En aquest article explico com els investigadors poden utilitzar algunes eines 2.0 per tal d'augmentar la visibilitat i l'impacte de les seves publicacions, i millorar així la seva reputació a la xarxa.
El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)Xavier Lasauca i Cisa
Principals aspectes -en matèria de recerca- de la compareixença del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya, per tal d’explicar els objectius i les actuacions del Departament en l’àmbit d’universitats i recerca. Va tenir lloc el dia 4 d’abril de 2013.
Recull de documents relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, que també conté els plans d’igualtat en matèria de gènere de les universitats dels territoris de parla catalana.
Recull d'una selecció personal de 32 piulades de poesia, amb versos de Vinyoli, M. M. Marçal, Estellés, Abelló, Martí i Pol, Ferrater, Brossa, F. Garriga, D'Efak, Parcerisas.
Presentació de la xerrada, impartida a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya el 8 de gener de 2014, sobre com els blogs i les xarxes socials estan transformant les publicacions acadèmiques, sobretot pel que fa a la seva difusió, visibilitat i impacte. També s’argumenta la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per donar suport institucional a les publicacions editades per les diferents unitats administratives.
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 19 de maig de 2014 a la Universitat de Vic, en el marc dels seminaris que organitza l'Escola Politècnica Superior de la UVic (EPS Seminars). La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials per, d’una banda, comunicar la ciència i socialitzar el coneixement i, de l’altra, incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)Xavier Lasauca i Cisa
Principals aspectes -en matèria de recerca- de la compareixença del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya, per tal d’explicar els objectius i les actuacions del Departament en l’àmbit d’universitats i recerca. Va tenir lloc el dia 4 d’abril de 2013.
Recull de documents relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, que també conté els plans d’igualtat en matèria de gènere de les universitats dels territoris de parla catalana.
Recull d'una selecció personal de 32 piulades de poesia, amb versos de Vinyoli, M. M. Marçal, Estellés, Abelló, Martí i Pol, Ferrater, Brossa, F. Garriga, D'Efak, Parcerisas.
Presentació de la xerrada, impartida a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya el 8 de gener de 2014, sobre com els blogs i les xarxes socials estan transformant les publicacions acadèmiques, sobretot pel que fa a la seva difusió, visibilitat i impacte. També s’argumenta la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per donar suport institucional a les publicacions editades per les diferents unitats administratives.
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 19 de maig de 2014 a la Universitat de Vic, en el marc dels seminaris que organitza l'Escola Politècnica Superior de la UVic (EPS Seminars). La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials per, d’una banda, comunicar la ciència i socialitzar el coneixement i, de l’altra, incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
Quin és el centre de recerca català amb més seguidors a Twitter? I a Facebook? Quins centres encapçalen el rànquing de reputació digital? Quins indicadors mesuren aquesta reputació (Klout, Kred...)? De tot això en parlo en aquest article del meu bloc, publicat inicialment en anglès en el bloc UK Web Focus de Brian Kelly.
Dirigido a la comunidad en línea universitaria, que tiene ya más de 65.000 seguidores. En el Libro blanco se describen las estrategias, los objetivos y de qué manera se deben gestionar las redes sociales en las que la UB tiene presencia. Todo ello con el reto de dar respuesta a la creciente demanda de los universitarios en estas herramientas comunicativas.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 13 de maig de 2015 a la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del quart Working Doctoral Group del programa de Doctorat en Sociologia de la UAB. La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials i repositoris per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la identitat digital dels investigadors i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Twitter com a eina per potenciar i dinamitzar l'educació 2.0
Taller by Helena Batlle, WuWant Marketing & Creativity en col·laboració amb L'Associació Catalana Telemàtica Educativa (ACTE).
Fa dos anys i mig va emergir una eina de comunicació, Twitter, nascuda als EUA i a la qual entrevèiem un gran potencial. En aquest article revisem la seva evolució i l’estat actual de la qüestió en els àmbits de la recerca científica i la innovació tecnològica, amb una comparativa entre els comptes de Twitter de l'àmbit científic i tècnic més rellevants del món anglosaxó i Catalunya.
Presentació sobre els marcadors i el tagging inventat per Thomas Vander Wal. Aquest descobriment permet relacionar amb l'ús de l'etiquetatge diferents elements que trobem i cerquem per internet. Els mitjans de comunicació també els utilitzen per arribar a més gent, a través de les xarxes socials com Twitter o Facebook. D'altra banda, la societat en general es pot adreçar als mitjans utilitzant els hastags per descobrir i compartir informacions i opinions sobre algun tema determinat que sigui d'interès públic i/o privat.
Presentació de la conferència impartida en el Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau el 9 de gener de 2024 en el marc de les conferències d'Aules d’extensió universitària. Estructura de la conferència:
1- Definició de ciència i ètica i evolució històrica de la relació entre aquests dos conceptes al llarg del temps
2- Revisió de casos recents de males praxis sobre recerca i ètica, i paper dels comitès d’ètica per fer-hi front..
3- Impacte que la IA pot tenir en l’àmbit de l’ètica i la ciència i possibles perills de la utilització de la IA generativa per fer recerca.
4- Conclusions i referències d’articles i webs per aprofundir-hi.
Science dissemination 2.0: Social media for researchers (MTM-MSc 2022)Xavier Lasauca i Cisa
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc, University of Barcelona's Faculty of Medicine-Hospital Clínic, 25 May 2022) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially Twitter, blogs and other networks and repositories) to support research activities, and I provided examples of these socialnetwork sites as tools for scientific communication, as well as resources to increase the diffusion, visibility and impact of the scientific production. Structure of the lecture: Introduction,The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Twitter, Professional networking, Blogging, Sharing, Digital identity building, References to deepen and Conclusions.
More Related Content
Similar to Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
Quin és el centre de recerca català amb més seguidors a Twitter? I a Facebook? Quins centres encapçalen el rànquing de reputació digital? Quins indicadors mesuren aquesta reputació (Klout, Kred...)? De tot això en parlo en aquest article del meu bloc, publicat inicialment en anglès en el bloc UK Web Focus de Brian Kelly.
Dirigido a la comunidad en línea universitaria, que tiene ya más de 65.000 seguidores. En el Libro blanco se describen las estrategias, los objetivos y de qué manera se deben gestionar las redes sociales en las que la UB tiene presencia. Todo ello con el reto de dar respuesta a la creciente demanda de los universitarios en estas herramientas comunicativas.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 13 de maig de 2015 a la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del quart Working Doctoral Group del programa de Doctorat en Sociologia de la UAB. La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials i repositoris per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la identitat digital dels investigadors i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC, emmarcada dins el seminari "Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta" organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 19 d'abril de 2017.
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Twitter com a eina per potenciar i dinamitzar l'educació 2.0
Taller by Helena Batlle, WuWant Marketing & Creativity en col·laboració amb L'Associació Catalana Telemàtica Educativa (ACTE).
Fa dos anys i mig va emergir una eina de comunicació, Twitter, nascuda als EUA i a la qual entrevèiem un gran potencial. En aquest article revisem la seva evolució i l’estat actual de la qüestió en els àmbits de la recerca científica i la innovació tecnològica, amb una comparativa entre els comptes de Twitter de l'àmbit científic i tècnic més rellevants del món anglosaxó i Catalunya.
Presentació sobre els marcadors i el tagging inventat per Thomas Vander Wal. Aquest descobriment permet relacionar amb l'ús de l'etiquetatge diferents elements que trobem i cerquem per internet. Els mitjans de comunicació també els utilitzen per arribar a més gent, a través de les xarxes socials com Twitter o Facebook. D'altra banda, la societat en general es pot adreçar als mitjans utilitzant els hastags per descobrir i compartir informacions i opinions sobre algun tema determinat que sigui d'interès públic i/o privat.
Presentació de la conferència impartida en el Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau el 9 de gener de 2024 en el marc de les conferències d'Aules d’extensió universitària. Estructura de la conferència:
1- Definició de ciència i ètica i evolució històrica de la relació entre aquests dos conceptes al llarg del temps
2- Revisió de casos recents de males praxis sobre recerca i ètica, i paper dels comitès d’ètica per fer-hi front..
3- Impacte que la IA pot tenir en l’àmbit de l’ètica i la ciència i possibles perills de la utilització de la IA generativa per fer recerca.
4- Conclusions i referències d’articles i webs per aprofundir-hi.
Science dissemination 2.0: Social media for researchers (MTM-MSc 2022)Xavier Lasauca i Cisa
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc, University of Barcelona's Faculty of Medicine-Hospital Clínic, 25 May 2022) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially Twitter, blogs and other networks and repositories) to support research activities, and I provided examples of these socialnetwork sites as tools for scientific communication, as well as resources to increase the diffusion, visibility and impact of the scientific production. Structure of the lecture: Introduction,The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Twitter, Professional networking, Blogging, Sharing, Digital identity building, References to deepen and Conclusions.
Science dissemination 2.0: Social media for researchers (MTM-MSc 2021)Xavier Lasauca i Cisa
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc, University of Barcelona's Faculty of Medicine-Hospital Clínic, 12 May 2021) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs,Twitter and other networks and repositories) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging socialnetwork sites as tools for scientific communication, as well as resources to increase the diffusion, visibility and impact of the scientific production. Structure of the lecture: Introduction,The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Blogging, Microblogging (Twitter), Professional networking, Sharing, Health 2.0, Digital identity building, References to deepen and Conclusions.
Science dissemination 2.0: Social media for researchers (MTM-MSc 2020)Xavier Lasauca i Cisa
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc, University of Barcelona's Faculty of Medicine-Hospital Clínic, 25 May 2020) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs,Twitter and other repositories) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging socialnetwork sites as tools for scientific communication, as well as resources to increase the diffusion, visibility and impact of the scientific production. Structure of the lecture: Introduction, The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Blogging, Microblogging, Professional networking, Sharing, Health 2.0, , Digital identity building, References to deepen and Conclusions.
Science dissemination 2.0: Social media for researchers (MTM-MSc 2019)Xavier Lasauca i Cisa
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc, University of Barcelona's Faculty of Medicine-Hospital Clínic, 28 May 2019) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs,Twitter and other repositories) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging socialnetwork sites as tools for scientific communication, as well as resources to increase the diffusion, visibility and impact of the scientific production. Structure of the lecture: Introduction, The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Blogging, Microblogging, Professional networking, Sharing, Health 2.0, Resources, The ten commandments, References to deepen and Conclusions.
In this workshop (Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), 19 December 2018) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other socialnetwork sites) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communicatio, as well as discussed their implications for digital scholarship. Structure of the lecture: Introduction, Altmetrics, Open science, Active listening, Blogging, Microblogging, Networking, Sharing, The ten commandments, References To deepen, Conclusions.
Redes sociales para investigadores. Herramientas 2.0 para comunicar la activi...Xavier Lasauca i Cisa
El objetivo de esta ponencia, impartida en el marco de la "Jornada de formación y reflexión para la evaluación del Plan estratégico 2015-2020 del Institut Barcelona Estudis Internacionals" en Sant Cugat del Vallès el 14.06.2018, es demostrar los beneficios derivados de la utilización de recursos basados en el web 2.0, como por ejemplo los blogs y las redes sociales como Twitter o Researchgate, para incrementar la difusión, la visibilidad y el impacto de la producción científica de los investigadores, así como para mejorar su reputación digital.
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc, University of Barcelona's Faculty of Medicine-Hospital Clínic, 14 March 2018) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other socialnetwork sites) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communication related to translational medicine, as well as discussed their implications for digital scholarship. Structure of the lecture: Introduction, Altmetrics, Active listening, Blogging, Microblogging, Networking, Sharing, Health 2.0, Resources, The ten commandments, References To deepen, Conclusions
Social media for researchers: Increase your research competitiveness using We...Xavier Lasauca i Cisa
In this workshop, adressed to P-Sphere project researchers (European Postdoctoral Research Project, Marie S. Curie Actions, Universitat Autònoma de Barcelona, 28th November 2017) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other social networks and repositories) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communication as well as discussed their implications for digital scholarship. Structure of the lecture: Introduction, Altmetrics, It's Europe!, Active listening, Blogging, Microblogging, Networking, Sharing, Health 2.0, Resources, Strategy, The ten commandments, To deepen, Conclusions.
El objetivo de esta conferencia, impartida en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona el 25.10.2017 en el marco de la Open Access Week, es demostrar los beneficios derivados de la utilización de recursos basados en el web 2.0, como por ejemplo los blogs y las redes sociales como Twitter o Researchgate, para incrementar la difusión, la visibilidad y el impacto de la producción científica de los investigadores, así como para mejorar su reputación digital.
Aquesta ponència, impartida a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB el 26.09.2017, en un seminari organitzat pel Grup ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) tenia per objectiu mostrar recursos relacionats amb el web i els mitjans socials, destinats a incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca del grup, així com a millorar la identitat digital del grup i dels investigadors que en formen part.
Social media for researchers: Increase your research competitiveness using We...Xavier Lasauca i Cisa
In this workshop (Institute for Research in Biomedicine, IRB Barcelona, 1 June 2017) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other social networks and repositories) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communication. Structure of the lecture: Introduction, Altmetrics, It's Europe!, Active listening, Blogging, Microblogging, Networking, Sharing, Strategy, The ten commandments, To deepen, Conclusions.
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc, University of Barcelona's Faculty of Medicine-Hospital Clínic, 15 March 2017) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other socialnetwork sites) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communication related to translational medicine, as well as discussed their implications for digital scholarship. Structure of the lecture: Introduction, Active listening, Blogging, Microblogging, Networking, Sharing, Health 2.0, The ten commandments, To deepen, Conclusions
Science dissemination 2.0: Social media for researchers. Practical workshop. Xavier Lasauca i Cisa
This practical workshop complements the lecture that I gave in University of Barcelona's Faculty of Medicine (Master in Translational Medicine-MSc Cellex, University of Barcelona-Hospìtal Clínic, 9 March 2016) where I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other socialnetwork sites) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communication related to translational medicine, as well as discussed their implications for digital scholarship. You can access to the lecture at: http://www.slideshare.net/xavierlasauca/science-dissemination-20-social-media-for-researchers-59551716
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc Cellex, University of Barcelona's Faculty of Medicine, 9 March 2016) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other socialnetwork sites) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communication related to translational medicine, as well as discussed their implications for digital scholarship. Structure of the lecture: Introduction, Blogging, Active listening, Microblogging, Networking, Sharing, Health 2.0, Follow the leaders, To deepen..., Conclusions.
Science dissemination 2.0: Social media for researchers. Practical workshop.Xavier Lasauca i Cisa
This practical workshop complements the lecture that I gave in IDIBAPS (Master in Translational Medicine-MSc Cellex, University of Barcelona-Hospìtal Clínic, 11 March 2015) where I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other socialnetwork sites) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communication related to translational medicine, as well as discussed their implications for digital scholarship. You can access to the lecture at: http://www.slideshare.net/xavierlasauca/presentacio-master-medtransubrecerca202015
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 22 de maig de 2015 a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seminari sobre "Dinàmiques en/de la xarxa: història i recerca 2.0" organitzat pel Grup de Recerca Manuscrits del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials i repositoris per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement -especialment en l'àmbit de les humanitats- i, de l’altra, millorar la identitat digital dels investigadors i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Las actividades de gestión de redes de un profesor universitario: (auto)promo...Xavier Lasauca i Cisa
Extracto del capítulo 4 del "Manual para los atribulados profesores universitarios" (Los Libros de la catarata), del profesor Carles Ramió (Universitat Pompeu Fabra). Ramió hace un repaso crítico, pero también ameno e, incluso, divertido, sobre las competencias que debe desarrollar un profesor universitario. Ha sido un placer y un privilegio poder colaborar con el profesor Ramió en la elaboración de este capítulo, destinado a las competencias 2.0 que debe dominar un profesor universitario para ejercer la (auto)promoción de su investigación, practicar la escucha activa, cultivar el networking e incrementar su reputación digital.
In this workshop (Master in Translational Medicine-MSc Cellex, University of Barcelona-IDIBAPS, 11 March 2015) I summarised the benefits which can be gained from use of social media (specially blogs, Twitter and other socialnetwork sites) to support research activities, and I provided examples of these innovative emerging resources as tools for scientific communication related to translational medicine, as well as discussed their implications for digital scholarship.
Presentació de la xerrada que vaig impartir el 27 de novembre de 2014 a la Universitat Oberta de Catalunya, convidat per l'per l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència, en el marc del cicle "Dijous amb l’OSRT". La presentació mostra alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter i altres xarxes socials i repositoris per, d’una banda, comunicar la ciència i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la identitat digital dels investigadors i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador
1. Recursos 2.0 per millorar la reputació
digital del personal investigador
Xavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes
d’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya)
En un interessant article publicat a PLoS Biology (An Introduction to Social
Media for Scientists), Holly Bik i Miriam Goldstein expliquen els avantatges de
la utilització, per part dels científics, de les eines que els mitjans de
comunicació social ens proporcionen per visibilitzar la seva recerca i que
aquesta tingui un impacte i una visibilitat més grans, entre d’altres avantatges.
Per assolir aquest objectiu, però, cal aprendre a utilizar aquests mitjans
adequadament.
Imatge: Bulb social media icons (by ~sargsyan)
Certament, i com explica Kathryn Eccles (Universitat d’Oxford) en aquest article
publicat a The Guardian, la vida acadèmica ha hagut de ser reinventada en aquesta
era digital que ens ha tocat viure, a causa de l’aparició d’Internet i els mitjans de
comunicació social. En aquest article ens centrarem en dos d’aquests mitjans: els
blogs i Twitter.
Pel que fa als blogs, un investigador que escrigui un blog o participi en un blog
col·lectiu pot gaudir dels avantatges d’aquest recurs:
Els blogs contribueixen a augmentar l’impacte de les publicacions i la
possibilitat de ser citats
El fet que els articles puguin ser comentats permet articular converses entre el
personal investigador
2. Permeten compartir recursos i resultats
Permeten la difusió del coneixement entre el gran públic a un cost molt baix
Es poden utilitzar com a eina de suport a l’activitat docent
Permeten crear una marca personal i tenir influència mediàtica
La importància de tenir blog per a un recercaire queda reflectida en aquest
recomanable article dels professors Patrick Dunleavy i Chris Gilson (London School
of Economics), on expliquen detalladament la utilitat dels blocs acadèmics i altres
formes de comunicació vinculades a les xarxes socials.
Pel que fa a Twitter, hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors
difonen els seus articles mitjançant aquesta xarxa social, hi ha un increment notable
en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles. En aquest post,
concretament, Melissa Terras (University College London) demostra com la difusió
d’un article mitjançant les xarxes incrementa el nombre de descàrregues d’aquella
publicació, fins i tot en proporció 1 a 10 en alguns casos.
Ets recercaire, acabes de crear el teu compte a Twitter… I ara què? Afortunadament,
una bona mostra de l’interès que suscita Twitter en el món acadèmic són les guies
que algunes institucions han publicat per fomentar-ne l’ús, destinades persones que
vulguin aprendre a utilizar Twitter o millorar les seves habilitats amb aquest mitjà. La
primera guia va ser publicada per la London School of Economics i explica des de
com obrir un compte fins a com gestionar els seguidors, entre altres capítols. La
segona guia va ser editada per Research Councils del Regne Unit, que agrupa les
set acadèmies britàniques. El document desenvolupa una mena d’heptàleg sobre
com fer servir Twitter. Ambdós recursos són un suport molt útil per als científics que
vulguin endinsar-se en l’apassionant món d’aquesta xarxa social.
Mantenir un blog, tuitejar i tenir una presència digital continuada i assenyada a la
xarxa poden contribuir a incrementar la nostra reputació digital. Aquesta necessitat
de ser presents a la xarxa amb coneixement d’eines i habilitats es tradueix en
programes com ara 23 Things for Research, un exitós curs en línia (consultable en
obert) adreçat a investigadors , estudiants i PAS de la Universitat d’Oxford, que
tenia per objectiu encoratjar el personal de la universitat per tal que adoptés les
eines digitals i les emprés tant en l’àmbit personal com professional. No cal dir que
aprendre a bloguejar va ser un dels components centrals del curs. En la mateixa
línea, a la Universitat de Girona entre els mesos de febrer i abril d’enguany es va
impulsar a la plataforma MiriadaX el curs en línea obert i massiu (MOOC)
Investigación científica 2.0.1: procesos clave en una sociedad digital. L’objectiu
d’aquests cursos està en sintonia amb el que afirma un dels experts més destacats
en ciència 2.0 del nostre país, el professor Miquel Duran (Universitat de Girona),
autor del blog Edunomia: “Jo sóc jo i la meva circumstància digital”. És a dir, la meva
visibilitat a la xarxa com a recercaire podrà aportar rèdits a la meva recerca.
En conclusió, la difusió de la recerca mitjançant eines 2.0 com ara els blocs o Twitter
hauria de formar part de les tasques habituals del personal investigador, que no té
temps per fer recerca ja que sovint es troba sotmès a la pressió del Publish or perish
o el Transfer or die, i en aquest sentit fóra bo que hi hagués un reconeixement o un
sistema de recompenses destinat a promoure la comunicació de la ciència
mitjançant aquests mitjans de comunicació social.
3. Més informació:
Segones Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2013): Taula
rodona sobre Ciència 2.0
Altres anotacions de l’autor publicades en el bloc L’ase quàntic i relacionades
amb la temàtica de recerca 2.0
Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB
Mètriques 2.0 del sistema català d’R+D
Blogs i divulgació de la ciència
Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques
(Aquest article està basat en l’anotació publicada en el blog de l’autor el 09/07/2013,
i va ser publicat simultàniament en el blog de ISGlobal-Institut de Salut Global
Barcelona)