Presentació feta al claustre de professors de secundària de l'Escola Joan Pelegrí per donar a conèixer la línia de treball del Pla Llegim.

1. Biblioteca
Com treballem l ’impuls de la lectura. Pla Llegim.
Formació al claustre de l’Escola Joan Pelegrí. Secundària.
15/1/2014

2. Marc teòric
 Pla Nacional de Lectura (2012-2016). Impuls de la Lectura 100% lectors.
Generalitat de Catalunya
•
Cerca l’augment dels hàbits lectors dels ciutadans amb l’objectiu d’incrementar l’accés al
coneixement, prestigiar la lectura i apropar-nos a la mitjana europea. Per això. compta amb la
col·laboració dels agents implicats ( món editorial, bibliotecari, mitjans de comunicació,
educatiu…)
 Pla L’Impuls de la Lectura. Departament Ensenyament
•
Cerca millorar l’exit escolar potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del
currículum, millorar competència comunicativa, lingüística i lectora, eix vertebrador dels
aprenentatges dels nostres infants i joves.
 La lectura en un centre educatiu. Programa de Biblioteca escolar “Puntedu”. Inclou
actuacions relacionades amb el Pla Impuls per la Lectura, potenciació de les biblioteques
escolars, així com propostes d’activitats a nivell curricular per potenciar l’àmbit lingüístic.

3. Els tres eixos vertebradors del Pla
Pla llegim
1. Saber llegir
2. Llegir per
aprendre
*
3. Gust per la
lectura

4. 1. Saber llegir
 Fa referència a l’aprenentatge de la lectura que comença a
infantil amb l’assoliment de les habilitats funcionals bàsiques i
continua tenint presència a primària i secundària on
continuaran treballant les estratègies lectores adaptades a
cada nivell educatiu i necessitats de l’alumnat.




Caldria plantejar activitats de lectura crítica a l’aula.
Treballar textos divulgatius/científics.
Lectures amb diversos punts de vista.
Lectures en diversos suports: paper, electrònics…

5. Llegim aquest text…
 Alhora de llegir posem en marxa tota una sèrie de mecanismes/habilitats
per entendre, interpretar els textos que tenim al nostre davant a més dels
purament grafològics.
Anem a fer la prova:
“Sgeons un etsdui d'una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l'orrde en el
que les llteres etsan ersciets, la uicna csoa ipormtnat és que la
pmrirea i la utlima lltera etsiguin ecsrites en la psioció cocrrtea. La
rstea pdeon etsar ttaolemnt derosnedades i ecnara pordàs leglir snese
pobrleems. Axiò és pquere no leglim cada lltera per si maxeita preò la
palaura és un tot”.

6. 2. Llegir per aprendre
 L’ús de la lectura com a eina d’ aprenentatge ha de ser present en totes les àrees
del currículum i el docent té un paper rellevant promovent la lectura de textos
adaptats a l’edat i al nivell de comprensió lectora dels alumnes amb la finalitat de
crear coneixement, tot motivant la curiositat, establint diàleg, promovent la
creació pròpia …
 Per esdevenir competents en el llenguatge els nostres alumnes han de ser hàbils
en el maneig de la informació que consulten, llegeixen per fer les tasques
escolars o a nivell personal . Per això, entre d’altres aspectes, la lectura esdevé
essencial per crear coneixement.
 Rebre formació en competència informacional serà essencial per assolir aquests
objectius.

7. 3. El gust per la lectura
 Hi centrarem totes les activitats adreçades a motivar el gust per llegir
entre els nostres adolescents.
 Creació / préstec de Maletes viatgeres (CRP)
 Xerrades literàries amb autors
 Elaboració de fitxes de lectura voluntària (bloc)
 Treballar activitats per descobrir àlbums il·lustrats, còmics, novel·la
gràfica…
 Propostes diverses per celebrar efemèrides, Sant Jordi…
 Participació en concursos literaris (Llegim ciència, El gust per la
lectura…)

8. Canvi de paradigma, la Societat de la
informació.
 Hem passat de la cultura impresa a la digital.
Vivir en la Sociedad de la Información

9. Sobreabundància d’informació
 Ens arriba per múltiples canals
sense limitacions geogràfiques,
físiques ni temporals.
INFOXICACIÓ

10. Nous formats documentals
 La informació se’ns presenta en nous formats (multimèdia, hipertext,
textual, gràfica, animació, imatge…)
A part d’usuaris també podem esdevenir creadors de continguts i
compartir recursos i coneixement.

11. Neix un nou entorn social
Usuaris analògics que han d’adaptar-se a les noves necessitats laborals i
personals que se’ls presenten.

13. Enfront dels anomenats nadius digitals que tenen unes inquietuds i
maneres d’entretenir-se, comunicar-se i trobar informació de manera
diferents a les nostres.
Monereo, C. ; Pozo,J.I. Competencias para (con)vivir con el siglo
XXI A: Cuadernos de Pedagogía Monográfico. Nº370)

15. Es presenten noves demandes
 El mestre ja no és l’únic transmissor del coneixement. Aquest té la funció d’ensenyar
als seus alumnes a gestionar la informació.
 Cal formació i aprenentatge al llarg de tota la vida.
 Evitar nous tipus d’exclusió social.
 Cal formar persones adaptables als canvis que l’actual societat demanda.
 Calen eines per avaluar l’atenticitat de la informació.
 Ens trobem amb una educació heterogènia (duplicitat de continguts, cal una societat
creativa, artística i intel·ligent)
“La formación será continua y no se limitará a la edad escolar, sino que las personas
deberán cambiar y adaptarse para vivir no en un mundo diferente, sino en varios que
se irán creando sucesivamente” ( Castells, M.)

16.  Cal potenciar l’ús de les TIC.
 Educar en informació.
 Potenciar les habilitats informacionals dels nostres alumnes.
 Integrar l’ús de la biblioteca educativa en el currículum.
 Ajudar als nostres alumnes a esdevenir ciutadans flexibles, en continua
formació, autònoms i adaptables als canvis.
POZO, J.I ; MONEREO,C. ¿En que siglo vive la escuela? El reto de la nueva
cultura educativa A: Cuadernos de Pedagogía

17. Canvis en el procés d’aprenentatge
 Cal aplicar canvis en les estrategies d’aprenentatge, potenciant la resolució de
problemes, treball per projectes, tot utilitzant fonts d’informació en diferents
formats i potenciantel treball cooperatiu.
 El mestre esdevé guia i facilitador de l’aprenentatge.
 L’aprenentatge no és estàtic ni se centra en la classe magistral.
 Cal potenciar metodologia per a l’autoaprenentatge.
Cuadernos de pedagogía. Monográfico Las TIC en el ámbito educativo.
“Qualsevol intent d’integració d’habilitats informacionals en el currículum presenta un
gran desafiament perquè requereix canvis organitzacionals que afectaran a cadascún
dels membres de l’equip educacional” (Shelley-Robinson,Cherrell)

18. Treballem la competència
informacional (C.I.) a l’escola
 Un dels apartats del Pla Llegim fa referència a la formació en C.I .
A què ens referim?
Parlem :
 d’habilitats informacionals
 Alfabetització informacional (ALFIN)
 Habilitats en informació
 Educar en informació
COMPETÈNCIA
INFORMACIONAL

19.  Treballar la informació, cercar-la, tractar-la i comunicar-la ha estat sempre objectiu
de les escoles, aplicant estratègies d’aprenentatge, comprensió lectora i
pensament crític i reflexiu.
Què aporta de nou la competència informacional?
•
En l’actual Societat xarxa calen habilitats relacionades amb els entorns i eines
digitals que els nostres alumnes i nosaltres mateixos utilitzem cada dia.
•
Té la seva base en l’ús de les TIC de manera adequada, comprensió lingüística
adient i es complementa amb l’ús de la biblioteca escolar.
•
Tot i que no queda inclosa en cap de les competències bàsiques de manera
específica, estaria relacionada amb la competència d’aprendre a aprendre, la
lingüística i la del tractament de la informació i digital, la d’autonomia i iniciativa
personal.
“ A la Societat d’Internet, el més complicat no és navegar, sinó saber on anar, on
buscar el que es vol trobar i què fer amb el que es troba. I això requeireix educació”
(Castells, 2009)

20. La C.I. projecte de centre
ES TRACTA
D’UNPROJECTE
DE CENTRE
IMPLICACIÓ
EDIR I
CLAUSTRE
C.I
TRANSVERSAL I
PRESENT A
TOTES LES
ÀREES
B.E. OFEREIX
SUPORT DURANT
LA FASE DE CERCA
D’INFORMACIÓ
“Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix” (Albert Einstein)

21. Les 3 fases de la C.I.
Concretem els aspectes que engloba la competència Informacional amb el
Model de les 3 fases ( Durban,G. ; Blasco, A.)

22. *Consulta l’ estructura
desgloçada del model 3.3.3

23. Quin paper hi juga la biblioteca escolar
en aquest nou escenari informacional?
Què en penseu ?
“La generació de coneixement s'esdevé quan un individu interactua i
es relaciona amb la informació”. (Ortoll, 2003)

24. Concretem el Pla llegim
Com ho farem:
Treballarem l’aprenentatge basat en la resolució de problemes, projectes…en una
sèrie de matèries ja consensuades a l’ESO, Cicles i Batxillerat .
 Fase 1 de la C.I. La cerca d’informació (planifico la cerca, localitzo i recupero
la informació)
 L’alumnat rebrà formació prèvia a la biblioteca per esdevenir competents
informacionalment i adaptada a cada etapa educativa.
 El professorat elaborarà una selecció de recursos en paper i digitals que
s’adeqüin a la tasca demanada. ( mínim 40 % extret de llibres format paper)
 La biblioteca ha de col·laborar amb el mestre en aquesta tria de recursos.

25.  Es poden demanar préstecs a la nostra biblioteca pública de referència
(Vapor Vell) per completar els fons de consulta.
 Podreu reservar l’espai superior de la biblioteca per venir a treballar amb
els vostres alumnes i consultar el fons documental (compteu amb 8
ordinadors).
 Si el professor opta per una cerca lliure de recursos per fer l’activitat
farà entrega de les fitxes elaborades per aquest fí i on els alumnes
anotaran les fonts consultades a la biblioteca. ( dades del llibre, signatura
topogràfica…) i on se’ls demana de manera concreta i clara quina tasca
han de fer.
 Si es tracta de recursos d’internet, faran servir la fitxa específica on
hauran d’anotar les dades del recurs. (URL, data de consulta…)

26. Fase 2 de la C.I. El tractament de la informació. (comprendre la informació
obtinguda, contrastar-la, interpretar-la i processar-la)
 Activitat a fer a l’aula, amb la supervisió i suport del docent.
 L’alumne analitzarà els recursos obtinguts, descartarà la
informació no rellevant, subrallarà els aspectes clau, elaborarà resums…
Fase 3 de la C.I. Comunicar els resultats obtinguts (crear, compartir i aplicar
coneixement)
•
En aquesta darrera fase, l’alumne crearà un document final (mural, presentació
en diapositives, document multimèdia…) amb el resultat de la seva investigació i
que hauran de compartir amb els seus companys.
•
S’avaluarà com s’han expressat i han estat capaços de fer arribar
el seu discurs al seu auditori.

28. Funcions de la biblioteca escolar
Propis o externs
Amb objectius específics
Gestora de continguts
digitals o no, creats al
centre.
Generadora i
distribuïdora de
recursos
Enllaç
B.Pública
V.Vell
Estableix
col·laboració
Funció formativa
en l’ús de la BE i
C.I al centre
Personal
Selecció i
distribució de
recursos adreçats
a uns usuaris
determinat
Alumnat:
• 1r d’ESO
• 3r d’ESO
• 1r Batxillerat
Col·laboració:
• P.R i T.R.

29. Pautes per dissenyar estratègies de
cerca
Com cerco:
1. L’ús dels catàlegs.
1.1 Utilitzen llenguatge controlat (Llistes d’encapçalaments de
matèries (LEMAC), Llistat de noms i títols (LENOTI)
Tesaures)
1.2 Cerques simples o avançades (Operadors booleans)
2. Cercadors, portals o directoris
2.1 Utilitzen llenguatge natural
2.2 Cal fer us de sinònims, nom desenvolupat de les sigles,
indicar la paraula a cercar en diversos idiomes.
2.3 Especificar el llenguatge segons nivell de cerca, especialitzada
o no.
2.4 Ús de truncaments *,?,! Per recuperar paraules amb una
mateixa arrel.

30. La cerca a Internet
 No tot el que hi ha Internet és cert, ni fiable. Pot tractar-se
d’informació parcial, manipulada. Això costa molt d’entendre als
alumnes!
 Per això es recomanable, segons quins nivells educatius, fer-los el
professorat una tria de recursos previs.
 Respecte a l’autoria: buscarem webs o recursos on hi consti autoria,
personal o Institucional. Millor si hi ha la possibilitat de contactar-hi
i on s’acrediti la seva valua en el tema, estudis, publicacions…
 Respecte al contingut: saber motius pels quals es va elaborar el
material, tipus d’informació que inclou, finalitat que busca:
comercial, divulgativa, avaluar si presenta la informació ben
redactada, sense faltes, si fa referència a altres fonts d’informació.

31.  Triarem recursos on consti la data en que es va penjar a la xarxa. Interessant
saber país d’orígen del recurs i data d’actualització.
 Els alumnes han de tenir clares les premises que se’ls demana: què cerco i per
què per poder planificar la seva tasca amb èxit.
 El professor esdevindrà guia durant tot el procés.
 Evitem el plagi, sempre cal citar els documents consultats. Des del moment de
creació d’una obra, l’autor ja queda emparat per Llei.
 Creative Commons regula els continguts a la web 2.0 on l’autor decideix que i
com vol compartir els seus continguts.
“ La societat ha d’arribar a considerar les habilitats en informació tant fonamentalment
importants com llegir i escriure” (American Library Association)

32. Coneixes tot el que la biblioteca et
pot oferir?
 Quant vols saber si la biblioteca té algun recurs que t’interessa què fas per
esbrinar-ho?
 Coneixes els recursos 2.0 disponibles al bloc de la biblioteca? N’ets
seguidor/a ?
 Penses en els recursos de la biblioteca (informatius, revistes, pel·lícules,
Treballs de recerca…) alhora de preparar les classes o recomanar als teus
alumnes?
 Vens a treballar/cercar informació amb els teus alumnes?
Hi vindries més?
 I a nivell personal, quin ús en fas…

33. Fem una aproximació als recursos del
bloc de la biblioteca.











Presentació de la biblioteca.
Novetats.
Recursos 2.0
Nostre catàleg ( E-Pèrgam).
Alumnat.
Famílies (AMPA).
Enllaços a lloc web relacionats amb la promoció de la lectura.
Propostes d’adquisició.
Fitxes de lectura voluntària ESO
Trobades amb autors (Picassa).
Enllaços a documents de la biblioteca: Issuu, Prezi…

34. Moltes gràcies!