Informe d’AVATMA sobre el patiment dels bous embolats, traducció de l’original en castellà (https://avatmaorgblog.files.wordpress.com/2016/07/informeveterinariotorosembolados.pdf).

1. de1 8
INFORME TÈCNIC VETERINARI SOBRE EL
PATIMENT DELS "BOUS DE FOC" O "BOUS
EMBOLATS"
Traducció al valencià de l’informe original en castellà:
https://avatmaorgblog.files.wordpress.com/2016/07/
informeveterinariotorosembolados.pdf)
INTRODUCCIÓ.
Els bous embolats o bous de foc són festejos taurins populars que se celebren a
diverses regions espanyoles. Tot i que el més antic i conegut és el Toro Jubilo de
Medinaceli (Sòria), aquests espectacles són freqüents també en algunes zones
d'Aragó, a les Terres de l'Ebre de Catalunya i a la Comunitat Valenciana. En aquesta
última, els anomenats bous embolats representen gairebé el 30% del total de les
tradicionals festes de bous al carrer1.
Aquests espectacles solen començar subjectant el bou amb cordes lligades al seu
cap, mitjançant les quals és conduït, un cop desencaixonat, fins a un pal on és
amarrat. Allà se li acobla una armadura a les banyes, i en els extrems es col·loquen
unes boles impregnades amb un líquid o substància inflamable, capaç de mantenir el
foc cremant durant un temps prolongat. A continuació es prenen aquestes boles, que
cremaran mentre el bou corre per la zona delimitada per a aquesta finalitat, o és
conduït al llarg d'un recorregut nocturn pels carrers del municipi.
Es podria arribar a pensar que aquestes activitats, en què no es produeixen ferides ni
sagnat, són "innòcues" pels animals. No obstant això, res més lluny de la realitat: tots
els festejos taurins impliquen un intens patiment, tant físic com emocional, pels bous
que són obligats a participar-hi2, ja que els provoquen alteracions del seu normal
funcionament orgànic i fisiologia (el que pot definir-se com absència de benestar
animal).
El benestar d'un individu està relacionat amb la seua adaptació al medi en què habita.
Els animals utilitzats en aquestes festes viuen en finques en extensiu, en les que la
presència de l’ésser humà i l'entrenament per a la manipulació, el maneig o el
transport no són habituals. Qualsevol alteració que els trega dels seus hàbits i
ambient rutinaris els produeix estrès i por que, a la seua vegada, són promotores de
respostes orgàniques que acaben sent patològiques, donada la incapacitat d'aquests
animals per adaptar-se a situacions noves incompatibles amb la seua naturalesa en
què, a més, es veuen envoltats d'un entorn desconegut per a ells2.
Assaigs previs descrits a la literatura científica3, han avaluat la reacció a l'estrès i
l'esforç d'adaptació metabòlica en femelles bovines de lídia de 2 anys d'edat quan
són sotmeses a diferents seqüències de manipulació controlada (tals la com
immobilització en mànigues de contenció, solta i transport), demostrant que totes les
manipulacions els provoquen increments estadísticament significatius de cortisol
(marcador de la reacció d'estrès), a més d'augments, en major o menor mesura,
d'altres 13 paràmetres plasmàtics. La conclusió de l'estudi és que els bovins de lídia
requereixen grans ajustos interns quan s'enfronten a qualsevol tipus de manipulació,
per simple que siga.
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquest informe sense el permís exprés de AVATMA

2. de2 8
De fet, cap animal que siga capaç d’enfrontar-se a una situació d'estrès i controlar-la
manifestarà les alteracions que estaran presents a nivell muscular, a nivell
d'oxigenació i a nivell emocional en els bous embolats després del festeig.
En el cas dels individus de l'espècie bovina, les manifestacions externes de dolor o de
sofriment no solen ser fàcils de reconèixer, perquè són preses d'altres animals i està
en la seua naturalesa ocultar-les, a fi de no manifestar debilitat davant potencials
depredadors4. No obstant això, es poden detectar en els animals que participen en
festes taurines clars signes de desorientació i constants manifestacions d’estrès,
ansietat, por i angoixa que descriurem més endavant.
PATIMENT EMOCIONAL DELS BOUS.
Podem afirmar, sense cap dubte, que les situacions a què s'enfronten els animals en
aquestes celebracions els resulten perjudicials i que els provoquen un gran patiment
psíquic.
Els bovins són animals gregaris que necessiten estar a l'empara del seu grup per
sentir-se segurs i, per tant, pateixen un gran estrès i una intensa sensació de por pel
simple fet de treure'ls del seu ambient natural i separar-los dels seus companys de
ramat, o quan es troben en una situació d'indefensió que no tenen capacitat de
resoldre. Tenen també propensió a sobresaltar-se davant moviments sobtats, a causa
que els seus músculs oculars són relativament febles i la seua capacitat d'enfocar
ràpidament la vista, en elements molt pròxims, és escassa. Els objectes que es
mouen bruscament són els que més por provoquen, ja que a la vida salvatge els
depredadors apareixen de manera brusca i sobtada.
Els bous de lídia, en particular, són bòvids especialment excitables, temperamentals i
nerviosos, i mostren sensacions de pànic si se'ls separa del seu grup social, se'ls
condueix a un vehicle que es balanceja (transport), se'ls deixa a soles en un lloc
estrany, se'ls exposa a la novetat d'un ambient sorollós, se'ls sotmet a continu
assetjament i persecució i se'ls impedeix la fugida2. Per això, quan se li presenten
situacions estressants com la restricció de moviments (tancada als camions de
transport o en els corrals, o subjeccions de la cua o de les banyes, com passa a
vegades), la incapacitat de trobar vies d'escapament (places o recintes tancats per
barreres, sense eixida ni llocs on amagar-se) o estímuls aversius desconeguts, que es
mouen sobtadament (ex.: gent corrent o fent retallades), poden desenvolupar una
resposta de por intensa a fi de resoldre la situació.
D'aquesta manera, durant les celebracions protagonitzades per bous embolats, es
poden observar sovint en els animals signes d'incomprensió pel que els està succeint,
desorientació i manifestacions d'estrès, ansietat, por i angoixa, com ara respiració
accelerada4, envestides constants (és la seua forma de lluitar contra l'estímul aversiu,
amb la qual l'animal té la intenció que "es retire de la seva vista"), sacsejades
violentes de la cua, acció de furgar a terra4, obertura desmesurada del globus ocular
mostrant l'escleròtica5, resistència a moure’s4 o comportaments d'escapament, fugida
o evasió4.
Cal recalcar que no cal que hi haja una sensació dolorosa perquè un estímul provoque
aversió i patiment. Així, podríem determinar que els tres orígens fonamentals del
sofriment emocional que pateixen els bous durant l'espectacle són els següents:
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquest informe sense el permís exprés de AVATMA

3. de3 8
Sofriment per la pèrdua de visió i capacitat sensorial.
Segons avança l'espectacle, aquests animals manifesten una disminució de la seua
capacitat visual per la constant fixació de la mirada, passades ràpides davant de la
seua cara i moviment de les persones que els assetgen, i fatiga muscular (els músculs
oculars, mantinguts en constant moviment, pateixen esgotament nerviós).
Patiment per por.
El coratge d'aquests animals (envestides) està relacionada amb la reacció davant
estímuls emocionals clarament aversius. Per tant, el comportament que manifesten
els bous a aquestes celebracions populars és una conducta d'agressivitat defensiva
per por.
D'una banda, els participants en l'espectacle que salten davant de l'animal de manera
sobtada apareixeran per a ell com a depredadors, provocant un senyal clar de perill.
Per una altra, un cop són enceses les boles o torxes que porta col·locades en les
seues banyes, la presència del foc li produeix a l'animal autèntic pànic (ja que és
instintivament identificat com un altre senyal de perill), acreixent molt més el seu
estrès i angoixa. La por dels animals al foc, de fet, és una cosa que l’ésser humà
coneix des de temps ancestrals: va ser fa gairebé 800.000 anys quan l'Homo erectus
descobrí els usos del foc i començà a emprar fogueres per espantar els animals
salvatges dels seus assentaments.
Patiment per estrès.
Es pot definir estrès de les següents formes: "situació d'un individu, o d'algun dels
seus òrgans o aparells que, per exigir d'ells un rendiment superior al normal, els posa
en risc pròxim a emmalaltir"; "qualsevol tensió o interferència que altera el
funcionament d'un organisme" o bé "resposta a la tensió provocada per situacions
angoixants que originen reaccions psicosomàtiques o trastorns psicològics”.
Les causes capaces de provocar estrès (i com a conseqüència, sofriment) en aquests
animals abans i durant aquests espectacles són, entre altres:
- El transport3: en les condicions en què es realitza, és un dels estímuls més
estressants per a ells.
- Les causes ambientals: maneig3, l'excessiva activitat muscular i la interacció amb
estímuls estranys i desconeguts provocats per l’ésser humà, que els genera una
gran por (ex.: crits i xiscles del públic).
- La limitació dels espais3, que porta implícita l'absència de vies d'escapament
(summament importants per a aquest tipus d’animals).
- La fam, la set, la fatiga i els extrems tèrmics.
- La immobilització de l'animal mitjançant cordes o altres sistemes per a la
col·locació de la carcassa que subjectarà les boles de foc. El fet de veure limitats
els seus moviments d'aquesta manera li produeix un enorme estrès. Un cop està
immobilitzat, el toro és envoltat pels emboladors, que els subjecten i manipulen fins
que els col·loquen la carcassa en les banyes. L'animal -que en el seu entorn
natural no està acostumat a situacions de contacte estret amb l'ésser humà- en
veure’s sense capacitat de moviment, indefens i manejat d'aquesta manera tan
violenta, augmenta el seu nerviosisme i malestar. D'altra banda, la manipulació de
les astes està reconeguda per la FAWEC (Farm Animal Welfare Education Centre)
com a causa d'un important patiment6. Hem de recordar que aquests animals, a
-
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquest informe sense el permís exprés de AVATMA

4. de4 8
més de la col·locació de les boles de foc, ja van patir amb anterioritat el despuntat
de les seues puntes.
- Les agressions i la fustigació als quals se solen veure sotmesos per part del públic
que acudeix a aquests espectacles.
Finalment, és important indicar que la forma en què un animal és manejat tindrà un
efecte perdurable la resta de la seua vida en les seues respostes fisiològiques davant
de situacions d'estrès, i especialment en les races més irascibles de bestiar boví. Per
tant, si els bous són reutilitzats posteriorment en altres espectacles (cosa que no
passa en el cas del “Toro Jubilo” de Medinacelli, que és portat a l'escorxador després
del festeig), patiran encara més que la primera vegada que participaren en ell. Així
queda expressament indicat en alguns dels informes que adjuntem en la bibliografia,
especialment els publicats per Temple Grandin, una eminència en l'estudi del
comportament del bestiar boví. La reutilització d'aquests animals no pot servir
d'excusa per a la celebració d'aquest tipus d'espectacles, perquè no hi ha
mecanisme adaptatiu en aquest cas.
PATIMENT FÍSIC DELS BOUS
Si l'alteració de l'estat psíquic d'aquests animals durant el festeig queda més que
manifesta, el sofriment físic dels mateixos també és evident. Els signes visibles
d'esgotament i dolor que presenten al llarg del desenvolupament de l'espectacle són
la conseqüència de exigir-los la realització d'un exercici per al qual no estan
preparats2. Cal no oblidar que els bòvids són herbívors que es passen una gran part
del dia alimentant-se, rumiant i descansant. El seu organisme no està dissenyat per
suportar un gran exercici físic durant el temps perllongat que duren aquests
espectacles (normalment entre 30 i 60 minuts) i amb les altes temperatures de l'estiu,
quan se celebren més festes2. No és estrany, per aquest motiu, observar en ells
dificultat respiratòria, cansament manifest i alteracions del seu aparell locomotor amb
ensopegades i caigudes, fins i tot a vegades aturada cardíaca per esgotament2, 7.
Podem determinar dues causes principals del patiment físic en aquests bòvids:
l'acidosi metabòlica i les lesions musculars.
Acidosi metabòlica.
És una baixada del pH en la seua sang i teixits per sota de 6,5, provocada per
l'exercici en forma de carreres, envestides i girs a què es veuen sotmesos aquests
animals dins de la plaça o als carrers de la localitat. És un paràmetre inequívoc de
sofriment en els bovins, causat per la inadaptació a l'esforç físic que se'ls obliga a
realitzar, i que pot originar fatiga muscular, dificultat per respirar (respiració
accelerada, hiperventilació, moviment abdominal laboriós, boca oberta i llengua fora,
dispnea), alteracions cardíaques, alteracions metabòliques i obnubilació. Prova que
aquest tipus d'alteració existeix, és la consideració especial que té la carn dels
animals utilitzats en espectacles taurins8, que queda recollida en la legislació pel que
fa a la seua manipulació i ús posterior9. Els músculs de la locomoció d'aquests
individus esgoten les seues reserves d'àcid làctic, que un cop transformat en lactat
s'acumula a la sang i teixits perquè no pot ser reutilitzat per obtenir energia.
Alteracions musculars.
Els bòvids de lídia presenten fibres musculars dotades de menor capacitat oxidativa
que altres races de boví i, en conseqüència, tenen més facilitat per fatigar-se. En els
seus músculs predominen les fibres de contracció ràpida, que són les que tenen
menys idoneïtat per obtenir energia per mitjà de l'oxigen durant l’exercici. Aquests
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquest informe sense el permís exprés de AVATMA

5. de5 8
animals són incompetents per desenvolupar l'esforç a què se'ls obliga, que resulta
per a ells extenuant, i això es manifesta també per l'esgotament físic en forma de
caigudes.
A més, a nivell intern, es pot observar la presència de nombroses lesions musculars
com ara alteracions mitocondrials, pèrdues del contorn poligonal de fibres,
centralització de nuclis, processos de necrosi (mort cel·lular), fragmentació fibril·lar i
vacuolització del sarcoplasma causada per hipòxia cel·lular, fibrosi, miopaties amb
atròfia i impotència funcional dels músculs, i degeneració i trencament de fibres.
Els músculs lesionats a causa de l'exercici extenuant en bòvids de lídia són aquells
que intervenen en el suport, en l'extensió i retracció de les extremitats anteriors, en
l'acció fixadora i redreçadora del raquis, a la tracció i protracció dels membres
pelvians i en la suspensió del tronc.
Les lesions musculars i la inadaptació a l'exercici es posen també de manifest per la
marcada elevació, en el sèrum d'aquests animals, dels seus enzims musculars CK i
CPK (indiquen severitat de l'exercici i el dany muscular), AST (indicadora de
sobresforç) i LDH (indicador de lesió muscular), així com de potassi extracel·lular
(indicador de fatiga, que fa que el cor es dilati i treballi al màxim i quedi flàccid,
disminuint la freqüència cardíaca, el que debilita progressivament la contracció del
miocardi).
Altres lesions i conseqüències.
En el cas concret dels bous embolats o de foc, i a causa de les característiques
d'aquestes celebracions, hi ha la possibilitat que apareguen:
● Dislocacions cervicals i caigudes, en intentar alliberar-se quan els van a immobilitzar
i els van a col·locar la carcassa per a l’embolat a les banyes.
● Entrebancs, cops i contusions en fugir desesperadament del foc.
● Lesions a la zona cervical en intentar desfer-se del foc que té a les astes, per les
sacsejades i moviments bruscos del cap que realitza l’animal.
● Cremades al cap, els ulls i el llom del bou si salta alguna espurna del foc que porta a
la cornamenta10.
● Mort del bou en llançar-se i xocar contra el mobiliari urbà, o per infart a causa de
l’l'estrès.
● Lesions de diverses estructures oculars, pels traumatismes que pot patir aquesta
zona anatòmica durant el transport i en el desenvolupament del festeig.
CONCLUSIONS.
El reconeixement empíric que els animals poden experimentar sensacions de dolor,
angoixa i patiment implica definir com moralment injustificable qualsevol dany
intencionat que se'ls cause.
Encara que als bous embolats no els provoquen ferides, podem dir que els danys
musculars, el sofriment respiratori en forma d'hipòxia i l'estrès són molt similars als
que pateixen els animals en una brega clàssica. El tracte tan summament antinatural
a què se sotmet a aquests bovins i el terror que els provoca el tenir foc a les banyes
ha estat reconegut fins i tot per professionals defensors de la tauromàquia, entre ells
el president del Consell General de Col·legis Veterinaris d’Espanya11, 12.
L'intens patiment tant físic com emocional que pateixen els toros durant els
espectacles descrits en aquest informe ens fa classificar a aquests com uns dels més
cruels exemples de tortura animal institucionalitzada al nostre país, èticament
inacceptable des de qualsevol punt de vista.
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquest informe sense el permís exprés de AVATMA

6. de6 8
Informe signat per:
En representació de les 414 persones veterinàries que formen part d'aquesta
associació.
REFERÈNCIES
1 Memòria de Bous al Carrer 2013. Conselleria de Governació i Justícia. Generalitat
Valenciana.
2 Informe tècnic veterinari del sofriment del toro a celebracions populars. Associació
de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i del Maltractament Animal (AVATMA):
https://sites.google.com/site/veterinariosavatma/estudios-cientificos/sufrimiento-del-
toro- en-festejos-populars. En aquest document trobem les següents cites
bibliogràfiques:
•Manejo y bienestar animal en los rastros. Temple Grandin. Universitat de Colorado
State.
•Estrés: Concepto, causas y control. Edgar Lopategui Alonso. Universitat
Interamericana de Puerto Rico.
•Evaluación y tratamiento del dolor en rumiante. Rioja García, Valverde, Kerr.
edicions tècniques reunides. Producció animal.
•Evolución del estrés durante el manejo y transporte. Temple Grandin. Departament
de Ciència Animal, Universitat de Colorado State. Publicat a Journal of Animal
Science. 1997. Vol 75-249-257.
•El bienestar animal durante el transporte y sacrificio como criterio de calidad. Emma
Fabregas, Antonio Velarde y Alejandro Diestre. IRTA.
•Estrés asistencial en los servicios de salud. Bernardo Moreno-Jimenez, Cecilia
Peñacoba. Departament de Psicologia Biològica de la Salud. Facultat de Psicologia
UAM. A Psicología de la Salud. Siglo XXI, M. A. Simón Ediciones, p. 739-764.
•Mecanismos del estrés en el toro de lidia. Illera, Simón, Gil Cabrera, Illera M.J.
Departament de Fisiologia Animal. Facultat de Veterinària de Madrid.
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquest informe sense el permís exprés de AVATMA

7. de7 8
•Guía técnica de buenas prácticas en el bienestar animal para el manejo de bovinos.
Govern de Xile, Ministeri d’Agricultura.
•Mejora genética del comportamiento y del bienestar del ganado rumiante. Jesús
Piedrahita i Xavier Manteca. UAB
•La enseñanza de principios de comportamiento y diseño de equipos para el manejo
del ganado. Temple Grandin. Departament de Ciència Animal, Universitat de
Colorado State. Publicado en Journal of Animal Science. 1993. 1065-70.
•Estudio del eritrograma y leucograma del toro bravo. Medicina veterinaria on line. Vol
18. Número 5.2001. Aguera, Santisteban, Villafuerte Escribano, Rubio. Departament
de Biologia Animal, secció de Fisiologia. Universitat de Còrdova.
•Estudio de la respuesta al estrés quirúrgico bajo dos técnicas anestésicas de la
cirugía oncológica colo-rectal. Memòria per optar al grau de doctora. María Acedo-
Diaz-Pache.
•Educación maternal y betaendorfinas en plasma materno durante el parto. Claudia
Becerro de Bengoa Collan. Universitat Complutense de Madrid. Facultat de
Medicina. Departament d’Obstetrícia i Ginecologia.
•Protección y bienestar animal. INEA. Escola d’Enginyeria Tècnica Agrícola.
•Repercusiones del estrés en el bienestar animal. Conferència de Juan Carlos Illera.
Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries.
•Unió Europea. Pla d’acció pel benestar dels animals 2006-2010.
•Activation del láxe corticotrope chez le tareau de combat et son rapport avec le
comportement des animaux au tours du combat. Remede Médicine Veterinaire.
•Por qué el toro sí sufre. GEVHA (Grup per a l’estudi de la Violència cap a Humans i
Animals). José Enrique Zaldívar Laguía. Març 2007.
•Por qué el toro no sufre. Revista taurina 6 toros 6. Declaracions del Dr. Illera. Gener
2007. http://www.gevha.com/index.php?option=content&task=view&id=489
•Por qué pienso que el toro sufre un dolor inmenso. Susana Muñoz Lasa. Doctora en
Medicina. Especialista en Medicina Física i Rehabilitació. Universitat Complutense
de Madrid. http://www.equanimal.org/articulos/porque-pienso-que-el-toro-sufre-un-
dolor-inmenso.html
3 J. M. Sanchez, I M. J. Castro, M. I. Alonso and V. R. Gaudioso. Adaptive Metabolic
Responses in Females of the Fighting Breed Submitted to Different Sequences of
Stress Stimuli. Physiology & Behavior, Vol. 611. No. 4, p. 1047-1052, 1996
4 Pain and Stress in Cattle: A Personal Perspective. Bomzon, A. Consulvet, Haifa,
Israel
5 Cows'eyes betray estrés. Charlotte Westney Nature, doi: 10.1038 / news020923-16
6 Informe del descornado y del desmochado del ganado vacuno. E. Mainau, D.
Temple, X. Manteca. FAWEC: http://www.fawec.org/es/fichas-tecnicas/21-ganado-
vacuno/20-efecto-del-descornado-y-del-desmochado-en-el-bienestar-del-ganado-
vacuno
7 Noticia: Una vaquilla muere de un infarto en las fiestas de Simat. http://
w w w . a n i m a n a t u r a l i s . o r g / n / 4 8 7 0 /
una_vaquilla_muere_de_un_infarto_en_las_fiestas_de_simat
8 Problemas de calidad en la carne del toro lidiado. Rodrigo Pozo Lora. http://
helvia.uco.es/xmlui/bitstream/handle/10396/6750/braco125_1993_1.pdf?sequence=1
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquest informe sense el permís exprés de AVATMA

8. de8 8
9 Reial Decret 260/2002, de 8 de març, pel qual es fixen les condicions sanitàries
aplicables a la producció i comercialització de carns d'animals de lídia. https://
www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2002-5205
10 Notícia: Un toro embolado desata el pánico en Foios al arrancar el pilón y quemarse
la cara con fuego. http://www.levante-emv.com/multimedia/videos/lhorta/
2016-07-25-105733-bou-desta-pànic-foios.html
11 Notícia: Los veterinarios taurinos creen que los toros temen al fuego y sufren de
estrés. http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/veterinarios-taurinos-fuego-
sufren-estres_0_1074150033.html
12 Notícia: Badiola (presidente del Consejo General de Colegios Veterinarios de
España): "Los toros tienen miedo y sufren fuerte estrés”. http://www.europapress.es/
nacional/noticia-badiola-bous-tenen-por-pateixen-fort-estres-20100808133812.html
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquest informe sense el permís exprés de AVATMA