Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigadorXavier Lasauca i Cisa
En aquest article explico com els investigadors poden utilitzar algunes eines 2.0 per tal d'augmentar la visibilitat i l'impacte de les seves publicacions, i millorar així la seva reputació a la xarxa.
Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigadorXavier Lasauca i Cisa
En aquest article explico com els investigadors poden utilitzar algunes eines 2.0 per tal d'augmentar la visibilitat i l'impacte de les seves publicacions, i millorar així la seva reputació a la xarxa.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Presentación utilizada para la clase impartida en la asignatura optativa: "Comunicació, metge, societat" de 3r curso del grado de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Curs "Propietat intel·lectual i coneixement obert", organitzat per la Biblioteca i el CENT de l'UJI. Presentació de Jordi Adell sobre coneixement obert.
Divulgació i comunicació científica desde les universitats. Presentació a la Universitat d'Alacant en nom de l'Associació Catalana de Comunicació Científica
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Ponència a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada el 12 de desembre de 2019 a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Presentació de la conferència "Informació abundant, nous valors i excel·lència en l'aprenentatge de llengües", de Dolors Reig, dins el cicle Amalgama 09, organitzat pel Servei de Llengües de la UAB
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Presentación utilizada para la clase impartida en la asignatura optativa: "Comunicació, metge, societat" de 3r curso del grado de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Curs "Propietat intel·lectual i coneixement obert", organitzat per la Biblioteca i el CENT de l'UJI. Presentació de Jordi Adell sobre coneixement obert.
Divulgació i comunicació científica desde les universitats. Presentació a la Universitat d'Alacant en nom de l'Associació Catalana de Comunicació Científica
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Ponència a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada el 12 de desembre de 2019 a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Presentació de la conferència "Informació abundant, nous valors i excel·lència en l'aprenentatge de llengües", de Dolors Reig, dins el cicle Amalgama 09, organitzat pel Servei de Llengües de la UAB
1. Ciencia Oberta i Viquipèdia
Miquel Duran
Institut de Química Computacional i Catàlisi
Universitat de Girona
2. La Biblioteca:
“Public libraries play a central
role in providing access to data
and ensuring the freedom of
digital knowledge.”
“... need for free neutral access
to digital knowledge and the
role public libraries already play
(and have always played) in
keeping the gate to knowledge
open.”
http://blogs.lse.ac.uk/impactofsocialsciences/2014/10/17/libraries-and-the-freedom-of-knowledge/
3. Micro i mini CV
Sóc professor de química física de la Universitat de Girona i
investigador en química teòrica i computacional.
Des de petit em vaig interessar per l'ús d'Internet a la
comunicació científica i la docència, però va ser un curs
d'il.lusionisme el que em va obrir un món meravellós per
connectar màgia i ciència, i fins i tot per esdevenir mag
aficionat.
Entre d'altres coses que m'engresquen, organitzo la sèrie
d'esdeveniments TEDxUdG, promoc el coneixement obert,
em declaro científic amic dels MOOC, i vaig en BTT per
conèixer món.
Sembla mentida que la meva frase preferida sigui de "Le
Petit Prince": “Tu sais, quand on est tellement triste, on
aime les couchers de soleil”.
De fet, el que és realment estrany és que vagi diguent en
públic que "Jo sóc i jo i les meves circumstàncies digitals".
Deu ser que Màgia, Ciència i Internet estan ben trabades.
University professor.
Research in Quantum
Chemistry.
Digital Science
Communication,
Magic and Science,
MOOCs,
TEDx events,
Open Knowledge
@miquelduran
Wikipedia
usuari:quelet
4. El País
• El número pi conecta por
sorpresa la física
cuántica con las
matemáticas
• Esta constante aparece
en las fórmulas
asociadas a la mecánica
cuántica para el cálculo
del estado energético de
los átomos de
hidrógeno.
http://elpais.com/elpais/2015/11/10/ciencia/1447159566_647384.html
5. Què és la ciència oberta?
Open science is the movement
to make scientific research, data
and dissemination accessible to
all levels of an inquiring society,
amateur or professional. It
encompasses practices such as
publishing open research,
campaigning for open access,
encouraging scientists to
practice open notebook science,
and generally making it easier to
publish and communicate
scientific knowledge
https://en.wikipedia.org/wiki/Open_science
7. Ciència oberta, ciència pública
• Modern communication brings
science a little way back toward
where it once came from: the
people. Not everyone is happy
about this and there are risks
associated with Public Science 2.0;
for example, sharing concepts,
ideas, and data openly on the
Internet can result in intellectual
property abuse, and excessive
engagement in social media may
cause a loss of reputation among
peers. However, when practiced
skillfully, Public Science 2.0 is likely
to inspire lay-people and
researchers alike.
https://edunoming.wordpress.com/2013/11/08/ciencia-oberta-ciencia-publica/
8. La Wikipedia i la Universitat: una
creixent relació
• By pretty much any logic,
Wikipedia shouldn’t work: A
vast website, built on the labor
of volunteers, with very few
tangible rewards and a fairly
weird hierarchy
• Where Wikipedia has poor-
quality articles, we should
regard it as a great opportunity,
argues Martin Poulter.
Researchers and educators,
especially in social science,
should get involved in
improving the site both for its
educational value and to
promote their areas of study to
a truly global audience.
http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2014/la-wikipedia-i-la-universitat-una-creixent-relacio.html
9. Ciència, científics i wikipedia: un tema
engrescador en un món complex
• Em fa mandra el multilingüisme.
A la universitat l’anglès és
la llengua franca. L’estimació per
la llengua pròpia (el català,
en aquest cas) té un límit.
• Fer entrades de caire científic a
la wikipedia costa. Per un cantó,
per redactar amb precisió i
sense equivocar-se (gens ni
mica, per això som científics) és
difícil. I per un altre, perquè la
tasca és ingent
http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2015/ciencia-cientifics-i-wikipedia-un-tema-engrescador-en-un-mon-complex.html
10. Wikipedia i ciència oberta:
algunes notes
La democratització ha d’estar
present en els dos sentits: que
qualsevol persona pugui accedir al
coneixement disponible i, si vol,
també contribuir a crear-lo. L’ideal
doblement democràtic, o
bidireccional, pot semblar utòpic,
tanmateix el projecte demostra dia a
dia que és possible crear contingut
de qualitat de manera oberta i
col·lectiva. (Parreño i Benito, Valors)
We need more diverse institutional
forms so that researchers can find
(or found) the kinds of organizations
that best channel their passions into
contributions that enrich us all
https://edunoming.wordpress.com/2015/11/09/wikipedia-i-ciencia-oberta-algunes-notes/
11. Utopia?
Scientific Utopia: I. Opening Scientific
Communication
Existing norms for scientific communication are
rooted in anachronistic practices of bygone eras
making them needlessly inefficient. We outline a
path that moves away from the existing model of
scientific communication to improve the
efficiency in meeting the purpose of public
science—knowledge accumulation. We call for six
changes: (a) full embrace of digital
communication; (b) open access to all published
research; (c) disentangling publication from
evaluation; (d) breaking the “one article, one
journal” model with a grading system for
evaluation and diversified dissemination outlets;
(e) publishing peer review; and (f) allowing open,
continuous peer review. The critical barriers to
change are not technical or financial; they are
social. Although scientists guard the status quo,
they also have the power to change it.
Psychological Inquiry: An International Journal for the Advancement of Psychological Theory /abstract content, Volume 23, Issue 3, 2012
12. Xoc cultural
Segons Pinch la cultura acadèmica es basa en
la reputació de la persona que signa l’estudi,
sent aquest el responsable últim de la seva
recerca. Va dir que els acadèmics no editen la
Viquipèdia per diversos motius: No poden
estar vigilant tota la vida els articles
corresponents i no cobren per editar. També
va destacar que conceptes com “no recerca
original” i “conflicte d’interessos” xoca molt
amb la cultura científica. Va deixar molt clar
que els científics i investigadors cobren per fer
estudis i ”papers”, però que no cobren per fer
”outreach” (difusió, divulgació) i que per això
no en fan. Va reconèixer però, que la
Viquipèdia és una bona eina per gestionar i
classificar noves formes de coneixement, que
no es mouen en papers acadèmics, però que
té un risc real perquè un grup petit de
persones controlen a nivell mundial la
principal font d’informació.
A Hinojo: https://www.wikimedia.cat/2015/09/04/viquipedia-i-ciencia-un-futur-en-obert/
13. Ciència i societat: la divulgació científica
• Public Awareness of
Science
• Public Understanding of
Science
• Science Education
• Scholarship
• Citizen Science
• Public Engagement with
Science
15. How we (scientists) can communicate (1/3)
• By origin
– Personal
– Groupal
– Corporate
• By destination
– Indexed Journals / Scholar Publications
– Science journals for scientists (eg Scientific American)
– Science General for the Public (eg Quo, La Recherche)
– Communicacion of Science Culture
– Citizens Outreach
– Children's, Youth Outreach
16. • By medium
– Paper
– Multimedia/Radio & TV/Cinema
– Internet
– Webs
– Blogs
– Twitter
– Other Social Media
– Augmented Reality
– Video streaming
How we (scientists) can communicate (2/3)
17. How we (scientists) can communicate (3/3)
• Personal
– Shows
– Theater
– Performances
• By direction
– Unidirectional
– Bidirectional
– Multidireccional
• By privacy level
– Private
– Semiprivate
– Public
• By message
– Own personal: PhD / researcher blog
– News curation on a particular field of science
– News curation on policy, funding, etc.
– Contributing to shared blog
– Contributing to research group
• Others
18. Purpose
• Why, where, when?
• Purpose
– Branding
– Marketing
– Social Service
– Cooperation & Volunteering
– Building online presence
• Some challenges
– Language
– Digital divides
• Source of funding!
19. Demana la Comunicació de la Ciència
competències digitals?
Complexitats d’un Món 2.0!
20. Main tools to communicate digitally
Social networks: facebook, instagram, linkedin, g+, etc.
Microblogging: twitter (account/hashtag)
Blogs (personal/groupal/collective)
Personal/groupal portal
Photo blogging (instagram/image vs twitter/text)
Youtube/video
Like in the real world!!
Great blog: Xavier Lasauca’s https://lasequantic.wordpress.com
21. Should scientists be active in social networks?
Do you realize that in the last 3 years…
• Almost everyone has a smartphone
• Video production and consumption is more easy than
ever and sustainable
• Bandwith is large enough both at home, at the
university and at street level
• Brands: Google instead of Coca-Cola, Appe vs IBM
• These are to think about a change in assessing Science.
• This is me and my digital circumstances
22. Però així, els científics comuniquen la
seva recerca o divulguen el
coneixement existent o nou?
23. Reptes
Química: número de compostos existents
segueix creixen
Propietats: espectres, massa, geometria,
reactivitat, densitat electrònica...
Proteïnes
Reaccions
Etc.
24. La recerca
• Recerca bàsica
• Recerca aplicada
• Recerca educativa
• Recerca de la integració
• Combinant jerarquia amb xarxa
25. Un cas: Cinètica Química 3r BioTech
• Diferents nivells per a diferents temes
• Possible millorar/completar entrades
• Recursos Educacionals Oberts?
• Flipped Classroom
• Xoc de trens amb la Universitat clàssica i
presencial
26. CERN: exemple de dades obertes?
• Massa dades!
• Recerca inútil? Recerca bàsica!
27. NYT & MOOCs (20/4/13)
2012: The Year of the MOOC
29. MOOCs (Massive Online Open Courses)
• Recursos Educacionals Oberts
• El fil d’aprenentatge
• La interacció entre participants
• Anotacions
30. TEDTalks i similars
• Consulta (gairebé) lliure de videos
• Idees que mereixen ser difoses
31. De Figshare a Altmetrics
• Spoton London 2013
• Figshare: publicació en obert
• Altmetrics: noves mètriques per a l’impacte
de les publicacions acadèmiques
32. Però on deu ser la Wikipedia al Gartner Hype Cycle?
34. Què podem fer per la Ciència a la Viquipèdia?
• Els científics:
– Fer servir llicències Creative Commons/coneixement obert
– Conèixer i fer servir projectes associats a Wikipedia
– Curar contingut, recerca de la integració
– Crear entrades de nivell menys elevat
• Els no científics:
– Llegir i criticar la dificultat de les entrades
– Crear contingut planer per a altres no científics
– Traduir
– Incrementar la cultura científica (+formació)
• I els viquipedistes?
– Ampliar la base d’editors, seguir conscienciant
– Contribuir al canvi a les universitats, a l’educació
35. A favor de la ciència o en contra de la
pseudociència?
• Flors de Bach
• Medicina Quàntica
• Emocional vs racional
• Aptitud vs actitud
• “Wiki loves Scientists”
vs “Scientists love
Wikipedia”
36. • Moltes gràcies per la vostra atenció!
• Presentació CC-BY-SA
– http://slideshare.net/quelgir