Introducció a l'estudi de l'inconscient humà.

1. L’INCONSCIENT
Les claus per conèixer
l’interior de la ment humana

2. L’inconscient

3. La consciència i el lliure albir
• Creiem que sempre pensem clarament sobre les
coses, que les analitzem racionalment, és a dir, que
som conscients de la majoria de decisions que
prenem.
• Aquesta creença va lligada amb la idea de lliure
albir: creiem que les nostres decisions només
depenen de nosaltres, que no hi ha res abans que
determini o condicioni el que nosaltres volem fer.

4. Sigmund Freud i l’inconscient
• Sigmund Freud (1856-1939), tot i
analitzant un seguit de fenòmens dels qual
no se sol tenir consciència, se n´adonà de l
´existència d´un seguit de forces que
dirigeixen la nostra conducta en direccions
i sentits no controlats per la nostra
voluntat.
• El descobriment de l´inconscient tancà la
creença tradicional que l´ésser humà és l
´amo del seu destí, de la seva vida.
Sigmund Freud

5. Sigmund Freud i l’inconscient
• Quan Freud descriu la ment humana adopta tres
tipus de perspectives:
- dinàmica - econòmica - tòpica
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/1
2/sigmund-freud-biografia.html
Vegeu documental
biografia Freud en

6. Sigmund Freud i l’inconscient
- perspectiva dinàmica: permet descriure les forces
que mouen els processos mentals o psíquics.
Aquestes forces són les pulsions, caracteritzades
per aquests quatre aspectes:
- disposen de càrregues energètiques
- aquestes càrregues energètiques desapareixen una vegades són
satisfetes llurs exigències
- s´adrecen a un objecte on aconseguir llur satisfacció
- el seu origen és l´inconscient o Allò.
•

7. Sigmund Freud i l’inconscient
• Les pulsions es poden classificar en dos grans grups:
- de vida (Eros o Libido), són les pulsions sexuals i l
´instint d´autoconservació.
- de mort (Thanatos), són les pulsions agressives i
destructives, adreçades contra els altres i contra un
mateix. Busquen la desaparició total de les
tensions fent tornar el que és viu a un
estat inorgànic.

8. Sigmund Freud i l’inconscient
• perspectiva econòmica: distingeix els principis que
regulen la distribució de l´energia mental:
• - principi de plaer: tot fenomen psíquic tendeix sempre a evitar el
dolor i aconseguir el plaer
• - principi de realitat: imposa limitacions al plaer immediat. El fet d
´existir un món al qual adaptar la nostra conducta, fa impossible la
descàrrega immediata de les energies psíquiques, cal per tant
efectuar contencions i rodejos en la resolució de les tensions.
• - principi de constància: l´aparell psíquic tendeix a mantenir el
nivell més baix i constant d´excitació, per això afavoreix les
descàrregues d´energia i evita qualsevol estímul pertorbador.

9. Sigmund Freud i l’inconscient
• perspectiva tòpica: li serveix per distribuir els
nivells i funcions psíquiques. Al llarg de la seva obra
estableix dues tòpiques.
• La primera tòpica apareix formulada en
Metapsicologia (1913).
• La segona tòpica va aparèixer en El jo i l´allò en
1923. Tot i ser diferents no s´oposen sinó que són
complementàries.

10. Sigmund Freud i l’inconscient
• 1ª Tòpica:
- conscient:
- pre-conscient:.
- inconscient o subconscient:

11. Sigmund Freud i l’inconscient
- conscient:
a)fenomen mental que es presenta i manifesta amb
facilitat a la ment humana.
b) qualitat o part de la ment humana on tenen lloc els
fenòmens mentals anomenats conscients. És la part
més superficial, el lloc on podem situar la
consciència i la raó, però no és la part dominant ni
fonamental del psiquisme humà.

12. Sigmund Freud i l’inconscient
- Pre-conscient:
És el nivell entremig, on podem
trobar-nos amb continguts
inconscients però que poden
emergir a la consciència amb
facilitat.

13. Sigmund Freud i l’inconscient
- Inconscient o subconscient:
a) fenomen mental latent (amagat) de la ment humana, que
està fora del domini de la nostra voluntat i que de vegades
es manifesta en la nostra consciència de forma indirecta
(pensaments sobtats, actes fallits, lapsus lingüístics,
hipnosi, somnis, neurosis, associacions d´idees)
b) qualitat o part de la ment humana on es troben els
fenòmens mentals anomenats inconscients. És la part més
profunda del psiquisme humà i la part que dirigeix la major
part dels actes humans (l´ésser humà no és amo de la seva
voluntat)

14. Sigmund Freud i l’inconscient
• 2ª Tòpica:
- Allò:
- Jo:
- Superjó:

15. Sigmund Freud i l’inconscient
- Allò: És la part o instància més bàsica
o primària del nostre aparell psíquic. És
la font original de les nostres pulsions.
Aquestes pulsions es regeixen pel
principi de plaer i no desapareixen fins
que no han descarregat la seva energia
(han satisfet el plaer).

16. Sigmund Freud i l’inconscient
- Jo: És la instància psíquica que es construeix a
partir dels fracassos de les exigències de l´Allò.
Aquesta instància es regeix pel principi de
realitat, a través del qual intenta adaptar les
exigències de l´Allò a la naturalesa (reorientació,
satisfacció, ajornament, repressió). Aquesta
instància és la més semblant a la raó.

17. Sigmund Freud i l’inconscient
- Superjó: És la instància psíquica que sorgeix de
la interiorització dels preceptes i regles morals
dominants en una cultura. Són en un primer
moment els pares i després els educadors qui s
´encarreguen de transmetre´ls i inculcar-los. La
seva influència és sempre repressiva i la seva
influència perdurarà al llarg de tota la vida de l
´individu.

18. Sigmund Freud i l’inconscient
- A diferència de la creença tradicional, Freud
considerava que la consciència no era co-extensiva
amb la ment, sinó que n´era una petita part. Fent
servir una metàfora, a la consciència li
correspondria la part visible d´un iceberg,
insignificant si la comparem amb les dimensions de
la part que s´amaga sota la superfície de l´aigua, la
que correspondria a l´inconscient.

19. Sigmund Freud i l’inconscient
- Freud, a partir de la seva experiència terapèutica,
assenyalà que la major part de les malalties mentals
de les persones adultes tenien el seu origen en
traumes que havien patit en la seva infantesa i que
sovint tenien relació amb el sexe. Fins i tot creà
tota una teoria de la constitució de la personalitat
humana que tenia com a base el desenvolupament
de la sexualitat infantil i com era reprimida.

20. Sigmund Freud i l’inconscient
repressió
etapa
fàl.lica
zona
erògena
mecanisme
de defensa
complex
d'Edip

21. L’inconscient i la neurociència
David Eagleman, Incógnito. La vida secreta del
cerebro, Anagrama, Barna 2013
La ment conscient no es troba en
el centre de l'acció del cervell,
sinó més aviat en una vora
llunyana, i no sent més que
murmuris de la seva activitat. http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2013/06/el-
cervell-automaticel-poder-de.html
(…)
La consciència és com un diminut
polissó en un transatlàntic, que porta els
llorers del viatge sense reconèixer la
immensa obra d'enginyeria que hi ha
sota.
Vegeu video en
David Eagleman

22. L’inconscient i la neurociència
David Eagleman, Incógnito. La vida secreta del cerebro, Anagrama, Barna
2013
Els cervells es dediquen a reunir informació i a guiar el nostre comportament de manera
adequada. Tant és que la consciència participi o no en la presa de decisions. I gairebé mai
participa. Si parlem d'ulls dilatats, gelosia, atracció, afició als menjars greixos, una gran idea
que vam tenir la setmana passada, la consciència és la que menys pinta en les operacions del
cervell. Els nostres cervells van gairebé sempre en pilot automàtic, i la ment conscient té
molt poc accés a la gegantesca i misteriosa fàbrica que funciona sota.
Tal com ho va expressar Carl Jung: «En cada un de nosaltres hi ha un altre a qui no
coneixem.» Tal com ho va expressar Pink Floyd: «Hi ha algú al meu cap, però no sóc jo.»

23. L’inconscient i la neurociència
Hi ha dos aspectes que formen una decisió.
D'una banda, el procés cerebral: una cosa que
passa en el cervell i que et porta a triar una cosa
o una altra i, per l'altre, que conscientment saps
què vols fer: "Ara prenc una decisió". Però
sembla que, abans d'això, es produeix un
processament inconscient en el cervell. En el
cervell passa una cosa que prepara la teva
decisió, que et condueix fins a ella i influeix en
la manera en què la teva ment conscient escull.
John Dylan Haynes
John Dylan Haynes

24. L’inconscient i la neurociència
En un recent experiment, es va demanar a alguns homes
que classificaran les fotos de diferents cares de dona
segons el seu atractiu físic. Les fotos eren de vint per
vint, i mostrava a les dones mirant a la càmera o en un
perfil de tres quarts. Sense que els homes ho sabessin, en
la meitat de les fotos les dones tenien els ulls dilatats i en
l'altra meitat no. De manera sistemàtica, els homes es
van sentir més atrets per les dones d'ulls dilatats. El més
extraordinari és que cap d'ells es va adonar que això
havia influït en la seva decisió. Cap d'ells va dir: «He
observat que les seves pupil·les eren dos mil·límetres més
grans en aquesta foto que en aquesta altra.» Simplement
es van sentir més atrets per unes dones que per altres per
raons que van ser incapaços d'identificar.
Per què creieu que van
escollir unes dones i no
les altres? Res no els va
influenciar en la seva
decisió?

25. L’inconscient i la neurociència
David Eagleman, Incógnito. La vida secreta del cerebro, Anagrama,
Barna 2013
Així doncs, qui tria? En el funcionament en gran mesura
inaccessible del cervell, alguna cosa sabia que els ulls dilatats
de les dones tenien relació amb l'excitació i la bona disposició
sexual. Els cervells ho sabien, però no els homes que van
participar en l'estudi, o almenys no de manera explícita. És
possible que els homes no sabessin que la seva idea de la
bellesa i de l'atracció és una cosa profundament arrelada,
guiada en la direcció correcta per programes forjats per
milions d'anys de selecció natural. Quan els homes van triar
les dones més atractives, no sabien que l'elecció en realitat no
era seva, sinó que pertanyia als programes que més
profundament han quedat gravats en el circuit del cervell al
llarg de centenars de milers de generacions.

26. L’inconscient i la neurociència
En tornar dels viatges en el Beagle Charles Darwin es va
preguntar: “Em caso o no em caso?”. Llavors va agafar un
paper (que encara es conserva) i va traçar les dues famoses
columnes a favor i en contra. Recordo que, a la columna dels
contres va anotar: hauré de parlar amb els parents de la meva
dona, tindré menys temps per viatjar ... El cas és que, després
de meditar-ho molt, va decidir que seria millor comprar-se un
gos que casar-se. Però va tenir tan mala o tan bona sort que, al
cap de poques setmanes es va trobar amb l’Emma (la seva
cosina german) i va començar el gran amor de la seva vida.
Eduard Punset, Per qué som com som, Columna Edicions, Barna
2009
Quin és el missatge
que pretén Punset
formular amb
l’anècdota de
Darwin? Creieu que
davant les coses
transcendentals, les
persones fan una
taula de dues
columnes, com la de
Darwin?

27. L’inconscient i la neurociència
... quan un aprèn a muntar en bicicleta cal una gran
concentració de la consciència: al cap d’un temps, quan s’han
perfeccionat les seves prediccions sensorials i motores, muntar
en bicicleta és una cosa totalment inconscient. No vull dir amb
això que no se n’adoni de com subjectar el manillar, aplicar
pressió als pedals i balancejar el tors. A partir d’una àmplia
experiència, el seu cervell sap exactament què esperar quan
executa els seus moviments. De manera que no és conscient
dels moviments ni de les sensacions a menys que alguna cosa
canviï, com que s’aixequi un vent for o es desinfli una roda.
Quan aquestes noves situacions transgredeixen les seves
expectatives normals, apareix la consciència i ajusta el seu
model intern.
David Eagleman, Incógnito. La vida secreta del cerebro, Anagrama, Barna
2013
Quin, llavors,
és el paper de
la
consciència?