1. TRAUMATISMES
ABDOMINALS

2. TRAUMATISMES OBERTS
• Lesions en les que un cos estrany
penetra l’abdomen.
• Una petita ferida pot ocasionar
lesions internes greus.
• El risc d’infecció és important.
• Poden ser :
– penetrants : entren en la cavitat
abdominal.
– perforants : foraden una víscera
buida.

3. CAUSES DELS
TRAUMES OBERTS
• Arma blanca.
– La majoria a hemiabdomen superior
i hipocondri esquerra.
• Arma de foc.
– important saber de quin tipus és,
distància del tret i deduir la
trajectòria per observació de les
ferides d’entrada i sortida.
• Ferides per diversos materials

4. FERIDES PENETRANTS
• Donen sagnat i/o perforació.
• El sagnat s’evidencia per:
– distensió.
– peritonisme.
• dolor.
• vòmits.
• defensa muscular.
• íli paralític.
– hipovolèmia i xoc.
• Es lesionen més sovint fetge i
intestí.

5. TRAUMATISMES TANCATS
• Valoració més complicada.
• És important conèixer els
mecanismes lesionals:
– per impacte directe.
– per desacceleració que pot
produir arrencament.
– per ona expansiva

6. TRAUMATISMES TANCATS
• Les vísceres sòlides solen
trencar-se abans que les
buides per efecte de la
pressió.
• Es lesionen més sovint
melsa i fetge.

7. VALORACIÓ DEL
TRAUMA ABDOMINAL (1)
• La lesió abdominal sovint pot
passar inadvertida, perquè
s’associa freqüentment a lesions
toràciques i TCE.
• El factor fonamental és sospitar
lesions internes.
• L’objectiu és determinar:
– tipus de lesió (oberta o
tancada).
– possible extensió de la lesió.
– presència o no de xoc.

8. VALORACIÓ DEL TRAUMA
ABDOMINAL (2)
• Interrogatori: obtenir
informació sobre l’accident.
– tipus d’accident (trànsit,...).
• cinturó de seguretat.
– en traumes penetrants conèixer
l’objecte.
– si és per arma de foc important
el tipus d’arma i a quina
distància s’ha disparat.

9. VALORACIÓ DEL
TRAUMA ABDOMINAL (3)
• Observació.
– tipus d’accident.
– mecanisme lesiu: xoc directe o indirecte.
– si hi ha ferides: extensió, profunditat, orificis
d’entrada i sortida, evisceració, pèrdua de
substància, etc.
– altres lesions: Si hi ha lesions toràciques sospitar-ne
abdominals per costelles fracturades.
– buscar laceracions o erosions sobre l’abdomen.
– distensió.
– hemorràgia digestiva i/o hematúria.
– deformitat de la pelvis.

10. VALORACIÓ DEL
TRAUMA ABDOMINAL (4)
• Palpació.
– defensa abdominal.
 el to per  el dolor per irritació peritoneal.
• les lesions subjacents causen la contractura.
– dolor provocat.
• a abdomen, fosses lumbars o genitals externs.
• a pressió de símfisi púbica, sacre i últimes costelles.
• a l’aproximació o separació de crestes ilíaques.
– asimetria de polsos femorals.
– crepitació (emfisema subcutani).

11. ÀREES DE L’ABDOMEN
QUE CAL AVALUAR
• Abdomen intratoràcic (protegit per
costelles).
– melsa, fetge, estómac i diafragma
poden lesionar-se per fractures
costals o d’estern.
• Porció central.
– tub digestiu i òrgans femenins.
• Abdomen retroperitoneal.
– difícil de valorar.
– hematomes freqüents i fàcilment no
diagnosticats.

12. MANIFESTACIONS DELS
TRAUMES ABDOMINALS (1)
• Antecedent de traumatisme
abdominal i/o toràcic.
• El signe principal és el dolor.
• Respiració ràpida i superficial:
evita moviment excessiu que
provoca dolor addicional.
• Ansietat.

13. MANIFESTACIONS DELS
TRAUMES ABDOMINALS (2)
• Posició fetal: amb les
cames flexionades i sense
moure’s per dolor.
• Alteracions de signes
vitals:
– pols ràpid
– pal·lidesa
– hipotensió
– pell freda i suada

14. MANIFESTACIONS DELS
TRAUMES ABDOMINALS (3)
• Signes digestius: nàusees i
vòmits.
• Signes urinaris: hematúria.
• Rigidesa i espasmes
musculars.
• Distensió.

15. MANIFESTACIONS DELS
TRAUMES ABDOMINALS (4)
• En traumes tancats:
hematomes, abrasions,
marques de cinturó de
seguretat,...
• En traumes penetrants:
orifici d’entrada i sortida,
laceracions, punyalades,...

16. MESURES GENERALS (1)
• Pot empitjorar ràpidament per l’evolució de
les lesions:
– hemorràgia retardada.
– trencament d’un òrgan en dos temps
(típic melsa).
– dificultat respiratòria per ascens
intratoràcic d’òrgans.
• Sovint s'associen: TCE, trauma vertebral,
toràcic, pèlvic i/o d’extremitats.

17. MESURES GENERALS (2)
• La posició més còmoda és el decúbit lateral
amb cames flexionades.
• Recordar:
– control de via aèria i O2.
– control càrdio-circulatori i hemorràgies.
– prevenció del xoc.
– control de l’estat de consciència.

18. ATENCIONS
ESPECÍFIQUES (1)
• Ferida
– gases amarades de povidona
iodada.
• Evisceració.
– no reintroduir les vísceres: estan
contaminades.
– cobrir la ferida amb material
oclusiu no adherent (paper
d’alumini o plàstic).

19. ATENCIONS
ESPECÍFIQUES (2)
• Objecte clavat.
– no extreure l’objecte:
s'agreujarien les lesions o es
provoca hemorràgia
incontrolable.
– estabilitzar-lo col·locant gases al
voltant o un altre material,
fixant-lo perquè no es mogui
durant el trasllat.

20. ATENCIONS
ESPECÍFIQUES (3)
• Lesions genitals.
– genitals externs masculins
– genitals interns femenins
– genitals externs femenins

21. ATENCIONS
ESPECÍFIQUES (4)
• Lesions genitals masculins.
– rarament amenacen la vida, però
són molt doloroses.
– cobrir amb gases. Fer pressió per
controlar l’hemorràgia.
– despreniment de la pell de
l’escrot: preservar la pell per a la
reconstrucció. Cobrir amb gases.
(segueix)

22. ATENCIONS
ESPECÍFIQUES (5)
– cops a l’escrot: poden
provocar trencament
testicular o hematoma.
Aplicar fred localment.
– cossos estranys a la uretra:
no treure’ls.
– amputació penis: control de
l’hemorràgia amb pressió.
Porció amputada dins d’una
bossa i es transporta en un
recipient que mantingui el
fred.

23. ATENCIONS
ESPECÍFIQUES (6)
• Lesió genitals femenins interns.
– poden patir les mateixes lesions que la
resta d’òrgans, però es lesionen menys
sovint: són petits i estan protegits per la
pelvis.
– com no estan units a la pelvis, en una
fractura no es solen lesionar.

24. ATENCIONS
ESPECÍFIQUES (7)
• Lesió genitals femenins externs.
– tenen inervació molt rica. Les lesions
són molt doloroses.
– s’hi produeixen: laceracions,
contusions i despreniments.
– cobrir amb compreses humides. Fer
pressió local per controlar el sagnat.
– mai col·locar gases a l’interior de la
vagina.

25. FRACTURA DE PELVIS (1)
• Per traumes directes intensos,
precipitacions o accidents de trànsit:
impacte del genoll contra el tauler.
• En gent gran (descalcificació) es poden
produir per caiguda.
• El principal problema és l’hemorràgia:
queda continguda a l’abdomen i pot passar
desapercebuda. Valorar possible xoc
hipovolèmic.

26. FRACTURA DE PELVIS (2)
• Són la 2a causa de mort en politraumàtics
(1a.: TCE).
• Pot lesionar bufeta, vagina i recte.
• Per diagnosticar fractures de pelvis col·locar
les mans sobre les crestes ilíaques:
– la pressió provocarà dolor
– pot haver-hi desplaçament o cruixits
• Immobilitzar amb matalàs de buit.