Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la cloenda de la "Jornada Intensiu Digital 2021: Impacte i necessitats dels projectes amb col·leccions digitals" el 20 d'octubre de 2021 a Sala d’Actes de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
Ponència a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada el 12 de desembre de 2019 a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Conferència a càrrec de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC, presentada a la Jornada sobre Ciència Oberta a la Universitat Ramon Llull, celebrada el 20 de gener de 2017 al rectorat d'aquesta universitat.
La ponència ha tractat sobre els aspectes teòrics que envolten l'accés obert i la seva situació actual.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Pep Torn, director de la Biblioteca de l'European University Institute, duta a terme en la jornada "El futur de les biblioteques universitàries", organitzada conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CSUC, dins del marc del 50è aniversari d'aquesta universitat el 8 de març de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la cloenda de la "Jornada Intensiu Digital 2021: Impacte i necessitats dels projectes amb col·leccions digitals" el 20 d'octubre de 2021 a Sala d’Actes de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
Ponència a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada el 12 de desembre de 2019 a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Conferència a càrrec de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC, presentada a la Jornada sobre Ciència Oberta a la Universitat Ramon Llull, celebrada el 20 de gener de 2017 al rectorat d'aquesta universitat.
La ponència ha tractat sobre els aspectes teòrics que envolten l'accés obert i la seva situació actual.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Pep Torn, director de la Biblioteca de l'European University Institute, duta a terme en la jornada "El futur de les biblioteques universitàries", organitzada conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CSUC, dins del marc del 50è aniversari d'aquesta universitat el 8 de març de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada a l’Aula de Graus de l’edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears (UIB) l'11 de novembre de 2019.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació de Mireia Alcalá dins la Jornada CCUC 2022: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius, del 15 de novembre de 2022, organitzada al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
L'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) ha organitzat el 13 de novembre de 2014 la 4a Escola de Tardor, una jornada que ha tractat l'accés en obert en recerca científica. Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC hi ha participat amb la conferència "El nou paradigma de publicar: publicar en obert. La difusió dels outputs científics en els propers 10 anys".
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada a l’Aula de Graus de l’edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears (UIB) l'11 de novembre de 2019.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació de Mireia Alcalá dins la Jornada CCUC 2022: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius, del 15 de novembre de 2022, organitzada al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
L'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) ha organitzat el 13 de novembre de 2014 la 4a Escola de Tardor, una jornada que ha tractat l'accés en obert en recerca científica. Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC hi ha participat amb la conferència "El nou paradigma de publicar: publicar en obert. La difusió dels outputs científics en els propers 10 anys".
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Activitat de formació, impartida pel CSUC, per sensibilitzar de la importància de fer una bona gestió de les dades de recerca i, sobretot, de la necessitat de publicar les dades seguint els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Presentació a càrrec de Clara Llebot, tècnica de curació de dades, al 18è congrés International Digital Curation Conference (IDCC). En són coautors la Mireia Alcalá, tècnica de recursos d'informació, i en Lluís Anglada, assessor de ciència oberta del CSUC.
Activitat de formació, impartida pel CSUC, per sensibilitzar de la importància de fer una bona gestió de les dades de recerca, començant per la generació de plans de gestió de dades.
Presentació a càrrec de Mireia Alcalá (CSUC). La presentació s'emmarca dins el taller "Com pot ajudar la gestió de les dades de recerca a posar en pràctica la ciència oberta?".
El taller va ser organitzat per la UVic-UCC des de la Biblioteca i l'OTRI i relitza una introducció a la ciència oberta i a la gestió de dades de recerca.
Participació de Mireia Alcalá, tècnica líder en Curació de Dades al CSUC, a la jornada de REBIUN-ANECA sobre l'avaluació de la recerca a les biblioteques universitàries i científiques espanyoles.
Presentació a càrrec de Patrícia Sanpera, directora de la Biblioteca – Centre de Documentació de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, a la Jornada CCUC 2023.
Presentació a càrrec de Sara Guasteví, responsable de la Biblioteca de l'Espai de Documentació i Recerca del Museu de la Música de Barcelona - L'Auditori, a la Jornada CCUC 2023.
Presentació a càrrec de Maribel Giner, directora - gerent de la Biblioteca Pública Arús, i David Domènech, bibliotecari de la Biblioteca Pública Arús, a la Jornada CCUC 2023.
Presentació de Núria Nevado, cap de Secció d'Informació i Documentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a la Jornada CCUC 2023.
Ciència Oberta: Què és? Què fa Europa? Per a què pot servir a les universitats?
1. Ciència Oberta
Què és? Què fa Europa?
Per a què pot servir a les universitats?
Lluís Anglada
CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
2. SUMARI
• Apreneu a nadar aviat (o us ofegareu)
Perquè els temps estan canviant
• Què és això de la ciència oberta?
Significat, motivacions, implicacions
Europa, les associacions d’universitats i científiques
Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
Ciència Oberta
Per on començar
3. SUMARI
• Apreneu a nadar aviat (o us ofegareu)
Perquè els temps estan canviant
• Què és això de la ciència oberta?
Significat, motivacions, implicacions
Europa, les associacions d’universitats i científiques
Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
Ciència Oberta
Per on començar
4. • …
• El software de esta empresa se basa en el
análisis de múltiples fuentes de datos en
internet. Como informaciones de medios de
comunicación, datos oficiales, bases de datos
sobre enfermedades de animales o plantas e
incluso comentarios vertidos en foros. Aunque
no rastrea las redes sociales por mostrar
información demasiado caótica.
• BlueDot también acertó, a partir de los datos
de tráfico de personas por avión, hacia dónde
se podía propagar el virus …
• Just 10 days after a pneumonia-like illness was
first reported …, scientists released the genetic
sequence of the coronavirus
• … That precious bit of data, freely available to any
researcher who wanted to study it, unleashed a
massive collaborative effort to understand the
mysterious new pathogen…
• The genome was posted on a Friday night on an
open-access repository for genetic information.
• … At unprecedented speed, scientists are starting
experiments, sharing data and revealing the
secrets…
• … we don’t worry about egos, we don’t worry
about who’s first, we just care about solving the
problem. The information flow has been really
fast.”
5. “De entrada, Piketty debe ser
felicitado porque su obra es el
resultado de un esfuerzo titánico
de colección de datos realizados
por él mismo y un conjunto de
coautores. Los datos nos
permiten analizar una parte
importante de la historia
económica durante más de 200
años. También debe ser felicitado
por hacer accesibles todos esos
datos (en total, hay 75 bases de
datos (repito, 75 bases de datos)
a la comunidad universitaria de
todo el mundo. Los economistas
que normalmente trabajamos con
datos, sobre todo los que nos
dedicamos a estudiar la
evolución de la distribución de la
renta, las desigualdades y la
pobreza en el mundo, debemos
agradecer el esfuerzo y la
transparencia a la hora de
divulgar los datos). Felicitaciones,
pues, a Thomas Piketty por haber
escrito un gran libro.
Xavier Sala-i-Martín
https://salaimartin.com/randomth
oughts/item/720
7. Yale University, Hanover,
New Hampshire
Lebanon, New Hampshire
Berkeley, California Spring
Harbor, New York
Seattle, Washington Los
Angeles, California
Farmington, Connecticut
Barcelona, Catalonia,,
Boston, Massachusetts
Berkeley, California
Bloomington, Indiana
Beijing China
Lausanne, Switzerland
London, UK
New Haven, Connecticut
New York, New York
Pittsburgh, Pennsylvania
Nashville, Tennessee
California, Irvine,
Bethesda, Maryland
Boston, Massachusetts
Barcelona, Catalonia, Spain
Vienna, Austria.
Shanghai, China
New Territories, Hong Kong
Berkeley, California
Col·laboració
9. “…
It has been retracted because
the results were not
reproducible, and the
authors found data missing
from a lab notebook.
Reproduction is an essential
part of validating scientific
experiments. If an experiment
is a success, one would expect
to get the same results every
time it was conducted.”
12. Ciència Oberta
• Transparència
• Obert
• Col·laboració
• Social (per a i amb la societat)
• Reproductibilitat
• Integritat
• Reutilització
• Interoperabilitat
13. SUMARI
• Apreneu a nadar aviat (o us ofegareu)
Perquè els temps estan canviant
• Què és això de la ciència oberta?
Significat, motivacions, implicacions
Europa, les associacions d’universitats i científiques
Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
Ciència Oberta
Per on començar
14. Cambios en la comunicación científica
1900-2015
• Dong, Yuxiao, Hao Ma, and Zhihong Shen, et. al. "A Century of Science:
Globalization of Scientific Collaborations, Citations, and
Innovations" arXiv.org (17 April 2017)(https://arxiv.org/abs/1704.05150)
• Análisis de 89M de ‘papers’ digitalizados publicados entre 1900 y 2015
• (De)muestra los cambios de tendencia y comportamiento de la
comunicación científica
– La ciencia es colaborativa
• La colaboración internacional se ha multiplicado por 25 en este período
• Un 90% de los artículos más significativos (los que están en el 1% de los artículos más
citados) son firmados por equipos, 4 veces más que al inicio del período
• Las auto citas han pasado de ser del 30% a ser el 10%
– La ciencia es global
• Las citas acumuladas de artículos procedentes de US, UK y Alemania han pasado de ser el
95% a ser el 50% al final del período
• Hoy se cita más artículos antiguos que en el pasado
– La ciencia crece a un ritmo exponencial
• El número de publicaciones científica se duplica cada 12 años (a pesar que la
productividad individual se mantiene)
• “From this period, science began a gradual, continual process of increasing
collaboration, openness, and diversity”
15. Hi ha una sensació generalitzada de que estem vivint grans canvis i que
alen grans reaccions
16. Planificació
del projecte
Adquisició
de dades
Anàlisis de
les dades
Publicació
El cicle de vida de la recerca i de les dades
Tradicional
Planificació
del projecte i
de la gestió
de les dades
Adquisició
de dades
Anàlisis de
les dades
Publicació;
Compartició
i preservació
de les dades
Actual
Polítiques de
dades d'agències
de finançament i
revistes de dades
ReproductibilitatReutilització
Gràfic de M.Crosas
17. El cicle de la investigació no canvia, però sí els instruments usats
Les noves eines tecnològiques han canviat de forma
substancial com es fa i dissemina la ciència
“Open science is about the
way researchers work,
collaborate, interact, share
resources and disseminate
results.
“A systemic change towards
open science is driven by new
technologies and data, the
increasing demand in society
to address the societal
challenges of our times and
the readiness of citizens to
participate in research.”
Amsterdam Call for Action
on Open Science
18. La Ciència Oberta és un conjunt de canvis
• És el contingut d'una llauna per obrir
• És un paraigua per a moltes coses
• És un ecosistema de peces
• És un bolet amb arrels
19. Europa impulsa la ciència i la innovació obertes (motivacions)
Per al benestar futur
• Cal un canvi de model econòmic
• De societat industrial a societat informacional (basada en el coneixement)
Per donar resposta als grans reptes socials del nostre temps
• Més informació, implicació i participació ciutadanes
• Per transparència i control (accountability): utilitat, fiabilitat i replicabilitat de la
recerca
Perquè el coneixement científic és un bé públic
• El que està finançat públicament (de forma majoritària) ha de ser públic
• La ciència millor quan està oberta: més ràpita, per a tothom, reutilitzable
20. Open Science Policy Platform Recommendations (àrees clau o ‘pilars’)
Recommendations
grouped into priorities
/ key areas
Rewards and Incentives
Research Indicators and Next-
Generation Metrics
Future of Scholarly
Communication (= OA)
European Open Science Cloud
FAIR Data
Research Integrity
Skills and Education
Citizen Science
De manera més resumida
• Obrir els productes de la
recerca
• Canviar el sistema
d’incentius i recompenses
• Infraestructures federades i
interoperables
• Ciència amb i per a la
societat
• Formació i noves
competències
21. Els agents
UB Comissió de Ciència Oberta
UAB Comissió de l’Accés Obert
URV Comissió transversal Recerca - CRAI
UVic Grup Open Science
22. OS: una desigual presència geogràfica
La Ciència Oberta és (de moment) un
moviment més europeu que
internacional
• Malgrat moltes activitats incloses dins
l’OS es desenvolupen també a altres
llocs sota diferents noms paraigües
(Digital Scholarship)
Dins Europa, l'interès per la OS és
desigual
LIBER Libraries and Digital Humanities: A Survey
https://libereurope.eu/blog/2019/06/21/dh-survey-2019/
http://www.carl-abrc.ca/wp-content/uploads/2019/11/CARL_statement_OE-3.pdf
23. OS: la concreció (ara) i el que no hi entra
Pla Holandès de Ciència Oberta
… there are now new opportunities to exchange results of scientific research - publications
and research data - and even scientific methods and practices.
The transition towards an open science system requires ambition, investments in people and
resources, and alertness to risks, because they too exist.
The key ambitions [of the Plan] are:
• Full open access to publications in 2020
– Continue the Dutch approach for all Dutch research organisations and research areas whilst
recognising their differences and similarities.
• To make research data optimally suited for reuse
– To set clear and agreed technical and policy-related preconditions to facilitate reuse of
research data, including provision of the necessary expertise and support.
• Recognition and rewards
– To examine together how open science can be an element of the evaluation and reward
system for researchers, research groups and research proposals.
• To promote and support
– To establish a ‘clearing house’ for all information regarding all available research support.
Ara per ara, l’activitat principal de la OS es
centra en:
• OA
• Dades obertes
• Formació
La cossificació de la CE ha deixat fora
• Programari de codi lliure (open source)
• OER
TU Delft: Open Science Strategic plan 2020-2024 in the making
https://www.tudelft.nl/2019/library/opentudelftnl/open-science-strategic-plan-
2020-2024-in-the-making/
24. OS: de les bones intencions a les accions
• De moment estem més obrint molts
melons que no pas menjant-nos-els, i
menys, acabant-nos-els
• Si el ‘què’ és més o menys clar
(almenys sembla que ho és el ‘cap on’),
no ho és gaire ni el ‘com’ ni el ‘quan’
• Calen CPIs (= Compromisos Pràctics
d’Implementació) [Eva Méndez]
25. SUMARI
• Apreneu a nadar aviat (o us ofegareu)
Perquè els temps estan canviant
• Què és això de la ciència oberta?
Significat, motivacions, implicacions
Europa, les associacions d’universitats i científiques
Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
Ciència Oberta
Per on començar
26. Plans nacionals de Open Science
Finlàndia / Ministeri d’Educació I Cultura: Open science and research leads to surprising discoveries and creative insights:
Open science and research roadmap 2014–2017, 2014
– http://julkaisut.valtioneuvosto.fi/handle/10024/75210
Eslovènia / Govern de la República d’Eslovènia: National strategy of open access to scientific publications and research
data in Slovenia 2015-2020, setembre 2015
– http://www.vlada.si/en/media_room/government_press_releases/press_release/article/national_strategy_of_open_access_to_scientific_publicatio
ns_and_research_data_55387/
Portugal /Resolução do Conselho de Ministros n.º 21/2016: Princípios orientadores para a implementação de uma Política
Nacional de Ciência Aberta, abril 2016
– https://dre.pt/pesquisa/-/search/74094659/details/maximized
Holanda / Plataforma d’institucions: National Plan Open Science, febrer 2017
– https://www.openscience.nl/binaries/content/assets/subsites-evenementen/open-
science/national_plan_open_science_the_netherlands_february_2017_en_.pdf
Francia / Ministère de l’Enseignement supérieur, de la Recherche et de l'Innovation, MESRI): National plan for open
science, juliol 2018
– https://libereurope.eu/wp-content/uploads/2018/07/SO_A4_2018_05-EN_print.pdf
Sèrbia / Ministry of Education, Science and Technological Development of the Republic of Serbia (MESTD): Open Science
Platform, juliol 2018
– https://www.openaire.eu/public-documents?id=911&task=document.viewdoc
30. «Compromiso de las universidades ante la Open Science» acciones 4/10
Impulsar un cambio cultural en los agentes del sistema de I+D mediante la sensibilización y la
formación en la Open Science y la promoción de comportamientos éticos en la investigación.
Explorar formas de incentivar la implantación de la Open Science con modelos de evaluación
y reconocimiento diferentes de los actuales para investigadores, unidades y proyectos…
Implantar dentro de las universidades sistemas de incentivos y reconocimiento coherentes
con los objetivos de la Open Science que conlleven la modificación de los actuales criterios
utilizados en las evaluaciones de investigadores, unidades y proyectos.
Impulsar una colaboración conjunta con las entidades nacionales competentes para el
despliegue de una infraestructura nacional, compartida por universidades y centros de
investigación, y federada en European Open Science Cloud (EOSC), para el almacenamiento,
gestión y publicación de datos científicos de áreas temáticas no cubiertas por infraestructuras
europeas ya integradas en EOSC.
Realizar la adhesión a los principios de la «EOSC Declaration» de octubre del 2017,
demostrando de este modo el apoyo de Crue a la iniciativa y a los principios de la Open
Science que en ella subyacen, e impulsar la participación activa en su foro de «stakeholders».
Consolidar en el seno de Crue Universidades Españolas un grupo de trabajo de carácter
intersectorial sobre Open Science, coordinado con cualquier administración e iniciativa estatal,
para analizar y hacer el seguimiento de su implementación en las universidades españolas.
Hacer efectiva la presencia de Crue Universidades Españolas en los foros nacionales e
internacionales donde se están evaluando las distintas alternativas para llevar a cabo la
implantación de la Open Science.
32. SUMARI
• Apreneu a nadar aviat (o us ofegareu)
Perquè els temps estan canviant
• Què és això de la ciència oberta?
Significat, motivacions, implicacions
Europa, les associacions d’universitats i científiques
Aliar-se amb la ciència oberta i aprofitar la seva empenta
Ciència Oberta
Avaluació, Accés Obert, FAIR, infraestructures, RRI, competències ...
34. Factor d’Impacte vs Altmètriques
General Recommendation
1. Do not use journal-based metrics,
such as Journal Impact Factors, as a
surrogate measure of the quality of
individual research articles, to assess
an individual scientist’s contributions,
or in hiring, promotion, or funding
decisions.
35. El futur de la comunicació acadèmica: un gran camp de batalla
Revistes científiques
Pla S
Compres consorciades
Cancel·lacions
Acords transformatius
Control dels APCs
Mesurament del OA
Repositoris
36. Marc general del OA a Europa
L’accés obert neix com un moviment altruista i de baix a dalt que pretén que
l’accés als articles científics sigui:
• Gratis (= sense barreres de cost) + Lliure (= amb capacitat de reutilització)
• Verd (= en repositoris) + Daurat (= en revistes)
L’accés obert avui, és més una dinàmica de dalt a baix en la que es
persegueixen tres objectius no sempre compatibles
• Que els articles puguin ser llegits sense barreres de cost
• Reduir el cost de les subscripcions de les revistes
• Eliminar l’oligopoli de l’edició científica
Avui a Europa
objectiu = 100% OA articles
derivats de l’Horizon2020
OA a l’agenda política
Els diners de les subscripcions
com a palanca pel canvi
37. Dades FAIR
37
Importància creixent de les dades
Open Research Data Pilot dins el
programa Horitzó 2020:
– Elaborar un DMP (en els 6 primers
mesos del projecte + al final)
– Dipositar en obert les dades seguint els
principis FAIR
Les dades FAIR
• Trobables
• Accessibles
• Interoperables
• Reutilitzables
38. Dades: tant obertes com es pugui, tant tancades com calgui
N.Tonello (06.06.19)
42. Portal de la Recerca de Catalunya
Finalitat:
• visualitzar i difondre des d’un únic lloc l’activitat
investigadora feta a Catalunya
Actualment inclou totes les universitats i
alguns centres de recerca
42
https://www.youtube.com/watch?v=i-XGCFqxidY
Acosteu-vos, bones gents
Vingueu d'on vingueu
Vosaltres que us adoneu
De l'aigua que va pujant
Sabeu ben bé que aviat
Us podeu ofegar
Si creieu que val la pena
La vida, i us voleu salvar
Apreneu a nadar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant
Veniu escriptors i crítics
Que creieu saber-ho tot
Cal tenir els ulls oberts
I canviar si canvia el món
No correu tampoc massa
La ruleta està girant
Ningú no pot saber
El lloc on pararà
Vigileu, qui perd avui
Guanyarà segur demà
Perquè els temps estan canviant
Veniu, ministres, diputats
Escolteu-me de grat
Deixeu lliures les portes
No detureu pas ningú
Atenció! els endarrerits
Són els que ho perdran tot
Deixeu el vostre vell camí
Ja no serveix; no sentiu
Aquest vent que us trenca els vidres
I fa trontollar les parets?
És que els temps estan canviant
Veniu pares i assenyats
De tot arreu del món
No critiqueu abans mireu
Si porteu una bena als ulls
Els vostres fills i les vostres filles
Ja parlen diferent
No poseu més obstacles
Als nostres camins nous
Pel sol fet que vosaltres
No podeu seguir el nostre pas
Perquè els temps estan canviant
El camí ja és marat
I els daus ja són tirats
Mireu que el que avui és lent
Serà ràpid demà
L'ordre s'ha capgirat
Per la mateixa eterna llei
Per la qual el present d'avui
Serà el passat demà
I el que avui és el primer
Serà l'últim d'arribar
Perquè els temps estan canviant
By Carolyn Y. Johnson. Jan. 24, 2020 at 10:17 p.m. GMT+1
https://www.washingtonpost.com/science/2020/01/24/scientists-are-unraveling-chinese-coronavirus-with-unprecedented-speed-openness/
Just 10 days after a pneumonia-like illness was first reported among people who visited a seafood market in Wuhan, China, scientists released the genetic sequence of the coronavirus that sickened them. That precious bit of data, freely available to any researcher who wanted to study it, unleashed a massive collaborative effort to understand the mysterious new pathogen that has been rapidly spreading in China and beyond.
The genome was posted on a Friday night on an open-access repository for genetic information. By Saturday morning, Andrew Mesecar, a professor of cancer structural biology at Purdue University, had redirected his laboratory to start analyzing the DNA sequence, which bore a striking resemblance to that of severe acute respiratory syndrome (SARS), the 2002 viral outbreak that sickened more than 8,000 people and killed nearly 800. Scientists at the National Institutes of Health’s Rocky Mountain Laboratories in Montana asked a company to turn the information from a string of letters on a computer screen into actual DNA they could study in lab dishes.
At unprecedented speed, scientists are starting experiments, sharing data and revealing the secrets of the pathogen — a race that is made possible by new scientific tools and cultural norms in the face of a public health emergency.
“The pace is unmatched,” said Karla Satchell, a professor of microbiology-immunology at Northwestern University Feinberg School of Medicine. “This is really new. Lots of people [in science] still try to hide what they’re doing, don’t want to talk about what they’re doing, and everybody out there is like: This is the case where we don’t worry about egos, we don’t worry about who’s first, we just care about solving the problem. The information flow has been really fast.”
The Washington Post spoke to two people inside Wuhan, China, during a lockdown, as authorities scrambled to contain a deadly coronavirus outbreak. (Jason Aldag/The Washington Post)
Purdue University scientists are preparing to scale up production of experimental drugs that they were initially developing to fight SARS, to see if they show promise against the new coronavirus. Twelve days after the genome was posted, NIH scientists published their first analysis, showing that the coronavirus used the same door to get into human cells as SARS. About 12 hours later, a Chinese team of scientists who had isolated the virus from patients showed, using the actual virus, that the team was correct.
Meanwhile, a team at Northwestern recently ordered about a dozen pieces of the viral genome to be synthesized by a company to enable research that will help lead to drugs, vaccines and ways to rapidly diagnose the virus.
What we know about the mysterious, pneumonia-like coronavirus spreading in China and elsewhere
Anthony Fauci, director of the National Institute of Allergy and Infectious Diseases, said in an interview that with the viral genome, researchers have started on developing a vaccine. He is “reasonably confident” that a safety study could begin testing it in people within three months.
“The fact that it’s about three months is really, I think, remarkable, because that would be the fastest that we have ever gotten from the time we got the sequence to the time into a human,” Fauci said. “If we can do that, it would be the fastest on the record.”
He cautioned that doesn’t mean a vaccine would be widely available in three months; larger studies would be required to determine both the safety and effectiveness of a vaccine. But it is still science at light speed; during the SARS outbreak, it took 20 months from getting the genome of the virus to the first tests of a vaccine in people.
When SARS began to spread, the tools scientists needed were much less mature, including the basic infrastructure for sharing results rapidly so anyone could build on them. It wasn’t until 2013 that bioRxiv, a preprint server to share scientific papers, was created so scientists would have an easy way to widely share results before they had gone through the process of being vetted and accepted by scientific journals — a process that can take many months.
“This is one of the first times we’re getting to see an outbreak of a new virus and have the scientific community sharing their data almost in real time, rather than have to go through classic route of going through the journals,” said Michael Letko, a postdoctoral fellow at Rocky Mountain Laboratories.
In Wuhan’s virus wards, plenty of stress but shortages of everything else
Mesecar said the difference in the speed of science would have been almost unthinkable when researchers were working on SARS.
“Imagine walking from Chicago to San Francisco, and then imagine taking a plane from Chicago to San Francisco. That’s kind of the difference,” Mesecar said.
He hopes revealing the secrets of how the virus works will help calm the spreading panic. He noted that influenza sickens and kills large numbers of people in the United States and globally each year, but doesn’t trigger a worldwide panic because the risks are understood and a vaccine exists.
“When you don’t understand something, you panic. You have fear. When you gain an understanding, you don’t fear something as much — you know how it’s going to operate,” Mesecar said. “By sharing that information faster ... both research as well as what’s happening on the ground with individuals, I’m hoping that panic and that fear are going to go down.”
1Program in Computational Biology and Bioinformatics, Yale University, Bass 432, 266 Whitney Avenue,NewHaven, Connecticut 06520, USA. 2Department of Molecular Biophysics and Biochemistry, Yale
University, Bass 432, 266 Whitney Avenue,NewHaven, Connecticut 06520, USA. 3Department of Computer Science, Yale University,51 Prospect Street, NewHaven, Connecticut 06511, USA. 4Department
of Genetics, Geisel School of Medicine at Dartmouth, Hanover, New Hampshire 03755, USA. 5Institute for Quantitative Biomedical Sciences, Norris Cotton Cancer Center, Geisel School of Medicine at
Dartmouth, Lebanon, New Hampshire 03766, USA. 6Department of Genome Dynamics, Lawrence Berkeley National Laboratory, Berkeley, California 94720, USA. 7Department of Statistics, University of
California, Berkeley, 367 Evans Hall, Berkeley, California 94720-3860, USA. 8Functional Genomics, Cold Spring Harbor Laboratory, Cold Spring Harbor, New York 11724, USA. 9Department of Genome
Sciences and University of Washington School of Medicine, William H. Foege Building S350D, 1705 Northeast Pacific Street, Box 355065Seattle, Washington 98195-5065, USA. 10Department of Statistics,
University of California, Los Angeles, California 90095-1554, USA. 11Department of Human Genetics, University of California, Los Angeles, California 90095-7088, USA. 12Department of Genetics and
Developmental Biology, Institute for Systems Genomics, University of Connecticut Health Center, 400 Farmington Avenue, Farmington, Connecticut 06030, USA. 13Centre for Genomic Regulation, Doctor
Aiguader 88, 08003 Barcelona, Catalonia, Spain. 14Departament de Cie`ncies Experimentals i de la Salut, UniversitatPompeuFabra, 08003 Barcelona, Catalonia, Spain. 15Center for Biomedical Informatics,
Harvard Medical School, 10 Shattuck Street, Boston, Massachusetts 02115, USA. 16Department of Biostatistics, University of California, Berkeley, 367 Evans Hall, Berkeley, California 94720-3860, USA.
17Department of Biology, Indiana University, 1001 East 3rd Street, Bloomington, Indiana 47405-7005, USA. 18Center for Genomics and Bioinformatics, Indiana University, 1001 East 3rd Street,
Bloomington, Indiana 47405-7005, USA. 19MOE Key Lab of Bioinformatics, School of Life Sciences, Tsinghua University, Beijing 100084, China. 20National Human Genome Research Institute, National
Institutes of Health, 5635 Fishers Lane, Bethesda, Maryland 20892-9307, USA. 21Wellcome Trust Sanger Institute, Wellcome Trust Genome Campus, Hinxton, Cambridge CB10 1SA, UK. 22Center for
Integrative Genomics, University of Lausanne, Genopode building, Lausanne 1015, Switzerland. 23Swiss Institute of Bioinformatics, Genopode building, Lausanne 1015, Switzerland. 24Medical and
Molecular Genetics, King’s College London, London WC2R 2LS, UK. 25Department of Genetics, Yale University School of Medicine, New Haven, Connecticut 06520-8005, USA. 26Department of Molecular,
Cellular and Developmental Biology, PO Box 208103, Yale University, New Haven, Connecticut 06520, USA. 27Sloan-Kettering Institute, 1275 York Avenue, Box 252, New York, New York 10065, USA.
28Department of Biological Sciences, Carnegie Mellon University, Pittsburgh, Pennsylvania 15213 USA. 29Department of Cell and Developmental Biology, Vanderbilt University, 465 21st Avenue South,
Nashville, Tennessee 37232-8240, USA. 30Developmental and Cell Biology, University of California, Irvine, California 92697, USA. 31Center for Complex Biological Systems, University of California, Irvine,
California 92697, USA. 32Section of Developmental Genomics, Laboratory of Cellular and Developmental Biology, National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, National Institutes of
Health, Bethesda, Maryland 20892, USA. 33Department of Genetics and Drosophila RNAi Screening Center, Harvard Medical School, 77 Avenue Louis Pasteur, Boston, Massachusetts 02115, USA.
34Howard Hughes Medical Institute, Harvard Medical School,77 Avenue Louis Pasteur, Boston, Massachusetts 02115, USA. 35European Bioinformatics Institute, Wellcome Trust GenomeCampus, Hinxton,
CB10 1SD, UK. 36Bioinformatics and Genomics Programme, Center for Genomic Regulation, Universitat Pompeu Fabra (CRG-UPF), 08003 Barcelona, Catalonia, Spain. 37Institute for Theoretical
Chemistry, Theoretical Biochemistry Group (TBI), University of Vienna, Wa¨hringerstrasse 17/3/303, A-1090 Vienna, Austria. 38Key Laboratory of Computational Biology, CAS-MPG Partner Institute for
Computational Biology, Shanghai Institutes for Biological Sciences, Chinese Academy of Sciences, Shanghai 200031, China. 39Hong Kong Bioinformatics Centre, The Chinese University of Hong Kong,
Shatin, New Territories, Hong Kong. 405 CUHK-BGI Innovation Institute of Trans-omics, The Chinese University of Hong Kong, Shatin, New Territories, Hong Kong. 41Department of Molecular and Cell
Biology, University of California, Berkeley, California
https://www.bbc.com/news/world-us-canada-50989423
Düwell, M. : Open Science and Ethics. Ethic Theory Moral Prac (2019) doi:10.1007/s10677-019-10053-3
Cat https://www.youtube.com/watch?v=i-XGCFqxidY
Bob Dilan
https://www.youtube.com/watch?v=e7qQ6_RV4VQ
Hola Lluís,
Et deixo aquí alguns enllaços per donar context a les dades per Mèxic:
Línia del temps à https://www.ifla.org/files/assets/hq/topics/libraries-development/documents/libraries-un-2030-agenda-toolkit-es.pdf
Objectiu 4:
Las bibliotecas constituyen una parte esencial de las escuelas, universidades e institutos en cada país del mundo. Las bibliotecas respaldan programas de alfabetización, ofrecen un lugar seguro para el aprendizaje y apoyan a los investigadores en la reutización de informes y datos para generar nuevos conocimientos. https://www.ifla.org/files/assets/hq/topics/libraries-development/documents/access-and-opportunity-for-all-es.pdf
“Garanticemos la utilización de instituciones que puedan colaborar con la apertura de una serie de datos, recursos del conocimiento y ofrecer acceso a las TIC a las persones que necesiten alcanzar el desarrollo sostenible. Las BIBLIOTECAS esperan hacer su aporte en la revolución de datos y así ayudarnos a alcanzar el 2030 en buena forma” (Donna Scheeder, Presidente de IFLA)
Fins ara,
European Commission. Directorates-general for research and innovation (RTD) and communications networks, content and Technology / Public consultation. ‘Science 2.0’: science in transition: Background document.
https://ec.europa.eu/research/consultations/science-2.0/background.pdf
Altres :
Amsterdam Call for Action on Open Science
Open science Open science is about the way researchers work, collaborate, interact, share resources and disseminate results. A systemic change towards open science is driven by new technologies and data, the increasing demand in society to address the societal challenges of our times and the readiness of citizens to participate in research. Increased openness and rapid, convenient and high-quality scientific communication - not just among researchers themselves but between researchers and society at large - will bring huge benefits for science itself, as well as for its connection with society.
Public Consultation: ‘Science 2.0’: Science in Transition
‘Science 2.0’ describes the on-going evolution in the modus operandi of doing research and organising science. These changes in the dynamics of science and research are enabled by digital technologies and driven by the globalisation of the scientific community, as well as the need to address the Grand Challenges of our times. They have an impact on the entire research cycle, from the inception of research to its publication, as well as on the way in which this cycle is organised.
Rewards and Incentives
Incentives and new evaluation practices for fostering OS
Research Indicators and Next-Generation Metrics
Impact factor in not synonymous of article quality
DORA, Leiden manifesto …
Use identifiers: ORCID ID
European Open Science Cloud (EOSC)
Plan S:
Journals vs platforms?
Institutional vs disciplinarty?
Skills and Education
Research performing organizations have to develop OS training
for researchers (senior and junior), administrative staff, students
Citizen Science
For approaching science to society
For enriching science with citizens apportion
European University Association, June 2018 (+ previous Oct. 2017)
Roadmap on Research Assessment in the Transition to Open Science
https://eua.eu/component/attachments/attachments.html?id=348
European Commission, April 2018
OSPP – REC: Open Science Policy Platform Recommendations,
https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/5b05b687-907e-11e8-8bc1-01aa75ed71a1
LERU, May 2018
Open Science and its role in universities: a roadmap for cultural change
https://www.leru.org/files/LERU-AP24-Open-Science-full-paper.pdf
YERUN, May 2018
Statement on Open Science
https://www.yerun.eu/wp-content/uploads/2018/05/YERUN_OpenScience_Statement-3.pdf
LIBER, June 2018
Open Science Roadmap
https://zenodo.org/record/1303002#.W6NuFej7SUm
L’anomalia: El 89% de les citacions rebudes pels articles publicats a Nature en un any es concentren en el 25% dels articles.
L’objectiu: