1. IMPRESSIONISME: MONET RENOIR DEGAS

2. Origen històric: 1874 (exposició de diversos pintors impressionistes a la casa del fotògraf Nadar). Monet: Impressió, sortida del sol . Aquesta paraula va ser recollida burlescament pel crític Louis Leroy.

3. Els impressionistes apareixen com a grup a l'Estudi Gleyre l'any 1862. Entre 1866-70 el lloc comú de reunió és el Café Guerbois. Tenen un marxant comú: Durand Ruel.

4. 1874-79:l'Impressionisme fracasa a nivell de vendes. En les exposicions de 1887 i 1890: ja són totalment admesos. Dècada 1890-1900: èxit comercial. El caràcter fonamental de l'Impressionisme és el moviement que intenta captar lo visible. Intenta captar l'atmosfera que envoltava els objectes, la llum i el moviment.

5. CARACTERÍSTIQUES: - Treball a l'aire lliure. - Predomini del color davant del dibuix. - Abandonaren alguns principis tradicionals de la pintura com el dibuix, el clarobscur i els contrastos violents. - Eliminen de les seues paletes els negres, grisos i marrons, per abocar-se als blaus, verds, grocs, taronges, vermells i violetes. - L'impressionisme tracta de fixar les impressions momentànies de la naturalesa. La llum canvia fàcilment. - Temàtica: * Vida urbana: carrers de París, l'òpera, músics i ballarines, circ, bordells. * Pleinairisme: escenes a l'aire lliure, escenes d'oci.

6. - Aprofiten les teories del color de Rood Helnhotz i Chevreul: la teoria dels colors complementaris. L'associació de dos colors primaris dóna com a resultat el complementari del tercer. Però la fusió no es fa en el pinzell sinó a la retina de l'espectador. - Plasmació de la llum: els objectes només es veuen en la mesura que la llum incideix. - Aparences successives: pinten el mateix tema repetidament, amb l'únic canvi dels matisos d'il.luminació cromàtica, d'intensitat solar o d'espessor de la boira. El quadre és un efecte de llum.

7. Versions de la Catedral de Rouen en successives hores del dia i en diferents circumstàncies atmosfèriques (Monet)

8. - Coloració de les ombres: les ombres deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb les tonalitats complementàries (llums grogues/ombres violades); consegüentment, desapareixen els contrastos de clarobscur, i el dibuix s'extingeix o queda reduït a traços lleugers dissolts entre el color. - Pinzellada solta per aconseguir una traducció més fidel de les vibracions de l'atmosfera. Taques pastoses i gruixudes.

9. ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES - De l'Escola de Venècia i de Velázquez: la captació de la llum que es projecta sobre l'objecte o la figura humana. - Dels paisatgistes anglesos: Constable i Turner. - Seguiren i aprofundiren en el camí obert per l'Escola de Barbizon

10. - Fotografia: els va revelar angles inèdits i grans plans, i la descomposició del moviment tant de l'home com d'animal. Els va permetre perfeccionar-se en la captació de primers plans, en la projecció de profunditats i en la desarticulació tant de l'espai com de la perspectiva. Impressionisme i Fotografia comparteixen el concepte equivalent d'instantaneitat, com a idea de captar un moment determinat, un instants, ja siga de llum, temps o acció. - Avanços en la fabricació dels colors amb tècniques industrials. Qualitat i varietat cromàtica. Major varietat de pinzells i teles. - Estampa japonesa: les seues composicions descentrades, l'esquematització de les formes, la síntesi i la finura de color sorprenen a tots els impressionistes.

11. Estampes de Hokusai

12. C LAUDE M ONET (1840-1926) És el pintor més poètic i té una producció ingent, sobretot paisatges, marines i escenes fluvials. Va fer d'Argenteuil el seu centre de treball. Característiques: - Juga amb el tema de la llum i les seues repercussions. - Pinta principalment paisatges reduint els tons, divisió tonal, no arriba als detalls, pinzellada molt clara, simples aplicacions de colors. - Teòric: s'adona que tot està en funció de la llum. Relaciona llum-color. - Plasma la densitat de l'aire en cada moment. - Colors clars.

13. A la seua obra podem distingir tres etapes: 1a. Estudi de l'aigua per a observar com la llum es reflexa: * El Pont d'Argenteuil * El Sena prop d'Argenteuil 2a. Reflex de la llum en l'aire: * Estació de Sant Llàtzer * Dona amb ombrel·la * La Senyal 3a. Sèries de quadres on sempre està el mateix objecte però canvia la llum i el moment atmosfèric: * Estació de Sant Llàtzer * Sèrie de la Catedral de Rouen * Sèrie del Parlament * Les Nimfées.

14. El pont d'Argenteuil

15. El Sena prop d'Argenteuil

16. Estació de Sant Llàtzer

17. Dona amb ombrel·la

18. La Senyal

19. Sèrie sobre l'estació de Sant Llàtzer

20. Sèrie sobre la Catedral de Rouen

21. Sèrie del Parlament

22. Sèrie Nimfees

23. P IERRE- A UGUST R ENOIR (1841-1919) - És al mateix temps un revolucionari i un artista amb un fort pes de la tradició: Ticià i Rubens. - Amb tonalitats intenses reflecteis les vibracions de la llum ondulant entre les fulles. - Omple tota la tela de flamerades de color (es va formar com decorador a Llemotges). - Mai va renunciar a introduir figures a les seues composicions. Les seus pintures assoliren una perfecta síntesi entre figura i paisatge. - Transmet l'alegria de l'ambient de París mitjançant la representació d'escenes de la vida moderna. - Gran habilitat com a retratista. - Predilecció pels temes de nus femenins on observa les transformacions produides per la llum.

24. Le Moulin de la Galette

25. La llotja

26. El gronxador

27. Nu

28. Banyistes

29. E DGAR D EGAS (1834-1917) - Estudiós de Rafael a Itàlia i seguidor d'Ingres a França. A la seua pintura és molt important la figura femenina. - Treballa la llum, però la llum artificial. - Utilitza prou el dibuix. - Preocupació per l'espai. - Sensibilitat pel moviment: ballarines, curses de cavalls. - Perspectiva aeria, angle japonès influït pels gravats japonesos. - Aspectes més innovadors: * la llum d'interiors * la figura femenina * la relació forma-llum en un espai interior - Temàtica: * Ballarines * Crítica social en ambient de bars. * Vida quotidiana de París * Teatre * Curses de cavalls

30. Assaig

31. Classe de Dansa

32. Ballarines

33. Ballarina

34. La bevedora d'absenta Planxadores

35. Pintures de nus femenins. Dones en el bany. (Influència d'Ingres)

36. Obres d'Ingres

37. Curses de cavalls