GRÈCIA ARQUITECTURA

GRÈCIA: ARQUITECTURA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves

ÍNDEX ARQUITECTURA GREGA POWER POINT I: INTRODUCCIÓ GRÈCIA I CRETOMICÈNIC 1.- Context històric: Localització, caractarístiques Grècia, cronologia artística, cronològia històrica dels antecedents 2.- Art prehel·lènic. Influències: Art minoic o cretenc, art micènic, art Troia POWER POINT II: ARQUITECTURA GREGA 3.- Art grec 3. 1.- Precedents: Síntesi cronològica. Grècia: Ideal polític, la democràcia 3. 2.- Periodització 3. 3.- Característiques generals: Fonaments culturals i socials de l’art grec 3. 4.- Urbanisme i concepció de l’espai 4.- Arquitectura grega : Índex 4. 1.- Introducció 4. 2.- Característiques generals 4. 3.- Ordres arquitectònics : Dòric , toscà , jònic , corinti , estries , compost , decoració i cariàtides / atlants , examen oral ordres arquitectònics . 4. 4.- Arquitectura religiosa. El temple . 4.4.1.- Introducció . 4.4.2.- Tipus de plantes . 4.4.3.- Estructura interna . Examen oral estructura interna i externa temple . 4.4.4.- Tipologia temples per disposició columnes . 4.4.5.- Tipologia temple nombre columnes en façana . Examen tipologia temples per disposició i nombre de columnes . 4.4.6.- Correccions òptiques . 4.4.7.- Evolució arquitectura religiosa . 4.4.8.- Exemples temples. Època Arcaica : 1) Hera, Paestum . 2) Apol·lo, Corint . 3) Afaia, Egina . 4) Tresor Atenencs, Delfos . 5) Temple E de Selinunt, Sicília .6) Zeus Olímpic, Olímpia . 7) Posidó, Paestum . Exemples Època clàssica : 8 ) De la Concòrdia, Agrigent, Sicília . 9) Posidó, Cap Sounion . 10) Partenó, Atenes . 11) Atenea Niké, Atenes . 12) Erectèon, Atenes . Propileus . 13) De Segesta . Exemples Època Post-clàssica : 14) Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos . Exemples Època Hel·lenística : 15) Altar de Zeus, Pèrgam . 16) Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes . 4. 5.- Arquitectura civil . Edificis privats i públics : Elements . Cases . Stoa . Estadi . Gimnàs i palestra . Teatre : Parts . Epidaure . Delfos . Siracusa . Pèrgam . Segesta . Priene . Bouleuterion . Mausoleu Halicarnasso . Llanterna a Lisícrates . POWER POINT III: ESCULTURA, PINTURA I CERÀMICA GREGA 5.- Escultura grega 6.- Pintura i ceràmica gregues 7.- BIBLIOFRAFIA .

3. ART GREC Grècia (cultura Grega) Anar a índex…

3.1.- S Í NTESI CRONOLÒGICA Precedents Cultura Minoica – 2600 a 1400 aC Cultura Micènica – 1600 a 1200 aC Cultura Troiana – 3000 a 1000 aC Tres etapes Període Hel·lenístic (s. III aC- II aC). Filip de Macedònia substituït per Alexandre el Gran. Període Clàssic (s. V aC- IV aC). Protàgoras: Cada home posseeix una parcel·la de sentit cívic que es pot perfeccionar amb l’experiència. Institucions democràtiques, necessitat d’edificis i espais específics (Ekklesía, Bouleuterion ...) Període Arcaic (s.VIII aC- VI aC). Oligarquia. Grècia. Ideal polític: La democràcia Anar a índex…

3.2.- PERIODITZACI Ó Tres etapes ARCAICA (finals segle VIII – segle VI aC). Comencen a fixar-se els estils arquitectònics. CLÀSSICA (segle V – 323 aC). Moment de màxima esplendor. HEL·LENÍSTICA ( 323- – 146 aC). Orientalització i atomització dels centres artístics. Anar a índex…

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 1) Fins a època hel·lenística és un ART UNITARI , sense escoles diferenciades i amb artistes que poden treballar per a diferents polis i en contacte entre ells. Anar a índex…

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 2) Art HUMANITZAT , fet a la mesura de l’home ( ANTROPOCENTRISME ), deixant de banda el monumentalisme dels estils orientals anteriors. Dimensió humana: L’home és la mesura de totes les coses ( Protàgores), recerca bellesa, cànon....

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 3) Art ESTÈTIC que cerca la bellesa a partir de l’harmonia i la proporcionalitat, en relació a l’ésser humà .

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 4) Art NATURALISTA que busca la representació de la natura i de l’ésser humà dins ella , encara que normalment de FORMA IDEALITZADA .

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 5) La seva FILOSOFIA és RACIONAL , es basa en conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa . Tenen pensament racionalista a partir del discurs lògic, al marge de la mitologia (ciència, filosofia...). 6) Art per GAUDIR com a CIUTADÀ de la POLIS , per a ser contemplat. L’organització política és la polis i dos tipus. Atenes: Economia oberta, comercial, règim democràtic, colonització (metròpoli-colònia). Esparta: Economia tancada, agrícola, règim aristocràtic.

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 7) És un art profundament PÚBLIC i “CIVILITZAT” , tant les representacions o edificis civils com les manifestacions religioses tenen un caràcter públic (atletes, processons,...). 8) SOCIETAT . Desigual i jerarquitzada Ciutadans lliures. Estrangers (“Metecos”). Esclaus. Dones a part...

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 9) És un art CIVILITZAT, EQUILIBRAT i AUSTER, que defuig de la passió, teatralitat i patetisme orientals (excepte en època hel·lenística).

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 10) Tres valors: HUMANISME, RACIONALISME I IDEALISME.

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 11) La RELIGIOSITAT : Sentiment de relació amb els déus... Importància dels grans santuaris. Mitologia recollida a la “Teogonia d’Hesíode”.

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 12) En ARQUITECTURA la recerca de la BELLESA i l’HARMONIA fa que els edificis guanyen en esveltesa i elegància amb el pas del temps.

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 13) En ESCULTURA aquesta recerca condueix a un major NATURALISME .

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 14) L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental . En l’ art ROMÀ posterior i en les reinterpretacions RENAIXENTISTES, BARROQUES i NEOCLÀSSIQUES que d’ell se’n faran.

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental : ROMÀ.

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental : Reinterpretacions RENAIXENTISTES i BARROQUES.

3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental : En les reinterpretacions NEOCLÀSSIQUES que d’ell se’n faran.

3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats (URBANISME), mirant que cada part i cada edifici de la ciutat guardi proporció i harmonia amb la resta. Anar a índex…

3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Factors que influeixen Polis no només és una organització política, sinó una ciutat-estat amb govern independent (deicideixen sobre elles mateixa). Funcions: Militar, econòmica i social, i estètica (marc de bellesa). El caràcter militar i la topografia muntanyosa (busquen zones altes). El caràcter econòmic o comercial (prop del mar o en zones de pas). L’antropocentrisme i la democràcia: Els ciutadans prenen les decisions, es construeixen edificis per a les reunions i s’aixeca la ciutat a escala humana. El caràcter estètic: recerca de la bellesa i l’harmonia

3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Organització de les polis MURALLA: Se situen a l’interior d’un recinte emmurallat... ACRÒPOLIS: Recinte fortificat amb edificis de caràcter sagrat (temples). ÀGORA. EDIFICIS CIVILS.

Acròpoli d’Atenes (s . V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A) Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zona elevada on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com a centre religiós. Castellà: Acrópolis. SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Part de l’antiga ciutat grega situada en un turó o zona elevada amb funció monumental i militar.

3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A) Acròpoli d’Atenes (s . V aC ). Grècia .

Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)

3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Organització de les polis MURALLA. ACRÒPOLIS. ÀGORA: Plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia. EDIFICIS CIVILS: Situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, stoa, gimnàs, palestra, estadi, teatre,...).

5.- ÀGORA (A) Plaça principal d’una polis, que era el centre de la vida política, social i comercial, on es reuneix l’assemblea o ekklèsia (qualque espai obert). Castellà: Ágora. Àgora d’Atenes. Grècia.

3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Són els inventors del traçat ortogonal o hipodàmic, amb carrers rectilinis que s’entrecreuen en angle recte (Hipòdam de Milet).

3. ART GREC Arquitectura Anar a índex…

4.- ARQUITECTURA GREGA. Í NDEX 4.1.- Introducci ó 4.2.- Caracter í stiques generals. 4.3.- Ordres arquitectònics. 4.4.- A rquitectura religiosa: el temple. 4.5.- Arquitectura civil: el teatre. Anar a índex…

4.1.- ARQUITECTURA GREGA. INTRODUCCI Ó Desenvolupament de les polis (ciutat-estat). Anar a índex…

4.1.- ARQUITECTURA GREGA. INTRODUCCI Ó Implanten canons de construcció: Temple, Teatre, Odèon, Palestra, Estadi, Hipòdrom, etc.

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 1) Els principis bàsics de l’arquitectura grega són l’ ORDRE , la RAÓ , l’ ANTROPOCENTRISME (escala humana) i la recerca de la BELLESA . 2) La recerca de la bellesa es fa a partir del NÚMERO , la PROPORCIÓ , la PERFECCIÓ i l’ EQUILIBRI de formes. Anar a índex…

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 3) Recerca de l’ HARMONIA VISUAL TOTAL a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i REAJUSTAMENTS ÒPTICS com l’èntasi.

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 4) La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics: DÒRIC, JÒNIC i CORINTI .

35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A) DÒRIC JÒNIC CORINTI

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 5) És un art fet a ESCALA HUMANA (antropocentrisme), qualificat d’anticolossal. 6) Materials constructius: PEDRA calcària i ARENISCA , o conglomerats i, després del segle V aC, el MARBRE blanc.

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un element de suport i estètic.

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa.

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 8) Utilitzen sistemes de construcció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals (entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’ EQUILIBRI (no utilitzen ni arcs ni voltes).

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 8) Sistema constructiu ARQUITRAVAT : Dificultat per superposar pisos o fer edificis alts.

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 9) Forta preocupació per l’aparença externa dels edificis i la seva relació amb la resta de la ciutat, és a dir, edifici com a part d’un conjunt, més que arquitectura fan URBANISME. És un estudi de totes les perspectives, de la relació amb la natura i amb la topografia, de la multiplicitat de punts de vista, de la funcionalitat.

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.

4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 11) L’edifici més important és el TEMPLE , però en la vida diària té molta importància l’arquitectura civil ( STOES , GIMNASOS , PALESTRES , llocs de reunió, ESTADIS , TEATRES ,...) Àgora Stoa Palestra Temple

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS Diferenciem tres estils o ordres arquitectònics: Dòric, jònic i corinti DÒRIC JÒNIC CORINTI Anar a índex…

... 35.- TIPUS DE COLUMNA SEGONS EL CAPITELL (A, E) 35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES: DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA Pròpies de l’art grec i utilitzades en altres estils. Mirar ordre arquitectònic. Lotiforme Palmiforme Bicèfal Dòric Jònic Corinti

100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC : Qualsevol dels estils constructius de l’arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, les proporcions i el mode d’ornamentació de les columnes i l’entaulament, disposats segons mòduls i cànons, més o menys establerts. Els ordres clàssics són el DÒRIC , el JÒNIC i el CORINTI , més els romans, el TOSCÀ i el COMPOST . 35.1.- COLUMNA DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A). 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

35.1.- COLUMNES 100.- ORDRES CLÀSSIQUES ARQUITECTÒNICS

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES: DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A). 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A) ORDRES CLÀSSICS . Són els característics del món grecoromà: DÒRIC , JÒNIC i CORINTI en Grècia, i DÒRIC ROMÀ o TOSCÀ , i el COMPOST (el jònic i corinti romà).

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES (A) 100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS (A)

35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A) DÒRIC JÒNIC CORINTI ROMA GRÈCIA

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DÒRIC ORDRE DÒRIC El trobem des del segle VII aC. És l’estil més SOBRI . Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) Columna: sense basa, descansa directament sobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac), sense decoració. Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits), i cornisa simple que sobreix. Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures. Anar a índex…

L’ORDRE DÒRIC Estereòbat No té base Estilòbata Collarí Astràgal Equí Àbac Entaulament Fris Cornisa Capitell Columna Fust , amb 16 o 20 estries a aresta viva Mètopes Glif Gotes Goteró Cimaci Tríglifs Arquitrau (llis) Anar a índex…

Partenó (447- 442 aC). Atenes. 14.- ARQUITRAU (A) Sinònim epistili. Part inferior d’un entaulament o element horitzontal ( peça de pedra en forma de paral·lelepípede), que descansa directament sobre els capitells de les columnes o els elements sustentadors, i cobreix l’espai de columna a columna. Als temples grecs i romans. Castellà: Arquitrabe; epistilo. Tresor dels Atenencs (490 aC). Delfos.

49.- ENTAULAMENT (sinònim: Epistilis). SELECTIVITAT juny 2010/B : En l’arquitectura clàssica designa el conjunt format per l’ARQUITRAU, el fris i la cornisa. ENTAULAMENT ARQUITRAU FRIS CORNISA FRONTÓ 14.- ARQUITRAU (A)

Partenó (447-442 aC). Atenes. 14.- ARQUITRAU (A) EPISTILI . Conjunt del coronament d'un edifici, compost per arquitrau, fris i cornisa. EPISTILI . Arquitrau de pedra.

Partenó (447-442 aC). Atenes. 14.- ARQUITRAU (A)

Partenó (447-442 aC). Atenes. 14.- ARQUITRAU (A) 49.- ENTAULAMENT (sinònim: Epistilis). Conjunt d’elements arquitectònics horitzontals sobre els suports, del sistema arquitravat, constituït, de baix a dalt, per l’arquitrau, el fris i la cornisa, que corona un edifici d’estil clàssic. Castellà: Entablamento. 49.- ENTAULAMENT (sinònim: Epistilis). SELECTIVITAT juny 2010/B : En l’arquitectura clàssica designa el conjunt format per l’ ARQUITRAU , el fris i la cornisa.

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Consta d’un collarí, un equí de forma circular i d’àbac de forma quadrada.

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.

14.- ARQUITRAU (A) Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A) 35.12.- COLUMNA TOSCANA . Columna romana semblant a la dòrica, però sol tenir el fust llis i base. Utilitzada pels romans . 100.- ORDRE TOSCÀ . Columna amb fust llis i base, amb capitell geomètric, arquitrau llis, fris senzill (sense tríglifs ni mètopes), i amb cornisa. Anar a índex…

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A) L’Ordre Toscà en Andrea Palladio, Quattro Libri di Architettura de 1570

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: JÒNIC ORDRE JÒNIC S’inicia en el segle VI a.C. Més esvelt i monumental, i ric en ornamentació. Columna: Basa formada per dos tors i una escòcia, fus acanalat i sense entasi, i capitell decorat amb dues volutes en espiral. Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions, amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa molt elaborada i que sobresurt poc. Anar a índex…

L’ORDRE JÒNIC Estereòbat base Estilòbata Voluta Astràgal Òvul Àbac Entaulament Fris (llis o amb decoració contínua) Cornisa Capitell Columna Fust , amb 24 estries Goteró Cimaci Arquitrau (escalonat) Escòcia Plint Bossell Dentell Anar a índex…

25.7.- CAPITELL JÒNIC (A) Rectangular amb volutes i estret àbac.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: CORINTI ORDRE CORINTI El trobem des del segle IV a.C. És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències amb ell: Fust més esvelt i capitell decorat amb caulicles i fulles d’acant. Anar a índex…

L’ORDRE CORINTI Estereòbat base Estilòbata Astràgal Acant Volutes Rosa Entaulament Fris (llis o amb decoració contínua) Cornisa Capitell Columna Fust , amb 24 estries Cimaci Arquitrau (escalonat) Bossell

25.8.- CAPITELL CORINTI AMB ACANT (A) Temple de Zeus Olímpic, Atenes. Començat en el segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (en el segle II). En època hel·lenística i romana fou el major temple de Grècia o el Peloponès.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: CORINTI Temple de Zeus Olímpic, Atenes, fou el major temple de tot el Peloponès.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS ESTRIES Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells, o motllures amb un perfil quadrangular. En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil tallant, és a dir, són a aresta viva. ESTRIA : Solc estret en qualsevol superfície. ART Mitjacanya en buit al llarg d'una columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un fris, un vas. Anar a índex…

35.2.- COLUMNA COMPOSTA : Combina elements de l’ordre jònic i de l’ordre corinti ( utilitzada pels romans ). 35.2.- COLUMNA COMPOSTA (A) 100.- ORDRE COMPOST : Ordre romà caracteritzat per un capitell que reuneix les volutes de l’ordre jònic i les fileres de fulles d’acant de l’ordre corinti. Es cararteritza pel capitell corinti amb volutes jòniques. Castellà: Orden arquitectónico compuesto. Anar a índex…

MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB COLUMNES TOSCANES d’influència grega ( directament o a través del temple etrusc ): sobre podi, amb una sola entrada (major importància a la façana a través d’una escalinata); té dues parts: pòrtic amb columnes i cel·la dividida en tres parts (en honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva). Són pseudoperípters (columnes adossades). 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

25.9.- CAPITELL BIZANTÍ (A) Aquell que es remata amb un CIMACI (és el tronc de piràmide invertida que remata el capitell bizantí ).

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó DECORACIÓ edificis: a més de la PINTURA , solia haver DECORACIÓ ESCULTÒRICA ( RELLEUS ) adaptada a l’espai disponible (TIMPANS del FRONTÓ, FRIS, ACRÒTERES,...). Anar a índex…

4.- ACROTERI (A) Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs, etruscos i romans. Castellà: Acroterio.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Acroteris DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Fris de les Panatenees DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Frontó Fris DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...). Mètopes

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó AMB CARI À TIDES En ocasions, el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants), per aconseguir major bellesa. Anar a índex…

26.- CARIÀTIDE (A, E) Mnèsicles o Filocles. Cariàtides de l’Erectèon (421-406 aC, exemple més conegut). Atenes. Grècia. Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es denomina Atlant si és masculina. Castellà: Cariátide.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Anar a índex… Cariàtides originals

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ AMB CARIÀTIDES Mnèsicles o Filocles. Erect è on (421-406 aC). Acròpoli d’Atenes.

26.- CARIÀTIDE (A, E) Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

26.- CARIÀTIDE (A, E) I ATLANT Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia. Anar a índex…

2 1 3 4 5 1 2 3 4 5 6 A B C E F G H I J A B C D E F G D 4.3.- EXAMEN ORAL ORDRES ARQUITECTÒNICS Anar a índex…

ART GREC 4. 4.- Arquitectura Religiosa: El Temple Anar a índex…

4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCI Ó Importància: És l’ EDIFICI PRINCIPAL de l’art grec, situat en un lloc elevat, aïllat i sagrat, al qual s’accedeix per unes portes monumentals o PROPILEUS , i sobre un CREPIDOMA o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants. Anar a índex…

4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCI Ó

4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCI Ó Funció: Era la casa del déu del temple, però no un lloc de culte, ja que les cerimònies es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior). Temple de Zeus Olímpic en Olímpia (470-456 aC), model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric, i fou el major temple de tot el Peloponès.

Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCI Ó Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia .

4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Temple rectangular. Temple circular o tholos. Tipus de plantes Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . Anar a índex…

4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Temple rectangular. Temple circular o tholos. Tipus de plantes

Antecedents Del temple rectangular: el megaron micènic i les cases dels doris. Del temple circular o tholos : les tombes dels prínceps micènics i les cabanes circulars. 4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Mègaron  Estança o casa micènica i nucli del palau , amb una planta rectangular tancada ( domos ) amb quatre columnes en el centre , al voltant de la llar. E stà precedida d’un doble atri , és a dir, a la sala principal s’anteposen un pòrtic, format per la prolongació de les parets interiors que acabava en dues pilastres i, entre elles, dues columnes , i un vestíbul ( prodomos ) el que ressalta la seva importància. D’aquesta sala deriva la planta del temple grec (i és la seva aportació a l’art grec).

Antecedents Del temple rectangular: el megaron micènic i les cases dels doris. Del temple circular o tholos : les tombes dels prínceps micènics i les cabanes circulars. 4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Tomba d’Atreu (s. XIII aC)  A l’art micènic van ser importants el thólos o tombes dels prínceps micènics, origen dels santuaris circulars grecs.

Tres parts en l’estructura interna PRONAOS : Situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte. NAOS o CEL·LA : Estança rectangular i obscura que suposava la part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu. OPISTÒDOM : Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu. 4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA: 3 PARTS Anar a índex…

Cambra principal, en general petita, d’un temple grec i romà, de planta rectangular, on es guardava la imatge o l’estàtua de la divinitat de culte. Espai central reservat en els temples grecs a l’estàtua de culte, entre el pronaos i l’opistòdom. Castellà: Cella; naos. Temple de Niké Àptera (s. V). Atenes. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos. Anar a índex…

Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos. SELECTIVITAT juny 2010/A : Cambra interior del temple grec, on normalment se situa la imatge del déu. Anar a índex…

4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA

4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA TEMPLE GREC

4.4.3- EXAMEN ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA TEMPLE GREC Anar a índex…

Opistòdom Perístil Columna “in Antis” Estilòbata Estereòbat Pronaos Naos o Cel·la 4.4.3- CORRECCI Ó EXAMEN ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA

Tipus de temples Monòpter Àpter in antis Pròstil Anfipròstil Perípter Dípter 4.4.4.- TIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICI Ó COLUMNES Monòpter (Tholos) Dit d’un temple circular que no té murs, sinó un cercle de columnes que sustenten el sostre Anar a índex…

Tipus de temples Dístil (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10) 4.4.5.- TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES Tetràstil Hexàstil Octàstil Anar a índex…

4.4.4.- i 4.4.5.- EXAMEN TIPUS DE TEMPLE Anar a índex…

4.4.4.- i 4.4.5.- CORRECCI Ó EXAMEN TIPUS DE TEMPLE Pròstil i tetràstil Dístil i dípter Monòpter o tholos Hexàstil i perípter Opistòdom Naos o Cel·la Pronaos Peristil

Correccions òptiques 1) Curvatura o corbament, cap a dalt, d’entaulament i estilòbat per a evitar la sensació de bombament o vinclament (“pandeo”). 2) Inclinació de les columnes cap a dins per evitar la sensació de caiguda. 3) Columnes dels extrems o cantons més grosses als efectes que pareguin iguales a la resta, donat que per la seva situació poden donar sensació de ser més primes. 4.4.6.- CORRECCIONS ÒPTIQUES Anar a índex…

Correccions òptiques 4) En el centre de les columnes hi ha un lleuger eixamplament per a evitar la sensació d’aprimament ( èntasi ). 5) Intercolumnis desiguals , per què semblin tots iguales, disminueixen amplada cap als cantons. 6) Els tríglifs han de coincidir amb l’eix de les columnes o amb el centre dels intercolumnis . 4.4.6.- CORRECCIONS ÒPTIQUES

Èntasi central Intercolumnis de diferent tamany Entaulament i grades corbats

Evolució No té una gran evolució, ja que quasi tots els elements que hem vist, com a característics, ja estaven fixats als segles VII-VI aC. Sol anar des d’estructures i temples més simples a d’altres més complexes. S’associa la seva evolució a la utilització d’un o altre ordre (dòric, jònic o corinti). Època arcaica (segles VII-VI aC). Destaquen els temples d’Hera i Poseidó en Paestum i el tresor de Sifnes en Delfos. 4.4.7.- EVOLUCI Ó ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex…

Evolució Època clàssica (segle V – 323 aC). Destaquen especialment els temples de l’Acròpolis d’Atenes del segle V aC, obra d’Ictini, Calícrates, i Fídies (Partenó, Atenea Niké i Erecteion) 4.4.7.- EVOLUCI Ó ARQUITECTURA RELIGIOSA

Evolució 4.4.7.- EVOLUCI Ó ARQUITECTURA RELIGIOSA Època hel·lenística (323 – 146 a.C.). Es perden les proporcions humanes en favor de la grandiloqüència i l’ostentació, el colossalisme i la monumentalitat, i una major profusió decorativa (influència oriental), com a l’altar de Zeus de Pèrgam i al temple de Zeus d’Atenes

4.4.8. TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum. Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint. Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina. Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC) Tresor dels atenencs i el Tresor de Sifnos )  A Els tresors són petits templets “in antis” , amb dues columnes en mig, i que servien per a guardar trofeus . El Tresor de Sifnos és d’ordre jònic , tot i que encara que no apareixen les característiques volutes de les columnes, abundantment decorades. Amb el desig d’obtenir la màxima bellesa, els fusts dels capitells han estat substituïts per cariàtides.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple E de Selinunt, Sic í lia (480-460 aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple E de Selinunt, Sic í lia (480-460 aC)

Funció: Era la casa del déu del temple, però no un lloc de culte, ja que les cerimònies es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior). 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Zeus Olímpic (470-456 aC). Olímpia. Model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric. Fou el major temple de tot el Peloponès Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Zeus Olímpic (470-456 aC). Olímpia.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Paestum (460 aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Paestum (460 aC)

És un dels temples millor conservats , de caràcter molt auster i sense decoració escultòrica a l’exterior. Característiques: Temple sobri , d’ordre dòric , hexàstil , perípter , les seves columnes no han adquirit la esveltesa de l’època clàssica. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Paestum (460 aC)

4.4.8. TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Cap Sounion (449-445 aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Cap Sounion (449-445 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Cap Sounion (449-445 aC) Vista dels murs de la fortificació de C. Sounion

PARTENÓ , Atenes (447-442 aC) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Anar a índex…

Acròpolis d’Atenes  Ja existia amb anterioritat, però els edificis havien estat destruïts pels perses. Pèricles va idear construir-ne d’altres molt més bells que els anteriors. L’Acròpoli era sagrada. El turó era un lloc difícil d’urbanitzar, però el geni grec va aconseguir vèncer l’obstacle i la va urbanitzar a la perfecció. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

S’entrava a l’Acròpoli pels propileus o portes monumentals (mai acabades), i n’hi havia un itinerari que permetia la contemplació de tots els edificis. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

Propileus. Mnèsicles. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

Partenó  Temple més important de l’Acròpoli. El nom significa “ cambra de les verges” .

Temple dòric , octàstil i perípter , encara que amb un detall jònic , el fris corregut del mur exterior de la cel·la . 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Plànol amb la decoració dels relleus del Partenó. FÍDIES (447-432 aC).

Relleus del Partenó. FÍDIES (447-432 aC). 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

Temple molt gran, constava de pronaos , una cel·la dividida en tres naus i l’ opistòdom , on es guardaven els tresors. Pronaos Opistòdom Peristil Naos amb tres naus 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

Tres parts en l’estructura interna PRONAOS : Situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte. NAOS o CEL·LA : Estança rectangular i obscura que suposava la part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu. OPISTÒDOM : Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu. 4.4.8- ESTRUCTURA INTERNA: 3 PARTS

Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . Pèricles va encarregar la seva construcció a Ictinos i Cal·lícrates , que van actuar en estreta col·laboració amb Fídies , qui va realitzar, a més, la decoració escultòrica.

Frontó oriental (façana Naos): Naixement d’Atena. Dionís o Hèrcules, Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus, Artemisa o Hebe. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

Frontó occidental (façana opistòdom), lluita Atena i Posidó Mètopes de la centauromàquia del Partenó (frisos exteriors)

FÍDIES. Fris de les Panatenees (fragment, segle V aC). Relleus del partenó. Les Ergastinai. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . Va ser edificat per a albergar la estàtua d’ Atena , feta per Fídies. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

Fídies  Escultura exempta criselefantina dedicada a Atena Pàrtenos (la còpia Atena Varvakíon, Museu Arqueològic Atenes).

Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Sintetitza tots els ideals de perfecció, bellesa i harmonia de l’art grec. Realitzat amb marbre blanc , constitueix una síntesi perfecta entre arquitectura i escultura.

En ell es dugueren a terme tots els refinaments òptics per què res fos lleig en la construcció. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

PARTENÓ , Atenes (447-442 aC) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC.

PARTENÓ , Atenes (447-442 aC) Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . Abans Després L’estat en ruïnes es deu a la diversitat de situacions que ha estat obligat a passar, església amb els cristians, mesquita amb els turcs...

La majoria dels relleus els podem admirar en el museu Britànic, degut a la donació d’un noble anglès, Lord Elgin, que els va comprar en el segle XIX. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

NIKÉ ÀPTERA , Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC) Anar a índex…

NIKÉ ÀPTERA, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC) Temple d’Atenea Niké  És un temple petit, ubicat tot d’una de travessar els propileus.

NIKÉ ÀPTERA, 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)

Temple d’Atenea Niké o Niké Àptera, Cal·lícrates  Projecte 449 aC i realització 424 aC.

NIKÉ ÀPTERA, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC) Temple d’Atenea Niké  Temple d’ ordre jònic .

Temple d’Atenea Niké  És tetràstil i amfipròstil i els seus relleus , molt nombrosos , fan referència a les Guerres Mèdiques . 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple Niké Àptera, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple Niké Àptera, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC) Atenea descordant-se la sandàlia. Atenea portant un brau a sacrifici.

ANTONELLA CAMPANILE Temple d’Atenea Niké. Tècnica mixta.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. ERECTÈON, Atenes (421-406 aC) Mnèsicles o Filocles? Erectèon  Segon edifici important en l’Acròpoli. Està orientat cap Orient, en la direcció de sortida del sol. Nord Sud Oest (ponent) Est Anar a índex…

A: Pròstil i hexàstil (columnes façana est) B: Santuari d’ Atena C: Santuari de Butes D: Santuari d’ Hefest E: Santuari de Posidó F: Santuari d’ Erecteo-Posidó G: Pòrtic nord (voltat 6 columnes) H: Pòrtic de les Cariátides. Té tres naus , la primera és la dedicada a Atenea ( B ), edifici que és hexàstil , la segona està dedicada a Posidó ( E ) i la tercera a Erecteo i a Cecrops ( F ). Dedicat a: Divinitats: Atena i Posidó (escultura sedent d’Atena a l’interior?) Herois: Erecteo (rei mític de la ciutat) Cècrops (rei amb cua de serp, jutge entre els déus) Pàndrosos (la seva filla) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) N E O S

Dues cambres interiors, dedicades als ancestres mítics i a Hefaistos respectivament . N Cel·la d’Atena Pòrtic Pòrtic de les cariàtides O S E Erectèon pròpiament dit ERECTÈON, Atenes (421-406 aC). Mnèsicles o Filocles?

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) Obra de Filocles o Mnèsicles? (també propileus), fou construït per albergar les estàtues que s’havien quedat sense temple: Atenea i Erecteo , primer rei d’Atenes, de qui rep el nom. Relacionat amb la història mítica d’Atenes: Homer explica que Erecteo (rei micènic) va ser adoptat per Atena. * Iconografia micènica: Deessa (“Atana”) amb atributs similars a Atena: arbre, armes i serp també relacionats amb els herois... Sud Nord Est

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) Santuari d’Atena.

Nord Sud L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses. Oest (ponent) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)

Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera. Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una cistella amb serps. Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera depenia del seu santuari. “ ... A on creix l’olivera i fa niu la serp...” 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) Façana nord.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) El pòrtic més admirat és el denominat de les Cariàtides , donat que els fusts de les columnes han estat substituïts per figures.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) El pòrtic de les Cariàtides.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) El pòrtic de les Cariàtides i detall.

Abans Erectèon 1869 ERECTÈON, Atenes (421-406 aC) Mnèsicles o Filocles?

ERECTÈON, Atenes (421-406 aC) Mnèsicles o Filocles? Nord Oest (ponent) Sud Est

PROPILEUS, MNÈSICLES Anar a índex…

4.4.8.- ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). Propileus  Són portes monumentals que mai es van finalitzar. Obra de Mnèsicles , les columnes centrals són dòriques i les laterals jòniques

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Segesta o Egesta, Sicília (424-416 aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple de Segesta o Egesta, Atenes (424-416 aC)

4.4.8. TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC) Temple circular, de petita mida, dòric i perípter . Ús desconegut. 20 columnes dòriques a l’exterior, i 10 finíssimes corínties a l’interior (encastades en el mur), diferents colors de pedra. No s’usava la planta circular des de l’època arcaica. Anar a índex…

Temple rectangular. Temple circular o tholos. Tipus de plantes 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC) El Santuari dedicat a Apol·lo, a Delfos, fou un gran centre de pelegrinatge de la Grècia antiga (l’ocupació del lloc prové del Neolític). Està situat sota el mont Parnàs i domina el golf de Corint. Era la seu mitològica de les Muses protectores de les arts.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Santuari d’Apol·lo, Delfos (350 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)

Erecteion, Atenes (421-406 a.C.) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)

4.4.8. TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323- 146 aC) Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín Altar de Zeus  Presenta una forma nova. S’aixeca sobre una podium o basament de 7 metres amb una gran escalinata frontal, que condueix a un pòrtic jònic. Es va construir per a commemorar la victòria dels grecs sobre els celtes. Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín Descobert a Pèrgam a finals del s. XIX. Època Hel·lenística (s. II aC). Pèrgam (Bergama), a prop d’Efes, centre cultural important (biblioteca, Escola de Pèrgam...). Noves solucions arquitectòniques: proporcions més grans, major monumentalitat, barroquisme.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín

Altar de Zeus  En escultura, aquesta escola, es caracteritza pels temes tràgics , tal com es pot veure en els relleus que decoren el basament de l’Altar de Zeus, que representen la gigantomàquia. El tema tràgic es va intensificant amb els rostres implorants, els cabells revoltats i amb actituds i vestimentes agitades. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors). Grandesa de la dinastia Atàlida (tema interior fris: vida Tèlef, fundador mitològic de la saga). Comitent: Èumenes II Soter.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín FAÇANA ESQUERRE Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Detalls.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Fris.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est).

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín ZEUS . CETO amb PONTUS i un LLEÓ atacant als TITANS.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín ZEUS en lluita amb els GEGANTS.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC) Començat en el segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (en el segle II). En època hel·lenística i romana fou el major temple de Grècia o el Peloponès. Anar a índex…

Temple de Zeus Olímpic, Atenes, fou el major temple de tot el Peloponès. Anar a índex… 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC)

Temple de Zeus Olímpic, Atenes, fou el major temple de tot el Peloponès. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC)

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC) Ubicat a 500 metres sud-est d l’Acròpoli d’Atenes i a 700 del centre d’Atenes, Plaça Sintagma.

ART GREC 4.5.- Arquitectura Civil: El Teatre Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament . Els edificis civils eren aquells que estaven destinats a acollir les reunions polítiques o a l’administració de justícia . N’hi havia de públics i privats. Edificis civils Anar a índex…

Elements: Privats : Cases. Àgora : Plaça major porticada. Centre comercial i de trobada social i política. Envoltada dels edificis públics. Stoa : Pòrtic cobert centre d’oci i establiments comercials. Palestra : Gimnàs i zona d’entrenament. Pati porticat Hipòdrom : Curses de “quadrigues”... Teatre : Edifici més representatiu, inventat pels grecs. Odeó : De forma anàloga al teatre però dedicat a audicions musicals. Necròpolis ... monuments funeraris i commemoratius. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PRIVATS Edificis privats Les cases eren molt humils però, a partir del s. IV aC, milloraren les seves condicions principalment les de les classes acomodades. S’organitzaven entorn a un pati central envoltat de columnes . Al fons estava l’ androceu (habitacions del baró) i en la part menys accessible el gineceu (habitacions de la dona) i les dels esclaus. Normalment eren d’un sol pis, però en el cas d’haver-hi dos l’androceu estava en el pis inferior i el gineceu en el pis superior. Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics La stoa o estoa : Construcció porticada grega de planta rectangular amb sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes , uns pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços, per tant, feien la funció de porxo d’un àgora. Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics STOA Són construccions cobertes, tancades en un lateral per un mur i l’altre amb columnes, cosa que permetia el pas de l’aire (ventilació) i que servien per a descansar o de refugi. Podien tenir bancs o, fins i tot, decoració de pintures .

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics STOA

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics STOA Stoa d’Àtal (època hel·lenística). És la stoa més gran que s’ha construït.

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics L’estadi: Lloc on es realitzaven les carreres, d’estructura rectangular, tenia grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; i servia per a les competicions atlètiques. Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics L’estadi, d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques.

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics Per a preparar-se en aquestes competicions estava el GIMNÀS i les PALESTRES , llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic; d’estructura rectangular, ambdues construïdes a cel obert, i que es completaven amb sales cobertes. Les competicions eren molt importants, perquè servien de preparació per a las guerres i per a mantenir-se en forma. Fou en Grècia on varen néixer les Olimpíades que eren jocs panhel·lènics que es celebraven en Olímpia, en honor a Zeus, cada quatre anys Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics GIMNÀS

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics PALESTRA

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL EDIFICIS CIVILS PÚBLICS PER A ESPECTACLES El teatre El teatre inventat pels grecs, era l’edifici civil més important i estava destinat a les representacions de comèdies i tragèdies . Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El teatre Es construïa aprofitant el desnivell del terreny (les grades o càvea en la zona alta) i tenia forma ultracircular.

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El teatre Parts Les grades o càvea (forma ultracircular). L’ orchestra (part circular central on es situava el cor). El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra. ) Grades o càvea: on es situaven els espectadors . Orquestra: on es col·locava el cor, de gran importància en Grècia . Escena: edifici de 2 plantes, de forma rectangular on es duia a terme la representació (darrere del prosceni) . Prosceni: espai on actuaven els actors. Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El teatre Parts Les grades o càvea (forma ultracircular). L’ orchestra (part circular central on es situava el cor). El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra. )

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El teatre Destaquen el teatre d’Epidaure i el teatre de Delfos .

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURE Teatre d’Epidaure (època hel·lenística, segle III aC – I aC) És el major del món grec i un prodigi de visibilitat i audició a més d’una preciosa estètica. En un principi tenia 30 grades i 13 escalinates. Més tard es va engrandir i se n’afegiren 10 grades més i altres 10 escalinates TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi). Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE ORIGEN DELS TEATRES: SANTUARI D’ASCLEPI. Els santuaris ja neixen a `l’època arcaica.

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE ORIGEN “Cercle màgic” (orquestra) entorn l’altar de Dionysos.

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE SANTUARI DE ZEUS, DODOMA

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURE TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi).

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE DELFOS Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE DELFOS TEATRE DE DELOS TEATRE DE DELFOS

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE SIRACUSA Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PÈRGAM Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: SEGESTA Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PRIENE Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PRIENE

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El Buleuteri o bouleuterion : Seu de la bulé, edifici que albergava l’assemblea reduïda de 500 membres. Edifici Ús polític Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnasso (350 aC). Monuments funeraris Construcció funerària per a albergar el cadàver de Mausolo, d’ enormes proporcions , cosa que ha fet que es generalitzés el nom de “mausoleu” per a totes les grans construccions funeràries. Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnasso (350 aC). Monuments funeraris Constava d’un basament al qual s’accedia per una escalinata que conduïa a la cambra sepulcral, i sobre ella n’hi havia una columna jònica i, més amunt una graderia que suportava l’estàtua de Mausolo, guiant la seva quadriga.

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL També eren excepcionals. Destaca el Monument a Lisícrates o Llanterna a Lisícrates, a prop de l’Acròpoli, Atenes (335-334 aC). Monuments commemoratius Per a commemorar una victòria literària . Constava d’un basament quadrat , sobre el qual s’aixecava un cos cilíndric amb columnes adossades i, a la cima, es situava el revenerat sobre un trípode. Anar a índex…

BIBLIOGRAFIA SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.wikipediaenciclopedia libre almez.pntic.mec.es/.../arquitectura_griega2.htm Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat Anar a índex…

E S C U L T U R A . Anar a índex…

GRÈCIA ARQUITECTURA

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to GRÈCIA ARQUITECTURA

More from Assumpció Granero

GRÈCIA ARQUITECTURA