten en sentit
invers
Fractures espiroidees
Fractura per tracció.
Dues forces actuen en la
mateixa direcció i sentit
contrari.
Arrancament
Diferents mecanismes lesionals – diferents direccions de la línia de fractura:
- Fractures transverses
- Fractures longitudinals
- Fractures obliqües
- Fractures espiroidees
- Fractures per comminució
- Fractura impactada o empotrada

Fractura transverses.
Traç perpendicular a l'eix
de l'os
Mecanisme directe
Fractures en ales de
papallona
Fractura obliqües.
Traç oblic a l'eix de l'os
Mecanisme de flexió
Fractura per comminuta
(polifragmentàries).
Múltiples fragments
Traumatismes violents
Fractures més greus
Fractura espiroidees
Pròpies dels ossos llargs
Línia de fractura obliqua,
que descriu una espiral al
llarg de l'os i acaba amb un
traç transvers
Mecanismes de torsió
Fractura longitudinals (o verticals).
Traç de fractura paral·lel a l'eix de l'os
Compressió axial
Ossos plans o epífisis dels ossos llargs (intraarticular)
Fractura impactada (o empotrada).
Un fragment d'os trencat impacta en un altre
Classificació segons la seva posició en el propi os:
– Diafisàries
– Epifisàries
· Extraarticular
· Articular
Complexitat de la fractura:
– Completes
· Simples
· Complicades
· Comminuta
– Incompletes
· Fisura
· Fisura en tija verda
Grau d'afectació:
– Tancades
– Obertes
· Obertes de dins cap a fora
· De fora cap a dins

SÍMPTOMES
Dependran del tipus i localització:
1. Dolor intens focus de fractura
2. Inflamació
3. Impotència funcional
4. Deformitat del membre afectat
5. Envermelliment
6. Mobilitat
7. Crepitació
Simptomatologia vascular i/o nerviosa associada.
Diagnòstic clínic i de confirmació radiològica
ACTUACIÓ
Trasllat al centre sanitari
Disminuir el dolor (si hi ha mobilitat, immobilitzar)
Parlar amb l'accidentat
Davant del dubte actuem com si hi hagués fractura
– No tocar el ferit d'on és
– Retirar tot allò que pugui dificultar la circulació
– Impedir qualsevol tipus de moviment
– Mai reduir-la!!
– Immobilitzar amb tutors, fèrules, el propi cos..
– Fred
– Ferida oberta (hemorràgia), cobrir gasa estèril i immobilitzar
COMPLICACIONS
Possible compressió vascular o neuronal
Hemorràgia o xoc hipovolèmic (fractures de pelvis, fèmur, politraumàtics)
Infecció fractures obertes
- Aplicar calor
- Utilitzar pomades antiinflamatòries, analgèsiques o
calmants
- Reduir una fractura

5. LESIONS ARTICULARS
Classificació segons la zona articular afectada:
- Lesions membrana sinovial
Contusió articular
Commoció articular
- Lesions càpsula i lligaments
Distensió articular
Esquinç
Luxació
- Lesions del cartílag
Fractura-luxació
Candropatia
- Lesions del fibrocartílag articular
Meniscopatia
5.1.LESIONS DE LA MEMBRANA SINOVIAL
CONTUSIÓ ARTICULAR
Impacte directe d'una força externa sobre l'articulació. Inflamació de la membrana.
ETIOLOGIA
- Fortes entrades d'esports d'equip
- Impacte directe sobre l'articulació
- Caigudes
- Articulacions més afectades: interfalàngiques, genolls (espatlla, colze i turmells)
CONMOCIÓ ARTICULAR
Xoc de les cares articulars d'una mateixa articulació. Agent traumàtic endogen. Pot comportar afectació del
cartílag articular.
ETIOLOGIA
- Caigudes al buit des de certa alçada
- Traumatismes repetits amb sobrecàrrega
- Articulacions més afectades: genolls i turmells
SÍMPTOMES D'AMBDUES
Important conèixer la història del traumatisme
- Dolor
- 'Derrame' sanguini intraarticular que compromet la mobilitat
- Inflamació articular
ACTUACIÓ PER AMBDUES
- Repòs
- Gel 25-30min (mínim 3 cops primeres 48-72h)
- Immobilització
- Transport centre sanitari
- Inflamació important – embenat compressiu

5.2.LESIONS CÀPSULA I LLIGAMENTS
DISTENCIÓ
ARTICULAR
ETIOLOGIA
Hipertracció del lligament afectat. Torçades de turmell
Els lligaments i la càpsula són
sotmesos a una tracció anormal
produint un estirament o elongació,
sense arribar a esquinç
SÍMPTOMES
La història del traumatisme i els símptomes defineixen el diagnòstic.
- Dolor selectiu del lligament lesionat
- Dolor que augmenta a la hipertracció
- Reacció inflamatòria escassa
ACTUACIÓ
- Repòs funcional de l'articulació
- Elevar el segment lesionat (48h – reduir inflamació)
- Gel (25-30min, 3 cops al dia)
- Immobilitzar l'articulació
- Transport al centre sanitari si la inflamació és important (embenat
compressiu)
ESQUINÇ
ETIOLOGIA
Hipertracció del lligament afectat. Torçades de turmell
Estirament d'un lligament per forces
de tracció superiors a la resistència
d'aquests teixits
SÍMPTOMES
La història del traumatisme i els símptomes defineixen el diagnòstic.
- Dolor selectiu del lligament lesionat
- Dolor que augmenta a la hipertracció
- Reacció inflamatòria important (gairebé immediata)
ACTUACIÓ
- Elevar el segment lesionat (48h – reduir inflamació)
- Gel (25-30min, 3 cops al dia)
- Immobilitzar l'articulació
- Transport al centre sanitari si la inflamació és important (embenat
compressiu)
LUXACIONS
ETIOLOGIA
Caigudes en hiperextensió
Articulació més afectada l'espatlla (interfalàngiques)
Separació sobtada, parcial o total, dels
extrems articulars. Suposa
l'esquinçada de la càpsula i els
lligaments
SÍMPTOMES
Símptomes incerts Símptomes certs
- Dolor - Deformitat
- Impotència funcional - Fixació elàstica
- Tumefacció - Cavitat articular buida
- Canvi de color de la pell
ACTUACIÓ
- Gel
- No reduir l'articulació!!!
- Immobilitzar l'articulació tal com estigui
- Trasllat ràpid al centre sanitari

5.3.LESIONS DEL CARTÍLAG
FRACTURA - LUXACIÓ
ETIOLOGIA
Forces de flexió i rotació intenses. Articulació més afectada: turmell
Es produeix una separació de la
superfície articular, però la força
agressora és tan important que
provoca una fractura òssia
SÍMPTOMES
- Dolor intens a la zona articular
- Inflamació
- Important deformació articular
- Envermelliment de la zona
ACTUACIÓ
- Impedir tot tipus de moviment
- Mai reduir-la!!!
- Immobilitzar
CONDROPATIA ETIOLOGIA
Presència continuada de microtraumatismes. Acció d'un fort traumatisme
(impacte directe sobre el cartílag o commoció articular). Articulació més
afectada: genoll (disc intervertebral i l'espatlla)
Alteracions degeneratives que es
produeixen sobre el cartílag articular.
Lesions cròniques
SÍMPTOMES
Simptomatologia inespecífica
- Sensació de sobrecàrrega
- Dolor inici activitat
Sense tractament, els símptomes van evolucionant
- Dolor en repòs i sobretot de nit
- Dolor més agut inici exercici
Fase més avançada
- 'Derrame' articular
ACTUACIÓ
- Repòs funcional
- Metge esportiu valoració
- Valorar la tècnica o el material utilitzat
- Termoteràpia
Durant la fase aguda
- Repòs relatiu
- Fred
- Inflamació important – embenat compressiu

5.4.LESIONS DEL FIBROCARTÍLAG ARTICULAR
MENISCOPATIA
ETIOLOGIA
Sobresolicitació de l'articulació associada a l'acció d'una força o
traumatisme. Articulació més afectada: genoll i escapulohumeral
Alteracions que es produeixen sobre el
fibrocartílag (menisc). Des d'una
degeneració a una ruptura
SÍMPTOMES
Molt variada i inespecífica
- Dolor durant l'activitat, en repòs desapareix
- Bloqueig articular
- 'Derrame' articular
Associat a altres lesions
ACTUACIÓ
Davant una situació aguda de dolor i impotència funcional
- Repòs funcional
- Gel
- Embenat compressiu i immobilitzant
- Trasllat a un centre sanitari

6. TRAUMATISMES A LA CARA, CRANI I COLUMNA VERTEBRAL
6.1.TRAUMATISMES A LA CARA
FRACTURA NASAL
Fractura de les estructures que conformen la piràmide nasal (ossos
nasals, cartílag, pont nasal, septe nasal).
Ocasionar danys estructurals i estètics. Lesió més freqüent de les que es
produeixen a la cara. Associades a altres lesions (columna cervical/TCE)
SIGNES D'ALARMA
- L'hemorràgia no s'atura
- Dificultat respiratòria
- Sospites de coàguls septals
- Deformitat
- Sortida líquid transparent pel nas
(Rinoràquia, rinorrea cerebrospinal)
- Sospites de lesions associades
Activació de la cadena de socors
SÍMPTOMES
- Dolor
- Epistaxi
- Sensació d'obstrucció nasal
- Deformitat
- Hematomes al septe
- Esquimosi (morat)
- Inflamació
ACTUACIÓ
- Mantenir la calma (accidentat)
- Respirar per laboca i seure inclinat el cap endavant
- Aplicar compresses fredes sobre el nas
- Trasllat a un centre sanitari
- No reduir la lesió!!!
TRAUMATISME OCULAR
Les lesions oculars produïdes durant la pràctica esportiva no es poden despreciar. Poden ser lleus,
moderades o molt greus (associades a conseqüències funcionals i anatòmiques de la visió).
Es defineix com a qualsevol agressió mecànica, física o química sobre el globus ocular i/o els seus
annexos.
– Traumatismes mecànics (mecanismes directes – indirectes):
– Traumatismes orbitaris
– Ferides a les parpelles
– Traumatismes oculars superficials no penetrants
– Contusió i concussió ocular
– Traumatismes oculars penetrants
– Traumàtica de les vies òptiques
– Traumatismes físics:
– Queratoconjuntivitis actínica
– Lesió ocular pel fred
TRAUMATISMES MECÀNICS
Traumatismes orbitaris.
Traumatismes contusos
- Simples esquimosis o hema-
tomes orbitaris
- Fractura òssia per esclat
(relativa urgència)
· Visió doble
· Limitació a mirar cap a dalt
· Epistaxi
Ferides a les parpelles.
Traumatismes incisius.
Lesions més evidents.
Depenen del grau d'afectació
(associades a ferides del
globus ocular) seran més o
menys greus.
Signe d'alarma – aparició de
grassa a la ferida (profunditat)

Traumatisme ocular superfi-
cial no penetrant.
(s'afecta la conjuntiva i còmia)
Traumatismes lleus però molt
molestos.
- Hiposafgma traumàtica o
equimosi subconjuntival: con-
tusió lleu. Hemorràgia superfi-
cial.
- Erosions o abrasions cor-
nials superficials: provocat per
un agent mecànic. Molt dolor.
Contusió i concussió.
(conseqüències intraoculars)
- Contusió: impacte d'objecte.
Lesions a l'iris
Despreniment de retina
Esclat del globus ocular
Pèrdua total de l'ull
- Concussió: transmissió a dis-
tància de l'energia mecànica
Traumatismes oculars pene-
trants (ferides i laceracions)
Situacions oculars molt greus
com pot ser la perforació del
globus ocular. Un cos enclavat a
l'escleròtica. Trasllat a un centre
sanitari. Mai intentar extreure
cap cos de l'ull!
Patologia traumàtica de les
vies òptiques.
Traumatismes de la base del
crani poden comprometre la
integritat del nervi òptic.
Pèrdua de visió
SÍMPTOMES TRAUMATISMES MECÀNICS OCULARS
– Dolor d'intensitat variable
– Fotofòbia
– Llagrimeig
– Espasmes involuntaris dels músculs de les parpelles
– Les erosions poden anar acompanyades d'hemorràgies conjuntivals, edemes o cúmul de sang
– En algun traumatisme, afectació de l'agudesa visual
ACTUACIÓ
– Rentar amb aigua o sèrum fisiològic
– Aplicació de fred sense pressionar
– No utilitzar cremes ni gotes
– Trasllat a un centre especialitzat
TRAUMATISMES FÍSICS
Exposicions prolongades a baixes temperatures. Exposicions prolongades al sol sense protecció.
Lesió ocular pel fred. Lesió cornial transitòria
Símptomes: edema i visió borrosa
Recuperació espontània (24h)
Exposició prolongada a baixes temperatures (< -15ºC)
Inhibició del parpallig
Queratoconjuntivitis actínica. La inflamació de la còrnia i la conjuntiva produïda per cremades provocades per
les radiacions solars UVB (4-12h exposició sense protecció)
SÍMPTOMES
– Envermelliment
– Dolor intens
– Coïssor
– Fotofòbia intensa
– Llagrimeig
TRACTAMENT
- Irrigar els ulls amb aigua o sèrum
PREVENCIÓ
- Ús d'ulleres adequades al medi
- Ús de gorres amb visera

TRAUMATISMES A LES ORELLES
Lesions de l'orella externa
– Hematoma auricular
Lesions de l'orella mitja
– Barotrauma
– Ruptura del timpà
HEMATOMAAURICULAR
Lesions provocades per contusions, habitualment de forma repetida, sobre les parts toves i exterior de les
orelles que provoquen l'aparició d'un hematoma entre la pell i el cartílag.
Actuació: gel i compressió
Prevenció: utilització de protectors
BAROTRAUMA
Inflamació de l'orella mitjana causada per una diferència de pressions entre la caixa del timpà i
l'atmosfera envoltant. Els canvis de pressió provoquen una inflamació, una acumulació de sang i engruiximent que
poden causar la ruptura del timpà.
SÍMPTOMES
– Otàlgia
– Brunzit a les orelles
– Hipoacúsia
– Vertigen
RUPTURA DE TIMPÀ
Es produeix una obertura o petit forat al timpà. Pot afectar l'audició. Pot estar provocada per traumatismes
o explosions potents.
SÍMPTOMES
– Secreció per l'orella (clara, pus o sang)
– Brunzit
– Dolor
– Hipoacúsia
– Vertigen en els casos més greus
TRACTAMENT
– Escalfor
– Orella neta i seca
– Pot requerir cirurgia
ALTRES LESIONS
LESIONS MAXILOFACIALS
Els casos més greus poden comprometre la vida de l'afectat per una obstrucció de la via aèria. Control
columna cervical.
TRAUMATISMES MANDIBULARS
Fractures – ruptura de l'os de la mandíbula
Luxació – la part inferior de la mandíbula surt de la seva posició normal
Barotrauma sense ruptura de timpà:
recuperació espontània (una setmana)
Signes d'alarma: mareig o sensació general de malestar

SÍMPTOMES ACTUACIÓ
– Sagnat - Activació cadena de socors
– Dolor - Sostenir lleugerament la mandíbula
– Dificultat per obrir la boca - No corregir la posició de la mandíbula
– Morat
– Inflamació
– Afectació dental
– Deformitat
– Entumiment llavi inferior
FRACTURA / LUXACIÓ DE PECES DENTALS
Un impacte violent pot trencar una dent provocant diferents nivells d'afectació. També pot fer caure la
dent sencera.
SÍMPTOMES
– Dolor i hemorràgia
ACTUACIÓ
– Trasllat ràpid a l'odontòleg
– Aplicació de fred
– Pressió directa amb una gassa per aturar l'hemorràgia
Conservació de la peça dental:
– No manipular-a
– Conservar-la amb llet o saliva
PREVENCIÓ ús de protectors bucals
FERIDES LINGUALS
La llengua és atrapada entre les dents i això pot provocar-li diferents lesions. Solen ser ferides molt
sagnants.
Atenció:
– Calmar la vicítima
– Pressionar la zona que sagna amb una gasa neta
– Gel
– Trasllat al centre sanitari
TRAUMATISME AL CRANI
TRAUMATISME CRANEOENCEFÀLICS (TCE)
Produïts per agents mecànics extern en moviment que impacta al cap o per l'impacte del propi cap qeu es
desplaça a una velocitat i impacta sobre una superfície dura i immòbil. Poden provocar una afectació directa o
indirecta. Poden afectar el cuir cabellut, el crani o l'encèfal.
LESIONS DEL CUIR CABELLUT
Ferides, hematomes o arrencament de totes les seves capes. Ferides molt sagnants que poden conduir a un
shock hipovolèmic. Si només existeix aquesta lesió, embenat compressiu i trasllat a un centre mèdic (sutura).
FRACTURES DE CRANI
Fractures simples (fissures, fractures lineals) – valorades en un centre
hospitalari no solen requerir tractament específic. Complicacions: afectacions
vasos sanguinis cara interna del crani – aparició d'hematomes intracraneals.
Fractures deprimides – es produeix un enfonsament de l'os. Associades a signes
neurològics. Precisa tractament URGENT.

Fractures base del crani – sospitarem d'aquesta lesió si surt líquid cefaloraquidi pel nas o les orelles. O
apareixen equimosi periorbitària i/o el signe de Batlle
LESIONS ENCEFÀLIQUES
Complicació més greu que el TCE. Degudes a impactes de l'encèfal sobre les pròpies parets del crani.
Comporta la pèrdua temporal de consciència (coma).
ACTUACIÓ
– Activació de la cadena de socors
– En cas d'epistaxi o otorràgia, no taponar
CONMOCIÓ CEREBRAL
Afectació neurològica que implica una pèrdua temporal de consciència (impossibilitat de recordar instants
previs o posteriors a l'accident)
Altres símptomes:
– Cefalea intensa
– Vertigen
– Nàusees o vòmits
SIGNES D'ALARMA
– Pèrdua de consciència
– Tendència anormal a adormir-se o dificultat per despertar-se
– Mal de cap persistent
– Vòmits
– Irritabilitat, alteracions del caràcter o actituds anormals
– Dificultat per parlar o expressar-se
– Diferències en la mida de les pupil·les
– Pèrdues de força en alguna extremitat
– Convulsions
ACTUACIÓ
TRAUMATISMES DE LA COLUMNA VERTEBRAL
Forces violentes que actuen sobre el cos poden desplaçar la columna vertebral més enllà del seu arc
normal de mobilitat.
Mecanismes lesionals:
– El cap i el tronc es desplacen en direccions oposades – aplicació de forces sobre el coll (cv)
– Un moviment brusc del tren inferior, davant la inèrcia del tronc i del cap – aplicació de forces en sentit
contrari a la zona lumbar.
Podem sospitar que s'ha produït una lesió de la CV:
– Després d'un impacte violent sobre el cap, coll, tronc o la pelvis
– Accidents que originen forces d'acceleració, desacceleració o torsions laterals brusques sobre el coll o el
tronc
– En caigudes (gent gran)
– Accidents amb bicicleta, moto
– Accidents en piscines o zones d'aigües superficials
Evitar lesions medul·lars com a conseqüència de mobilitzacions posteriors a l'accident.

FRACTURES PER COMPRESSIÓ
Provoquen l'aixafament del cos vertebral. Provocades per càrregues axials. Fractures comminutes,
fragments ossis prop de la mèdul·la.
SUBLUXACIÓ.
Luxació parcial d'una vèrtebra respecte a l'alineació normal de la CV
SOBREESTRIAMENT O ESQUINÇ
dels lligaments i músculs – columna inestable.
Poden ser provocades per hiperflexió, hiperextensió, rotacions i/o inclinacions laterals excessives.
LESIONS MEDUL·LARS
LESIÓ MEDUL·LAR PRIMÀRIA
Apareix en el moment de l'impacte o aplicació de la força. (Comperssió medul·lar o interrupció del reg sanguini)
LESIÓ SECUNDÀRIA
Es produeix després del dany inicial, pot ser causa per la inflamació, la isquèmia o el moviment dels fragments
ossis.
Contusió medul·lar: es forma un hematoma que interromp temporalment les funcions medul·lars distals a la lesió
- Shock medul·lar. Fenòmen neurològic que dóna lloc a la pèrdua de les funcions sensitives i motores,
flaccidesa, paràlisi i absència de reflexes per sota el nivell de la lesió. (aparició i duració variable i i
mprevisible).
Laceració medul·lar: el teixit medul·lar es degenera o se secciona.
- Secció medul·lar completa. S'interrompen tots els fascicles espinals i totes les funcions medul·lars per
sota la lesió
- Secció medul·lar incompleta. Es mantenen fascicles intactes i d'això dependrà les funcions que es
conservin.
SÍMPTOMES
– Dolor al coll o l'esquena
– Dolor al moviment
– Dolor a la palpació
– Deformitat
– Defensa o rigidesa muscular dels músculs del coll i de l'esquena
– Paràlisi, parèsia, adormiment, formigueig de cames i/o braços
ACTUACIÓ
– Activar la cadena de socors
– No mobilitzar, ni deixar moure l'afectat
Una absència de dèficit neurològic no descarta una fractura òssia o una columna inestable que pugui provocar una
lesió medul·lar.

7. TRAUMATISMES TORACO-ABDOMINALS
7.1.TRAUMATISMES TORÀCICS
Les lesions toràciques poden afectar la ventilació i per tant la respiració. Poden ser causades per traumatismes
penetrants o contusos.
Traumatismes penetrants: les forces es distribueixen en una àrea petita i acaben penetrant a la cavitat toràcica.
Poden lesionar estructures o òrgans d'aquesta cavitat.
Traumatismes contusos: les forces es distribueixen sobre una àrea major i les lesions són provocades per forces
de compressió o cisalla.
FRACTURES COSTALS
Les més afectades són entre la 3a i la 8a (cara lateral). La gravetat d'aquest traumatisme
vindrà donada per la presència de lesions associades (contusions pulmonars, ruptura de vasos
sanguinis). Fractures entre la 8a i la 12a costella són lesions associades a la melsa, fetge o
ronyons.
Ruptures simples de costelles no acostumen a suposar un perill per la vida de la persona.
SÍMPTOMES
– Dolor al moviment i a la palpació
– Crepitació
– En algun cas el pacient pot localitzar el punt exacte de la lesió
TRACTAMENT
– Alleugerir el dolor (immobilitzar i reduir el moviment amb els propis braços del pacient)
– No estabilitzar utilitzant esparadraps o embenats – limiten la ventilació
TÓRAX INESTABLE
S'oberven moviments anormals de la caixa toràcica provocada per una fractura bifocal en dos o més costelles
contigües.
SÍMPTOMES
– Moviments respiratoris paradoxals (difícils d'observar)
– Dolor al respirar i a la palpació
– Crepitació òssia
TRACTAMENT
– Col·locar el pacient sobre el costat afectat
PNEUMOTÓRAX
Ocupació per part d'aire de l'espai pleural que provoca un col·lapse pulmonar parcial o total.
Pneumotòrax simple: col·lapse del pulmó
– Insuficiència respiratòria - Activació de la cadena de socors
Pneumotòrax obert: col·lapse del pulmó per entrada d'aire de l'exterior de l'espai pleural
– Insuficiència respiratòria - Activació de la cadena de socors
– Ferida penetrant amb entrada i sortida d'aire - Oclusió de la ferida amb gasa fixada a la pell
per tres punts i deixant-ne un de lliure perquè
faci de vàlvula i permeti la sortida de l'aire però
no l'entrada

FRACTURA D'ESTERNÓ
Es produeix com a conseqüència d'un impacte directe de moderada o gran intensitat sobre la cara anterior del
tòrax.
– Dolor intens localitzat al tòrax - Activació de la cadean de socors
– Dificultat respiratòria
7.2.TRAUMATISMES ABDOMINALS
Les lesions abdominals són difícils de diagnosticar. Davant la sospita
d'un traumatisme abdominal – activar cadena de socors. Causades per
traumatismes penetrants o contusos.
Les lesions contuses de dels òrgans intraabdominals són conseqüència
de forces de ocmpressió o cisalla. Es pot produir una hemorràgia ràpida.
Algunes lesions es manifesten hores o dies després de l'impacte.
Les fractures de pelvis s'associen a pèrdues importants de sang com a
conseqüència de lesions dels vasos sanguinis. Lesions abdominals i
fractures pèlviques – poden comportar hemorràgies internes.
ACTUACIÓ
– Posició d'esperar estirats panxa a dalt amb les cames flexionades

8. ACCIDENTS TÈRMICS
Accidents tèrmics
8.2.ACCIDENTS TÈRMICS: CALOR
TRASTORNS LOCALITZATS
CREMADES
Lesions originades per un excés de calor sobre la pell, causades per flames, agents químics o agents físics.
– Pèrdua de líquids
– Pèrdua de teixit cel·lular – allibera toxines a l'espai intersticial
Valoració:
1. Profunditat
2. Extensió
1) PROFUNDITAT
· 1er grau o epidèmiques
· 2on grau o dèrmiques
· superficials
· profundes
· 3er grau o subdèrmiques
2) EXTENSIÓ
Complicacions i mortalitat
Regla del 9 o de Wallace
Determinar reposició de líquid
CALOR FRED
Trastorns localitzats Cremades
Trastorns sistèmics
Rampes per calor
Síncope
Insolació
Cop de calor
Trastorns localitzats Congelacions
Trastorns sistèmics Hipotèrmia
1er grau o epidèmiques.
Capa més externa de la pell.
Doloroses
No són greus
Bon pronòstic. No seqüeles.
Característiques del sol
2on grau o dèrmiques
Afecten epidermis i derma.
- Superficials: Afecten tota
l'epidermis i una part de la
derma. Doloroses.
Bon pronòstic. No seqüeles
- Profundes: Afecten tota
l'epidermis i tota la derma.
Poc doloroses. Color blanc.
Risc d'infecció
3er grau o epidèmiques.
Afecten tota l'epidermis, tota
la derma i el teixit subcutani.
Dolor. Pell insensible.
Color marronós fosc
Mal pronòstic.

Valoració de les cremades:
Profunditat Extensió
CREMADES
LLEUS
1er grau
2on grau < 10% superfície corporal
3er grau < 2% superfície corporal
CREMADES
MODERADES
2on grau 10-25% adults
2on grau 5-15% infants i ancians
3er grau < 10% NO cara, peus o genitals
CREMADES
GREUS
2on grau > 25% adults
2on grau > 15% infants i ancians
3er grau > 10% o cara, peus o genitals
ACTUACIÓ DAVANT UN PACIENT CREMAT
– Aplicar PAS
– Separar-nos de l'agent productor
– Retirar roba (sempre que no estigui adherida
– Refredar el pacient entre 5-10 minuts màxim (evitar hipotèrmia)
– Retirar aquelles peces de reoba o complements que puguin quedar comprimits si apareix un edema
– Valorar la presència d'altres lesions
– Valorar l'extensió i profunditat de les cremades
– Manipular la zona afectada amb la màxima ASÈPSIA
ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 1er GRAU
– Refredar la zona
– No aplicar pomades ni remeis casolans
– Valorar necessitat de trasllat a un centre sanitari
ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 2on GRAU
– Cobrir la zona amb apòsits estèrils humits
– Embenar dits de les mans o els peus per separat evitar que s'adhereixin
– No rebentar mai les butllofes!!
– No aplicar pomades
– Valorar necessitat de trasllat a un centre sanitari
ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 3er GRAU
– Retirar la roba que comprimeixi o pugui tenir un efecte torniquet
– Cobrir la zona amb apòsits estèrils humits (embenar dits de les mans o els peus per separat
– No retallar la zona necrosada o cremada!
– No aplicar pomades!
– Trasllat a un centre sanitari

CREMADES SOLARS
Efectes aguts:
– Eritemia solar
– Cremada solar
ERITEMIA
SOLAR
SÍMPTOMES
- Envermelliment de la pell
- Inflamació
- Hipersensibilitat i dolor
DETECTA
30 minuts, ben desenv.
4-6h i pic 12-24h
ACTUACIÓ
- Compresses humides (solució salina o antisèptic)
- Cremes hidratants
RESOLT
4 – 7 dies
CREMADA
SOLAR
SÍMPTOMES
- Butllofes i dolor
- Disminució sensibilitat
- Acompanyades de febre, nàusees i cefalees
DETECTA
4-6 hores d'exposició
ACTUACIÓ
- Compresses humides (solució salina o antisèptic)
- Cremes hidratants
- Àcid acetilsalicílic
RESOLT
4 – 7 dies
TERMOREGULACIÓ
1. Augment temperatura interna de la sang
2. Impulsos van a l'hipotàlem
3. Es produeix vasodilatació en els vasos sanguinis de la pell per perdre així més calor per la pell
4. Les glàndules sudorípares es tornen més actives, això augmenta la pèrdua de calor per evaporació
5. Disminueix la temperatura corporal

TRASTORNS SISTÈMICS
El cos guanya o produeix calor de manera més ràpida a com l'elimina
REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA EN AMBIENTS CÀLIDS
Activitat muscular entre 2000 i 5000 kcal/dia
Mecanismes de regulació (1,1ºC cada hora)
Exercici intent + temperatures elevades, temperatures 15-20 vegades superiors
Eliminar calor:
Temperatures càlides - Radiació i evaporació
Temperatura de l'aire – 35ºC radiació i evaporació (humitat de l’aire)
Temperatures elevades i humitats >70% evaporació
RAMPES PER
CALOR
Contraccions musculars espasmòdiques
Conseqüència de la deshidratació i/o pèrdua de
minerals. Afecten sobretot les extremitats inferiors.
SÍMPTOMES
- Tensió muscular
- Dolor a la palpació
- Poden durar 15 min o més
ACTUACIÓ
- Col·locar el pacient en lloc fresc
- Administrar líquid (begudes esportives)
- Estiraments suaus
- No s'aconsella la hidratació exclusiva d'aigua
INSOLACIÓ
Afectació sobre tot l'organisme. Pèrdua excessiva
de líquids i electròlits a través de la suor. Falta de
reposició de líquid adequada.
Exposició prolonga al sol. Exercici o treball físic
extenuant en un ambient molt calorós
SÍMPTOMES
- Temperatura corporal pot
estar elevada
- Pell calenta, humida i
vermella
- Sudoració profusa
- Cefalea
- Signes d'astènia i apatia
- Sensació de mareig en
posició assegut o aixecar-se
ACTUACIÓ
- Trasllat a un ambient fresc
- Estricats decúbit supí i treure excés de roba
- Refrescar el cos
- Iniciar la rehidratació
- Valorar trasllat al centre sanitari

SÍNCOPE
Pèrdua de consciència. Augmentar la pèrdua de
calor, els vasos sanguinis es dilaten acumulant
molta sang i provocant una disminució del flux
cerebral. Deshidratació i pèrdua de minerals +
sudoració excessiva
SÍMPTOMES
- Fatiga extrema
- Bleix
- Vertigen
- Vòmits
- Desmai
- Pell freda i humida o
calenta i seca
- Hipotensió
ACTUACIÓ
- Repòs en lloc fresc
- Decúbit supí amb les EEII elevades
- Conscient administració de líquid (aigua+sals)
Sense tractament = cop de calor
COP DE CALOR
Síndrome polisistèmic. Fracàs termoregulador
Temperatura corporal > 42ºC. Hipòxia.
Diferenciem dos tipus:
- Cop de calor clàssic (gent gran)
- Cop de calor en esportistes
Intensitat + temperatura > + humitat
SÍMPTOMES
- Símptomes premonitoris:
rampes musculars, dolor ab-
dominal, nàusees, tras-torns
de la consciència.
- Trastorns neurològics:
somnolència, estupor, coma,
convulsions, pèrdua del to
muscular, alteracions
pupil·lars
- Trastorns cardiovascu-
lars: pols ràpid i tensió arte-
rial baixa.
- Trastorns ventilatoris:
respiració ràpida
- Trastorns cutanis: pell
calenta. Pot aparèixer epistaxi
ACTUACIÓ
- Refresca el cos fins a assolir una temperatura
de 39ºC aprox.
- Despullar el pacient
- Posició fetal i ruixar amb aigua, ventar i aplicar
compreses fredes.
- Especial atenció a refredar el cap.
- Trasllat al centre sanitari
TALL DE DIGESTIÓ
Xoc termodiferencial. Inhibició a nivell respiratori i circulatori – parada cardíaca. Causat per una
combinació dels següents factors:
– Exposició prolongada al sol
– Ingesta d'aliments
– Esforç físic
– Activitat aquàtica
SÍMPTOMES
– Síncope
– Senyals d'alarma:
– Sensació de debilitat
– Pal·lidesa

– Vertigen
– Nàusees
– Visió borrosa (llums)
ACTUACIÓ
– Treure el ferit de l'aigua
– GREU: activar el PAS i iniciar RCP
– Lleu: repòs, control i valorar trasllat al centre sanitari.
PREVENCIÓ D'ACCIDENTS TÈRMICS PER CALOR
Evitar l'exposició durant les hores de màxima irradiació (10-16h). Protegir-se amb roba adequada: gorres,
viseres, camises i pantalons llargs. Utilitzar factors de protecció adequats:
DEM – Dosis eritematosa mínima. Temps d'exposició que produeix envermelliment.
FPS – Factor protecció solar. Indica les vegades que s'allarga el DEM
Muntanya: entre 30 – 60 (protecció UVA i UVB)
Aplicar 30 minuts abans sobre pell seca. Renovar cada 2h (bany o suor). Protegir els llavis i els ulls.
ACLIMATACIÓ A L'EXERCICI EN AMBIENT CALURÓS
1 hora d'exercici entre el 60-70% durant 10-14 dies. Els primers 3-5 dies es produeixen les adaptacions
cardiovasculars. Al voltant dels 10 dies, mecanismes de sudoració (pèrdua de menys sals). Redueix el consum de
glucogen muscular i la fatiga: Protegir-se del sol, beure molt líquid i aturar-se davant qualsevol símptoma de cop
de calor.
L'aclimatació a ambients càlids:
– Reposar líquids i sals al llarg de l'esforç
– Reduir l'activitat física o descansar totalment
– Refugiar-se en un lloc fresc i a l'ombra
– Vestir roba lleugera
– Protegir el cap del sol
8.2.ACCIDENTS TÈRMICS: FRED
MECANISMES DE PÈRDUA DE CALOR
Radiació:
– Diferència temperatura corporal – ambiental Roba aïllant
– Superfície corporal exposada Paper de diari
Convecció:
Capa exterior aïlli del vent
Conducció: Roba transpirable
– Roba humida (x5 pèrdues calor) Aïllants
Evaporació:
– 22% pèrdues de calor Vestir-se per capes
– Suor, roba humida Transpirant, aïllant, impermeable
– Perspiració insensible
– Respiració
PREVENCIÓ:
- Evitar entrar a l'aigua...
De cop
Després exposició llarga al sol
Durant la digestió
Després d'AF intensa
- Mullar-se progressivament
Si durant la pràctica d'exercici en un lloc
càlid es té fred i la pell de gallina:
abandonar l'exercici, posar-se a l'ombra o en
lloc fresc i prendre molts líquids.

MECANISMES PER ADAPTAR-NOS A CANVIS DE TEMPERATURA
Vasodilatació – Vasoconstricció
Temperatures < 15ºC, màxima vasoconstricció
Intervals flux – no flux. Esquimals
Tremolor
Activitat muscular generadora de calor
Factor limitant glucosa muscular
Activitat física
Bona forma física = termoregulació més eficaç
Resposta conductual
Abrigar-nos
TRASTORNS RELACIONATS AMB EL FRED
Congelacions
Penellons
Peu de trinxera
Hipotèrmia
CONGELACIONS
Congelació real de l'aigua dels teixits corporals.
Vasocontricció – conservació temperatura central.
Formació de cristalls de gel – lesió teixits.
Formació de coàguls - +++ reducció de la circulació a la zona
Congelacions superficials.
Lleuger dolor, sensació de coïssor, adormiment, inflor.
1er grau: pell vermella i inflamada
2on grau: pell vermella, inflamada i amb butllofes. Disminució de la sensibilitat.
Congelacions profundes.
Superficials sense tractament – continua la congelació. Pell color cera.
Congelació terminacions nervioses – desaparició de sensacions.
A major temps d'exposició més greu és la lesió.
3er grau: cianosis, butllofes hemorràgiques (negres)
4rt grau: absència de butllofes, teixit fred i mort, pèrdua de teixit
(descongelació – gangrena)
AVALUACIÓ
– Condicions ambientals
– Sensació d'entumiment, pèrdua de coordinació
– Palpació del teixit
– Congelacions superficials – manipulacions molestes.
– Congelacions profundes – no doloroses
TRACTAMENTS
Basat en:
– Reescalfar per aturar la formació de cristalls de gel
– Revertir la vasoconstricció
Trasllat a un ambient càlid, al centre sanitari.
En congelacions superficials, escalfar la zona a temperatura corporal.
Complicacions: canvis de temperatura central i
reducció de la circulació. Difícil diagnòstic. Factors
causals: fred (vent) i humitat
Factors afavoridors congelació:
- Tabac - Altitud
-Alcohol - Fatiga
Prevenció:
- Equip apropiat - Hidratació
- Equilibri nutricional - Aclimatació

En congelacions profundes,
– Trasllat ràpid a un centre sanitari
– Temps de trasllat superior a 2h = garantir que no es tornarà a congelar
– Immersió ràpida en aigua entre 38º – 42ºC (15-45 min)
– Elevació extremitat afectada
– Separar dits
– Si treiem les botes potser no les podem tornar a posar
Treure roba humida i posar l'abric
Conscient: begudes calentes i amb sucre (glucosa)
EVOLUCIÓ
Congelacions superficials: 1er grau: 3-4 dies sense seqüeles
2on grau: 10-15 dies poques seqüeles
Congelacions profundes: 3er grau: 21 dies amb seqüeles
4rt grau: amputacions a les 3-4 setmanes
PENELLÓ
Lesió estacional (fred i vent)
Vasoconstricció exagerada provocada pel fred – isquèmia cel·lular i edema de la zona.
Orelles, cames, dits dels peus i mans
Zones envermellides, inflades, poden donar lloc a butllofes i/o ulceres.
Provoquen picor i dolor
Apareixen a les 24h d'exposició i duren 3 setmanes
No existeix tractament real definitiu
PEU DE TRINXERA
Lesió dels peus que afecta els vasos sanguinis, la pell i els nervis sensitius.
Exposicions prolongades a humitat i temperatures entre 0,5 i 10ºC
Formigueig, punxades, dolor, envermelliment, inflamació, butllofes i ulceres. Hipersensibilitat al fred (pot durar
setmanes o mesos), picor, dolor.
El tractament serà: Abrigar al pacient, peu sec i elevat. Els símptomes desapareixen en 4 mesos.
HIPOTÈRMIA
Trastorns en que la temperatura corporal se situa per sota els 35ºC.
Sans en condicions adverses – Hipotèrmia primària
Secundària a patologies o altres lesions – Hipotèrmia secundària
Afectació de l'estat de consciència de la víctima:
Confusió > estupor > coma
No diagnòstic = PERILL DE MORT
Temperatura central <35ºC:
– Disminueix FC, impuls respiratori, PA, i flux sanguini perifèric – Sang calenta al centre del cos.
Múscul esquelètic – tremolors – producció d'àcid làctic a 32ºC, rigidesa muscular
Entre 28 i 32ºC – alteracions mecanisme contràctil del cor. A menys, risc de fibril·lació ventricular.
EL QUE NO HEM DE FER
- Rebentar butllofes
- Massatges amb neu o mans
- Donar alcohol ni tabac
- Escalfar brutalment amb flama o calor sec

Hipotèrmia
lleu
35-36ºC
Sensació de fred i pell freda
Tremolor intens que es pot aturar voluntàriament
Actitud negativa i pèrdua d'interès
Pèrdua coordinació motora (pot caminar i parlar)
Hipotèrmia
grau I
32-35ºC
Tremolor que no es pot aturar de manera voluntària
Conscient (trastorns de la parla, confusió, letargia)
Empitjora la coordinació, moviments lents
Dificultat per caminar (ensopega, línia recta)
Conductes irracionals
Hipotèrmia
grau II
30-32ºC
A 32ºC el cos intenta hivernar
S'atura el tremolor
Trastorns consciència (apatia, confusió, deliri)
Conducta irracional, incoherent (aparença de normalitat)
Pell blavosa
Coordinació muscular molt limitada
Perill de fibril·lació ventricular
28-30ºC
Rigidesa muscular
Semiconsciència, estupor
A 30º semblen morts
Hipotèrmia
grau III
26-28ºC
Inconsciència
Respiració i FC erràtica
Polsos no palpables
24-28ºC
Edema pulmonar
Fallada cardiorespiratòria
Fibril·lació ventricular
Mort
Hipotèrmia
grau IV
15-24ºC
Mort aparent
Tòrax comprimible i músculs abdominals depressibles
Hipotèrmia
grau V
9-15ºC?
Mort. No hi ha signes vitals
Tòrax no comprimible i músculs abdominals no depressibles
AVALUACIÓ
Més important: tremolor i nivell de consciència
– Signes de confusió
– Llenguatge mal articulat
– Alteracions de la marxa
– Accions lentes
– Tendiran a restar quiets
TRACTAMENT
Reescalfament en un centre sanitari
– Evitar pèrdues de calor addicionals
– Inici ràpid de tranposrt (1er reescalfament central, 2on descongelació zones perifèriques)
– Trasllat a un ambient càlid
– Retirar roba humida, tallant-la
– Abrigar-lo
– Conscient: begudes calentes i dolces
– Evitar alcohol i cafeïna
– No fer massatge ni aplicar calor sec
Aquests pacients no són morts fins que no són
calents i morts.
PREVENCIÓ
Utilitzar un equip adequat. Diverses capes:
- Primera capa = pell seca
- Capes intermitges = Retenir calor
- Capa exterior = Aïllament vent i aigua
Seguir els mateixos criteris a les mans.
Cobrir el cap

9. MAL DE MUNTANYA
Apareix quan un organisme no tolera bé el descens d'oxígen
Poden aparèixer formes lleus a partir de 2500m
30% dels que pugen i estan unes hores a 3000m
75% dels que pugen i estan unes hores a 4600m
Problema greu a partir de 6000m
Sol aparèixer entre les 6 i les 10h (patró variable)
Menors de 50 anys
Persones que habitualment viuen per sota de 900m
Obesos
En dones sembla tenir menys incidència, tot i que poden patir edema pulmonar
La preparació física no protegeix
Prinicpal símptoma: MAL DE CAP, associat a:
– Fatiga i debilitat desproporcionada
– Vertigen
– Símptomes gastrointestinals
– Tos persistents i ofegament a esforços moderats
– 'Pitos'
– Irritabilitat
– Alteració de la marxa
VALORACIÓ I TRACTAMENT DEL MAL DE MUNTANYA
Mal de muntanya lleu (1-4 punts).
Repòs, hidratació i dosis habituals ibuprofè
Mal de muntanya moderat (4-6 punts)
Obliga a parar l'ascens fins que es millori
Mal de muntanya greu (+ de 6 punts)
Obliga al descens fins a la cota on no s'ha presentat
símptomes
EDEMA PULMONAR
Sol aparèixer la primera setmana d'estar en alçada. Requereix dos símptomes i dos signes:
EDEMA CEREBRAL
Es caracteritza per trastorns mentals i/o de la marxa en persones que han referit simptomatologia de mal
de muntanya o en persones que no n'han patit. Pot evolucionar cap a un coma i la mort en poques hores.
El tractament per als edemes serà de descens fins la cota on no havia símptomes i tractament farmacològic.
Mal de muntanya
Edema pulmonar
Edema cerebral
SÍMPTOMES
- Debilitat, fatiga, disminució forma física
- Tos
- Ofec durant el repòs
- Congestió o opressió toràcica
SIGNES
- Pitidos en almenys un pulmó
- Pell blavosa
- Taquicàrdia
- Respiració ràpida

10. ACCIDENTS CARDIOVASCULARS I RESPIRATORIS
Síncope per causes circulatòries
Xoc hipovolèmic (deshidratació/hemorràgia)
Hipoglucèmia
Hemorràgia interna/externa
Ofegament
Obstrucció de la via aèria, ennuegament
Crisi asmàtica
SÍNCOPE
Pèrdua sobtada i transitòria de la consciència provocada per una disminució del flux sanguini cerebral. Es
resol espontàniament sense deixar seqüeles neurològiques.
Diferenciem en:
a) causes circulatòries
b) causes neurològiques
c) causes psíquiques – la histèria
d) altres causes – hipoglucèmia
a. Causes circulatòries
Síncope vasovagal – ambients calorosos, situacions estrés, alteracions emocionals, traumatismes...
Síncope ortostàtica – incorporacions ràpides, pacients convalescents, hipotensió, efectes de fàrmac
Altres causes circulatòries – anèmies, deshidratació.
Síncope cardíaca – patologia cardíaca (arrítmies, IAM, lesions valvulars, bloquejos)
b. Causes neurològiques
Epilèpsia:
Caiguda brusca
Rigidesa
Inici de convulsions
Mossegades a la llengua
Inconsciència i respiració esbufegant
Inconsciència urinària
Amnèsia
SÍMPTOMES
– Debilitat, falta de força
– Suor freda, pell pàl·lida, nerviosisme
– Nàusees i/o mareig
– Visió borrosa
– Pols ràpid i dèbil
– Pèrdua de consciència
– Casos extrems o situacions especials
poden aparèixer convulsion
ACTUACIÓ
– Estirar panxa a dalt amb les cames aixecades (45º)
– Afluixar roba
– Evitar aglomeracions
– Aire fresc
– No donar líquids
– Tranquil·litzar la víctima i ajudar a seure progressivament
ACTUACIÓ ESPECÍFICA
- Deixar-lo estirat al terra, on no pugui colpejar-se amb res.
- Afluixar la roba
- Introduir un mocador a la boca
- Deixar convulsionar
Si no recupera la consciència en uns minuts:
...Obrir vies aèries i comprovar respiració
...Preparar-se per si cal iniciar RCP
...Avisar 112

XOC
És un estat d'insuficiència circulatòria aguda que dóna lloc a una inadequada perfusió tissular. El VMC no
permet l'arribada de sang als òrgans i als teixits. Afecta totes les funcions vitals.
Tipus:
Xoc hipovolèmic. Falta volum al circuit. Pot anar associat a hemorràgies o pèrdua de líquids.
Xoc cardiogènic. La manca de flux als teixits és conseqüència d'un fracàs de la bomba cardíaca
Xoc distributiu. Provocat per una lesió a les àrees responsables del control o mal manteniment muscular.
Causa neurogènica: traumatisme tronc cerebral o cervical.
Causa tòxica: germen o fàrmac que provoca dilatació exagerada del llit venós
Causa anafilàctica: resposta exagerada de l'organisme que comporta afectació en distribució sang
SÍMPTOMES
– Trastorns comportament i estat d'ànim: inquietud, angoixa, intranquil·litat
– Disminució capacitat de resposta: resposta alentida, parla poc a poc, no es queixa
– Set. Falta de líquid. Reiterativa en la seva petició
– Canvis en la respiració: normalment augmenta
– Pal·lidesa, pell freda i sudoració abundant. Crida molt l'atenció
– Nàusees o vòmits
– Oligoanúria, manca de diüresi
– Augment freqüència cardíaca
– Descens tensió arterial
– Mala reactivitat pupil·lar
ACTUACIÓ
– Situar-la en un lloc segur
– Trasllat urgent a un centre sanitari
– Estirar pacient en decúbit supí amb les cames en 45º, tapar-lo amb una manta
– Assegurar correcta ventilació
– Estar preparat per si s'hagués d'iniciar RCP
– Controlar causa (xoc hipovolèmic-hemorràgies)
– Immobilitzar fractures
– Evitar situacions d'estrés
– No donar begudes a la víctima
– No deixar-la sola
HEMORRÀGIES
Sortida de sang fora dels vasos sanguinis com a conseqüència d'una ruptura traumàtica o patològica, o
com a conseqüència de trastorns en la coagulació. Perill de xoc.
Segons l'origen:
Hemorràgia arterial: sang surt a batzegades rítmiques color vermell viu. Difícil de controlar.
Hemorràgia venosa: sang surt continua color vermell fosc. Fàcil de controlar.
Hemorràgia capil·lar: sang surt lentament. Associada a ferides per fricció. Fàcil control. Risc d'infecció
Segons la quantitat de sang perduda:
Hemorràgia lleu: < 15% - 750cc
Hemorràgia greu: 15-30% - 1500cc
Hemorràgia molt greu +30%
Hemorràgia mortal
Segons la localització
Hemorràgies internes: cavitàries, intersticials
Hemorràgia exterioritzable: hematèmesi, hemoptisi, epístasi, otorràgia
Hemorràgies externes

SÍMPTOMES D'HEMORRÀGIA INTERNA
– Pal·lidesa, pell humida i freda. Pot adquirir una coloració blavosa
– Set
– Respiració ràpida i superficial
– Confusió, desfici i irritabilitat
– Evidències de lesió
– Dolor
– Pols ràpid i dèbil
ACTUACIÓ EN HEMORRÀGIA INTERNA
– Situar la víctima en lloc segur
– Activar el trasllat urgent a un centre sanitari
– Estirar el pacient en decúbit supí amb cames a 45º (tapar amb manta)
– Assegurar una correcta ventilació
– Estar preparat per si cal iniciar RCP
– Immobilitzar possibles fractures
– Evitar situacions d'estrès
– No donar begudes a la víctima
– No deixar-la sola mai
– Durant l'espera anar controlant les funcions vitals, nivell de consciència, respiració i pols.
ACTUACIÓ EN HEMORRÀGIA EXTERNA
Compressió directa sobre l'hemorràgia
– Compressió manual: Gases estèrils sobre la lesió, taló de la mà a sobre i fem pressió 10 minuts. Les
gases no es retiren fins arribar al centre sanitari el més ràpid possible
– Embenat de pressió: Apòsit sobre la ferida i emboliquem la ferida amb una vena. Fort embenat.
Comprovar el pols, temperatura i coloració extremitat
– Elevació de l'extremitat lesionada
Compressió indirecta sobre l'hemorràgia. Comprimir l'artèria principal que queda per sobre del punt sagnant.

OBSTRUCCIÓ DE LA VIAAÈRIA. ENNUEGAMENT
ACTUACIÓ
Si la persona està conscient: Si la persona està inconscient:
– Animar a tossir (més efectiu) - Estirar decúbit supí
– Si és al nas, taparem l'altra fossa i que soni fort - 112
– Si la tos es torna dèbil, 5 palmades a l'esquena - Iniciar RCP
– Maniobra Heimlich
OFEGAMENT
L'aire no arriba als pulmons perquè s'han omplert d'aigua o a causa d'una contractura o espasme al coll.
Una víctima d'ofegament sempre ha de rebre atenció sanitària encara que sembli haver-se recuperat.
SÍMPTOMES ACTUACIÓ (un cop fora de l'aigua)
– Pèrdua de consciència - Cap més baix que el cos. Deixar sortir l'aigua freqüent.
– No respira - Estirar la víctima
– No té pols - Obrir vies aèries
– Pupil·les dilatades - Comprovar si respira
RESPIRA = Posició lateral de seguretat
NO RESPIRA = Avisar i iniciar RCP. 5 ventilacions +
massatge
- Prevenir la hipotèrmia, retirar roba mullada

CRISI ASMÀTICA
Músculs bronquials pateixen contraccions espasmòdiques i les parets de les vies s'inflen, dificultant així
la respiració.
SÍMPTOMES
– Dificultat per respirar. Període espiració molt prolongat
– Pitos al respirar
– Dificultat per parlar. Esbufecs
– Símptomes d'hipòxia (cianosi)
– Malestar i ansietat
– Tos
– Atacs molt forts: esgotament, inconsciència i parada respiratòria (poc freqüent)
ACTUACIÓ
– Tranquil·litzar la víctima. Facilitar inhalador
– Disminuir freqüència respiratòria. Respiracions profundes
– Posició còmoda, assegut
– Si no remet en uns minuts, trucar al 112
Si és el primer atac, l'inhalador no fa efecte passats 5 minuts, la víctima empitjora, li falta l'alé i li costa parlar, o
comença a sentir-se egotada -------------------- 112!
Si perd la consciència: obrir via aèria, valorar la respiració
RESPIRA = Posició lateral de seguretat
NO RESPIRA = 112 + RCP
SITUACIONS D’ACCIDENTS CARDIOVASCULARS I RESPIRATORIS
Situació 1:
Un partit de bàsquet entre dos equips juniors. És la final de la lliga. Esteu jugant en un pavelló un pavelló
petit i ple a vessar i on a més al costat mateix hi ha una piscina climatitzada. Són els últims segons, aneu perden
d’un i el vostre millor jugador es juga l’1x1, fa cistella però l'àrbitre xiula falta en atac. És la cinquena falta i ha de
deixar la pista. S’asseu al banqueta i de cop cau enrere. Observeu que ha perdut la consciencia, està pàl·lid i
presenta una sudoració molt important i freda.
SÍNCOPE PER CAUSES CIRCULATÒRIES
(SÍNCOPE VASOVAGAL O LIPOTÍMIA)
Situació 2:
Esteu preparant una marató amb un amic i acostumeu a sortir a entrenar ben d’hora al matí. Avui el vostre
amic ha arribat tard, us comenta que s’ha adormit i no ha esmorzat. Comenceu l'entrenament i us comenta que es
menjaria una entrepà enorme. Seguiu rodant al vostre ritme habitual i a ell sembla que li costa seguir el ritme
quan habitualment és al revés, comenta que es troba cansat, dèbil. Però decidiu seguir i uns km després us diu
que sembla que es mareja i cau desplomat a terra. Observeu que ha perdut la consciencia, s’ha quedat pàl·lid i suor
abundant tot i que no fa calor; és una suor freda.
HIPOGLUCÈMIA
Situació 3:
Un home de 42 anys decideix començar a córrer i preparar una mitja marató. Arriba el dia de la cursa i és
un diafred i plujós. Així que decideix posar-se l’impermeable. Comença la cursa i no té set, van passant els
avituallamenti no beu. Aconsegueix finalitzar la carrera. En creuar la línia d’arribada, s’asseu per recuperar forces,
se li acosta un voluntari i li pregunta si està bé, li costa molt respondre, es voldria treure les sabatilles, no pot, té
molta set, i la seva freqüència respiratòria en lloc de normalitzar-se, cada cop és més ràpida. La seva pell està
pàl·lida i freda, suar moltíssim. Perd la consciencia.
XOC HIPOVOLÈMIC (DESHIDRATACIÓ)

Situació 4:
Un esquiador un dia boirós baixant per una pista amb neu molt dura cau i llisca fins a impactar amb un
canó de neu. L’impacte és a la zona de l’abdomen. Ens acostem a ell i observem que li costa respondre a les
nostres preguntes (estàs bé?, com et dius?). No refereix dolor però sembla espantat. Ens comenta que té set, molta
set i una lleugera sensació de mareig. Observem que la seva freqüència respiratòria cada vegada és més ràpida.
Acaba perdent la consciència.
XOC HIPOVOLÈMIC (HEMORRAGIA) HEMORRAGIA INTERNA
Situació 5:
Un grup “d’avis” que practiquem activitat física amb l’arribada del bon temps decideixen sortir a fer
l’activitat aun parc. Una de les participants és dona un cop amb un banc al panxell de cama i començar a sagnar.
En apropar-nos observem que l’extremitat afectada presenta varius. Observem que la sang que surt ho fa de
manera continua i és d’un vermell fosc.
HEMORRAGIA EXTERNA
Situació 6:
Estem treballant en una sala de peses i un dels usuaris en aixecar-se del banc on feia abdominals es porta
les mans al coll i començar a tossir i en apropar-nos observem que li costa respirar.
OBSTRUCCIÓ DE LA VIAAÈRIA. ENNUEGAMENT.
Situació 7:
Som en una piscina en un poble de muntanya. Un grup d’adolescents arriba després de jugar un partit de
futbol. Un d’ells es llança a l’aigua i els seus companys s’espanten en veure’l surar boca a baix.
OFEGAMENT
Situació 8:
Som professors d’educació física d’una escola petita on tot l’any fem la classe d’educació física al patí.
Un dia molt fred i humit d’hivern un dels nostres alumnes comença a tossir de forma espasmòdica, dispnea,
sorollsrespiratoris (pitos), li costa parlar i cada cop està més nerviós.
CRISI ASMÀTICA

Primers auxilis apunts willy

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Primers auxilis apunts willy

More from Apuntes Inefc

Recently uploaded

Primers auxilis apunts willy