Presentació de la xerrada que vaig impartir el 27 de novembre de 2014 a la Universitat Oberta de Catalunya, convidat per l'per l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència, en el marc del cicle "Dijous amb l’OSRT". La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials i repositoris per, d’una banda, comunicar la ciència i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la identitat digital dels investigadors i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Presentació de la primera part del mòdul "Recursos per a la investigació", sobre eines i processos per a l'accès i la gestió de la informació científica, per a l'assignatura d'Investigació i Innovació en tecnologia educativa, de 4t de Pedagogia a la Universitat Rovira i Virgili
Iscico Module 4 - Metrics and OutreachMiquel Duran
This document discusses metrics and outreach for academic reputation and impact. It describes traditional scholarly metrics like publications, citations and journal impact factors. It also discusses newer alternative metrics from social media like Twitter followers, Facebook likes and blog comments/views. The document recommends acknowledging contributions to communication and dissemination through altmetrics. It provides examples of using social media like Twitter to publicize research and discusses how outreach is becoming more important and compelled by governments while facing limited funding. The document outlines various ways researchers can communicate their work through personal engagement, group efforts or institutional channels using different media.
The document discusses science communication in the digital age. It emphasizes being active in sharing, collaborating and curating information online. Scientists are encouraged to develop basic digital skills and use various social media platforms and tools to communicate in different ways, such as personally, for their research group, or to reach the public. Challenges mentioned include language barriers and digital divides. The importance of prioritizing reflection alongside adopting new technologies is also highlighted.
IScico Module 1 - This is me and my digital circumstancesMiquel Duran
This document discusses the presenter's digital circumstances and experiences with technology over time. It describes his use of various devices like smartphones, tablets, and notebooks to access the internet and digital archives. The presenter discusses how the internet and its capabilities have evolved since the 1980s when he first started using email. He also outlines his work promoting science education through various online programs and blogs.
Opening Science: Building bridges between research and society Miquel Duran
This document discusses the importance of science communication and open science. It promotes engaging the public in the scientific process through outreach, public awareness, and feedback. The document outlines how scientists can communicate through various mediums like websites, blogs, and social media. It also discusses the benefits of open access publishing and open data to advance science and build an open knowledge society. Overall, the document advocates for more active sharing, collaboration, and engagement between scientists and the public.
IMAGINE! - SOME TRENDS IN RECREATIONAL SCIENCE ANDMiquel Duran
This document discusses trends in recreational science and pursuing science careers. It summarizes that governments are concerned about declining students in physical science, technology, engineering and math. Recreational science aims to entertain while teaching basic science concepts. The document also notes chemistry's poor public image due to concerns over pollution and drugs, but communication and education may help improve its image. It describes a science trail created in Girona, Spain to showcase chemistry in an accessible way around the city and efforts to promote science through events, TV shows, art and molecular modeling.
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 27 de novembre de 2014 a la Universitat Oberta de Catalunya, convidat per l'per l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència, en el marc del cicle "Dijous amb l’OSRT". La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials i repositoris per, d’una banda, comunicar la ciència i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la identitat digital dels investigadors i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Presentació de la primera part del mòdul "Recursos per a la investigació", sobre eines i processos per a l'accès i la gestió de la informació científica, per a l'assignatura d'Investigació i Innovació en tecnologia educativa, de 4t de Pedagogia a la Universitat Rovira i Virgili
Iscico Module 4 - Metrics and OutreachMiquel Duran
This document discusses metrics and outreach for academic reputation and impact. It describes traditional scholarly metrics like publications, citations and journal impact factors. It also discusses newer alternative metrics from social media like Twitter followers, Facebook likes and blog comments/views. The document recommends acknowledging contributions to communication and dissemination through altmetrics. It provides examples of using social media like Twitter to publicize research and discusses how outreach is becoming more important and compelled by governments while facing limited funding. The document outlines various ways researchers can communicate their work through personal engagement, group efforts or institutional channels using different media.
The document discusses science communication in the digital age. It emphasizes being active in sharing, collaborating and curating information online. Scientists are encouraged to develop basic digital skills and use various social media platforms and tools to communicate in different ways, such as personally, for their research group, or to reach the public. Challenges mentioned include language barriers and digital divides. The importance of prioritizing reflection alongside adopting new technologies is also highlighted.
IScico Module 1 - This is me and my digital circumstancesMiquel Duran
This document discusses the presenter's digital circumstances and experiences with technology over time. It describes his use of various devices like smartphones, tablets, and notebooks to access the internet and digital archives. The presenter discusses how the internet and its capabilities have evolved since the 1980s when he first started using email. He also outlines his work promoting science education through various online programs and blogs.
Opening Science: Building bridges between research and society Miquel Duran
This document discusses the importance of science communication and open science. It promotes engaging the public in the scientific process through outreach, public awareness, and feedback. The document outlines how scientists can communicate through various mediums like websites, blogs, and social media. It also discusses the benefits of open access publishing and open data to advance science and build an open knowledge society. Overall, the document advocates for more active sharing, collaboration, and engagement between scientists and the public.
IMAGINE! - SOME TRENDS IN RECREATIONAL SCIENCE ANDMiquel Duran
This document discusses trends in recreational science and pursuing science careers. It summarizes that governments are concerned about declining students in physical science, technology, engineering and math. Recreational science aims to entertain while teaching basic science concepts. The document also notes chemistry's poor public image due to concerns over pollution and drugs, but communication and education may help improve its image. It describes a science trail created in Girona, Spain to showcase chemistry in an accessible way around the city and efforts to promote science through events, TV shows, art and molecular modeling.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
Presentación utilizada para la clase impartida en la asignatura optativa: "Comunicació, metge, societat" de 3r curso del grado de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigadorXavier Lasauca i Cisa
En aquest article explico com els investigadors poden utilitzar algunes eines 2.0 per tal d'augmentar la visibilitat i l'impacte de les seves publicacions, i millorar així la seva reputació a la xarxa.
Presentación usada en la sesión impartida dentro de la asignatura optativa el médico y la sociedad en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona. Mayo 2012
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 13 de maig de 2015 a la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del quart Working Doctoral Group del programa de Doctorat en Sociologia de la UAB. La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials i repositoris per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la identitat digital dels investigadors i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
This document discusses Flatland, a satirical book about a two-dimensional world, and how chemistry might work in such a world. It covers how authors like Dewdney and Gardner expanded on the original Flatland ideas. Periodic tables and chemical elements are described for a flat universe, including how atoms might combine into molecules in two dimensions. Games like linear chess that could be played in Flatland are also mentioned. The document concludes by noting how Flatland provides critical thinking about other dimensions and societies while chemistry in Flatland opens possibilities, though discriminations discussed in Flatland still exist today.
The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive functioning. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
Presentación utilizada para la clase impartida en la asignatura optativa: "Comunicació, metge, societat" de 3r curso del grado de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigadorXavier Lasauca i Cisa
En aquest article explico com els investigadors poden utilitzar algunes eines 2.0 per tal d'augmentar la visibilitat i l'impacte de les seves publicacions, i millorar així la seva reputació a la xarxa.
Presentación usada en la sesión impartida dentro de la asignatura optativa el médico y la sociedad en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona. Mayo 2012
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 13 de maig de 2015 a la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del quart Working Doctoral Group del programa de Doctorat en Sociologia de la UAB. La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials i repositoris per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la identitat digital dels investigadors i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Similar to Ic201.5.3 Informes Ciencia y Sociedad (20)
This document discusses Flatland, a satirical book about a two-dimensional world, and how chemistry might work in such a world. It covers how authors like Dewdney and Gardner expanded on the original Flatland ideas. Periodic tables and chemical elements are described for a flat universe, including how atoms might combine into molecules in two dimensions. Games like linear chess that could be played in Flatland are also mentioned. The document concludes by noting how Flatland provides critical thinking about other dimensions and societies while chemistry in Flatland opens possibilities, though discriminations discussed in Flatland still exist today.
The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive functioning. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms.
Online magic struggled in pandemic times, but it overcame difficulties. Scien...Miquel Duran
Online magic struggled during the pandemic due to lack of interaction and misdirection with remote audiences. However, magicians developed new skills like mentalism to engage viewers online. Science communicators can learn from how magicians adapted to remote formats. Specifically, using bidirectional communication channels, interactive games, and collective online activities can improve remote science communication.
Magazine-style live streaming as a new tool to disseminate science in (post)p...Miquel Duran
This document discusses using magazine-style live streaming as a new tool for disseminating science during and after the COVID-19 pandemic. It notes that many in-person science activities were cancelled, and online tools can help mimic face-to-face workshops and events. Simple studio streaming tools allow multiple remote participants to act as cameras and produce professional-looking live streams. These tools enable producing content similar to commercial TV magazines to teach science communication skills and engage various audiences. Several specific examples of live streams are mentioned, demonstrating how magazine-style formats can be an effective way to communicate science online.
This document summarizes a presentation by Miquel Duran about research communication. It introduces Duran, his background and interests. It then outlines the topics that will be covered in the presentation, including open science, AI and science communication, and communicating research during the COVID-19 pandemic. It discusses how digital tools and videoconferencing have become important for communication and highlights the need for responsible science communication to the public.
Science education and Artificial Intelligence. A Chatbot on Magic and Quantum...Miquel Duran
This document discusses using a chatbot to teach science concepts through magic and illusion. It notes that artificial intelligence tools like chatbots have entered higher education. The authors are developing a chatbot on the Telegram platform to explain quantum computing concepts through online magic games. Their goal is to use this approach to increase public awareness and interest in science topics like quantum mechanics in an interactive and entertaining way. The chatbot is still being automated but will use technologies like IBM Watson and DialogFlow to enhance the user experience of learning difficult science concepts through mystery and games post-COVID.
China has made incredible advances in implementing AI and machine learning in education, including using robots in classrooms to monitor student health, uniforms with trackers, and headbands to measure concentration. However, some critics argue that grading systems based on these tools lack transparency and could infringe on student privacy. Overall, AI and IoT have the potential to enhance learning through personalized experiences and data-driven insights, but also risk exacerbating inequality if not implemented carefully with student well-being and equity in mind.
52 Games with the Periodic Table of the Elements - and beyondMiquel Duran
This document describes a project called "52 Games with the Periodic Table and Beyond" which aims to create 52 educational games related to the periodic table. It discusses various characteristics of the periodic table that could be used as ideas for games, such as atomic numbers, names, symbols, and periodicity. Examples of possible games mentioned are assigning elements based on their atomic number, finding elements whose symbols can spell words, and puzzles related to trends in the periodic table. The goal is to make learning about the periodic table engaging and fun through these games.
Virtualization of Teaching in Higher EducationMiquel Duran
The document discusses a study on the divergence between students' and teachers' views on virtualization of teaching in higher education. The study found that while instructors and students do not fully agree on some points regarding teaching methods and materials, there are no major issues of disagreement. Both groups still prefer more traditional classroom-based teaching and activities. However, the document notes the university environment is slow to change and virtualization is increasing. It concludes AI could enhance education by better identifying student needs but interpersonal communication will remain important.
150 Anys de la Taula Periòdica, que ni és cap taula, ni té el període constantMiquel Duran
This document summarizes a lecture given by Miquel Duran on the 150th anniversary of the periodic table. It provides brief biographies of Duran and another speaker, discusses how the periodic table is not truly a table or periodic, and explores various visualizations and properties of the periodic table, including its relationship to mathematics, physics concepts like electron configurations, and games/activities related to the elements. The talk examines the periodic table's history, representations, and explores it as a tool for ordering knowledge.
Fostering research in science communicatoin by means of competitive projectsMiquel Duran
This presentation discusses fostering research and innovation in science communication through competitive projects. It proposes setting up 2-4 year projects on science communication and establishing a system of rewards for academics and researchers who engage in such outreach efforts. Making communication of research compulsory and evaluable is also suggested. Whether these efforts should be rewarded at the individual level or group level requires further discussion, taking into account current university tenure structures.
ccsc2019 burgos mathematics of the periodic tableMiquel Duran
El documento presenta una breve historia de la Tabla Periódica de los Elementos Químicos, incluyendo contribuciones de Leopold Kronecker, Dmitri Mendeleiev y la representación de los niveles de energía de los electrones mediante números enteros. Finaliza agradeciendo al público.
ccsc2019 simon-s clowcore playing cardsMiquel Duran
Este documento propone usar naipes para comunicar conceptos abstractos y complejos de una manera más sencilla. Menciona varios conceptos científicos como la mecánica cuántica, el entrelazamiento cuántico y el paradigma EPR que podrían representarse mediante naipes para facilitar su comprensión. Finalmente agradece la atención del público.
El documento describe la relación bidireccional entre la magia y la ciencia. La magia usa los principios científicos como la óptica y la psicología para crear ilusiones que parecen violar las leyes de la ciencia. A su vez, los científicos estudian la magia para comprender mejor el mundo físico. También explora cómo la magia puede usarse para enseñar conceptos científicos de manera motivadora.
This document proposes 52 games that can be created using elements from the periodic table to increase public awareness of science. It suggests that numbers, names, symbols, periodicity, and the form of the periodic table can be incorporated into games like Goose Game, Parcheese, dice games, Bingo, Rubik's Cube, card games, and Tetris. Specific ideas include games to identify prime numbers, Fibonacci sequences, longest element names that can be written with symbols, and analogies between periodicity and a piano. The goal is to develop educational and fun games using different aspects of the periodic table.
De la recerca a la societat: conceptes complexos, explicació planeraMiquel Duran
This document summarizes several topics discussed at a science communication event:
1) It discusses the importance of scientists acting as poets, chefs, and cheerleaders to create conversation about their research among the public.
2) It lists areas of biomedical research, science communication research, and frontiers in computing that were discussed.
3) It provides brief updates on collaborations studying genetic variants related to heart conditions and Horizon 2020 projects on responsible research and innovation.
From the Magic of Science to the Science of MagicMiquel Duran
This document discusses connecting magic and science through various projects and demonstrations. It introduces Miquel Duran, a professor who promotes using magic to explain complex chemistry concepts. Some of his projects include using magic to explain topics like aromaticity, entropy, and the periodic table. The document discusses how magic can engage students and improve communication skills, while science can create new magical effects. It provides examples of using magic to explain the periodic table and elements at an event.
1. Curso MOOC #mxic201
Presentación ic201.5.3
Informes sobre ciencia y sociedad
C4DUdG, Universitat de Girona
Miquel Duran, UdG
@miquelduran
miquel.duran@udg.edu
http://miquelduran.net
License: Creative Commons CC-BY-SA
2. Algunes reflexions rellevants
• Informe FECyT de percepció social de la
ciència
• Articles de The Guardian
• Estudis Fundación BBVA
• SpotOn London
• Informe Enciende COSCE
3. Informe FECyT de Percepció Social de la Ciència:
més rellevància de la Comunicació Científica 2.0
• http://www.fecyt.es/fecyt/docs/tmp/363174605.pdf
• No hi ha gaire canvis espectaculars respecte de la darrera
edició, però al menys cal remarcar-hi dues coses: en
primer lloc, els metges i els científics continuen essent els
col.lectius més valorats entre els gairebé 8.000
entrevistats. I en segon lloc, l’informe mostra que cada
cop més els ciutadans s’informen de ciència via internet i
sobretot les xarxes socials, és a dir, que la comunicació
2.0 de la ciència és cada cop més rellevant.
• També és interessant el resultat que el 25% dels
enquestats no està interessant en la ciència i tecnologia
perquè, senzillament, no l’entèn.
4. La ciència ha de ser divertida perquè la
societat sigui científicament culta
• http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2012/nov/04/geeks-
comedians-academics-fun-science
• Geeks, comedians and academics are putting the fun back into science és
el títol d’un post de The Guardian subtitulat “Science used to be the
opposite of entertaining, but now sell-out tours featuring gags, songs and
mini-lectures are a hit across the country”.
• En aquesta entrada s’hi comenta com les arts escèniques fan servir la
ciència per entretenir, però també com entretenen parlant de ciència. La
darrera frase, però, és de política social científica:
• “A few years ago, scientists would moan about an error they had seen on
TV or when a minister made some incompetent statement about science.
Nowadays, they act. The skeptics, and others who have found each other
through the shows curated by Ince and the books and columns of Ben
Goldacre, have become a social-media-enabled army of rationalists who
has stepped up to fight a scourge of anti-vaxxers, homeopaths, politicians,
companies and, frankly, anyone else who misuses evidence.”
• No n’hi ha prou amb queixar-se quan els polítics s’equivoquen o els canals
de televisió fan programes de pseudociència. Cal actuar. Els científics han
de moure’s perquè tinguem una societat més científicament culta.
5. Dos estudis de la Fundació BBVA respecte
de la percepció social de la ciència
• “Ciencia: la fe del que no sabe” és un reportatge que va sortir fa poc
a El País
• http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/07/23/actualidad/13430
72538_559229.html
• Parla d’un informe de la Fundación BBVA “Cultura científica:
actitudes ante la ciencia” (de moment només n’hi ha la presentació
en PPT)
• http://www.fbbva.es/TLFU/tlfu/esp/investigacion/fichainves/index.j
sp?codigo=381
• Segons El País, es tracta de la segona part del que ja va comentar el
mateix diari, “Estudio internacional de la cultura científica”
• http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/05/08/actualidad/13365
02274_505761.html.
• Res de especialment nou i rellevant, però és bo saber per on van els
trets. Ja és ben conegut: metges, mestres i científics són els més
ben valorats (… els metges no en són, de científics?)
6. Fent malabarisme amb la ciència i la
seva comunicació
• Anne Osterrieder a SpotOn London comenta la seva vivència personal, en fer
comunicació de la ciència gairebé d’amagatotis durant un temps, fins arribar al moment
actual en què pot combinar raonablement la seva recerca ebiomèdica amb la seva
activitat comunicadora. En definitiva, que d’alguna forma fa una mica de malabarisme.
SpotOn London 2012: My not-so-secret-anymore double life: Juggling research and
science communication
• http://www.nature.com/spoton/2012/11/spoton-london-2012-my-not-so-secret-
anymore-double-life-juggling-research-and-science-communication
• “Now I am a Research and Science Communication Fellow. This means that half of my
time is spent pursuing my research on plant organelles and establishing an independent
research programme. The other half I spend on science communication: organizing
events and training workshops for staff and students, both internally and externally, and
continuing with my own outreach projects.”
• Aquesta investigadora fa una sèrie de recomanacions interessants: els explica bé -
– Find allies.
– Get organized.
– Evaluate.
– Grow a thick skin.
– Be proud of your accomplishments.
7. Informe Enciende
• COSCE (confederación sociedades científicas
españolas)
• http://www.cosce.org/pdf/Informe_ENCIENDE.pdf
• Reflexiones y recomendaciones para una mejora de
la educación científica en edades tempranas en
España desde los sectores científico, social y de la
enseñanza de las ciencias