Fraccions
La fracció ésl’expressió matemàtica
que indica que del total dividit en
parts iguals escollim algunes
d’aquestes parts.
a a → numerador
=
b b → deno min ador
El denominador indica el nombre
de parts en què s’ha dividit la unitat
El numerador expressa les parts
que hem agafat.
3.
Fracció d’una quantitat
Quinaquantitat són les 2/5 parts de 125 m?
- Multipliquem la fracció per 125.
2 2·125 250
de125 = = = 50
5 5 5
Si sabem que 600 són ¾ parts del total d’un
recorregut, determina la longitud del recorregut.
- Sabem que les ¾ parts d’un recorregut x = 600
¾ · x =600
3·x = 4· 600
3x = 2400
x = 2400/3 x = 800m
Fraccions equivalents
Si duesfraccions positives representen la
mateixa part de la unitat s’anomenen fraccions
equivalents
a c
i són equivalents si es compleix que a · d = b · c
b d
6.
Obtenció de fraccions
equivalents
Per obtenir fraccions equivalents d’una fracció,
es multiplica / es divideix el numerador i el
denominador per un mateix nombre
7.
Simplificació de fraccions
Unafracció es pot simplificar fins que
arribem a una fracció irreductible.
Una fracció és irreductible quan el
numerador i el denominador són nombres
primers entre ells.
8.
Trobem la fraccióirreductible
Tenim 3 procediments:
1. Dividim successivament el
numerador i el denominador pel
mateix nombre fins trobar
2. Calculem M.C.D. dels termes
de la fracció i dividim el numerador
i denomidaor pel MCD
3. Descompondre el numerador i el
denominador en factors primers.
Eliminar “simplificar” els factors
comuns.
9.
Representació de fraccions
sobre una recta
Per representar una fracció sobre una recta hem de tenir
en compte:
• Si la fracció és positiva es situarà a la dreta del 0
• Si la fracció és negativa es situarà a l’esquerra del 0.
• Simplificarem la fracció fins que sigui irreductible
• Efectuarem la divisió : numerador entre denominador
• El quocient ens determina entre quins dos nombres es
situarà la fracció.
• Dividim el segment que determinen aquests dos nombres
en tantes parts com indiqui el denominador i assenyalem el
que ens indiqui el residu de la divisió feta.
Operacions amb fraccions
Sumesi restes:
• Mateix denominador.
Es suma/resta el numerador deixant el mateix denominador
• Denominador diferent
Posarem el denominador comú, fent el m.c.m i multiplicant el
numerador per obtenir fraccions equivalents.
Operacions amb fraccions
Multiplicacionsi divisions:
Per multiplicar fraccions cal multiplicar el
numerador pel numerador i del denominador pel
denominador
Per dividir fraccions es multiplica en creu:
17.
Fracció d’una fracció
Percalcular la fracció d’una fracció multipliquem el
numerador pel numerador i el denominador pel denominador
Exemple: He llegit 1/3 d’un llibre. Al llarg de la setmana
he pogut llegir 6/7 de la resta del llibre. Quant m’he
llegit del llibre? 2 6 12 4
· = =
3 7 21 7
1 4 7 + 12 19
+ = =
3 7 21 21
Potències de fraccions
Perelevar una fracció a una potència, s’eleva el
numerador i el denominador a aquesta potència
22.
Potències d’exponent negatiu
Sitenim una fracció que està elevada a un
exponent negatiu, cal invertir els elements de la
fracció (la base)per passar l’exponent a positiu
Arrel quadrada d’unafracció
L’arrel quadrada d’una fracció serà una altra fracció
que elevada al quadrat sigui igual a la primera
4 4 2
= =±
9 9 3
2
2 4
+ =
3 9
2
2 4
− =
3 9
Les arrels tenen dues solucions: una de positiva i i una de negativa
Les fraccions negatives no tenen solució
26.
Relació entre fraccionsi els
decimals
Tota fracció es pot interpretar com una divisió
Trobem 3 casos:
• DECIMALS LIMITATS: Després d’extreure una o més
xifres decimals obtenim un residu de 0
• DECIMALS IL·LIMITATS: El residu mai és 0 i en el
quocient apareixen una xifra o un grup de xifres que es
van repetint – anomenat període -
27.
Decimals il·limitats
Tenim doscasos de decimals
il·limitats:
• Decimal il·limitat periòdic pur: Si
el període comença immediatament
després de la coma
Ex: 4,6666 = 4,6
• Decimal il·limitat periòdic mixt:
Si hi ha xifres entre la coma i el
període
Ex: 3,833= 3,83
28.
Fracció generatriu
La fracciógeneratriu és la fracció irreductible
equivalent el nombre decimal
NOMBRE _ SENSE _ COMES − NOMBRE _ SENSE _ EL _ PERÍODE
TANTS _ 9 _ COM _ XIFRES _ TINGUI _ EL _ PERÍODE _ I _ TANTS _ 0 _ COM _ XIFRES _ HI _ HAGI _ ENTRE _ LA _ COMA _ I _ EL _ PERÍODE
Aproximació, arrodoniment
Per arrodonirun nombre, observem la xifra que s’ha de
suprimir:
– Si és menor de 5, la xifra anterior es deixa igual
– Si és igual o superior a 5, la xifra anterior de li
afegeix una unitat
•Exemples:
– Arrodonim a dècimes
4,2753 ⇒ 4,3 5,632⇒5,6 1,329⇒1,3
– Arrodonim a centèsimes
3,5529⇒ 3,55 2,4847⇒2,48 1,2296⇒1,23
– Arrodonim a mil·lèsimes
4,6752 ⇒ 4,675 2,4874⇒2,487 1,3679⇒1,368
31.
Error
Anomenem error absolut(Ea) a la diferència entre el valor
aproximat (a) i el valor exacte (x) en valor absolut
Ea = a − x
Exemple:
Quin error cometem quan aproximem 8,5793 a 8,58?
Ea=?
a =8,58
x = 8,5793
Ea = a − x = 8,58 − 8,5793 = 0,0007