Seguretat Esportiva

1. XAVIER BALAÑÁ
WWW.FISIOESPORT.COM
OSTEOLOGIA
OSSOS
cèl·lules en contínua activitat
teixit viu i dinàmic, no només suport
FUNCIONS:
■ Suport i armadura del cos.

2. ■ Permeten moviment articular entre
sí.
■ Protegeixen sistemes i òrgans
vitals del cos.
■ Hematopoesi (glòbuls vermells)
■ Homeòstasi mineral (reservori de
calci i fòsfor)
Els ossos recoberts: PERIOSTI (membra
na fibrosa):
-
Ric vasos sanguinis i nervis
- Es fixen lligaments i tendons
ELS OSSOS LLARGS
DIÀFISI
EPÍFISI
GRANS GRUPS ESQUELÈTICS:

3. ARTROLOGIA
CARACTERÍSTIQUES:
- Dos extrems ossis recoberts de cartílag
articular reforçat per
lligaments i meniscos
- A l’interior: cavitat articular tapissada per
membrana sinovial i lubricada pel líquid
sinovial
LLIGAMENTS: Elements elàstics, limiten els
moviments de les articulacions. A vegades forma
càpsula articular (embolcalla articulació)
MENISCS: Permeten la congruència de les
superfícies articulars i tenen com a missió
absorbir part força impactes.
PRIMERS AUXILIS
• DEFINICIÓ:
Assistència immediata en cas
d’accident o malaltia sobtada, per una
persona, mentre s’espera l’arribada

4. d’assistència mèdica efectiva o trasllat a
un hospital.
• OBJECTIUS:
1. Reduir patiment de la víctima.
2. Preparació per a la evacuació.
3. Evitar lesions secundàries.
4. Salvar una vida.
• QUALITATS DE L’AUXILIADOR
1. Autocontrol.
2. Comunicació amable, confiança, tr
anquil·litat i optimisme.
3. Disciplinat i metòdic.
4. Coneixement de 1rs auxilis.
NORMES BÀSIQUES D’ACTUACIÓ.
• No fer més de l’ imprescindible.
• Trucar serveis Emergències. (061).

5. • Actuar de forma metòdica i tranquil·l
a, però màxima rapidesa i seguretat.
• Examen immediat de la víctima. Prior
itzar víctimes.
• Mirar molt i “tocar” poc: sovint les le
sions importants no es veuen a simple v
ista.
• Trasllat centre Hospitalari: casos po
c greus.
• Assegurar-
ne el trasllat en condicions òptimes.
• Prendre mesures per evitar nous acc
idents.
EVITAR SEMPRE…
• Nous accidents.

6. • Donar aigua o qualsevol altra begud
a.
• Moure’l innecessàriament.
• Presència de curiosos.
• Fer allò que desconeixem.
• No trucar al 061.
• EXAMEN DE LA VÍCTIMA:
- OBJECTIU: descobrir lesions
causades o possible malaltia.
- HISTÒRIA.
- SÍMPTOMES: sensacions.

7. - EXPLORACIÓ: Estat de
consciència, respiració, pols, hemorràgies
massives, fractures, ferides greus...
CLASSIFICACIÓ URGÈNCIES
• Molt greus: asfixia, aturada cardíaca,
hemorràgies importants, grans cremats,
politraumatismes, electrocutats.
• Greus: Ferides tòrax, abdomen, mem
bres aixafats.
• Menys greus: Fractures obertes, de
crani, columna o pelvis. Ferides tancade
s o profundes.
• Lleus: luxacions, talls...

8. REANIMACIÓ CARDI
OPULMONAR
RCP
• Aturada cardiorespiratòria: és la inte
rrupció brusca, inesperada i potencialm
ent reversible de la ventilació i circulació
espontànies.
• La falta de perfusió i oxigenció dels t
eixits fa que sigui necessària una actuac
ió inmediata.
• Les conseqüències són la anòxia tis
ular amb el conseqüent fallo sistèmic: la
mort.
RCP

9. • Causes:
Aturada RESPIRATORIA per: obstrucció de
•
la VA, cos estrany, reacció anafilàctica, traumati
sme, inhalació de fum, ofec...
Després d’una aturada respiratoria, el cor i
•
pulmons poden seguir oxigenant la sang i els ò
rgans vitals durant uns minuts, mostrant signes
de circulació a la exploració. En aquests l’assist
ència ventilatoria i oxigenació inmediata evitará
l’evolució a aturada cardíaca.
RCP
• CLÍNICA:
Pèrdua completa de consciència.

10. Respiracions agòniques o esforços respira
toris inefectius.
Aturada respiratoria.
Absència de pols central o signes de
circulació (respiració,
tos o moviments).
RCP
• QUE FEM?
Reconèixer els signes de aturada cardio-
•
respiratoria.
Activar el sistema de emergència.
•

11. RCP bàsica inmediata.
•
Desfibrilació precoç.
•
Reanimació avançada precoç
•
SISTEMATITZACIÓ!!!
RCP
• QUÈ FEM?
Valorar estat de consciència.
•
Demanar ajuda.
•

12. Col·locar al pacient.
•
VA: desobstrucció si necessària i 2 ventilaci
•
ons:
Respiració adequada.
•
Inadequada: assistència ventilatòria i o
•
xigen.
Valorar-ne el pols i signes de circulació.
•
Massatge cardíac.
•
Desfibril·lador.
•
RCP
• Obertura VA i ventilació:
Neteja manual VA. Maniobra de Heimlich (pr
•
essió part inferior del diafragma)

13. Control ventilació. Si respira: posició lateral
•
de seguretat.
Maniobra “frente-mentón”.
•
Cànula de mayo o de Guedel.
•
Ventilació boca-boca, boca-nas.
•
Maniobra de Heimli
ch
Maniobra “frente-
mentón”
TUB DE GUEDEL

14. Entrar la cànula amb la part còncava
cap al paladar superior.
Girar la cànula 180º i introduir-la sense forçar.
RCP
• Massatge cardíac:
- Realitzar-se sobre una superfície dura.
- Zona de compressió: 2 dits per
sobre de la punta esternal.
-
Mans entrecreuades i braços completament
en extensió.
- El massatge es realitza amb el
taló de la ma, la qual mai abandonarà
la superfície del torax.
- La compressió serà perpendicular a
l’esternó,
deprimint-lo de 4 a 5 cm.
- Relació compresió/descompresió: 1/1.
-
Relació ventilació/masstge quan el paciente
no està intubat:

15. 2 ventilacions per cada 30 compres
sions.
- No hi ha relació entre la ventilació
y el masstge quan el pacient està intubat.
- Freqüència del massatge: 80 –
100 x minut.
RCP BÀSICA infanti
l
• Obertura VA. En lactants
no fer hiperextensió per p
ossible estretament de la V
A.
• Boca a Boca-nas.
• Insuflacions petites, sua
us i ràpides. Observar si el
tòrax s’eleva.

16. • Entre insuflacions aparta
r-nos.
• Pols carotidi.
• Massatge cardíac (5:1)
ANGINA DE PIT
• Repòs absolut.
• Assentar-lo
• Afluixar la roba.
• Tranquil·litzar la víctima.
• Control signes vitals.
• Trasllat centre hospitalar
i.
HEMORRÀGIES
• Evitar la pèrdua de sang.

17. • Decúbit supí: cap més baix
que les cames.
• Compressió el més estèril p
ossible.
• Nasal: cap endavant, tapar
amb una gasa amb aigua oxig
enada. Eliminarcoàguls.
• Oïda: No procurar parar-
la. Posar al malalt del costat de
l sangrat, no tapar.
• Evacuació i trasllat centre h
ospitalàri.
• 061.
FERIDES
• Asèpsia del material i el per
sonal. Guants.
• No col.locar alcohol.
• No pomades amb antibiòtic.

18. • No utilitzar cotó.
• Deixar que sangri els primer
s segons.
• Treure cossos estranys.
• Secar la zona i comprimir-
ne l’hemorràgia.
• Consulta mèdica.
CONTUSIONS
• Repòs de l’articulació en
posició còmoda.
• Aplicar fred.
• Compressió.
• Elevació zona afectada.
• Transport a centre hospi
talàri.

19. • No aplicar calor ni fer m
assatge.
LUXACIONS
• Inmovilització.
• Aplicar fred.
• Trasllat centre hospitalàr
i.
EVITAR REDUÏR LUXA
CIONS!!!!
TCE
• Ajuda mèdica. Pèrdua conei
xement.
• Inmovilització del cap i coll.

20. • Ferida, cubrir-
la sense Pressió.
• Sense ferida al coll, posar e
n posició defensa.
• Controlar pols i respiració.
• Controlar Tª corporal.
• Trasllat centre assistencial.
TRAUMA COLUMN
A
• Resposta o pèrdua cone
ixement.
• Constants vitals.
• Hemorràgia intensa.
• Aconsellar que no es mo
gui.
• No moure.
• 061.

21. CREMADES
• Només actuar en casos
de cremades de 1er grau.
• Refrescar la zona amb a
igua abundant.
• Beure líquids si és molt
extensa.
• Centre mèdic.
ESGUINÇOS
• RICES
(Rest, Ice, Compression,
Elevation, Stabilization)
• 20’ de gel cada 2 hores…
• 1 bosa de gel triturat o cold
pack

22. CONTRACTURES
• Escalfor
• Masoterapia
• Estiraments
• Treball de força de forma pr
ogressiva
“EL BOTIQUIN”
PREVENCIÓ DE LESI
ONS
COST ECONÒMIC PEL CLUB
SALUT
Retirada de joves futbolistes
degut a
lesions cròniques o agudes que e
s podrien haver evitat. 47%.

23. CULPABLES...?
Els jugadors – entrenadors –
clubs – institucions...
ZONA DE PREDOMINI
LESIONAL
• Extremitat Inferior (60%)
Turmell (17%)
•
Cuixa (16%)
•
Cama (15%)
•
Genoll (12%)
•
• Extremitat Superior (6%)
• Cap – coll (16%)
• Tronc (8%)

24. PERÍODES D’APARICI
Ó
• Pretemporada…
Intensitat d’entrenament és més elevada
•
Hi ha un augment brusc de la Intensitat d’e
•
ntrenament
Canvi brusc entre període estiuenc i prete
•
mporada
Període preparatori curt (mínim 6 setmane
•
s…)
• Final de temporada…
Major intensitat de joc (ascensos, descens
•
os…)
Major fatiga acumulada
•
Excés de partits: falta motivació falta de c
•
oncentració

25. FACTORS DE LES LE
SIONS (I)
• Lesions per contacte: co
ntusions (comp.)
• Lesions per no contacte:
tendinoses associades a s
obrecàrregues (pretemp.)
• Factors de risc:
Falta de Flexibilitat
•
Desequilibri de Forces
•
Lesions prèvies
•
Falta de Força muscular
•
Velocitat de desplaçament: Força explosiv
•
a
• La vida de l’esportista
• Planificació

26. • La sessió
• L’escalfament
• La tornada a la calma
• CCFFBB
• FORÇA –
FLEXIBILITAT -
PROPIOCEPCIÓ
FACTORS DE LES LE
SIONS (II)
FACTORS CONDICIO
NALS
FORÇA
VELOCITAT

27. RESISTÈNCIA
COORDINACIÓ
CAPACITATS FACILITADORES
Deriva directament de la Força
Ajuda a mantenir els nivells de Força
FLEXIBILITAT
LA FORÇA
Capacitat d’un múscul o grup
muscular de
generar tensió sota condicion
s específiques.

28. TREBALL TRADICIONAL
TREBALL ACTUAL
TREBALL DE GIMNÀS
TRANSFERÈNCIA AL CAMP
TREBALL DE FORÇA ESPECÍFICA A
L FUTBOL
TIPUS DE FORÇA:
F. MÀXIMA
F. RESISTÈNCIA
F. EXPLOSIVA
En competició hi ha un alt nú
mero de
repeticions de moviments
explosius balístics

29. TREBALL DE FORÇA
ESPECÍFICA
AL FUTBOL
OBJECTIUS DE LA F
ORÇA
• EL TREBALL DE FORÇA P
REVÉ LESIONS
Disminució de contractures i ruptures fibril·lars
•
Esguinç de turmells
•
Esguinç de LCA
•
• EL TREBALL DE FORÇA MI
LLORA EL RENDIMENT
El treball de les accions condicionals específiq
•
ues millora el rendiment. Ex: impuls, canvi de ritme
…
El treball de les accions motrius específiques
•
són difícils de quantificar. Ex: xut.

30. Treball de Força i Propiocepció
LA FORÇA AL FUT
BOL BASE
• ELS MÚSCULS DELS I
NFANTS SÓN:
- Elàstics, suau to i poc
definits.
-
Articulacions mòbils i elàstiques.
-
Ossos en procés d’ossificació.
-
El sistema nerviós s’estarà des
envolupant fins als 12 anys…
-
Tenen una elevada recuperació
degut a la gran irrigació…

31. AMPLITUT DE MOVI
MIMENT
FLEXIBILITAT
ELASTICITAT
Baixa-mitja velocitat
Alta-molt alta velocitat
G. Moras (2005)
ESTIRAMIENTS
• OBJECTIUS: assolir una de
terminada ADM
ESTÀTICS

32. • TIPUS:
DINÀMICS
QUAN I COM TREBAL
LAR-LA?
Estiraments Inici entrenament –
competició
OBJECTIU:
Garantir la qualitat de moviment
a totes les articulacions del futbolista.
TIPUS: Estiraments Dinàmics Elasticitat
Estiraments Final entrenament –
competició

33. OBJECTIU:
Disminuir el to o tensió
muscular, facilitant els processos de recuper
ació muscular.
TIPUS: Estiraments Estàtics –
Mixtes Flexibilitat
Moltes Gràcies per la
vostra atenció!!!
XAVIER BALAÑÁ
xavier@fisioesport.com