2. A partir de 1868, la Internacional
va viure amb preocupació la
creixent tensió política i militar
entre França i Alemanya
La Internacional va fer una crida al moviment obrer perquè mostrés la
clara oposició a la guerra. Però el conflicte va esclatar al juliol de 1870.
França va ser derrotada a la batalla de Sedan i l'exèrcit alemany va arribar
a les portes de París , la qual cosa va provocar l'enfonsament de l'imperi
de Napoleó III , que va quedar presoner de Bismarck .

3. 1871
Formació d’un govern encapçalat per
Thiers, de caràcter conservador , que va
preparar la capitulació davant els
alemanys
Les classes populars de París no van acceptar:
Insurrecció popular.
Nou govern
Les seves intencions de capitular
En aquest context es van realitzar unes
eleccions que van portar a la constitució de la
Comuna de París : un govern popular que
responia a l'ideal d'una república democràtica
i social .
Govern va haver de
refugiar-se a Versalles

5. La Comuna va organitzar la resistència de París i va emprendre un conjunt
de reformes que es van convertir en el referent per al moviment obrer i
democràtic :
Nacionalització dels béns del clergat
Reforma de la justícia
Substitució de l' exèrcit per milícies populars
Abolició de la policia
Lliurament de les empreses abandonades a Cooperatives obreres
Projecte d'ensenyament laic i gratuïta .

6. Al maig , les tropes de Versalles i els prussians van aconseguir prendre París . El
bombardeig sobre la ciutat seria l'1 de maig i el 21 la van ocupar
definitivament després d'una setmana de lluita . La repressió va ser duríssima ,
amb milers d'afusellaments, detencions i deportacions .
El obrerisme francès va quedar desarticulat i trigaria anys a recuperar-se.
L'enfrontament ideològic entre
Bakunin i Marx
La guerra francoprussiana
La derrota de la Comuna
CRISI EN L’AIT
L'AIT , acusada d'instigar la insurrecció , va ser il·legalitzada en la
majoria de països i els seus membres van resultar perseguits.

7. Al 1872 al Congrés de l’Haia
Bakuninistes
Ruptura entre el dos sectors quan la
majoria va ratificar la decisió de
procedir a la formació de partits obrers
nacionals com a nova forma
d’organització pròpia del proletariat.
No van acceptar la resolució
Van ser expulsats i van formar una nova organització:
LA INTERNACIONAL ANTIAUTORITÀRIA que va
perdurar fins a 1881
L’AIT oficial , molt afeblida , es va traslladar a Nova York , on va llanguir fins a
1876 , any en què es va dissoldre. S'havia consolidat la primera gran escissió en
el moviment obrer entre marxistes i anarquistes.

8. En definitiva, tot i que el nombre dels seus adherits era reduït, l'AIT va exercir
essencialment una influència moral , pel seu caràcter de tribuna de discussió pública
d'idees sobre l'emancipació dels obrers i per l'elaboració d'un programa comú per a
tots els treballadors . A més va posar les bases per a la creació futura dels partits
socialdemòcrates.