Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada a l’Aula de Graus de l’edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears (UIB) l'11 de novembre de 2019.
Ponència a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada el 12 de desembre de 2019 a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Public Engagement & Science Education
by Rosina Malagrida
at the RRI Tools days in Barcelona, 17/06/2015
http://blog.rri-tools.eu/-/the-spanish-hub-organizes-the-first-public-seminar-on-rri-in-barcelona
Repositoris digitals (COBDC 2012), curs de Sandra Reoyo i Ciro LluecaCiro Llueca
Repositoris digitals: disseny i implementació per a biblioteques, arxius i museus (Sandra Reoyo & Ciro Llueca, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, octubre 2012)
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada a l’Aula de Graus de l’edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears (UIB) l'11 de novembre de 2019.
Ponència a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, celebrada el 12 de desembre de 2019 a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Public Engagement & Science Education
by Rosina Malagrida
at the RRI Tools days in Barcelona, 17/06/2015
http://blog.rri-tools.eu/-/the-spanish-hub-organizes-the-first-public-seminar-on-rri-in-barcelona
Repositoris digitals (COBDC 2012), curs de Sandra Reoyo i Ciro LluecaCiro Llueca
Repositoris digitals: disseny i implementació per a biblioteques, arxius i museus (Sandra Reoyo & Ciro Llueca, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, octubre 2012)
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Activitat de formació, impartida pel CSUC, per sensibilitzar de la importància de fer una bona gestió de les dades de recerca i, sobretot, de la necessitat de publicar les dades seguint els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Presentació a càrrec de Clara Llebot, tècnica de curació de dades, al 18è congrés International Digital Curation Conference (IDCC). En són coautors la Mireia Alcalá, tècnica de recursos d'informació, i en Lluís Anglada, assessor de ciència oberta del CSUC.
Activitat de formació, impartida pel CSUC, per sensibilitzar de la importància de fer una bona gestió de les dades de recerca, començant per la generació de plans de gestió de dades.
Presentació a càrrec de Mireia Alcalá (CSUC). La presentació s'emmarca dins el taller "Com pot ajudar la gestió de les dades de recerca a posar en pràctica la ciència oberta?".
El taller va ser organitzat per la UVic-UCC des de la Biblioteca i l'OTRI i relitza una introducció a la ciència oberta i a la gestió de dades de recerca.
Participació de Mireia Alcalá, tècnica líder en Curació de Dades al CSUC, a la jornada de REBIUN-ANECA sobre l'avaluació de la recerca a les biblioteques universitàries i científiques espanyoles.
Presentació a càrrec de Patrícia Sanpera, directora de la Biblioteca – Centre de Documentació de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, a la Jornada CCUC 2023.
Presentació a càrrec de Sara Guasteví, responsable de la Biblioteca de l'Espai de Documentació i Recerca del Museu de la Música de Barcelona - L'Auditori, a la Jornada CCUC 2023.
Presentació a càrrec de Maribel Giner, directora - gerent de la Biblioteca Pública Arús, i David Domènech, bibliotecari de la Biblioteca Pública Arús, a la Jornada CCUC 2023.
Presentació de Núria Nevado, cap de Secció d'Informació i Documentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a la Jornada CCUC 2023.
La ciència oberta i el seu impacte en les biblioteques
1. La ciència oberta i el seu impacte en
les biblioteques
L. Anglada
(CSUC. Àrea de Ciència Oberta)
Seminari de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer
«Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència
oberta»
Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB)
19 d'abril de 2017
3. Antecedents
DG Research & Innovation and DG for Communications Networks,
Content and Technology fa una consulta sobre ‘Science 2.0’: Science in
Transition
• De juliol a setembre de 2014 i debat posterior
• Hi participen universitats, centres de recerca, centres finançadors de la recerca,
biblioteques, societats científiques, editors i intermediaris, empreses del sector.
Objectiu de la consulta
• The goal of the consultation is to better understand the full societal potential of
'Science 2.0' as well as the desirability of any possible policy action.
• The three main objectives of the consultation are:
– (1) to assess the degree of awareness amongst the stakeholders of the changing
modus operandi;
– (2) to assess the perception of the opportunities and challenges and
– (3) to identify possible policy implications and actions to strengthen the competitiveness
of the European science and research system by enabling it to take full advantage of
the opportunities offered by Science 2.0.
background Paper: Public Consultation: ‘Science 2.0’: Science in
Transition
4. Motivacions
De la consulta del 2014:
• ‘Science 2.0’ describes the on-going evolution in the modus
operandi of doing research and organising science.
• These changes in the dynamics of science and research are
enabled by digital technologies and driven by the globalisation of
the scientific community, as well as the need to address the Grand
Challenges of our times.
• They have an impact on the entire research cycle, from the
inception of research to its publication, as well as on the way in
which this cycle is organised.
Motivacions polítiques i econòmiques
Motivacions científiques
5. Motivacions polítiques i econòmiques
Pel benestar futur
• Cal un canvi de model econòmic
• De societat industrial a una societat basada en el coneixement
Per donar resposta als grans reptes socials del nostre
temps
• Més informació, implicació i participació ciutadanes
• Per transparència i control (accountability): utilitat, fiabilitat i
replicabilitat de la recerca
Perquè el coneixemenet científic és un bé públic
• (com l’electricitat)
• El que és finançat públicament (de forma majoritària) ha de ser
públic
6. Motivacions científiques
Les noves eines tecnològiques han canviat de forma substancial com
es fa i dissemina la ciència
• no han canviat el cicle de la recerca, però sí els seus instruments
• ‘Science 2.0’ as a holistic approach, therefore, is much more than only one
of its features (such as Open Access) and represents a paradigm shift in
the modus operandi of research and science impacting the entire scientific
process.
La ciència oberta fa millor ciència (i més ràpida)
• Fer recerca a través de xarxes i de forma col·laborativa
• Ciència ciutadana (eBird)
Deixar treballar a les màquines
• Big data
• TDM
• Intreroperabilitat
• …
10. Dues descripcions més que no pas definicions
Amsterdam Call for Action on Open Science
• Open science Open science is about the way researchers work,
collaborate, interact, share resources and disseminate results. A systemic
change towards open science is driven by new technologies and data, the
increasing demand in society to address the societal challenges of our
times and the readiness of citizens to participate in research. Increased
openness and rapid, convenient and high-quality scientific communication -
not just among researchers themselves but between researchers and
society at large - will bring huge benefits for science itself, as well as for its
connection with society.
Public Consultation: ‘Science 2.0’: Science in Transition
• ‘Science 2.0’ describes the on-going evolution in the modus operandi of
doing research and organising science. These changes in the dynamics of
science and research are enabled by digital technologies and driven by the
globalisation of the scientific community, as well as the need to address the
Grand Challenges of our times. They have an impact on the entire research
cycle, from the inception of research to its publication, as well as on the
way in which this cycle is organised.
11. What is Open Science?
Open science is the movement to make scientific
research, data and dissemination accessible to all levels
of an inquiring society, amateur or professional.
It encompasses practices such as publishing open research, campaigning for open
access, encouraging scientists to practice open notebook science, and generally
making it easier to publish and communicate scientific knowledge.
Open science began in the 17th century with the advent of the academic journal,
when the societal demand for access to scientific knowledge reached a point where it
became necessary for groups of scientists to share resources with each other so that
they could collectively do their work
https://en.wikipedia.org/wiki/Open_science
12.
13.
14.
15. La ciència oberta
• Els termes clau de la ciència oberta:
• Oberta
• Col·laborativa
• Federada
• Social
• Els temes centrals (avui)
• OA d’outputs (articles)
• OA de dades
• Almètriques
• Els temes en espera
• Ciència ciutadana
• Humanitats digitals (?)
• Recursos educatius en obert
20. Les múltiples activitats de les biblitoeques en la ciència oberta
Recolzar l’OA d’articles
• Com complir mandats
• Arxivat a repositoris
• Facilitar la transició amb les contractacions
Recolzar l’OA de dades
• Plans de gestió de dades
• Arxivat de dades
• Gestió de dades (?)
Formació en noves eines
• Especialment important per a investigadors joves
Manteniment de eines de citació col·laboratives (ex., Mendeley…)
Assessorament en temes de propietat intel·lectual (foment de CC)
Interoperabilitat
• Identificadors (ORCID…)
• Estàndards (CERIF …)
• LOD
21. Lectures recomanades
Public Consultation: ‘Science 2.0’: Science in Transition
• EC. DG Research & Innovation and DG for Communications Networks, Content
and Technology, 2014
Amsterdam Call for Action on Open Science
• The Netherlands EU Presidency, 2016
Europea Cloud Initiative - Building a competitive data and knowledge
economy in Europe: Communication to the European Parliament, the
Council, the European Economic and Social Committee and the Committee
of the Regions
• European Commission, 2016
Open Innovation, Open Science, Open to the World: a vision for Europe
• European Commission: Directorate-General for Research and Innovation, 2016
Editor's Notes
‘Science 2.0’ describes the on-going evolution in the modus operandi of doing research and organising science. These changes in the dynamics of science and research are enabled by digital technologies and driven by the globalisation of the scientific community, as well as the need to address the Grand Challenges of our times. They have an impact on the entire research cycle, from the inception of research to its publication, as well as on the way in which this cycle is organised.
LD
D’info escassa i temps abundant a info abundant i temps escàs
M. Buckland
D’ocupar-nos d’info – objecte a fer-ho de la info - procés
Open science / Digital science
Researchers always wanted:
Discover + read + (re)use the information
This has been done in the XXth Century by:
DDBB, subscribed journals, copyright
Computers & networks created a new paradigm for science
Goals are the same = Discover + read + (re)use the information
Means are not
Science in the XXIth Century (Open science / Digital science)
The focus is in accessibility, reuse, sharing
Why:
Because the public funded research have to be publicly accessible
Because to make open science will produce better science
Because science always has been a collective (shared) enterprise
With a growing variety of data types and a massive growth in volume, the management of research data is becoming increasingly important.
Research data management acknowledges the value of data by making sure that data can be used today and in the future. The curation of data from the planning stage, to guidance on data management and data sharing provides excellent opportunities for libraries.
More and more, Researchers have to come up with research data management plans, they can sure use use some help, for instance with RDM tools or templates
Institutional data repositories complement the landscape by providing a home for institutional assets – in particular, the long tail of relatively small research data.