3. - 334-323 a.C.: Grans expedicions d'Alexandre el Gran i conquesta d'Orient. Conquesta de
Grècia per part de l'Imperi macedònic.
- Extensió del grec com a llengua comuna de l'administració de l'Imperi.
- 323 a.C.: Mort d'Alexandre el Gran.
- Els diàdocs successors d'Alexandre es reparteixen l'Imperi: formació de les noves dinasties
militars d'Egipte, Síria, Macedònia i Pèrgam.
- Final de l’època de les polis i començament d’una nova era imperial o hel·lenística.
- Crisi moral i anarquia política.
- La coexistència de pobles (grecs, perses i egipcis) originà el cosmopolitisme.

7. S’origina en el segle III aC. amb Pirró d’ Elis i els seus deixebles, els pirrònics que
desprès foren denominats escèptics.
És divideix en 4 etapes:
La primera etapa és l’escepticisme de Pirró.
Va ensenyar que la raó humana no pot
penetrar fins l'essència íntima de les coses.
«La diversitat d'opinió existeix entre savis igual
que entre ignorants. Qualsevol opinió que jo
tingui pot ser repudiada per persones igual de
llestes i preparades que jo, i amb arguments
tan vàlids com els meus ... »

8. La segona etapa de l’escepticisme és amb la unió dels membres de l'Acadèmia
Mitjana (l'escola que es va desenvolupar al segle III aC a partir de l'Acadèmia de
Plató) i de l'Acadèmia Nova (segle II aC) de Carnèades en la lluita contra el
dogmatisme dels estoics.
Carnèades va ensenyar que el coneixement és
impossible i que no existeix cap criteri cert.
«" No hi ha cap doctrina que sigui veritable i
certa en si mateixa. Totes tenen només part de
veritat, i aquesta part és suficient, per
fonamentar l'acció atenint-se a la probabilitat. "»

9. En la tercera etapa de l’escepticisme va reaparèixer el Pirrisme a través
dels alumnes de l’Acadèmia, a finals del segle I aC.
Enesidemo va ser el primer a recuperar el
pensament de Pirró i desenvolupar el pirronisme,
que fins llavors pràcticament no havia existit,
diferenciant clarament l'escepticisme de
l'Acadèmia.
Va produir una classificació de deu raons en
suport de la posició escèptica
denominats "tropos".

10. L'última fase de l'escepticisme és representada per Sisè Empíric, metge que va pertànyer a
l'escola empírica del segle II dC
Proposava destruir tota mena de dogmatisme
especulatiu, adoptant una actitud pràctica empírica
davant la realitat.
Sisè sostenia que hem de suspendre el judici perquè
tant l'afirmació com la negació són igualment
persuasives. No hi ha criteri de veritat
≪"Aquell que nega que tot és relatiu, confirma que tot
és relatiu, ja que mostra que la proposició mateixa" tot
és relatiu "és relativa a nosaltres, que no és absoluta,
perquè ell ens contradiu."

11. Doctrina que va sorgir a Atenes l’any 306 a.C (entre els segles
III a.C – III d.C). En l’escola la va crear Epicur.
Epicur elabora el tetrafarmacon o “quàdruple remei”, que consta
de diverses tesis bàsiques:
Els déus no són a témer
La mort és una
El plaer és fàcil d’aconseguir
El mal es pot suportar amb valentia
Epicur divideix la filosofia en tres parts: la canònica, la física i
l’ètica.
La felicitat s’obté quan l’ànima està en pau amb si mateixa
( atharaxia) i el cos en l’equilibri saludable (aponia).
Hi ha dos tipus de palers, els catastemàtics i els cinètics.
≪”El plaer és el primer bé . És el començament de tota preferència i de
tota aversió. És l'absència del dolor en el cos i la inquietud en l'ànima.”≫