Primera part de la presentació sobre Joan Puig i Ferreter i la seva obra Aigües encantades.

1. Aigües encantades, de Joan Puig i
Ferreter (1ª part)
INS PLA DE LES MORERES LITERATURA CATALANA
Professor: Domènec
Garrido

2. MODERNISME
 DEFINICIÓ:
 Moviment cultural d’abast molt ampli el qual,
segons Joan-Lluís Marfany, tenia com a propòsits
la modernització, l’europeïtzació i la
renacionalització d’una cultura que, per a les
noves generacions, havia quedat antiquada,
obsoleta i provinciana.
 ENCARREGATS:
 Grup reduït i heterogeni d’homes que apel.laven
a la joventut com a valor essencial de
comportament (Joan Maragall, Raimon Casellas,
Ramon Casas, Pompeu Fabra, etc)

3. MODERNISME
 Jaume Brossa publica el pseudomanifest
VIURE DEL PASSAT, el 1892 a la revista
L’Avenç, escrit amb la finalitat de desmitificar
el quart centenari del descobriment d’Europa.
Segons Brossa, el problema de Catalunya no
era tan sols España, que “va sense brúixola i
sembla un foc follet, devent sofrir una
transformació radical si vol ésser civilitzada”,
sinó la mateixa incapacitat de Catalunya de
separar-se d’un vaixell a la deriva.
 Crítica de l’Espanya decrèpita i decadent que
desembocà en el “desastre del 98”.

4. L’ESPANYA DECRÈPITA I
DECADENT
Dibuix Repatriats de Cuba, de Ramon
Casas, publicat a la revista Pèl &
Ploma.

5. TEATRE MODERNISTA
 El teatre significà una plataforma d’expressió i
difusió de les idees dels modernistes.
 Canvià el patró del teatre romàntic i
semirealista de la Renaixença pels nous
models que venien del nord d’Europa.
 Autors importants: Santiago Rusiñol, Joan
Puig i Ferreter, Ignasi Iglésias.
 A partir de 1913 el teatre modernista cau en
una situació decadent i marginal.

6. El teatre modernista
Incorporació dels moviments europeus del
moment
• Traducció i adaptació dels
clàssics de l’escena universal
Creació d’institucions que permeteren
desenvolupar la seva activitat teatral
• La crítica adquirí una importància que
abans no havia tingut

7. CORRENTS DEL TEATRE
MODERNISTA
1-TEATRE ESTETICISTA, SIMBOLISTA O
MAETERLINCKIÀ: exposa realitats transfigurades i
simbòliques i vol commoure l’espectador amb
suggeriments o impressions i amb uns personatges
idealitzats, dominats per la tristesa i d’una gran
riquesa interior
2-TEATRE REGENERACIONISTA, NATURALISTA,
VITALISTA O IBSENIÀ: vol ser un teatre social i
d’idees que escenifica els conflictes entre artista i
societat o entre individu i massa per mitjà de
tècniques essencialment naturalistes

8. Corrents del teatre modernista
La intrusa,de
Maeterlinck,
obra simbolista
Un enemic del
poble, d’Ibsen,
símbol del
teatre social i
d’idees

9. Vida i obra
• Neix el 1882 a la Selva del Camp (Baix Camp)
• Infància i adolescència amb la seva mare (no
reconegut pel seu pare)
• De ben jove, s’identifica amb els ideals del
Modernisme: formació amb d’altres companys del
grup modernista de Reus
• Entre els anys 1897 i 1898: sorgeixen projectes,
com la creació d’un Institut Català d’Estudis
Filològics, fundació d’una Biblioteca dels millors
autors del món, confecció d’un Diccionari Català
o l’elaboració de tractats de totes les literatures
del món (AL FINAL TOT QUEDÀ REDUÏT A LA
CREACIÓ DE LA REVISTA LA NOVA CATALUNYA)

10. Vida i obra
Joan Puig i
Ferreter
Company de
Ferreter del
grup
modernista
de Reus

11. Vida i obra
 Després d’un intent de suïcidi, marxa a
Barcelona a estudiar Farmàcia, que aviat
abandona
 Féu diversos oficis, al mateix temps que
s’introduïa en el sector més radical i
anarquitzant del Modernisme (es dóna a
conèixer en la premsa com a poeta)
 El 1902 marxa a París, on porta una vida
bohèmia.
 Tornà a Barcelona, on comença a dedicar-se
al periodisme i a escriure teatre.
 Col.laboracions en Joventut, La Publicitat i La
campana de Gràcia.

12. Vida i obra
 El 1904 publica la seva primera obra teatral:
La dama alegre, que tingué cert èxit de crítica
i públic.
 L’èxit d’aquesta obra no tingué continuïtat: El
noi mimat (1905), Arrels mortes (1906) i La
bagassa (1906) no s’han conservat.
Teatre d’idees i passions,
d’influència ibseniana.
Personatges que responen a
trets autobiogràfics degudament
sublimats per exalçar la figura
heroica

13. Vida i obra
Publicació i estrena de
les seves dues obres
més significatives
(1908)

14. Vida i obra
Durant anys àlgids del Noucentisme (1911-
1923), els escriptors modernistes fidels a
l’individualisme quedaren relegats a l’oblit.
• Intent de Ferreter d’adaptat el seu teatre a la
nova situació: desencantament.
Solució: la novel.la. Ferreter es convertí en un
novel.lista important.
• El naixement del novel.lista es produeix
gràcies a les plataformes de difusió de la
literatura popular

15. Novel.les
 L’home que tenia més d’una vida (1925)
 Els tres al.lucinats (1926)
 El cercle màgic (1929)
 MEMÒRIES NOVEL.LADES: Servitud i Camins
de França
OBRES DE CARÀCTER AUTOBIOGRÀFIC
INDIVIDU FIDEL AL SEU IDEARI TOT I QUE LI COMPORTI LA
MARGINACIÓ
NARRACIONS ESCRITES EN GENERAL EN 3a PERSONA
RECORDEN LES NOVEL.LES MÉS CLÀSSIQUES DEL
REALISME I EL NATURALISME DEL SEGLE XIX

16. Vida i obra
“ Pressentiment
que vaig tenir als
quaranta anys,
en començar a
fer novel.la, que
jo havia trobat la
meva vena, el
meu tresor”
Del Dietari
Ressonàncies. Diari
d’un escriptor

17. Vida i obra
 1928: consolidació com a escriptor. Entra a
treballar en l’editorial Proa , una de les més
prestigioses.
 Durant la República, entrà en política de la mà
d’Esquerra Republicana de Catalunya.
 El 1939, amb l’ocupació de Catalunya, s’exilià a
França (polèmica per la destinació dels fons
econòmics que havia gestionat per encàrrec del
govern)
 Últims anys de la seva vida: unes extenses
memòries novel.lades en dotze volums, El pelegrí
apassionat

18. Vida i obra
“Sóc millor escriptor que
abans. Escriu tot l’home
en mi. I més just i precís.
Per això em dic més
artista que abans. [... ]
Vull mostrar com sóc un
savi artista i no un
espontani inspirat, amb
una certa força natural”
1943, dins el seu Dietari

19. Vida i obra
 Ferreter morí a París el 1956 sense haver tornat
a Catalunya i sense acabar el seu darrer gran
projecte El pelegrí apassionat (quatre volums
publicats)
Conferència L’art dramàtica i la vida : declaració de
principis per entendre el fonament modernista-
essencialment vitalista-que hi ha sempre al darrere
del teatre de Ferreter. Lligan indestriable entre art i
vida. L’artista esdevé un ésser privilegiat. La funció
del teatre és divertir i educar (didactisme de moltes
obres de l’autor)