1. Sócrates va ser molt important seguir les lleis de l’estat, fins i tot
quan eren injustes, com a prova de la veritat de la seva actitud
filosófica i de la seva coherencia.
Intel·lectualisme moral: No hi ha persones dolentes sinó ignarants.
Docta ingnorància: Reconeixer que sóm ignorants. En que no
podran a pendre coses.
Dialètica socrática: El siàleg és al camí.
Universalisme ètic
Utilitza la pregunta em que és l’eina
per trobar la la manera senzilla els
conceptes universals.
És al camí per l’assoliment de la veritat
com a resultat del diàleg.
SÒCRATES L’individu que vol cònixer la veritat
Mètode Socrátic amb l’ajuda del llenguatge i d’un
guiant.
ÈTICA
Els primer pas és conversar amb El primer moment és
els ciutadants per assolir el mostrava ignoarant
coneixemet de la veritat. davnt de les
qüestions, donant el
protagoniste al
Dos
DIÀLEG L’ironia ciutadà. El que feià
preguntes
era que el ciutadà
s’explicava.
L’home a partir d’un exercici de recerca del bé, Sócrates feia
areté, la ciutat havia de ser un col·lectiu, la preguntes i el ciutadà
justicia. s’ha anava
No és tant de la natura sinó més de la seva contadient, fins que
societat. tribava el camí.
L’ànima és la concsiència i la personalitat
intel·lectual i moral.
L’us de laraò té com a finalitat l’ordre moral, cal Maièutica
arrivar a la veritat i l’acció correcte.
L’home camina cap al bé, i quan catuem
malament ho fa per desconeixament la veritat.
En segon lloc, mostrav ingenuïtat i va guinat amb pregintes als
Sòctates ensenya el ciutadans fins la veritat. No és tracte de dir si és cert o fals, sinó
coneixament i d’ajudar a trobar els conèixaments que la sev ament, la seva
l’amor al bé, per ànima té.
mitjà del diàleg. És tracte de poder relacionar el que ja un ja sap i anant del
desconeixament al saber.