Aquesta és la 4ª unitat del Bloc 1: L'art a la Grècia Clàssica. ESCULTURA

1. Unitat 4. Els Guerrers de Riace
1. Context històric:
Democràcia (sistema equilibri social i polític interclassista i entre els valors individuals i
col·lectius), segle V-IV a.C. maduren les més importants i fecundes idees naturalistes, al
classicisme del segle V tendència forta al naturalisme i al desig de mesura i ordre (desig
d'idealització), l'antagonisme naturalisme/idealisme és causat per les tensions socio-polítiques
(produits pel conflicte entre valors individuals i col·lectius de la democràcia), a la història del
classicisme hi predomina el naturalisme o l'idealització (sempre enllaçats de manera
inseparable), dinàmics començaments del segle (Miró), fórmula de síntesi (Policlet) i relleus del
Partenó (Banquet dels Déus), a finals dels segle els valors individualistes guanyen importància
(Praxíteles i Lisip) i aquest individualisme està relacionat amb l'antropocentrisme de l'època.
2. Documentació general:
2.1. Catalogació:
· Autor: Anònim.
· Títol: Guerrers de Riace.
· Cronologia: 460-430 a.C.
· Localització: Museu Nacional de Reggio de Calàbria.
· Estil: Grec clàssic.
2.2. Anàlisi material:
· Dimensions: 2,05 m.
· Material: Bronze.
· Tècnica: Fosa.
· Formes: Exempta.
· Tipologia: Dempeus.
· Cromatisme: Restes de policromia.
· Estat de conservació: Atacats per l'aigua de mar, però ben restaurats (s'han perdut algunes coses).
Recuperats al 1972 a les costes de Reggio (Calàbria. Itàlia).
3. Hipòtesis sobre l'autor:
· Alcàmenes: deixeble de Policlet i Fídies (per això es diu que coneixia totes les seves tècniques).
· Pitàgores de Reggio: nascut a Samos però va viure a Reggio di Calabria, atribució de la
composició en X (tisora o xiasmos) i va ser el primer en reproduir venes i tendons del cos a
l'escultura.
4. Anàlisi formal:
4.1. Característiques d'ambdues escultures:
Dos homes madurs i vigorosos, barbuts (barbes rinxolades d'estil jònic), dempeus,
completament nus, gran naturalisme (se'ls veuen les venes i els tendons dels braços, mans i
peus), celles de plata, ulls de materials compostos (marfil i calcaris per les colònies i pasta vítria i
potser àmbar per l'iris i les pupil·les), llavis de coure, dents de plata, braços esquerres doblegats
pels colzes, conserven restes del lligat d'un escut, els braços drets cauen al llarg del cos amb
naturalitat i tenen la mà tancada, fent el gest d'agafar una llança o una espasa, no hieratisme,
contrapposto (dreta aguanta el pes, esquerra aixecada i flexionada), el cap mira en direcció
contrària a la cama relaxada.

2. 4.2. Guerrer 1 (B):
Home més gran, solidesa i experiència, cert cansament, forma aplanada cap (potser un cas),
expressió ferotge, contrapposto, li falta un ull de vori i detalls realistes afegits.
4.3. Guerrer 2 (A):
Home més jove, nu, cabells sense recollir i detallats, expressió més arrogant i tranquil·la,
contrapposto, cos equilibrat, restes lligat d'un escut braç esquerre i gira el cap a la seva
esquerra.
5. Interpretació:
Es creu que els guerrers es van portar de Grècia a Roma i que el naufragi del vaixell on anaven
van anar a parar al fons del mar. No se sap on eren els guerrers, els grecs diuen que havia
escultures com aquestes als carrers i temples de les seves ciutats; es van fondre (quasi totes) a
l'Edat Mitjana per aprofitar-ne el metall.
6. Circumstàncies:
Potser són déus o herois (representats com a guerrers), han perdut les armes (l'espasa i l'escut
rodó), el guerrer 1 podia dur casc o una corona, que s'ajustaria a la banda del cabell i amb un
solc a la part més alta del cap, resseguit amb plom, potser per encaixar l'objecte.
Ambdues poden haber estat una parella o formar part d'un grup que expliqués una història,
home nu element més important de l'escultura grega (un noi normalment, dit efeu, cos atlètic i
cara juvenil, sense barba i trets suaus), guerrer 1 és un home fet, que ha deixat la delicadesa
primera.
7. Possible significació:
Aias o Àiax, heroi de l'antiguitat grega (Rei de Salami o Salamina), també es diu Àiax el Gran o
Àiax de Telamó (fill de Telamó, germanastre de Teucre i cosí d'Aquil·les). Segons l'Il·líada "gran
estatura" "de cos colossal" "baluard dels Achaeans", el segon en força (el primer és Aquil·les).
Entrenats pel centaure Chiron que havia entrenat als seus pares (Telamó i Peleus), en el
combat manava les tropes amb una destral i un escut de set pells de bou i una capa de bronze,
una de les principals bases de l'exèrcit d'Agamèmnon. A cap de les batalles de la Il·líada ha
estat ferit i és l'únic que no rep ajuda dels déus a les batalles (Paradigma de treball dur i
perseverança).
8. Models i influències:
Encara tenen característiques arcaiques (frontalitat, rigidesa i geometrisme a certes parts del
cos), bastant dinamisme i naturalisme (detalls anatòmics, moviment,...), porten a
l'antropocentrisme propi de l'etapa clàssica, cerca de la bellesa ideal i l'equilibri del cos humà
masculí. Són importants perquè són dels pocs originals en bronze grecs conservats i serveixen
per estudiar la tècnica de la cara perduda tal i com es feia en l'Antigua Grècia.