cocinar es un placer

1. TEMA 1

2. TEMA 1.ART GREC.

3. ARQUITECTURA

4. Elements bàsics de l’arquitectura
grega.

5. PLANTA DEL TEMPLE GREC
LA MAJOR PART DELS TEMPLES SÓN DE
PLANTA RECTANGULAR

6. TEMPLE GREC DE PLANTA CIRCULAR O THOLOS

7. THOLOS LOCALITZACIÓ: SANTUARI
DE DELFOS

8. TIPUS DE TEMPLES GRECS ATENENT A LA DISTRIBUCIÓ DE
LAS COLUMNES.

10. TIPUS DE TEMPLES ATENENT AL NÚMERO DE COLUMNES DE
LA FAÇANA PRINCIPAL.
TETRÀSTILODÍSTILO
HEXÀSTILO OCTÀSTILO

11. ELS ORDRES DE L’ ARQUITECTURA GRIEGA.

14. TRIGLIF
FRIS CARACTERÍSTIC DE L’ORDRE
DÒRIC

16. Fulles
d’acant
Caulicles
Àbac

17. PARTS DEL TEMPLE GREC
(CASTELLÀ)

18. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DELS
TEMPLES GRECS.
ARQUITECTURA
RELIOSA.

19. ETAPA ARCAICA.
● Cronologia: Segles
VII i VI a.C.
● Localització: Trobem
els millors exemples
en la Magna
Grècia( Sud d’Itàlia) i
Sicília.
● Ordre: Són Temples
d’ordre dòric.

20. Temple de Paestum (prop de
Nàpols)

21. Temple de la Concòrdia d’ Agrigent
(Sicília)

23. Templo de Segesta (Sicília)

25. Etapa Clàssica. Segle V
● Destaquen els temples que formen part de la
reconstrucció de l’Acròpolis d’Atenes duta a
terme pels perses.
● Entre aquests temples cal ressaltar:
– EL PARTENÓ.
– L’ERECTEIÓ
– EL TEMPLE D’ATENA NIKÉ

26. Acròpoli d’ Atenas,en l’actualitat.

27. Acrópolis de Atenas

30. RECONSTRUCCIÓ DE L’ACRÒPOLI
D’ATENES.

32. Partenó

33. Partenón

35. Planta del Partenó

37. RECONSTRUCCIÓ DEL PARTENÓ FETA
EN NASHVILLE ( ESTATS UNITS)

53. Temple d’Atenà Niké o de la Victòria
Aptera.

54. Vista lateral del temple d’Atena
Niké.

55. Planta del Temple de Atena Niké

56. Reconstrucció temple Atenea Niké

57. L’ ERECTEIÓ

59. Alçat de l’Erecteió.

61. Pòrtic de les Cariàtides.

64. Propilis de l’Acròpoli o pòrtic
d’entrada al recinte emmurallat.

68. Temple d’ Hefesto (Atens)
Situat en Atenes. Segle V a. C.

69. Templo de Hefesto

70. Arquitectura Etapa Helenística.
Segles III i II a.C.
● Continua la tradició de Temples segons els
ordres clàssics.
● Comença a utilitzar-se l’ordre dòric.
● Sorgeixen alguns edificis que trenquen amb les
formes clàssiques i que reflecteixen
característiques de l’arquitectura oriental o del
món romà.
– Mausoleu d’Halicarnàs.
– Gran Altar de Zeus en Pèrgamo.

71. Arquitectura civil.

72. El teatre.
TEATRE D’EPIDAURE

79. STOA
ÀGORA

80. Gimnàs i palestra.

82. MAUSOLEO DE HALICARNASO.S IV a.C.

83. GRAN ALTAR DE ZEUS EN
PÉRGAMO. S. II a.C.

87. ESCULTURA

88. ETAPA ARCAICA. Segle VII i VI a.C.
● Escultures d’Atletes
(Kouros o Kouroi)
● Escultures de joves
sacerdotesses. Korai
o Kores.

89. DAMA
D’ AUXERRE

90. KORÉ
DEL
PEPLUM.

91. Policromia
d’una
estàtua
grega.

92. HERA
DE
SAMOS

97. KOUROS
CLEOBIS Y
BITÓN

100. Kouros
d’Anavyssos.

101. MOSCÒFOR

102. ETAPA CLÀSSICA.
PERÍODE DE TRANSICIÓ.
començament segle V.

103. EFEBO DE
CRITIOS

104. AURIGA DE
DELFOS

108. HARMODIOS I
ARISTOGITON

110. RELLEUS DEL TRONO
LUDOVISI.

112. Escultura del periodo clássic. S. V a C
● Destacan como principales escultores:
● MIRÓ
● FIDIES
● POLÍCLET
● LEOCARES

113. MIRÓ
DISCÓBOL DE
MIRÓ

114. Crésilas
RETRATO DE
PERICLES

115. Fidies
● Entre les obres més importants de Fidies
destaquen:
– Estatues d’ ATENA PARTENOS Y ATENA
PROMACOS EN L’ ACRÓPOLI DE ATENES.
– Relleus del Partenó:
● Friso de las Panatenees.
● Metopes del Partenó que representen: LA
CENTAUROMAQUIA, LA AMAZONOMAQUIA, LA
GIGANTOMAQUIA i LA GUERRA DE TROIA.
● Relleus dels timpans del Partenó que representen la
lluita entre Atenea y Posidó y EL NAIXIMENT D’ ATENEA
– ESTATUA DE ZEUS, EN EL TEMPLO DE OLÍMPIA

116. ATENEA
PARTENOS

117. ATENEA
PROMACOS

118. Reconstrucción frontones del
Patenón

120. Localización y reconstrucción policromada del
Friso de las Panateneas

121. Detalle del Friso de las Panateneas

122. Detall del Fris de les Panatenees

123. Detall del Fris de les Panatenees

124. Detall i reconstrucció amb policromia del fris de
las Panatenees.

125. Detall de Metopa del Partenó.
Centauromaquia.

126. Metopa. Centauromaquia

127. Metopa. Amazonomaquia

128. Reconstrucción de la Estatua de
Zeus en el Templo de Olimpia.

129. Policlet
● Policlet és un gran escultor del segle V a.C.
● A Policlet se l’atribueix l‘establiment d’ un canon
de bellesa basat en proporcions matemátiques.
● Entre les seues escultures més conegudes
destaquen:
– El Dorífor
– El Diadumen.

130. EL DORÍFOR.

131. PROPORCIONES
LA ESTATURA
EQUIVAL A SET
CAPS.

133. DIADUMEN.

134. Escultura clássica. Segle IV a.C.
● Es manté la serenitat, l’armonía i l’ equilibri del
segle V a.C., encara que apareixen nous
cánons de bellesa.
● Podem destacar com escultors més importants
a:
– Práxiteles.
– Scopas.
– Lisipo.
– Leocares.

135. Práxiteles.
● Las figuras són més estilitzades.
● Las esculturas son más sensuales ja que
descriuen una corba característica anomenada
“corba praxiteliana” al inclinar més la cadera i
accentuar el «contrapposto»
● Entre les seues obres més destacades están:
– Hermes con el niño Dioniso
– El Apolo Sauroctono

136. HERMES CON
EL NIÑO
DIONISO

139. VENUS DE CNIDO

140. Sauroctono

141. APOLO
SAURÓCTONO

143. LISIPO
APOXIÓMENOS

144. LISIPO
HÉRCULES FARNESIO

145. LEOCARES
APOLO DEL
BELVEDERE

147. Scopas
Cap de Meleagre
Mènade dançant

148. ÉPOCA HELENÍSTICA
Aquesta etapa es desenvolupa des de el segle
III al segle I abans de Crist.
● Destaquen diverses escoles:
– L’ escola Neoàtica: Atenes.
– La escuela de Pèrgam.
– La escuela de Rodas
– La escuela de Alexandria

149. CARACTERÍSTICAS DE LA
ESCULTURA
● Las figuras aparecen en desequilibrio, muchas
veces en diagonal.
● Las figuras manifiestan sentimientos de dolor,
ira, angustía, etc
● Forman escenas con múltiples esculturas.
● Se representan temas antes nunca tratados,
desde la infancia a la vejez, pasando incluso
por la representación de personajes grotescos.

150. ESCOLA NEOÀTICA
VENUS DE MILO

151. VENUS CALIPIGIA

152. El xiquet de
l’oca.

157. DEMÒSTENES

159. ESCOLA DE RODES.

160. VICTÒRIA DE
SAMOTRÀCIA

162. LAOCOONT
I ELS SEUS
FILLS

163. BOU FARNESI.

165. ESCOLA D’ALEXANDRIA

166. REPRESENTACIÓ AL·LEGÒRICA DEL NIL.

167. ESCOLA DE PÈRGAM

168. Gal
suicidant-se

169. Gal Moribund

171. RELLEUS DEL GRAN ALTAR DE ZEUS.
GIGANTOMÀQUIA.

174. FAUNO
BARBERINI

176. FAUNO
BARBERINI