1. Introducció a
L’existenciaLisme
Lluís Renter i Comes
Filosofia
1r Batxillerat

2. Introducció general i autors destacats:
• L’existencialisme és un corrent de pensament del segle XX centrat en l’existència
humana i el seu sentit.
• En el segle XX hi ha una gran diversitat de temàtiques, pensadors i corrents, entre les
que destaca l’existencialisme.
• Les arrels de l’existencialisme es troben en el segle XIX, en pensadors com Sören
Kierkegaard i Friedrich Nietzsche.
Sören Kierkegaard Friedrich Nietzsche
(1813-1855) (1844-1900)
Filòsof danès Filòsof alemany
• Es desenvolupa principalment a Alemanya i França.

3. “La vida només pot ser compresa
mirant enrere, però només pot
ser viscuda mirant endavant”
Sören Kierkegaard

4. “L’ésser humà és un
animal malalt”
Friedrich Nietzsche

5. • Els autors alemanys més destacats van ser Martin Heidegger i Karl Jaspers. És un
existencialisme pessimista perquè es centra en conceptes com l’angoixa, la
temporalitat i la finitud.
Karl Jaspers
(1883-1969)
Filòsof alemany
Martin Heidegger
(1889-1976)
Filòsof alemany
• A França, els autors més destacats van ser Jean-Paul Sartre i Albert Camus, que
posen en evidència l’absurditat de l’existència humana i del món, però aportant
quelcom de positiu, ja que defensen la possibilitat de què l’ésser humà pugui
sostreure’s individualment de l’absurd i el caos que representen l’existència i el món.
Jean Paul Sartre
(1905-1980)
Escriptor i filòsof
francès
Albert Camus
(1913-1960)
Escriptor i
filòsof francès

6. Idees generals de l’existencialisme:
• En un sentit general, l’existencialisme és l’intent de donar resposta a l’enorme crisi
sorgida arran de les dues grans guerres.
• Els existencialistes entenen l’home com “llençat al món”, “llençat a l’existència”.
S’interroguen per l’existència humana i si aquesta té sentit, especialment després de
la devastació que han provocat les dues guerres mundials.
• Pels existencialistes, “l’existència precedeix l’essència”: el què sigui l’home depèn
del seu existir. Només podem entendre i definir l’home a partir del seu obrar en el
món, a partir del seu fer en el món, sense que existeixi una essència eterna o
precedent que el defineixi (alguns dels autors existencialistes són, per exemple,
ateus, com els francesos Sartre i Camus). Així, Sartre afirma que “en el seu fer,
l’home s’hi juga el seu ser”.
• Donen gran valor a la llibertat humana, perquè el fer de l’home depèn de la seva
llibertat. El mateix Sartre afirma que “l’ésser humà està condemnat a ser lliure”, en el
sentit que no pot prescindir ni deslligar-se de la seva llibertat. Mitjançant les seves
accions lliures constitueix el seu ésser. La vida humana es construeix des de la seva
llibertat, configurant un projecte de vida, d’aquí la importància de l’elecció.
• L’existència és un atribut pròpiament humà, perquè només l’home pren consciència
de si, se sap existent, mentre que les altres coses són, però no existeixen. Per tant,
l’existència implica consciència, la consciència que l’home té sobre si mateix:
l’autoconsciència.

7. • Segons Heidegger, l’existir és “ser-en-el-món”. L’home està en el món però es
dirigeix a ell, l’ésser humà és un ésser actiu en el món. L’home fa de “l’espai” un
“espai humà”. La capacitat adaptativa i transformadora de l’ésser humà respecte la
naturalesa n’és una prova.
• Heidegger també pensa que “l’ésser humà es veu llençat” al món, no és un ésser
acabat i definit, sinó que ha de fer-se a si mateix des de la seva llibertat.
• Tenint en compte que la vida humana es projecta cap el futur i suposa un projecte
vital, per Jaspers aquest ha de tenir en compte la seva situació i les seves
possibilitats. L’ésser humà es trobarà en situacions límit al llarg de la seva vida que
el poden dur al fracàs.
• Heidegger exposa el pessimisme existencialista afirmant que l’ésser humà és un
“ésser-per-a-la-mort”, i que cal preparar-se per aquesta (Kierkegaard ja havia parlat
de l’angoixa com un sentiment que sorgeix davant la impossibilitat de què l’existència
doni garanties, d’un horitzó ple de possibilitats però mancat de garanties).
• Sartre també expressa en la seva filosofia certs sentiments pessimistes, parlant de la
nàusea que representa l’absurditat de la vida, el seu sense sentit. Això es deu a què
la llibertat humana comporta un risc, en les meves decisions hi ha el risc d’equivocar-
me.
• Segons Camus, “el principal problema filosòfic és el suïcidi”, perquè aquest ens situa
davant la pregunta de si la vida val la pena d’ésser viscuda.

8. Altres existencialistes:
• L’existencialisme, tot i ser un corrent filosòfic, no es limita a aquesta i pot ser
expressat a través d’altres disciplines, com la literatura, el cinema i l’art en general.
• Molts literats han expressat idees existencialistes (el mateix Albert Camus sovint se’l
considera més un literat que un filòsof en sentit estricte), d’entre els que cal
destacar:
Franz Kafka Fiodor M. Dostoievski
(1883-1924) (1821-1881)
Escriptor txec en llengua alemanya Escriptor rus

9. • El cinema també ha deixat per a la posteritat grans mestres que han tractat temes
existencialistes, amb profunditat i rigor, a través del llenguatge fílmic:
Ingmar Bergman
(1918-2007)
Director i guionista suec de
cinema i de teatre
El setè segell
(Ingmar Bergman, 1957)
Annie Hall
(Woody Allen, 1977)
Woody Allen
(1935)
Director, guionista
i actor nord-americà.

10. • En les arts plàstiques, l’existencialisme s’ha manifestat molt especialment en
l’expressionisme, moviment cultural i artístic que intenta copsar l’angoixa humana
davant les preguntes sobre l’existència i el seu sentit:
Edvard Munch El Crit
(1863-1944) (Edvard Munch, 1893)
Pintor i gravador Galeria Nacional d’Oslo, Noruega
expressionista noruec

11. Activitats:
1. Escriu una frase personal i original que expressi alguna idea existencialista, semblant
a les que acabem d’exposar.
2. Què creus que representa el quadre “El Crit” de Munch? Interpreta’l a partir de les
claus existencialistes que acabem de presentar.
3. Valoreu la capacitat de l’art per a transmetre idees i per a reflexionar sobre diferents
qüestions relatives a l’home i la seva existència.
4. Llegeix el següent text i comenta’l a partir de les preguntes:
“L’existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si Déu no existeix, hi ha
almenys un ésser en el que l’existència precedeix l’essència, un ésser que existeix abans de ser definit per
cap concepte, i que aquest ésser és l’home, o com diu Heidegger, la realitat humana. Què significa aquí que
l’existència precedeix l’essència? Significa que l’home, de bell antuvi, existeix, es troba, sorgeix en el món, i
que després es defineix. L’home, tal com el concep l’existencialista, si no és definible, és perquè comença no
sent res. Només serà després, i serà tal com s’haurà fet. Per tant, no hi ha naturalesa humana, car no hi ha
Déu que pugui concebre-la. L’home és l’únic que no solament és tal i com ell mateix es concep, sinó tal i com
ell es vol, i com es concep després de l’existència, com es vol després d’aquest impuls cap a l’existència;
l’home no és una altra cosa que allò que es fa a si mateix. Aquest és el primer principi de l’existencialisme.”
Jean-Paul Sartre, L’existencialisme és un humanisme
a) Quina és la idea central del text?
b) Què significa l’expressió “l’existència precedeix l’essència”?
c) Què significa que “no hi ha naturalesa humana”?
d) Quin posicionament pren l’autor del text en relació a l’existència de Déu?
Per què creus que és així?
e) Digues si estàs d’acord o no amb el text o amb alguna de les seves parts.