primera part del material, nazisme i feixisme. franquisme apareix a una altra presentació.

1. LA CRISIS DE
LA
DEMOCRÀCIA
FEIXISME
NAZISME I
FRANQUISME

2. ENTRE 1919 I 1939 ES PRODUEIX UN
PERÍODE DE GRAN INESTABILITAT QUE
FA PERILLAR LA DEMOCRÀCIA.
- A RÚSSIA TRIOMFA EL COMUNISME
- LA SITUACIÓ ECONÒMICA EUROPEA
DESPRÉS DEL CRAC DEL 29 ÉS DE
DIFICULTATS. EL MOVIMENT OBRER
ES MOSTRA REIVINDICATIU.
- LA POR AL COMUNISME FA QUE LES
CLASSES DOMINANTS AMB
COL·LABORACIÓ AMB L'ESGLÉSIA I
PART DE LES CLASSES MITJANES
EMPOBRIDES, RECOLZIN
MOVIMENTS NACIONALISTES
CONSERVADORS.
ITÀLIA: MUSSOLINI
AL 1922
ALEMANYA: HITLER
AL 1933
ESPANYA:FRANCO
AL 1939

3. 1.El feixisme italià.

4. Causes de l’ascens feixista.
Iª Guerra Mundial
Oposició de l’opinió pública.
Gran nombre de morts
Increment del deute exterior
Acords de pau insatisfactoris
Augment de la inflació i l’atur
Incapacitat dels partits tradicionals
de portar el país cap a l'estabilitat
La població dóna suport als
partits més extremistes
Partit Comunista Partit Feixista
Antonio Gramsci
Forta tensió
social. Vagues,
revoltes,
reivindicacions...
És vist com el recurs més eficaç per frenar
els moviments revolucionaris

5. El govern de Mussolini.
Eleccions de 1919 i 1921: Fracàs del partit feixista
Els camises negres marxen sobre Roma (27-28
d’octubre de 1922) coincidint amb la vaga general
dels sindicats socialistes i anarquistes.
El rei Víctor Manuel III, pressionat pels
conservadors donà plens poders a Mussolini
Política de Mussolini, el Duce
▪ Posar fi al règim parlamentari.
▪ Dissolució dels partits polítics i els sindicats, que van ser substituïts per
corporacions per oficis.
▪ Control dels mitjans de comunicació: censura de llibres, ràdio, premsa,
impremta…
▪ Supressió de les llibertats individuals.
▪ Control social a través del partit únic.
▪ Persecució dels adversaris.
▪ Control econòmic per aconseguir l’autosuficiència del país. Autarquia

7. Característiques del feixisme.
▪ Ideologia antidemocràtica.
▪ Submissió total al líder (Duce) i al
partit únic (Partit Feixista).
Fanatisme, veneració.
▪ Ideologia anticomunista. Les vagues
queden prohibides, els sindicats que
no siguin el feixista, també. Les
relacions laborals queden regulades a
la Carta del Lavoro de 1927.
▪ Defensa de la propietat privada.
▪ Intervenció directa de l’Estat a
l’economia.
http://www.youtube.com/watch?v=ZSW6ZZVntAI

8. ▪ Domini de la societat per part de
l’Estat: els joves són adoctrinats i
obligats a formar part de l’OPERA
NAZIONALE des dels 4 anys fins
a la universitat.
▪ paper secundari de la dona.
▪ Fort nacionalisme expansionista.
La nació és superior i te dret a
l’expansió. La força és una via.
▪ Culte a la violència i al militarisme.
El diferent ha de ser sotmès. Fascio
di combatimento.
▪ Forts lligams amb l'Església
Catòlica. El catolicisme és religió
oficial.

9. El feixisme rebutja el pacifisme
Per sobre de tot, en allò que fa referència al futur de la humanitat (...), el feixisme no creu en la
possibilitat ni en la utilitat de la pau perpètua. Rebutja, doncs, el pacifisme, que amaga una renúncia a
la lluita i una covardia davant els sacrificis. Només la guerra pot elevar totes les energies humanes al
màxim de tensió i imprimeix un segell de noblesa als pobles que tenen la virtut d'afrontar-la (...).
Per tant, una doctrina que es basa en el postulat prèviament establert de la pau és aliena al feixisme
(...). El feixisme transporta aquest esperit antipacifista fins i tot a la vida italià (...).
Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932
Negació de la teoria i la pràctica democràtiques
A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt de les ideologies democràtiques, i les
rebutja tant des del punt de vista de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacions i
instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pugui dirigir les societats humanes;
nega que aquest nombre pugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma la desigualtat
irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i
extrínsec com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics aquells en què, de
tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix
en altres forces (...).
Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932.

10. Política exterior imperialista
C.Aranda & J.Manero

11. Les fasces (o feix de lictores) eren un feix de 30
vares (una per cada cúria de l'antiga Roma)
lligades de manera ritual amb una cinta de cuir
vermell formant un cilindre, al seu al voltant
havia un destral comuna o un labrys.
Originalment era l'emblema dels reis etruscs,
adoptat igualment pels monarques romans i
pervivint durant la república i part de l'imperi.
Els fasces eren transportats a l’espatlla per un
nombre variable de líctores, fasces lictoriae, que
acompanyaven als magistrats curules com a
símbol de l'autoritat i capacitat per a exercir la
justícia. El significat de les vares unides és que
"La unió fa la força" ja que és més fàcil trencar
una vara sola que trencar un feix de vares.
Dintre del pomerium, el límit sagrat de Roma,
les fasces no podien dur destrals, indicant que
dintre de la ciutat els magistrats curules tenien
dret per a castigar, però no per a executar. Tan
sols li estava permesa al dictador la inserció de
les destrals. SIMBOLOGIA

12. Activitats 1- Mussolini va fer seves les reivindicacions irredemptistes i les va utilitzar
per emmascarar les seves pretensions territorials. Per això va reclamar a
França, els territoris de Niça, Saboia, Còrsega i Tunísia.
a- defineix irredemptisme
b- a partir de la informació del mapa, per què creus que els acords de pau
van ser decebedors per a molts italians.
2- Com va arribar Mussolini al poder? Qui li va donar suport?
3- Escriu tres de les característiques del règim feixista italià que permeten
considerar-lo un règim autoritari.
4- Què podem llegir al mur? Amb què relacionaries aquesta divisa?

13. 2. L’Alemanya nazi.

14. La República de Weimar.
Mariscal
Hindenburg
Final Iª Guerra Mundial Abdicació de Guillem II Nou règim polític
La República de Weimar
Partit Socialdemòcrata
Governada pel
Forta oposició
Espartaquistes Partit nazi (NSDAP)
Intent frustrat de
revolució comunista
Cop d’estat fracassat
( putsch de Munic)
Crack del 29
Triomf del nazisme.
demanda d’un
govern fort.
Presidida per
Recuperació de l’orgull alemany després del
maltractament patit amb el tractat de Versalles. .
Prosperitat econòmica. Lluita contra l’ atur i la
misèria
Creació d’un nou imperi.
economia molt dèbil, hiperinflació, atur, pobresa…

15. Hitler
- Soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial que no havia acceptat la derrota
alemanya. Gran orador i agitador, sense formació.
- 1920 funda el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d'Alemanya, NSDAP,
convertint-se en el seu líder.
- Empresonat després de fracassar el seu cop d’estat, allà redacta la seva ideologia que
va ser recollida en el llibre La meva lluita (Mein Kampf) on expressava el seu menyspreu
envers la democràcia i l’ odi al bolxevisme. Defensava l’ antisemitisme, la superioritat de
la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que unís tots els pobles de
parla alemanya.
- Va captivar part de la classe treballadora prometent treball per a tothom, millora de
salaris, reducció dels beneficis dels empresaris i una societat més solidària. Va atreure
també a pagesos i burgesia arruïnada per la crisi.
- Va acusar a jueus, comunistes i demòcrates de ser els causants de la crisi alemanya.
- Va animar els membres del partit a revoltar-se i enfrontar-se contra comunistes i les
minories.

16. L’ascensió del nazisme al poder.
Eleccions 1932
Parlament: comunistes i nazis, forces més votades
Presidència de la República : reelegit Hindenburg
Va nomenar canceller a Hitler
Incendi del Reichstag
Agost de 1934: mor Hindenburg; Hitler es proclama Führer i Canceller del II IReich (Imperi)
Els esquadrons nazis van provocar
un incendi al Reichstag (Parlament)
i en van acusar els comunistes.
Aquest incident va servir de pretext
a Hitler per eliminar els seus
adversaris i exigir plens poders.

17. El 28 de Febrer de 1933 es publica el
Decret de Protecció de la Nació i l’Estat,
amb el que Hitler inicia la creació d’un
estat totalitari.
1928. Acte nazi.
Cartell anticomunista i propaganda de les S.A.

18. Política de Hitler
▪ Supressió dels sistema parlamentari. Els partits
són dissolts així com els sindicats.
▪ Instauració d’un règim totalitari. Supressió de
llibertats i persecució dels opositors (artistes,
intel·lectuals, polítics...). Augmenta el número de
penes de mort.
▪ Creació de la Gestapo, de les SS i de les SA, que
imposaren el terror.
▪ Depuració del funcionariat i sotmetiment dels
jutges al partit.
▪ Control de l'educació, la producció literària i l’art.
▪ Defensa de la superioritat de la raça ària i
persecució dels diferents.
Gestapo, policia secreta del partit
encarregada d’ investigar i
perseguir les tendències
perilloses per a l’ Estat.
SS, cos de combat d’ elit.
SA, secció d'assalt. Grup
paramilitar de suport al partit.

19. Per assegurar l’ adoctrinament de les noves
generacions de joves aris, es van crear les
Joventuts Hitlerianes, que s’ encarregaven
‘d'orientar l'oci i l’ educació dels joves
El nazisme atorgava a la dona un paper
social molt marginal, perquè limitava la
seva activitat a les anomenades tres K:
kinder, kirche, küche: fils, església i
cuina.

20. Característiques del nazisme.
Feixisme Racisme Pangermanisme
Annexió dels
Sudets

21. El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus:
- 1933, es promulgar el boicot als negocis jueus.
- 1935 es van dictar les lleis de Nuremberg, que impedien els matrimonis mixtos, excloïen els jueus de la ciutadania
alemanya, se’ls negava el vot, la pràctica de certes professions i la educació.
- 1938, són obligats a dur distintiu.
- Des del 1938 molts jueus van ser reclosos en camps de concentració juntament amb opositors i enemics del Reich.
Allà van ser obligats a treballar i molts van ser exterminats.
Membres de les SA vigilen davant un comerç jueu.
Animen els alemanys a comprar només en comerços
alemanys i a renegar dels jueus.
Camp d’ Auschwitz

22. C.Aranda & J.Manero

23. Autarquia, rearmament i expansionisme
- Hitler vol convertir Alemanya en
potència mundial, capaç de fer front a
França i Gran Bretanya.
- Les mesures econòmiques preses
responen a projectes militaristes i
expansionistes.
- Va exercir un fort dirigisme
econòmic que tenia com a objectiu
convertir a Alemanya en un estat
autosuficient (autarquia).
- Va donar prioritat a la indústria
pesant, especialment la d'armament.

24. - va iniciar nombroses obres
públiques (carreteres,
autopistes, ...) per tal de reduir
l'atur.
- Va crear el seu propi exèrcit i
va instaurar el servei militar
obligatori, Wehrmacht, també
va apostar per l'aviació
moderna (Luftwaffe)
- Amb un exèrcit fort i una
indústria al seu servei va iniciar
la construcció del seu imperi
amb la conquesta d'un espai
vital a l’ est d’ Europa.

25. Política expansionista
Rearmament Creació de l’Eix Annexions territorials
La Vergeltungswaffe Zwei ("Arma de
Represàlia 2"), va ser el nom que la
propaganda nazi va donar al primer míssil
balístic.
Complia una de les metes d'Hitler: assolir
un arma de terror de destrucció massiva. Al
setembre de 1944, els alemanys van llançar
la primera V-2.
El vescomte Kimitomo, en nom de Japó, i Ribbentrop, en el
d'Alemanya, signen el pacto Antikomintern el 25 de novembre de 1936.

26. Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 van ser l’aparador del nazisme al món.
L’estètica neoclàssica coincidia amb l’ideal de bellesa ari.

27. Activitats

28. Entre el 9 i 10 de novembre de 1938, en la nit coneguda
com dels vidres trencats, els nazis van destruir 1574
sinagogues, molts cementiris jueus van ser profanats, més
de 7000 botigues i magatzems van ser atacats i es van
detenir més de 30.000 jueus que van ser enviats a camps
de concentració. Es va instaurar un règim de terror
antisemita que va desembocar en l’ extermini.
Nit dels vidres trencats
(en alemany, Reichspogromnacht, Reichskristallnacht o Novemberpogrome)
1- Fes un petit comentari de text
El programa és clar: eliminació total,
segregació completa. Què significa això?
Això significa no només l’ eliminació dels
jueus de l’ economia alemanya (eliminació
que han merescut per la seva crueltat i les
incitacions a la guerra i a l’ assassinat). Això
significa molt més!!
No es pot consentir que l’ alemany habiti
sota el mateix sostre que els jueus, raça
marcada d’ assassins, de criminals, d’
enemics del poble alemany.
Els jueus han de ser expulsats de les nostres
cases i dels nostres barris i han de ser
allotjats en carrers i cases on estiguin tots
junts. Una vegada que el jueu habiti aïllat,
aquest poble de paràsits s’ empobrirà,
perquè no sap treballar per si mateix, i caurà
en la criminalitat. Però que ningú cregui que
el poble alemany observarà tranquil·lament
aquesta evolució, que no tolerarà.
Das Shwarze Korps, diari del 24 de novembre de 1938
a- busca al diccionari les paraules que no comprenguis.
b- subratlla les frases claus i fes un resum del contingut.
c- Identifica el tipus de document.
d- situa el text dins del context de l’ alemanya del III Reich.
e- quines conseqüències va tenir la defens de la puresa racial per Hitler?
2- Per què la política econòmica hitleriana aspirava a l’ autarquia.
3- Explica en què consistia la teoria de l’ espai vital i relaciona-la
amb la política militarista del nazisme.