SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
- 334-323 a.C.: Grans expedicions d'Alexandre el Gran i conquesta d'Orient. Conquesta de
   Grècia per part de l'Imperi macedònic.

- Extensió del grec com a llengua comuna de l'administració de l'Imperi.

- 323 a.C.: Mort d'Alexandre el Gran.

- Els diàdocs successors d'Alexandre es reparteixen l'Imperi: formació de les noves dinasties
     militars d'Egipte, Síria, Macedònia i Pèrgam.

- Final de l’època de les polis i començament d’una nova era imperial o hel·lenística.
- Crisi moral i anarquia política.
- La coexistència de pobles (grecs, perses i egipcis) originà el cosmopolitisme.
S’origina en el segle III aC. amb Pirró d’ Elis i els seus deixebles, els pirrònics que
 desprès foren denominats escèptics.
 És divideix en 4 etapes:

 La primera etapa és l’escepticisme de Pirró.
 Va ensenyar que la raó humana no pot
 penetrar fins l'essència íntima de les coses.




«La diversitat d'opinió existeix entre savis igual
que entre ignorants. Qualsevol opinió que jo
tingui pot ser repudiada per persones igual de
llestes i preparades que jo, i amb arguments
tan vàlids com els meus ... »
La segona etapa de l’escepticisme és amb la unió dels membres de l'Acadèmia
Mitjana (l'escola que es va desenvolupar al segle III aC a partir de l'Acadèmia de
Plató) i de l'Acadèmia Nova (segle II aC) de Carnèades en la lluita contra el
dogmatisme dels estoics.

                              Carnèades va ensenyar que el coneixement és
                              impossible i que no existeix cap criteri cert.




                              «" No hi ha cap doctrina que sigui veritable i
                              certa en si mateixa. Totes tenen només part de
                              veritat, i aquesta part és suficient, per
                              fonamentar l'acció atenint-se a la probabilitat. "»
En la tercera etapa de l’escepticisme va reaparèixer el Pirrisme a través
dels alumnes de l’Acadèmia, a finals del segle I aC.



Enesidemo va ser el primer a recuperar el
pensament de Pirró i desenvolupar el pirronisme,
que fins llavors pràcticament no havia existit,
diferenciant clarament l'escepticisme de
l'Acadèmia.



Va produir una classificació de deu raons en
suport de la posició escèptica
denominats "tropos".
L'última fase de l'escepticisme és representada per Sisè Empíric, metge que va pertànyer a
l'escola empírica del segle II dC

                              Proposava destruir tota mena de dogmatisme
                              especulatiu, adoptant una actitud pràctica empírica
                              davant la realitat.


                              Sisè sostenia que hem de suspendre el judici perquè
                              tant l'afirmació com la negació són igualment
                              persuasives. No hi ha criteri de veritat


                            ≪"Aquell que nega que tot és relatiu, confirma que tot
                            és relatiu, ja que mostra que la proposició mateixa" tot
                            és relatiu "és relativa a nosaltres, que no és absoluta,
                            perquè ell ens contradiu."
Doctrina que va sorgir a Atenes l’any 306 a.C (entre els segles
               III a.C – III d.C). En l’escola la va crear Epicur.
                 Epicur elabora el tetrafarmacon o “quàdruple remei”, que consta
                 de diverses tesis bàsiques:
                                Els déus no són a témer
                                La mort és una
                                El plaer és fàcil d’aconseguir
                                 El mal es pot suportar amb valentia

                 Epicur divideix la filosofia en tres parts: la canònica, la física i
                 l’ètica.
                 La felicitat s’obté quan l’ànima està en pau amb si mateixa
                 ( atharaxia) i el cos en l’equilibri saludable (aponia).

                 Hi ha dos tipus de palers, els catastemàtics i els cinètics.

≪”El plaer és el primer bé . És el començament de tota preferència i de
tota aversió. És l'absència del dolor en el cos i la inquietud en l'ànima.”≫
Hel.lenisme

More Related Content

What's hot (20)

Filosofia Helenistica
Filosofia HelenisticaFilosofia Helenistica
Filosofia Helenistica
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
 
Relativisme
RelativismeRelativisme
Relativisme
 
Introducció a la Filosofia
Introducció a la FilosofiaIntroducció a la Filosofia
Introducció a la Filosofia
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
El dogmatisme
El dogmatismeEl dogmatisme
El dogmatisme
 
Del Mite Al Logos
Del Mite Al LogosDel Mite Al Logos
Del Mite Al Logos
 
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
 
Filosofar.
Filosofar. Filosofar.
Filosofar.
 
Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació Aristòtil
 
Resum Hel·lenisme
Resum Hel·lenismeResum Hel·lenisme
Resum Hel·lenisme
 
Heraclit.parmenides
Heraclit.parmenidesHeraclit.parmenides
Heraclit.parmenides
 
La genealogia de la moral - Friedrich Nietzsche
La genealogia de la moral - Friedrich NietzscheLa genealogia de la moral - Friedrich Nietzsche
La genealogia de la moral - Friedrich Nietzsche
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
L'hel·lenisme
L'hel·lenismeL'hel·lenisme
L'hel·lenisme
 
Nietzsche. Introducció
Nietzsche. IntroduccióNietzsche. Introducció
Nietzsche. Introducció
 
10 Friedrich Nietzsche
10 Friedrich Nietzsche10 Friedrich Nietzsche
10 Friedrich Nietzsche
 
Introducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaIntroducció a la filosofia
Introducció a la filosofia
 

Similar to Hel.lenisme (20)

La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
4ª classe
4ª classe4ª classe
4ª classe
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
 
La Modernitat
La ModernitatLa Modernitat
La Modernitat
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
 
Filosofia desde l’antiga grècia fins la caiguda de
Filosofia desde l’antiga grècia fins la caiguda deFilosofia desde l’antiga grècia fins la caiguda de
Filosofia desde l’antiga grècia fins la caiguda de
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
5588724
55887245588724
5588724
 
Ciencia i pseudociencia
Ciencia i pseudocienciaCiencia i pseudociencia
Ciencia i pseudociencia
 
3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia
 
Els presocràtics
Els presocràticsEls presocràtics
Els presocràtics
 
Filosofia hel·lenística. Roma
Filosofia hel·lenística. RomaFilosofia hel·lenística. Roma
Filosofia hel·lenística. Roma
 
Filosofia presocràtica
Filosofia presocràticaFilosofia presocràtica
Filosofia presocràtica
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i AristotelicaFilosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
 
Plató contra el materialisme
Plató contra el materialismePlató contra el materialisme
Plató contra el materialisme
 
Filosofia helenistica
Filosofia helenisticaFilosofia helenistica
Filosofia helenistica
 

More from Debora Fuente Vaquero (20)

Ejercicios Para La Academia MARF
Ejercicios Para La Academia MARFEjercicios Para La Academia MARF
Ejercicios Para La Academia MARF
 
Proyectos Educacionales
Proyectos EducacionalesProyectos Educacionales
Proyectos Educacionales
 
Mama - Diseño Prototipo de Bordados para Recién Nacidos
Mama - Diseño Prototipo de Bordados para Recién NacidosMama - Diseño Prototipo de Bordados para Recién Nacidos
Mama - Diseño Prototipo de Bordados para Recién Nacidos
 
Mates selectividad
Mates selectividadMates selectividad
Mates selectividad
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Mapa conceptual
Mapa conceptual Mapa conceptual
Mapa conceptual
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
 
Kp
KpKp
Kp
 
Mapa conceptual Platon
Mapa conceptual PlatonMapa conceptual Platon
Mapa conceptual Platon
 
Sòcrates
SòcratesSòcrates
Sòcrates
 
Filosofia presocratica i socratica
Filosofia presocratica i socraticaFilosofia presocratica i socratica
Filosofia presocratica i socratica
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Zanthe
ZantheZanthe
Zanthe
 
Treball Filosofia _ ZANTHE_PDF
Treball Filosofia _ ZANTHE_PDFTreball Filosofia _ ZANTHE_PDF
Treball Filosofia _ ZANTHE_PDF
 
Treball Filosofia _ ZANTHE
Treball Filosofia _ ZANTHETreball Filosofia _ ZANTHE
Treball Filosofia _ ZANTHE
 
Mapes conceptuals
Mapes conceptualsMapes conceptuals
Mapes conceptuals
 
Nature
Nature Nature
Nature
 
Nature
Nature Nature
Nature
 
èTica I Les Noves Tecnologies
èTica I Les Noves TecnologiesèTica I Les Noves Tecnologies
èTica I Les Noves Tecnologies
 

Hel.lenisme

  • 1.
  • 2.
  • 3. - 334-323 a.C.: Grans expedicions d'Alexandre el Gran i conquesta d'Orient. Conquesta de Grècia per part de l'Imperi macedònic. - Extensió del grec com a llengua comuna de l'administració de l'Imperi. - 323 a.C.: Mort d'Alexandre el Gran. - Els diàdocs successors d'Alexandre es reparteixen l'Imperi: formació de les noves dinasties militars d'Egipte, Síria, Macedònia i Pèrgam. - Final de l’època de les polis i començament d’una nova era imperial o hel·lenística. - Crisi moral i anarquia política. - La coexistència de pobles (grecs, perses i egipcis) originà el cosmopolitisme.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7. S’origina en el segle III aC. amb Pirró d’ Elis i els seus deixebles, els pirrònics que desprès foren denominats escèptics. És divideix en 4 etapes: La primera etapa és l’escepticisme de Pirró. Va ensenyar que la raó humana no pot penetrar fins l'essència íntima de les coses. «La diversitat d'opinió existeix entre savis igual que entre ignorants. Qualsevol opinió que jo tingui pot ser repudiada per persones igual de llestes i preparades que jo, i amb arguments tan vàlids com els meus ... »
  • 8. La segona etapa de l’escepticisme és amb la unió dels membres de l'Acadèmia Mitjana (l'escola que es va desenvolupar al segle III aC a partir de l'Acadèmia de Plató) i de l'Acadèmia Nova (segle II aC) de Carnèades en la lluita contra el dogmatisme dels estoics. Carnèades va ensenyar que el coneixement és impossible i que no existeix cap criteri cert. «" No hi ha cap doctrina que sigui veritable i certa en si mateixa. Totes tenen només part de veritat, i aquesta part és suficient, per fonamentar l'acció atenint-se a la probabilitat. "»
  • 9. En la tercera etapa de l’escepticisme va reaparèixer el Pirrisme a través dels alumnes de l’Acadèmia, a finals del segle I aC. Enesidemo va ser el primer a recuperar el pensament de Pirró i desenvolupar el pirronisme, que fins llavors pràcticament no havia existit, diferenciant clarament l'escepticisme de l'Acadèmia. Va produir una classificació de deu raons en suport de la posició escèptica denominats "tropos".
  • 10. L'última fase de l'escepticisme és representada per Sisè Empíric, metge que va pertànyer a l'escola empírica del segle II dC Proposava destruir tota mena de dogmatisme especulatiu, adoptant una actitud pràctica empírica davant la realitat. Sisè sostenia que hem de suspendre el judici perquè tant l'afirmació com la negació són igualment persuasives. No hi ha criteri de veritat ≪"Aquell que nega que tot és relatiu, confirma que tot és relatiu, ja que mostra que la proposició mateixa" tot és relatiu "és relativa a nosaltres, que no és absoluta, perquè ell ens contradiu."
  • 11. Doctrina que va sorgir a Atenes l’any 306 a.C (entre els segles III a.C – III d.C). En l’escola la va crear Epicur. Epicur elabora el tetrafarmacon o “quàdruple remei”, que consta de diverses tesis bàsiques: Els déus no són a témer La mort és una El plaer és fàcil d’aconseguir El mal es pot suportar amb valentia Epicur divideix la filosofia en tres parts: la canònica, la física i l’ètica. La felicitat s’obté quan l’ànima està en pau amb si mateixa ( atharaxia) i el cos en l’equilibri saludable (aponia). Hi ha dos tipus de palers, els catastemàtics i els cinètics. ≪”El plaer és el primer bé . És el començament de tota preferència i de tota aversió. És l'absència del dolor en el cos i la inquietud en l'ànima.”≫