2. Dachau la Porta Jorhaus. Va ser un camp de concentració nazi a 13 km de Munic. El 1965, 20 anys després del final de la guerra,
es va crear el Museu commemoratiu. Aquest museu compta amb 22 zones, 21 d'elles estan obertes al públic i només la zona de
l'antic camp de les SS és inaccessible.
3. Dachau. La zona puntejada demostra l'enorme extensió del camp nazi. A l'estiu i la tardor de 1944, per augmentar la producció
de la guerra, es van crear, a prop de les fàbriques d'armament, camps satèl·lit. Només Dachau comptava amb més de 30 grans
subcamps en què més de 30.000 presoners treballaven gairebé exclusivament en armament.
4. A la porta d'entrada al camp resa la llegenda Arbeit Macht Frei El treball et farà lliure. Era impossible saber el que allà dins
succeïa. De fet, els presos eren obligats a cantar mentre es dirigien als camps de treball. Davant dels ulls del poble res era
alarmant.
5. Monument als morts al camp de concentració. L'antic camp acull avui un memorial i un museu sobre l'Holocaust.
6. El 22 de març de 1933, transcorregudes unes poques setmanes des del nomenament d'Adolf Hitler com a canceller, obria les
seves portes als afores de Munic, a Dachau, el primer camp de concentració de l'Alemanya nazi.
7. Heinrich Himmler, cap de la policia de Munic, el va descriure oficialment com "el primer camp de concentració per a presoners
polítics". Durant el primer any, s'hi van albergar uns 4.800 presoners. Al principi, els interns eren principalment comunistes
alemanys, socialdemòcrates, sindicalistes i altres opositors polítics al règim nazi.
Camarades de les SS. Tots sabeu per a què ens ha trucat el Führer. No som aquí per tractar aquests porcs d'aquí dins de manera
humana. No els considerarem homes com nosaltres, sinó com a homes de segona classe. Fa anys que venim aguantant la seva
criminal naturalesa. Però ara tenim el poder. Si aquests porcs haguessin arribat al poder, ens haurien tallat a tots el cap. Per això
no tindrem miraments. Qui d'entre els camarades aquí presents no sigui capaç de veure la sang, no és dels nostres i hi ha de
renunciar. Com més d'aquests gossos matem, menys haurem d'alimentar.
8. Espai on s'alçaven els antics barracons del camp. Hi havia 34 casernes avui només en podem veure 2. Hi havia espai per a 6.000
persones però van arribar a més de 30.000. Hi havia un barracó per als Testimonis de Jehovà empresonat per oposar-se al
règim nazi i un altre per als experiments mèdics.
9. En total, més de 200.000 presoners de més de 30 països van ser reclosos a Dachau, camp que a partir del 1941 també va ser
usat amb propòsits d'extermini.
10. Hi ha fonaments per fer-nos una idea de les dimensions totals. Existia un barracó on es van dur a terme nombrosos
experiments en què els presoners eren utilitzats per provar nous medicaments i diferents tècniques que sovint els mataven o
els deixaven llestes.
11. Els barracons estan habilitats i recreen el que eren les habitacions dels presos del camp de concentració.
12. Al principi eren treballadors, tenien taquilla pròpia, els seus estris d'higiene, llitera pròpia en barracons compartits. Els llits
eren lliteres amuntegades de fusta, d'una estretor i longitud poc aptes.
13. En començar no eren presoners tenien els seus estris d'higiene, llitera pròpia, més tard va passar a ser un camp de presoners, i
més tard encara, va passar a ser d'extermini.
15. Durant el primer any, s'hi van albergar uns 4.800 presoners. Al principi, els interns eren principalment comunistes alemanys,
socialdemòcrates, sindicalistes i altres opositors polítics al règim nazi.
16. Amb el temps, també van ingressar altres grups, com els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els romanís o gitanos,
associals, i els delinqüents reincidents. També hi va haver 70 espanyols al subcamp d'Allach.
17. Les sales han passat a ser una mostra de tot l'horror que s'hi va viure pel que podem conèixer com era la vida dels presoners al
camp o les barbaritats que es van dur a terme durant el Tercer Reich mitjançant alguns textos explicatius, antics objectes,
fotografies i testimonis.
18. El centre d'interpretació presenta abundant informació sobre la violència i la persecució política al Tercer Reich. Hi ha un escrit
amb lletres grans: "Hi ha un camí cap a la llibertat aquest passa per l'obediència, l'honestedat, la neteja, la sobrietat, l'aplicació,
l'ordre, el sentit de sacrifici, la sinceritat, l'amor a la pàtria". És el colm de la ironia.
19. Tot el recorregut és ple d'imatges i textos on s'expliquen els mètodes amb què els Nazis Alemanys aconseguien maximitzar les
purgues. Els presoners fossin considerats com a enemics infrahumans de l'Estat i de l'especial tractament donat als jueus, en
forma de càstigs aniquiladors des del punt de vista físic i psicològic.
20. Tots els dies al matí i a la tarda els presoners eren obligats a presentar-se en aquest lloc per passar revista, no importava les
condicions meteorològiques o si estaven febles o malalts, tothom havia de ser-hi immòbil durant aproximadament una hora.
21. Va ser escenari de càstigs cruels. Tots eren condemnats a ser
explotats, a passar fam i de vegades a patir tortures.
Tots eren marcats amb un triangle de tela d'un color, distintiu
que indicava el tipus de pres que era.
22. Una tanca electrificada de filferro de pues, una rasa i un mur amb set torres de vigilància envoltaven el camp, sembla del tot
impossible, que una persona pogués aconseguir escapar-se.
23. Per tot el recinte hi ha monuments commemoratius i edificis religiosos. Hi ha memorials que recorden les víctimes de tota
aquella massacre. Recordatoris jueus, però també hi ha monuments cristians i d'altres religions en memòria de presos.
Monuments el jueu i el catòlic.
24. El 1942 es va construir la zona del crematori al costat del camp principal.
25. Els crematoris on trobem dos edificis que alberguen els antics forns de cremació. El més petit i antic va ser construït l'estiu de
1940 any després ja no donava a bast pel que van decidir construir-ne un de més gran i amb més capacitat.
26. Disposava de 4 forns que podien incinerar de 3 a 4 cossos alhora.
27. La cambra de gas no hi ha proves fidedignes que aquesta fos utilitzada per assassinar éssers humans.
28. Les estadístiques del camp parlen de 41.500 persones assassinades al camp, a més d'altres milers que van morir víctimes de les
pèssimes condicions de vida. A començaments de 1945, es va desfermar una epidèmia de tifus al camp, en aquesta acció va
morir gran part dels presoners.
29. El 26 d'abril de 1945, a mesura que les forces americanes s'acostaven al camp, van trobar més de 30 vagons de ferrocarril plens
de cadàvers que havien estat portats a Dachau, tots en avançat estat de descomposició. Hi havia 67.665 presoners registrats a
Dachau i als seus subcamps. D'aquests, 43.350 es van catalogar com a presoners polítics, 22.100 com a jueus i la resta s'incloïa
en altres categories.
30. Àrees en la qual s'emportaven els cadàvers que no van ser cremats per a la sepultura comuna. Després d'evacuar el camp de
concentració el 28 d'abril de 1945, després de la guerra, es van descobrir en aquesta fossa les restes de 2.200 persones.
Monument al Soldat Desconegut.
31. Augsburg una de les ciutats més antigues d'Alemanya, fundada pels romans amb el nom d'Augusta Vindelicorum.
32. l' Ajuntament. L' edifici va ser construït entre 1615 i 1620, i es tracta d' una joia arquitectònica d' estil renaixentista.
33. Ajuntament la Sala Daurada, sumptuós escenari de dietes i eleccions imperials en el passat i en el present el lloc més
important de representació ciutadana. Destruït durant els bombardejos de 1944, va ser restaurat meticulosament.
34. La Perlachturm. Torre romànica de 70 m, de 1618, forma part de l'església de Sant Pere, va ser construïda com a torre de
vigilància per protegir la ciutat.
35. La plaça principal amb l'Ajuntament renaixentista i l'Església de Sant Pere Perlachturm, els dos símbols d'Augsburg.
36. La Plaça de l'Ajuntament Rathausplatz és el punt de partida per visitar Augsburg en un dia, és el centre de la ciutat, al voltant
del qual es poden veure els principals monuments. Es tracta també del lloc on se celebren els principals esdeveniments.
37. Augsburg és coneguda per la seva més de 30 agermanada fonts. Les més famoses un conjunt de tres fonts únic al món. Font d'
August, de 1596-1599.
38. Avinguda Maximilianstrasse coneguda com «La milla imperial», es troben tres precioses fonts monumentals amb escultures de
bronze. Són la font d'August, la font de Mercuri i la font d'Hèrcules.
40. La Maximilianstrasse es troba al cor de la ciutat, on l'antiga ruta romana que connectava Alemanya a Itàlia.
41. El palau històric "Weberhaus" ricament decorat al centre d'Augsburg.
42. Catedral de Santa Maria. Segle XI, dedicada a Santa Maria Inicialment va ser construïda en estil romànic, tot i que
posteriorment, al segle XIV, s'hi van afegir elements gòtics.
43. Estàtua de Hans Jakob Fugger a prop del palau del Museu Maximilià.
45. La casa natal de Leopold Mozart, pare del gran compositor, és una casa burgesa dels segles XVI i XVII. Leopold Mozart va ser
compositor i director.
46. Església de Santa Anna església protestant originàriament parteix d'un monestir carmelita. Conté el sepulcre de la família
Fugger.
48. Església de Sant Ulrich i Sant Afra. Són dues esglésies unides, una catòlica i una altra luterana. L' església catòlica té basílica
gòtica d' estils del renaixement i barroc.
54. La comunitat està constituïda per 67 edificis, 140 residències i una església. És el complex social habitacional més antic del
món encara en ús.
55. Fugger va fer construir aquest complex d'habitatges per allotjar els més pobres de la ciutat. Per accedir-hi havien de ser
originaris d'Augsburg, ser catòlics, reviure tres vegades al dia, estar exempt de deutes i tenir feina o estar en recerca activa
d'això.
56. Cada llogater ha de pagar 1 € a l'any, és a dir, 0,88€ anuals. Sorprenent. Dins d'aquest peculiar barri d'Augsburg hi ha diverses
cases que es poden visitar.
57. Avui dia, viuen 150 persones a Fuggerei. L'habitant més famós de Fuggerei va ser Franz Mozart, besavi del compositor Wolfgang
Amadeus Mozart entre 1.681 i 1.694.
58. Un museu i complex de cases socials que van ser fundades pel ric industrial Jakob Fugger al segle XVI per allotjar els ciutadans
necessitats d'Augsburg.
