2. Objectius
 Definir i entendre el procés de nutrició en les plantes.
 Diferenciar protocormòfits de cormòfits i entendre com afecta
aquesta organització al funcionament de la planta.
 Comprendre i descriure com es realitza l’absorció d’aigua i sals
minerals.
 Conèixer la composició i els mecanismes de transport tant de la
saba bruta com de la saba elaborada.
 Descriure els processos de transpiració, intercanvi de gasos i
gutació.
 Comprendre les fases de la fotosíntesis i els factors que l’afecten.
 Entendre els processos metabòlics en les plantes i
l’emmagatzemament de substàncies de reserva.
 Conèixer la funció d’excreció en vegetals i les substàncies
excretades.
 Valorar el paper dels organismes autòtrofs com a productors de
matèria orgànica, necessària per a la vida de la resta dels èssers
vius.

3. Criteris de qualificació
 Examen  85%
 S’ha de treure un mínim d’un 3,5.
 Deures, quadern i actitud  15%
 Faltes d’ortografia  ↓10%

4. La nutrició de les plantes
1. Els processos de nutrició en les plantes.
2. L’absorció en cormòfits.
3. El transport de la saba bruta.
4. La transpiració i l’intercanvi de gasos.
5. La fotosíntesi.
6. El transport de la saba elaborada.
7. El metabolisme i l’emmagatzemament
dels nutrients.
8. L’exreció en plantes.

5. Recordem algunes coses…
 Per què es diu que la nutrició de les plantes és
autòtrofa?
 Com s’anomena el procés que transforma
l’energia lluminosa en energia química? A on se
dóna?
 Què té d’important la fotosíntesi?
 Quins són els processos implicats en la nutrició?
 Totes les plantes són terrestres?
 Quins són els teixits de transport
de les plantes?

6. Plantes
Briòfits Cormòfits
(NO Vasculars) (Vasculars)
Pteridòfits Espermatòfits
Molses Hepàtiques (Falgueres: plantes (Plantes vasculars
vasculars sense llavors) amb llavors)
Gimnospermes Angiospermes
Dicotiledònies Monocotiledònies

7. 1. Els processos de nutrició en les plantes.
Plantes = organismes autòtrofs fotosintètics.
Tipus d’organització
Tal·lofítica
Cormofítica
Act. 1 Pàg. 208

8. Nutrició en briòfits.
Molses Hepàtiques
 Considerades les plantes més primitives.
 NO tenen teixits conductors.
 Protocormòfits = rizoides, cauloides i fil·loides.
 Són terrestres però els trobam en ambients molt humits.
 Obtenen les substàncies necessàries per difusió: NO TENEN
CUTÍCULA.
 Transport de substàncies per difusió i, de vegades, per transport
actiu.
Act. 5 Pàg. 209 Act. 4 Pàg. 209 Act. 6 Pàg. 209

9. Nutrició en cormòfits.
 Presenten òrgans específics:
arrels, tija i fulles.
 Presenten un sistema de vasos
conductors: xilema i floema.
 En el procés de nutrició es
diferencien diverses etapes.
Act. 2 Pàg. 208

10. 2. L’absorció en cormòfits.
 Hi ha 16 elements químics essencials:
 Macronutrients: C, H, O, N, S, P, Ca, K, Mg.
 Micronutrients: B, Cl, Cu, Mn, Fe, Zn, Mo.
 La majoria s’obtenen per les arrels.
2.1. Absorció d’aigua.
 Per mantenir el procés de nutrició
i per compensar la que es perd en
la transpiració.
 Per la zona pilífera.
CÈL·LULES DE PARET PRIMA
I SENSE CUTÍCULA!!!

11. 97,5%

12. Estructura de l’arrel.

13. L’aigua penetra per OSMOSI
↓[S] ↑[S]
 L’aigua sempre es mou del costat de baixa concentració al
costat d’alta concentració.
 Com ho fan les plantes halòfiles per no “deshidratar-se”?
http://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/4862.html

14. 2.2. Factors que afecten l’absorció d’aigua.
Temperatura:
↑T  ↑Absorció
Per què???
↑ Transpiració
↑ Ec H2O
↑ Permeabilitat de les
__membranes

15. 2.2. Factors que afecten l’absorció d’aigua.

16. Segons el què acabam de veure…
 A quina hora del dia, en ple mes d’agost, creus que es
millor regar les plantes del teu jardí? Per quins motius?
(No pensis només en la planta!).
 I si estam en gener?

17. 2.2. Factors que afecten l’absorció d’aigua.
Aireig del sòl:
↑Superfície d’absorció  Arrels molt ramificades
Augment de la quantitat d’aigua al sòl:
↑Entrada d’aigua

18. 2.2. Factors que afecten l’absorció d’aigua.
Capacitat de retenció del sòl:
l’aigua s’adhereix a les partícules del sòl.

19. 2.3. Absorció de sals minerals.
 Es fa en forma d’ions.
 Pot ser mitjançant dos mecanismes:
EXT
↓[S] EXT
↑[S]
INT
↓[S]
↑[S] P.ex: canal iònic
INT
http://www.youtube.com/ http://www.youtube.com/
watch?v=STzOiRqzzL4 watch?v=s0p1ztrbXPY

20. Exemple de
PLANTA EPÍFITA
Gen. Tillandsia
Estructures especialitzada en
l’absorció d’aigua:
TRICOMES

21. I una vegada tenim l’aigua i les sals minerals
dins les cèl·lules epidèrmiques…
 La saba bruta circula de forma radial cap a l’interior de
l’arrel fins arribar al xilema. Dues vies:
 Via simplàstica: la saba bruta és transportada per osmosi i
transport actiu d’unes cèl·lules a altres a través dels plasmodesmes.
 Via apoplàstica: la saba bruta és transportada per difusió simple
per les parets cel·lulars i espais intercel·lulars.
http://www.youtube.com/watch?v=o32jqyIpoHg

23. Micorizes.
 Mycos = fong Rhizos = arrels
 Incrementen la superfície d’absorció.
 La planta obté minerals i aigua, a més de protecció.
 El fong obté HdC i vitamines.
 90-95% de les plantes superiors presenten
micorizes.

24. 3. El transport de la saba bruta.
 Una vegada la saba bruta es troba
al xilema, comença el seu
transport ascendent fins a les
fulles.
 Una part de l’aigua s’elimina per
transpiració i una altra part
s’utilitza en la fotosíntesi com a
donant d’e-.
 Teixit implicat: xilema (Xylos =
madera). Consisteix en cèl·lules
mortes, cilíndriques, buides, perf
orades i lignificades: traqueides.

25. 3.1. Mecanismes de transport de la saba bruta.
Si la força de la gravetat va cap avall… Com aconsegueixen les
cèl·lules “pujar” la saba bruta molts de metres cap amunt
Fenòmens físics que depenen tant de l’estructura interna de les plantes (vasos
llenyosos molt prims) com de les propietats físiques de l’aigua (adhesió, cohesió i
tensió superficial).
Transpiració: la pèrdua d’aigua per evaporació en les fulles genera una tensió que
fa ascendir l’aigua. Provoca un augment de l’absorció en l’arrel. És possible gr{cies a
l’elevada cohesió de les molècules d’aigua.
Capil·laritat: la fina estructura de les traqueides i la propietat
d’adhesió de l’aigua fa que la saba bruta s’adhereixi a les parets
del tub del xilema.
Pressió radicular: l’entrada d’aigua pels pèls radicals
“empeny” l’aigua de l’interior cap amunt.

27. 4. La transpiració i l’intercanvi de gasos.
 Processos essencials per la planta que tenen lloc en les fulles.
4.1. Transpiració (=evapotranspiració).
 Pèrdua d’aigua per evaporació.
 A través dels estomes (Stoma = boca)
 Íntimament relacionada amb la fotosíntesi.

29. 4.1. Transpiració (=evapotranspiració).
 Factors ambientals que afecten la transpiració:
1. Llum: generalment, oberts durant el dia i tancats a la nit.
↑SUCRES ENTRA H2O ESTOMA
FOTOSÍNTESI EN CÈL. OCLUSIVES OBERT
↑K+
2. Vent
3. Humitat relativa de l’aire
4. Temperatura
↑T ↑EVAPORACIÓ ↑TRANSPIRACIÓ
↑T ↑RESPIRACIÓ ↑CO2
T > 35 C ELS ESTOMES ES TANQUEN!!!

30. Conseqüències de la transpiració:
 Quan els estomes estan oberts la planta perd
aigua, però també capta CO2, i la fotosíntesi pot tenir
lloc.
La transpiració podria considerar-se el com cost fisiològic de la fotosíntesi
 Contribueix al balanç tèrmic de la fulla.
 Permet l’ascens de la saba bruta i la distribució de
l’aigua i les sals minerals per tota la planta.

31. SIMULTANI A LA RESTA DE
4.2. Intercanvi de gasos. PROCESSOS!!!!
FOTOSÍNTESI (cloroplasts)
Saba bruta + CO2 Saba elaborada + O2
RESPIRACIÓ (mitocondris)
+ Compots orgànics + O2 CO2 + H2O + E ATP
>
INTENSITAT INTENSITAT
INTERCANVI DE GASOS INTERCANVI DE GASOS
DE LA FOTOSÍNTESI DE LA RESPIRACIÓ

32. H2O O2
Sals
minerals Compostos
CO2 FOTOSÍNTESI orgànics CO2
Compostos
CO2 orgànics
Compostos RESPIRACIÓ H2O
orgànics RESPIRACIÓ H2O O2
E
O2 E

33. Lenticel·les

34. 4.3. Gutació.
 Gutta = gota
 Hidatode: tipus d’estoma immòbil que secreta aigua
líquida.
Absorció > Transpiració

35. 5. La fotosíntesi.
Cloroplast

36. 5. La fotosíntesi.
 Conversió de M.I. en M.O. gr{cies a l’energia de la
llum.
 Conversió de l’energia lluminosa en energia
química, que serà utilitzada per a la síntesi de
compostos orgànics.
 2 fases:
 F. lluminosa: depén de la llum.Ellum Equímica
 F. obscura: NO depén de la llum M.I. Equímica M.O.
TAMBÉ SE FA DE DIA!!!

37. 6CO2 + 6H2O C6H12O6 + 6O2

38. FASE LLUMINOSA (Fotoquímica)
ATP
NADPH
-
e-e- e e- e-

39. FASE OBSCURA (Biosintètica)
CO2 Sals
minerals
ATP
NADPH
CO2 Sals
minerals
Biomolècules

40. En resum:

41. 5.3. Factors que afecten la fotosíntesi.

42. 5.3. Factors que afecten la fotosíntesi.
Oxigen alliberat!!!

44. 5.3. Factors que afecten la fotosíntesi.
Heliòfiles
Ombròfiles

45. Rendiment fotosintètic
(W/m2)

46. 5.3. Factors que afecten la fotosíntesi.
Rendiment fotosintètic

49. 5.3. Factors que afecten la fotosíntesi.
…i algun més???
SÍ!
Disponibilitat d’aigua i de nutrients (sals minerals)
Dèficit H2O  Estomes tancats N: enzims fotosintètics i clorofil·la
P: ATP

50. 5.4. Importància biològica de la fotosíntesi.
 Els organismes autòtrofs fotosintètics són els
productors (primera anella d’una cadena tròfica).
 La fotosíntesi origina el flux d’energia (els
organismes fotosintètics són els únics capaços de
transformar l’energia lluminosa en energia química).
 Alliberació d’O2.
 Eliminació de CO2.

51. 6. El transport de la saba elaborada.
 Glúcids (90%), lípids, aa i BN = saba elaborada.
 El transport des dels teixits productors cap als teixits
consumidors es fa a través del floema (tubs cribosos + cèl·lules
acompanyants).
 Tubs cribosos = vasos liberians. Cèl·lules vives, allargades i
comunicades entre sí per les plaques criboses.
 Transport descendent i ascendent. De font a embornal.

53. 6.1. Mecanismes de transport de la saba elaborada.
Hipòtesi del flux de massa
(mecanisme passiu)
(Münch, 1927)
Osmosi = Força impulsora del transport.
1. Els compostos orgànics resultants de la fotosíntesi són transportats per TRANSPORT
ACTIU a les cèl·lules acompanyants del floema.
2. Aquests compostos, passen de les cèl·lules acompanyants als tubs cribosos a través
dels PLASMODESMES (TRANSPORT PASSIU!).
3. Als tubs cribosos, l’entrada de soluts provoca una entrada d’aigua procedent del
xilema.
4. La pressió espenta la saba elaborada cap als órgans consumidors. El transport per
floema es fa a través de les plaques criboses (TRANSPORT PASSIU!).
5. Els compostos orgànics passen dels tubs cribosos a les cèl·lules consumidores per
TRANSPORT ACTIU.
6. La sortida de soluts dels tubs cribosos provoca la sortida d’aigua dels mateixos.

54. Cèl·lula del
parènquima
clorofíl·lic
Cèl·lula
acompanyant
(floema)
Xilema
Tubs cribosos
Teixit
consumidor
http://www.lourdesluengo.es/an
imaciones/unidad10/transporte_

55. El mecanisme passiu és l’actualment
acceptat, però…
 Hi ha una altra hipòtesi: els corrents
intracitoplasmàtics. Consisteix en el transport actiu
dels composts orgànics d’un tub cribós a un altre.
 No és gaire acceptada.

56. 7. El metabolismes i l’emmagatzemament
dels nutrients.
Què fan les cèl·lules amb les molècules que
els hi arriben?
METABOLISME
Anabolisme Catabolisme
(síntesi i transofrmació) (degradació)
Per crear estructures i altres Per obtenir energia
composts d’interès

57. Metabolisme secundari
 Conjunt de reaccions que donen lloc a composts
químics que duen a terme funcions NO essencials per
a la planta.
Compostos del metabolisme secundari de les plantes
Terpenoides Carotenoids, limonoids, fitoesterols…
Fenols Tanins, flavonoids (resveratrol), quinones…
Alcaloides Cocaïna, morfina, cafeïna, nicotina…
Derivats de les
Pigments fotosintètics i coenzims (p.ex: grup hemo)
porfirines

58. 7.1. Emmagatzemament de substàncies de
reserva.
Part del corm
Estructura Exemple
modificada
Pastanaga (Daucus carota), nap (Brassica rapa),
Arrel napiforme Arrel
remolatxa (Beta vulgaris)
Rizoma Tija Gingebre (Gingiber officinale)
Bulb Fulles Ceba, all (Allium)
Tubercle Tija Patata (Solanum tuberosum), xufa (Cyperus esculentus)
Arrel/Tija/Fulles
Arrel, tija o fulles Cactus (Opuntia)
suculentes
*Llavor

59. 8. L’excreció en plantes.
 Eliminació de substàncies de rebuig produïdes en el
metabolisme.
 NO hi ha estructures especialitzades en l’excreció.
 De vegades poden reutilitzar aquestes substàncies.
Productes d’excreció
Sòlids Cristalls d’oxalat càlcic, sal
Líquids Olis essencials, resines, làtex (cautxú), nèctar
Gasos CO2, etilè

60. Després de tot el què hem vist…
Com definiríeu vosaltres el terme
“nutrició”?
Conjunt de processos mitjançant els quals un
organisme intercanvia matèria y energia amb
el medi que l’envolta. Objectius:
construir, renovar les seves estructures i
realitzar tots els processos vitals.