1. LCA: TRACTAMENT I RECUPERACIÓ D’UNA LESIÓ
Aina De Torner Vidal
Dirigit per Candela Martí
2n de Batxillerat A
IES Jaume Huguet
2013-2014

2. Índex
1. Anatomia del genoll
• Elements ossis.
• Elements cartilaginosos.
• Elements de contenció articular.
• Musculatura.
• Lligaments.
2. El lligament creuat anterior
• Estructura, localització i funció.
• Diagnòstic.
• Tractament.
• Rehabilitació.
3. Anàlisi de resultats
4. Conclusions

3. 1. Anatomia del genoll
ELEMENTS OSSIS
 Ròtula.
 Epífisi distal del fèmur.
 Epífisi proximal de la tíbia.
ELEMENTS CARTILAGINOSOS
 Menisc intern (o medial).
 Menisc extern (o lateral).

4. ELEMENTS DE
CONTENCIÓ ARTICULAR
 Càpsula articular:
• Membrana externa.
• Membrana interna o
sinovial.
 Burses.
MUSCULATURA
Flexora:
 Isquiotibials.
Extensora:
 Quàdriceps.

5. LLIGAMENTS
Extrínsecs:



Lligament rotulià.
Lligament col·lateral lateral (LCL).
Lligament col·lateral medial (LCM).
Intrínsecs:


Lligament creuat anterior (LCA).
Lligament creuat posterior (LCP).
UN NOU LLIGAMENT



El lligament anterolateral (LAL), ha estat descobert
per Steven Claes i Johan Belleman a Bèlgica.
El LAL desenvolupa un paper molt important en
lesions esportives.
Paul Segond, el 1879, ja en va intuir la seva existència
i el va calificar de “banda fibrosa resistent”.

6. 2. Lligament creuat anterior
Estructura, localització i funció:


S’estén des del còndil femoral extern fins a l’extrem superior de la tíbia.
Impedeix el desplaçament de la tíbia per davant del fèmur.
Lesió del LCA:
Segons la gravetat, els trencaments de
LCA es classifiquen en:



Grau 1: el lligament queda lleument
danyat.
Grau 2: secció parcial.
Grau 3: secció total.

7. Diagnòstic:
EXAMEN MÈDIC
El traumatòleg realitza una
exploració física:
DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE:
Radiografia.
Prova de Lachman.
Prova del pivot-shift.
Prova del calaix anterior.
Ressonància magnètica nuclear.
Davant d’un trencament de LCA, el
líquid resultant de l’artrocentesi serà
bàsicament sang.

8. Tractament:
NO QUIRÚRGIC:

Recomanat a persones de més de 40 anys amb un
baix nivell de pràctica esportiva.

El 80% dels pacients no operats, al cap de 15 anys
han sofert canvis degeneratius que poden
provocar l’implant de pròtesi.
QUIRÚRGIC:
Taula comparativa entre plàsties autòlogues i aloplàsties
Potencial de revascularització
Similar
Resultats clínics
Similars
Problemes d’extracció
Empelts autòlegs
Problemes autoimmunes
Aloplàstia
Preu
Aloplàstia
Transmissió d’infeccions
Aloplàstia
Problemes estètics (cicatrius)
Empelts autòlegs
Possibles complicacions després
d’una cirurgia:
•
•
•
•
Rebuig de l’empelt.
Artrofibrosi.
Infecció bacteriana.
Trombosi venosa profunda.

9. Rehabilitació:

Té una durada mitjana de 6 mesos.
Sabies que?

Començar a caminar amb les crosses passades
entre 12 i 24h després de la plàstia.

Mobilització precoç després de la cirurgia.
Es considera inacceptable la
reincorporació esportiva d’una
persona amb una pèrdua de 5
d’extensió i amb una flexió inferior als
120.

Treballar la massa muscular.

Treballar la propiocepció.

Utilització de bosses de gel per baixar l’inflamació.
Evolució estàndard:
• Setmanes 1 i 2: arribar als 90 de
flexió.
• Setmanes 2 a 6: arribar als 135 de
flexió.
• Setmanes 6 a 9: incrementar la
resistència i la massa muscular.

10. 3. Anàlisi de resultats
• En un 73’3% dels casos la lesió es va produir en la cama
dominant.
• Un 80% dels trencaments són totals, mentre que un 20% són
parcials.
• La majoria de pacients estaven operats (un 80%).
• En un 95% dels casos els trencament de LCA estava associat a
altres lesions.
Percentatge de lesions
de LCA segons el sexe
37%
Lesions associades al trencament del LCA
4,5
4
3,5
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0
Lesió lligamentosa
Lesió meniscal
Lesió meniscal, Lesió
lligamentosa
Lesió meniscal, Lesió
lligamentosa, Lesió muscular
Lesió meniscal, Lesió
lligamentosa, Traumatisme ossi
Lesió meniscal, Traumatisme ossi
Femení
63%
Masculí

11. Tipus de contacte
produït durant la lesió
Contacte directe (xoc amb un jugador, cop de
qualsevol tipus...)
Sense contacte ( corrent, saltant, caminant...)
30%
70%
Reincorporació a la pràctica
esportiva
17%
40%
No, porto una vida
sedentària
Sí, a nivell competitiu
(bàsquet, futbol,
atletisme...)
43%
Sí, a nivell quotidià
(gimnàs, anar a
caminar, footing...)
• El percentatge entre l’ús d’aloplàstia i de plàstia
autòloga, és pràcticament idèntic (46% i 54%).
• Un 70% dels trencaments es produeixen sense
contacte directe.
• El bàsquet, el futbol i l’esquí són els esports on
més propens s’és a patir una lesió.
• En general, els lesionats operats es reincorporen
a la pràctica esportiva.

12. 4. Conclusions

Les noies tenen més probabilitats de lesionar-se que els
nois.

El bàsquet és l’esport on més lesions de LCA es
produeixen.

El tipus d’empelt i el sexe no influeixen en el ritme de
recuperació.

L’edat i el temps passat des de la producció de la lesió
influeixen en el ritme de recuperació.

13. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ.