Carlota Majó
Anna Gelabert

Expressionisme alemany
Context històric
●
●
●
●
●
●
●
●
●

Moviment cultural sorgit Alemanya al segle
XX.
Període prebèl·lic i d’entreguerres.
Derrota Alemanya a la 1ª Guerra Mundial.
Tractat de Versalles.
Crisi econòmica - Van perdre totes les
seves possessions.
Crisi moral i social.
Pujada al poder de Hitler (1933).
Hitler reprimeix l’expressionisme.
Impulsa un cinema realista i d’exaltació als
líders nazis.
Característiques
●
●
●
●
●
●
●
●
●

Moviment heterogeni
Art personal i intuïtiu
Distorsiona i exagera.
Desig de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la
imaginació, de renovar els llenguatges artístics.
Horror i humiliació d’Alemanya desprès de la participació i
derrota a la Primera Guerra Mundial.
Misèria, soledat i angoixa.
Defensa la llibertat, la passió i expressió de lo sexual,
morbós i demoníac.
Colors violents i ritmes lineals forts.
Inspiració de l’estil urbà gòtic i emo futur.
Context cultural
ARQUITECTURA
●
●
●
●

Ús de maó, acer i el vidre.
Perspectives utòpiques
Composició subjectiva i excèntrica
Influència del modernisme (Henry Van de Velde,
Joseph Maria Olbrich i Antoni Gaudí)

Obres:
●
●

Goetheanum (1923), de Rudolf Steiner,
Dornach.
La Torre Einstein (1919-22), d'Erich
Mendelsohn, Potsdam.
Context cultural
PINTURA
●

Color, dinamisme i sentiment.

●

Expressen el seu món interior, emocions i sentiments més profunds.

●

DOS MOVIMENTS PRINCIPALS:
●

DIE BRÜCKE (el pont)
○
○

Kirchner: “Mujer del busto desnudo con sombrero”.

○
●

Nolde: “Bailarinas de las velas, Susana y los viejos”.

Heckel: “Weisses Haus”

DER BLAUE REITER (el cavall blau)
○

Franz Marc: “Els grans cavalls blaus”
Context cultural
LITERATURA
●
●

●
●

Guerra, deformitat, malaltia, urbs, por, bogeria,
amor, deliri...
Crítica a la societat burgesa de la seva època, el
militarisme del govern del kàiser, l'alienació de
l'individu a l'era industrial i la repressió familiar,
moral i religiosa.
Se sentien buits, sols, fastiguejats, en una profunda
crisi existencial.
Punt de vista interior → sentiments i emocions

Autors
●
●
●

Franz Kafka (narrativa)
Rainer Maria Rilke (lírica)
Georg Kaiser (drama)
Context cultural
MÚSICA
●

Nou llenguatge musical

●

“Allibera” la música → deixa que
les notes flueixin lliurement sense
intervenció del compositor.

●

Segona Escola de Viena:
○

Arnold Schönberg

○

Alban Berg

○

Anton Webern
Moviment cinematogràfic
●
●

●
●
●

●
●

●

Arriba al cinema després de la 1ª Guerra Mundial.
Pasa per diverses etapes:
○ Expressionisme pur - Caligarisme.
○ Neoromanticisme.
○ Realisme crític.
○ Sincretisme.
○ Naturalisme idealista.
Cinema subjectiu, deforma la realitat.
1913 - Realització de produccions de major ralleu artístic.
Temes de gènere principals:
○ Terror
○ Fantasia
Creació UFA (Universum Film Aktien Gesellschaft)
Anys 20, principals èxits:
○ Anna Boleyn (1920)
○ Der Mabuse, der Spieler (1922)
○ Metropolis (1927)
○ ….
1927 - Introducció cinema sonor i fi del cinema
expressionisme.
Principals directors i pel·lícules
●

●

●
●

Friedrich Wilhelm Murnau
○ “Nosferatu” - 1922
○ “Der letze mann”
Fritz Lang
○ “Die spinnen” - 1919
○ “Der mudi Tod” - 1921
○ “Metrópolis” - 1927
Georg Wilhelm Pabst
○ “Der Schat” - 1923
Robert Wiene
○ “El gabinet del Doctor
Caligari” - 1919
○ “Genuine” - 1920
○ “Raskolnikow” - 1923
○ “I.N.R.I.” - 1923
○ “Orlacs Hände” - 1924
“El Gabinete del Dr. Caligari” Robert Weine, 1919
●
●
●
●
●

●
●
●

●
●

Primera i la més representativa pel·lícula de
l'Expressionisme Alemany
Inspirada en una sèrie de crims sexuals que van tenir
lloc a Hamburg.
Narració dels crims que cometia Cesare sota les
ordres hipnòtiques del doctor Caligari.
Denúncia de l'actuació de l'Estat alemany durant la
guerra.
Robert Wiene canvia el sentit → boig que creu veure
al doctor Caligari en el director de l'hospital
psiquiàtric.
Anormalitat escenogràfica.
Sensació espacial d'aclaparament i claustrofòbia.
Maquillatge agressiu i violent.
Gestos i moviments dels actors marcats.
Forts contrastos entre blanc (feminitat) i negre
(masculinitat).
Expressionisme alemany

Expressionisme alemany

  • 1.
  • 2.
    Context històric ● ● ● ● ● ● ● ● ● Moviment culturalsorgit Alemanya al segle XX. Període prebèl·lic i d’entreguerres. Derrota Alemanya a la 1ª Guerra Mundial. Tractat de Versalles. Crisi econòmica - Van perdre totes les seves possessions. Crisi moral i social. Pujada al poder de Hitler (1933). Hitler reprimeix l’expressionisme. Impulsa un cinema realista i d’exaltació als líders nazis.
  • 3.
    Característiques ● ● ● ● ● ● ● ● ● Moviment heterogeni Art personali intuïtiu Distorsiona i exagera. Desig de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges artístics. Horror i humiliació d’Alemanya desprès de la participació i derrota a la Primera Guerra Mundial. Misèria, soledat i angoixa. Defensa la llibertat, la passió i expressió de lo sexual, morbós i demoníac. Colors violents i ritmes lineals forts. Inspiració de l’estil urbà gòtic i emo futur.
  • 4.
    Context cultural ARQUITECTURA ● ● ● ● Ús demaó, acer i el vidre. Perspectives utòpiques Composició subjectiva i excèntrica Influència del modernisme (Henry Van de Velde, Joseph Maria Olbrich i Antoni Gaudí) Obres: ● ● Goetheanum (1923), de Rudolf Steiner, Dornach. La Torre Einstein (1919-22), d'Erich Mendelsohn, Potsdam.
  • 5.
    Context cultural PINTURA ● Color, dinamismei sentiment. ● Expressen el seu món interior, emocions i sentiments més profunds. ● DOS MOVIMENTS PRINCIPALS: ● DIE BRÜCKE (el pont) ○ ○ Kirchner: “Mujer del busto desnudo con sombrero”. ○ ● Nolde: “Bailarinas de las velas, Susana y los viejos”. Heckel: “Weisses Haus” DER BLAUE REITER (el cavall blau) ○ Franz Marc: “Els grans cavalls blaus”
  • 6.
    Context cultural LITERATURA ● ● ● ● Guerra, deformitat,malaltia, urbs, por, bogeria, amor, deliri... Crítica a la societat burgesa de la seva època, el militarisme del govern del kàiser, l'alienació de l'individu a l'era industrial i la repressió familiar, moral i religiosa. Se sentien buits, sols, fastiguejats, en una profunda crisi existencial. Punt de vista interior → sentiments i emocions Autors ● ● ● Franz Kafka (narrativa) Rainer Maria Rilke (lírica) Georg Kaiser (drama)
  • 7.
    Context cultural MÚSICA ● Nou llenguatgemusical ● “Allibera” la música → deixa que les notes flueixin lliurement sense intervenció del compositor. ● Segona Escola de Viena: ○ Arnold Schönberg ○ Alban Berg ○ Anton Webern
  • 8.
    Moviment cinematogràfic ● ● ● ● ● ● ● ● Arriba alcinema després de la 1ª Guerra Mundial. Pasa per diverses etapes: ○ Expressionisme pur - Caligarisme. ○ Neoromanticisme. ○ Realisme crític. ○ Sincretisme. ○ Naturalisme idealista. Cinema subjectiu, deforma la realitat. 1913 - Realització de produccions de major ralleu artístic. Temes de gènere principals: ○ Terror ○ Fantasia Creació UFA (Universum Film Aktien Gesellschaft) Anys 20, principals èxits: ○ Anna Boleyn (1920) ○ Der Mabuse, der Spieler (1922) ○ Metropolis (1927) ○ …. 1927 - Introducció cinema sonor i fi del cinema expressionisme.
  • 9.
    Principals directors ipel·lícules ● ● ● ● Friedrich Wilhelm Murnau ○ “Nosferatu” - 1922 ○ “Der letze mann” Fritz Lang ○ “Die spinnen” - 1919 ○ “Der mudi Tod” - 1921 ○ “Metrópolis” - 1927 Georg Wilhelm Pabst ○ “Der Schat” - 1923 Robert Wiene ○ “El gabinet del Doctor Caligari” - 1919 ○ “Genuine” - 1920 ○ “Raskolnikow” - 1923 ○ “I.N.R.I.” - 1923 ○ “Orlacs Hände” - 1924
  • 10.
    “El Gabinete delDr. Caligari” Robert Weine, 1919 ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● Primera i la més representativa pel·lícula de l'Expressionisme Alemany Inspirada en una sèrie de crims sexuals que van tenir lloc a Hamburg. Narració dels crims que cometia Cesare sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari. Denúncia de l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. Robert Wiene canvia el sentit → boig que creu veure al doctor Caligari en el director de l'hospital psiquiàtric. Anormalitat escenogràfica. Sensació espacial d'aclaparament i claustrofòbia. Maquillatge agressiu i violent. Gestos i moviments dels actors marcats. Forts contrastos entre blanc (feminitat) i negre (masculinitat).