1. Friedrich W. Nietzsche

3. Biografia Va néixer a Röcken (Saxònia) l’any 1844 en una família de pastors luterans. Va començar a estudiar llengües clàssiques a l’escola Pforta, després va estudiar filologia clàssica a la universitat de Bonn. Més tard va ser anomenat professor a la universitat de Basilea. Durant aquests anys Nietzsche es va sentir atret per la filosofia de Schopenhauer i per la música de Wagner. L’any 1879 va abandonar definitivament la universitat a causa de la seva mala salut.

4. L’any 1889, mentre era a Torí, va patir un col·lapse mental que el va portar a la bogeria i va ser reclòs en un centre psiquiàtric. Més tard, va restar sota la custòdia de la seva mare i, després, de la seva germana Elisabeth. Va morir l’any 1900.

5. Etapes de la vida de Nietzsche 1. Romàntica o estètica (1871 – 1877): Mostra un cert interès per la música de Wagner i el tema que l’interessa és el món clàssic, juntament amb la tragèdia grega, la música grega, etc. Obres: - El naixement de la tragèdia (1872) - Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873), que conté algunes idees importants del Nietzsche més crític i analític. - Consideracions intempestives (1873), en què critica alguns aspectes de la cultura europea.

6. 2. Transició (1878 - 1882): Fa servir un estil aforístic. Vol investigar l’origen dels mals. Obres: - La gaia ciència (1882), fa una crítica duríssima a la religió i a la filosofia tradicional. Aurora (1881) Humà, massa humà (1878), es distancia del pessimisme de Schopenhauer.

7. 3. Crític o maduresa (1883 – 1889) Obres: - Així parlà Zaratustra (1885), en què expressa les seves idees essencials en un llenguatge poètic. Ecce homo (1888), és una obra dirigida per a gent de 200 anys des de la seva època. La genealogia de la moral (1886) Anticrist (1888)

8. Filosofia de Nietzsche En el seva primera etapa , Nietzsche presenta la famosa dicotomia entre apol·lini i dionisíac , dues forces permanents de la humanitat, dues maneres universals d’afrontar la vida i d’expressar-la artísticament. En la seva segona etapa , apareix un Nietzsche negatiu, crític i escèptic. Cal destacar l’aforisme , un mitjà que utilitza per transmetre pensaments destructius. En la seva tercera etapa és el de màxima creativitat. Els conceptes centrals al voltant dels quals s’articula la metafísica nietzschiana són la mort de Déu ,

9. desaparició de tot sentit transcendent; el nihilisme , presa de consciència que Déu ha mort i que res no té cap valor; l’últim Home , l’home dels temps actuals que no creu en res, però que es creu feliç; el superhome , l’home superior del futur, autèntic creador de nous valors basats en el sentit de la terra; la transvaloració de tots els valors , desaparició dels vells valors i sorgiment de nous valors generats a partir de la voluntat de poder; la voluntat de poder , força que mou totes les coses i les empeny a assolir estadis superiors de poder; l’etern retorn de totes les coses , la prova de foc només el superhome pot superar, l’assumpció que tot ha de tornar a passar infinites vegades.

10. FI