Breu història de l'esclavatge modern i de la lluita antiesclavista, referent de la lluita animalista.

1. Esclavatge.
Si l’esclavitud no és injusta, aleshores no hi ha res injust.
Sembla una resposta senzilla, però respon al passat de
justificació, legitimació i cobertura legal de l’esclavatge, amb el
món occidental no tancà fins a finals del segle XIX, després
d’una revolució que proclamava la igualtat de tots els homes
davant la llei i de dècades de lluita per consolidar les noves
formes de pensar que la fonamentaven.
L’era de l’esclavitud moderna suma quasi 400 anys d’abús, amb
desenes de milions de persones capturades i sotmeses, més els
milions i milions de persones nascudes esclaves a Amèrica.
Més de 400 anys de jusficacions hipòcrites per a mantindre
l’enriquiment generat per la injustícia, la mort i el patiment, i
més de 100 anys de lluita política abolicionista.
Hui, encara es lluita contra el racisme i contra formes
d’esclavatge humà que, sense comptar amb justificacions
morals ni lleis legitimadores, es recolzen en la força, la pobresa,
la desatenció que pateix la gent més feble, la corrupció i, com sempre, el desig d’enriquiment sense
límits. Hui, lluitem contra l’esclavatge dels altres animals, justificat i legitimat com la seua tortura
i la seua matança, i ho fem per a fer entendre la senzillesa d’aquesta frase d’Abraham Lincoln: si
això és just, aleshores no hi ha res injust.
Aquesta és una breu cronologia de l’esclavitud moderna, que ens mostra cóm es desenvolupà i es
sustentà. És tot un exemple d’allò que ha de canviar: la justificació hipòcrita del benefici a tota
costa pel respecte del dret a la vida, a la llibertat i a la integritat.
Cronologia de l’esclavitud, d’Àfrica a Amèrica.
1444. Inici de l’etapa moderna de tracta de persones esclaves. Arriba a Portugal
l’expedició de Lançarote de Freitas1, 6 vaixells amb l’auspici del príncep Enric el Navegant2.
Porta 235 persones africanes i nodreixen el mercat portuguès on, com a la resta de la península
Ibèrica, l’esclavatge és vigent des de l’antiguitat. Molt prompte, Amèrica es convertí en el principal
mercat pels tractants.
1473.Centralització. Primeres regulacions portugueses per a garantir la recaptació d’imposts
d’aquest lucratiu “mercat”. El primer projecte de llei obliga que totes les persones capturades han
de passar, primer, per Portugal.
1479.Tractat d’Alcaçovas.
Primer tractat entre la Monarquia Hispànica i la Corona
Portuguesaper al repartiment de rutes i territoris. Amb ell, s’autoritza la venda de persones
esclaves d’Àfrica a les Corones de Castella i Aragó. El centre de la tracta és Sevilla.
1486. Fundació de la Casa dos Escravos. Concedeix les llicències portugueses de comerç i
recapta els imposts. Entre 1493 i 1495, es registraren 3.600 persones.
1494.Tractat de Tordesillas, segon tractat, després de l’arribada de Colom a Amèrica. No
permet el comerç directe de persones esclaves entre Àfrica i Amèrica.
1500, 22 d’abril. PedroAlvaresCabral3arriba a Brasil.Poc després arribaran les primeres
persones esclaves al territori.
1502.Primeres persones negres esclaves al Carib, a l’illa de La Española4. Al 1530, la seua
presència ja s’ha institucionalitzat a tot el Carib.
O Lançarote de Lagos, ciutat de l’Algarve portuguès a poca distància de Sagres, la Ciutat de l’Infant Enric el
Navegant. Al port de Lagos es construïren els vaixells portuguesos que obriren l’Era dels descobriments.
2 Enric d’Avis i Lancaster, infant de Portugal i primer Duc de Viseu (1394-1460). Fill del rei Joan I de Portugal i
germà d’Eduard I. Principal figura de l’Era dels descobriments, en auspiciar els viatges per les costes africanes que
obriren les rutes cap a Àsia.
3 Navegant portuguès, Capità major de la segona flota portuguesa amb destí a la Índia que, cercant noves rutes, arribà a
Brasil.
4 O Santo Domingo (República Dominicana i Haití).
1

2. 1508.Capitulaciónotorgada a Diego de Nicuesa y Alonso de Ojeda para comerciar
en Urabá y Veragua.Exemple de llicència real especial per a portar persones esclaves negres als
dominis americans de la Monarquia Hispànica, model durant el primer període. Aquesta llicència
donava permís per a portar 40 persones esclaves que treballaren la terra.
1510.Les persones negres esclaves ja són la primera opció de mà d’obra a La
Española. La massacre de la població indígena provoca una ràpida despoblació. Les mines de
l’illa són la principal destinació de les persones esclaves.
1516.Arriba el sucre al Carib.
primer ingenis a La Española.
Es construeixen els
1518-1519. Grans epidèmies de verola al Carib. La
població indígena davalla dràsticament, fet que accelera
l’arribada de població africana.
1522.Sublevació de negres a l’ingeni del Governador
Diego Colom5. La més antiga documentada, descrita per
GonzaloFernández de Oviedo6.
1530-1533.Les sublevacions es succeeixen. Acla,
Panamà (1530); Veneçuela (1532); Cuba i Panamà (1533).
Els abusos i el gran nombre de persones esclaves al Carib fan que augmenten les tensions. En
aquells moments, la població de la ciutat de Puerto Rico era de 2.619 persones, 327 blanques lliures
i 2.292 esclaves.
1547-1550. Cimarrón7: primer líders negres de la lluita
per la llibertat. JuanSebastiánLemba8 és el cap d’una
prolongada rebel·lió a Santo Domingo(1532-1547). Poc després,
es produí la revolta liderada per JuanCriollo.
1579.Revolta de Portobelo, Panamà. Les persones negres
que es rebel·laren aconseguiren signar un tractat de pau amb les
colones hispàniques, amb el que obtingueren la llibertat
col·lectiva.
1600.Aniquilació indígena. La població indígena del Carib
ja havia desaparegut quasi totalment.
1604. França inicia el domini de la Guaiana, començant
la colonització i explotació agrícola amb ma d’obra esclava. Amb
Sant Martí, comença a capturar territoris antillans (1626) i
segueix amb Martinica i Guadalupe (1635) Sant Bartolomé
(1648) i, finalment, Haití (1697).
1616. Els Països Baixos arriben al Carib. La Companyia
Monument a Lemba.
holandesa de les Índies Orientals estableix la primera colònia a
Surinam, el fort de Kyk-over-al, seguint el camí dels primers comerciants de la Guyana, que eren
neerlandesos. Amb les Antilles holandesesformaren l’escenari principal de la participació
holandesa en l’esclavitud moderna.
Germà menor de Cristòfol Colom, fou Governador de Santo Domingo.
Defensor de l’Encomienda i de la infrahumanitat de les persones indígenes americanes i negres. Arribà a Amèrica amb
l’expedició a Panamà de Pedrarias Dávila, i va exercir, entre altres, l’oficio del hierro de los esclavos e indios. El 1532 fou
nomenat Cronista de Indias i, un any després, alcaid de la fortalesa de Santo Domingo. Els fets de la sublevació i la forta
repressió posterior es relaten a la Historia general y natural de las Indias, islas y tierra firme del mar océano (primera
part, impresa el 1535).
7 Terme pels animals domèstics que, en escapar-se o ser abandonats, s’adapten a la vida salvatge. A l’Amèrica Llatina,
s’anomenava cimarrones a les persones negres que portaven una vida de llibertat (perquè les persones titulars de la seua
propietat es desentenien d’elles o perquè escapaven) a assentaments apartats, a les ciutats o al camp, anomenats
palenques o quilombos.
8 Capturat a Àfrica i portat a La Española prop de 1525, s’escapà a les muntanyes el 1532 i combaté contra les autoritats
hispàniques durant 15 anys. Formà un grup que atacava poblats i alliberava la gent esclava per tota l’illa. Fou capturat el
1547, i la seua mort es produí entre aquest i l’any següent. Una hipòtesi de la seua execució la situa a una porta de les
muralles de la Ciutat de Santo Domingo, que fou coneguda durant un temps com la Porta de Lemba.
5
6

3. 1619.Esclavitud a les colònies angleses d’Amèrica del nord. Un vaixell corsari holandès es
veu obligat a amarrar a Jamestown (Virgínia)i canviar 20 persones negres, que havia capturat d’un
vaixell negrer hispànic, per provisions. És la primera arribada.
1630.Sucre a Barbados. Anglaterra inicia la indústria sucrera amb mà d’obra esclava africana.
1635. Anglaterra captura Jamaica.Es succeeixen les rebel·lions de la població esclava negra.
1663. Primeres lleis esclavistes a Amèrica del nord.La colònia de Maryland estableix que
totes les persones negres han de ser considerades esclaves, i en 1664 s’estipula que serviran tota la
seua vida. Es prohibeixen els matrimonis entre dones blanques i homes negres.
1671. Dinamarca arriba al Carib. Adquireix l’illa de Sant Tomás a França. Més tard li
comprà Sant Croix (1733) conformant les Índies occidentals daneses (actuals Illes Verges
nord-americanes). Aquestes possessions s’afegiren a les fortaleses de la Costa d’Or africana,
fonaments de la participació danesa a la tragèdia de l’esclavitud.
1685. Promulgació del CodeNoir. Regula l’esclavitud al Carib francès.
1692.Alçament general de les persones esclaves de Barbados. La colònia anglesa sufoca
l’alçament.
1713. Tractat d’Utrech. Com a concessió per a la pau, després de la Guerra de Successió, Felip V
de Borbó concedeix a la Companyia d’Anglaterra el monopoli d’esclaus per 30 anys
(“importació” de persones negres cap a les colònies americanes d’Espanya).
1734. Les revoltes de Jamaica desborden les autoritats britàniques. L’Assemblea de
Jamaica es veié obligada a cursar una petició d’ajuda a la metròpoli.
Diagrama de Brookes. El vaixell negrer Brookes, d'una família de Liverpool, havia d'amuntegar prop de 500 persones
a la seua petita bodega com es planifica al diagrama, pràcticament unes damunt les altres. ThomasClarkson aconseguí
el dibuix, distribuí unes 700 còpies i el publicà allà on pogué. Causà un gran impacte al Regne Unit i es convertí en el
símbol de la lluita antiesclavista.

4. 1761, 12 de febrer. El Marqués de Pombal9 decreta l’abolició de l’esclavitud a Portugal i
les seues colònies de la Índia. És la pionera de les regulacions abolicionistes que, per contra,
deixava via lliure per a l’esclavitud i la seua tracta a les colònies d’Amèrica.
1763-1767.
Traçat de la Línia Mason-Dixon.
Un equip britànic dirigit per
l’astrònomCharlesMason i el geògrafJeremiahDixon, establí la frontera sud de la colònia de
Pennsilvània amb les de Virgínia, Delaware i Maryland. Es una líniaest-oest de 233 milles que
segueix la latitud 39º 43’, i un semicercle nord-sud que separa Maryland de Delaware.
Maryland i Pennsilvània reclamaven les terres situades entre els paral·lels 39 i 40, establertes com
a pròpies a les cartes de constitució de cadascuna d’aquestes colònies. A mitjans de la dècada dels
1730 esclatà una guerra entre colons d’una i altra banda, i la corona intervingué per a imposar la
pau. Com a conseqüència, es traçà aquesta línia que, poc després, serà el primer límit de
l’esclavitud a les colònies d’Amèrica del nord.
1772. Regne Unit: primera sentència judicial que estableix la llibertat d’un esclau
fugit. Instaura jurisprudència per a que tota persona esclava que xafe les illes britàniques siga
automàticament lliure, però aquest principi es vulnera contínuament.
1780/90. Màxima activitat del comerç transatlàntic de persones esclaves. Hi ha
desacord en les xifres totals de persones africanes esclavitzades, que van dels 10 als 28 milions.
Alguns estudis el situen per damunt dels 60 milions de persones, entre 1444 i 1850.
1781. Pennsilvània aboleix l’esclavitud al seu territori.
1785. Suècia arriba al Carib.Controlà efímerament les illes de Sant Bartolomé i Guadalupe
(1785-1814) a les que arribaren colons dels dominis suecs d’Europa fins que les entregà a França.
Durant aquest període, participà de l’esclavitud.
1787.
L’abolicionisme
a
s’organitza.ThomasClarkson funda, a
BritishAntislaverySociety.
Europa
Londres, la
Fundació de Freetown.Antics esclaus enviats des
d’Anglaterra pels abolicionistes funden la ciutat, que fou la
base per a la creació del protectorat britànic de Sierra
Leone.
Els Estats Units prohibeixen l’esclavitud al nord del
riu Ohio (en aquells moments, frontera nord dels estats
Virgínia i Kentucky). Estableix una frontera entre el Sud
esclavista i el Nord que recolzarà les posicions abolicionistes,
un procés que abocarà a la Guerra de Secessió.
1789.
Liberalització del comerç de persones
esclaves al Carib hispànic. Carles IV autoritza el tràfic i
venda, lliures de taxes, tant per a espanyols com per a
estrangers, a les illes de Cuba, Santo Domingo i Puerto Rico,
i al Territori de Caracas10.
Thomas Clarkson
1791-1804. Revolució haitiana. Netament africana,
esclata per a aconseguir la fi perdurable de l’esclavitud a
Haití. El seu triomf genera el naixement de la República d’Haití, primer estat independent
americà, i estableix un precedent que afectà el procés abolicionista a la resta del món, en inspirar
revoltes i incrementar la por dels propietaris blancs.
1792. Dinamarca, primera nació que aboleix el tràfic de persones esclaves.
1794, 4 de febrer.França, primera abolició de l’esclavitud. La Convenció nacional, sorgida
de la Revolució francesa i inspirada per la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà, aboleix
l’esclavitud a França i els seus dominis.
Sebastião José de Carvalho e Melo, Marqués de Pombal i Compte d’Oeiras (1699-1782). Primer Ministre del rei Josep I.
Real Cédula de su Magestad concediendo libertad para el comercio de negros con las islas de Cuba, Santo Domingo,
Puerto Rico y Provincia de Caracas, a españoles y extranjeros.
9
10

5. 1796, 30 d’octubre. Revolta dels Cimarrons de Boca de Nigua.Influenciades per la revolta
a Haití, les prop de 200 persones esclaves d’aquest ingeni sucrer, propietat del Duc d’Aranda,
iniciaren un moviment per a alliberar la part espanyola de Santo Domingo.
La força rebel sorprengué l’administració colonial, que no considerava la gent esclava capaç
d’organitzar un autèntic exèrcit, disciplinat, armat i amb objectius i estratègies definides. La
revolta fou finalment vençuda: els seus caps foren condemnats, amb molta equitat i compassió, a
morir a la forca. Els seus cossos foren desmembrats, i les parts foren repartides i exposades per
tota l’illa. Una de les persones executades fou Anna Maria de Boca de Nigua.
1801. La revolució haitiana arriba a tota l’illa.Les forces revolucionàries d’Haití, sota
elcomandament de FrançoisDominiqueToussaint-Louverture11, ocupen la ciutat de Santo
Domingo i proclamen la llibertat de totes les persones esclaves de l’illa.
1802, 20 de maig. Napoleó restableix l’esclavitud. El desembre de 1801, un exèrcit de
25.000 soldats, comandats pel general Charles-Victor-EmmanuelLeclerc, arribà a Haití per a
recuperar el domini francès i restablir l’esclavitud. Toussaint fou capturat i enviat a França, però
Leclerc fou derrotat.
1807, 3 de març.Theabolitionoftheslavetrade.ThomasJefferson signa la llei del Congrés dels
Estats Units que prohibeix el tràfic de persones
esclaves. No entrà en vigor fins a l’1 de gener de
1808, en compliment de la Constitució.
25 de març.SlaveTradeAct. El Regne Unit legisla
la fi del comerç d’esclaus. No aboleix l’esclavitud,
que continua enriquint el tractants contrabandistes a
les colònies. A més, els que ja havien salpat quan es
promulgà la llei, tenien permís per a portar persones
captives a Amèrica fins l’1 de març de 1808.
1810, 6 de desembre.Abolició a Mèxic.Miguel
Hidalgo, heroi de la independència, signa un ban
que obliga a l’alliberament de les persones esclaves
en un màxim de 10 dies, sota pena de mort, i que
aboleix els tributs per a persones índies i negres12.
1811, 15 d’octubre.
Bando de libertad de
vientres, Xile. El Suprem Congrés13 signa un ban
que decreta la llibertat de les persones que, des
d’aquesta data, nasqueren filles de persones esclaves.
També prohibeix el tràfic, establint que tota persona esclavitzada que fora portada a Xile, en trànsit
cap a altres territoris, quedaria lliure si romanguera més de 6 mesos al seu territori.
Naix la Societat Americana de Colonització.TheSociety for theColonizationofFreePeopleof
Color ofAmerica (TheAmericanColonizationSociety14) flecta el primer vaixell de persones llibertes
cap a Sierra Leone.
1812, 14 d’abril. Cartagena d’Índies (Colòmbia): abolició de la tracta.A la constitució del
primer estat declarat independent de la futura Colòmbia. Article 2 del Títol XIII: es prohibeix tota
importació d’esclaus a l’estat, amb objecte de comerç.
Derrota de les rebel·lions d’esclaus de Cuba i Puerto Rico. Els esclavistes reaccionaren
amb fermesa, moguts per la por a la Revolució haitiana.
Dirigí la revolució entre 1793 i 1802, lluitant contra les forces de França, Espanya i el Regne Unit fins a la seua captura.
Morí empresonat al Fort de Joux, a les fredes muntanyes de Jura, per falta d’atenció mèdica.
12 Fou capturat poc després (25 de febrer de 1811). Fou jutjat a Chihuahua i condemnat per altra traïció, i fou executat el
30 de juliol.
13 Òrgan legislatiu del moviment independentista. La independència es consumà amb la Batalla i l’Abraçada de Maipú
(entre els generals Bernardo O'Higgins y San Martín) el 5 d’abril de 1818.
14 El seu principal artífex fou Paul Cuffe, un ric armador de Nova Anglaterra. Quàquer i mestís, fou un dels primers
activistes antiesclavistes que es posicionaren a favor de l’alliberament a Àfrica. Encoratjat per l’African Institution,
preparà i finançà una primera expedició cap a Freetown, que salpà el 1810.
11

6. 1813. Decreto del 2 de febrero, Argentina. Ban del Suprem Poder Executiu de les
Províncies Unides del Riu de la Plata15, decretant la llibertat de totes les persones que, des del 31
de gener de 1813, nasqueren o hagueren nascut esclaves.
1815, 8 de febrer.Declaració de les Potències per a l’abolició de la tracta de negres,
Viena. El signen Àustria, Prússia, França, Gran Bretanya, Espanya, Portugal, Suècia i Noruega.
Dona llibertat per a que cadascuna de les potències signants regulen el procés i el calendari de
l’abolició.
Com succeí amb acords anteriors, Ferran VII incomplí aquest tractat. Els colons blancs de Cuba i
Puerto Rico pressionaren per a mantindre el tràfic i obtindre mà d’obra barata, i aconseguiren
aturar els avanços abolicionistes.
1815. Portugal decreta l’abolició de la tracta de persones esclaves.
1816, 6 de juliol.Proclama sobre la llibertat dels esclaus de Simón Bolívar.Com a Cap
Suprem de la República, Capità General dels Exèrcits de Veneçuela i Nova Granada, signa aquesta
proclama, que inclou el següent paràgraf:Aquesta porció desgraciada dels nostres germans que ha
gemegat sota les misèries de l’esclavitud ja és lliure. La natura, la justícia i la política demanen
l’emancipació dels esclaus. D’ara endavant només hi haurà a Veneçuela una classe d’homes, tots
seran ciutadans.
1817. Tractat internacional entre Espanya i Gran
Bretanya per a l’abolició de la tracta. Ferran VII
tornà a incomplir aquest tractat, amb el que es
comprometia a abolir el tràfic en tres anys, a canvi d’una
indemnització anglesa de 400.000 lliures. Malgrat el
permís per a la inspecció mútua de vaixells sospitosos, el
1820 no només no s’havia acabat amb el tràfic als dominis
espanyols, sinó que havia augmentat.
1818, 23 d’octubre.Constitución Provisoria de Xile.
Confirma el decret de 1811.
Article 12: Subsistirà amb tot el seu vigor la declaració
dels ventres lliures de les esclaves, donada pel Congrés, i
gaudiran d’ella totes les persones d’aquesta classe
nascudes des de la seua promulgació.
1820, 2 de març.Compromís de Missouri. Acord al
Congrés entre representants dels estats esclavistes i
Per a mostrar el tracte a les persones esclaves.
antiesclavistes per a regular l’esclavitud als nous territoris
de l’oest per a que, quan es constituïren en nous estats, es
mantinguera la correlació de forces (majoritàriament
antiesclavistes pel que es refereix a població, equilibrades pel que es refereix a territori).
Establia una frontera inspirada en la línia Mason-Dixon, però desplaçada al sud seguint la latitud
36º 30’de l’Atlàntic al Pacífic. Per tant, deixava al nord els territoris esclavistes de Delaware,
Maryland, Virgínia i Kentucky. També Missouri, nou estat i al nord de la línia, era reconegut com a
esclavista.
Amb la incorporació de Tennessee com a estat, s’havia produït l’equilibri de forces al Senat:
- 8 estats antiesclavistes: Nou Hampshire, Massachusetts, Connecticut, Rhode Island, Nova York,
Nova Jersey i Pennsilvània, dels fundadors, i Vermont (14é estat, 1791).
- 8 estats esclavistes: Maryland, Delaware, Virgínia, Carolina del Nord, Carolina del Sud i Geòrgia,
dels fundadors, i Kentucky (15é, 1792)i Tennessee (16é, 1796).
Aquest equilibri fou un argument polític fins a la Guerra de Secessió. Ohio (17é, 1803) l’havia
trencat a favor del nord antiesclavista, però es restituí amb Louisiana (18é, 1812). Després
Òrgan independentista de la zona de Buenos Aires. La constitució federal que unificà Argentina arribà després de la
victoria del General Mitre, comandant les tropes portenyes que s’enfrontaren a les confederades a la Batalla de Pavón
(1861).
15

7. arribaren Indiana (19é, 1816, nord) Mississipí (20é, 1818, sud) Illinois (21é, 1818, nord) i, a pocs
mesos de la signatura del compromís, Alabama (22é, 1819, sud).Per a evitar que Missouri tornés a
trencar aquest fràgil equilibri, Maine es segregà de Nova York i passà a ser el 23é estat de la Unió
(Missouri fou a el 24é).
L’equilibri es constituí en un condicionant per a l’admissió de nous estats: l’Arkansas esclavista
hagué d’esperar fins el 1836 (25é) i, a l’any següent, Michigan restablia l’equilibri (26é). Després
vingueren Florida i Texas (27é i 28é, Sud, 1845) Iowa (29é, 1846, Nord) i Wisconsin (30é, 1848,
Nord). Fou Califòrnia (31é, 1850) el territori que trencà definitivament aquest equilibri a favor del
Nord, seguit per Minnesota (32é, 1852) Oregon (33é, 1859) i Kansas (34é, el mateix any d’inici de
la secessió del Sud, 1861).
Missouri era un gran territori a l’oest del que sorgiren diversos estats i que quedaven fora,
explícitament, d’aquesta excepció.Abans de la Guerra de Secessió, ja s’havien constituït els d’Iowa,
Minnesota i Kansas, i després arribaren Nebraska (1867, 37é estat) Colorado (1876, 38é) Dakota
del Nord (1889, 39é) Dakota del Sud (1889, 40é) Montana (1889, 41é) i Wyoming (1890, 44é).
1821, 30 d’agost. Constitució de la Gran Colòmbia: llibertat de ventres. Constitució de
Cúcuta, article 1: seran lliures els fills de les esclaves que nasquen des del dia de la publicació
d’aquesta llei a les capitals de província, i com a tals s’inscriuran els seus noms als registres cívics
de les municipalitats i als llibres parroquials. Article 15: es declaren perpètua i irrevocablement
lliures tots els esclaus i nascuts d’esclaves que, obtinguda la seua llibertat en força de lleis i
decrets dels diferents governs republicans, després foren novament reduïts a l’esclavitud pel
govern espanyol. Els jutges respectius declararan la llibertat, degudament acreditada.
1822. Libèria, nou destí de les persones llibertes d’Amèrica del nord. La Societat
Americana de Colonització finança els vaixells de retorn. A l’illa de Providence, es funda
Monròvia.
1823, 29 de desembre. Constitució de Xile: abolició de l’esclavitud. Article 8: A Xile no hi
ha esclaus: qui xafe el seu territori per un dia natural serà lliure. Qui tinga aquest comerç no pot
habitar aquí més d’un mes, ni naturalitzar-se mai.
Colòmbia: abolició definitiva de la tracta a tot el territori.
1824, 22 de novembre. Constitució de la República Federal de Centre Amèrica. A partir
de les Bases de la Constitució federal de les Províncies Unides de Cetre Amèrica (Guatemala, El
Salvador, Hondures, Nicaragua i, posteriorment, Costa Rica). Establia la total abolició de
l’esclavitud.
1830, 28 de juny. Constitució de l’Estat Oriental de l’Uruguai.Article 131: Al territori de
l’Estat, ningú naixerà ja esclau; queda prohibit per a sempre el seu tràfic i introducció a la
República.
1831. Bolívia: llei d’abolició de l’esclavitud.
1833, 28 d’agost.SlaveryAbolitionAct. El Regne Unit aboleix l’esclavitud a les colònies, amb
les notables excepcions de les possessions de l’East India Company (subcontinent indi) i les illes
de Ceilan (Sri Lanka) i Santa Helena. No entrà
en vigor fins al 1 d’agost de 1834.
Garrison
Es funda l’AmericanAnty-SlaverySociety.
L’abolicionisme nord-americà s’aglutina a partir
de societats prèvies, com la NewEnglandAntySlaverySociety o la Massachusetts General
ColoredAssociation.
Recluta
persones
conegudes com a professores o agents, que
desenvolupen el seu activisme amb discursos a
esglésies i altres locals de reunió, edita tractats
abolicionistes i sosté el diari TheLiberator,
dirigit a per WilliamLloydGarrison. El 1841,
FrederickDouglass s’incorporà a la Societat.
Douglass

8. 1835, 28 de juny.Nou tractat entre Espanya i Gran Bretanya per a l’abolició del tràfic.
1839-1851.Uruguai:
la
Guerra
Grande.Llarg conflicte que acaba amb la
vinculació de part de l’actual Uruguai als
territoris del Riu de la Plata, i que, també,
forma part dels processos de construcció
d’Argentina i Brasil.
Mogudes pels
interessos dels bàndols en conflicte, es
produïren les manumissions d’esclaus
uruguaians queportaren a l’abolició
definitiva.
1842.
Paraguai: llei
gradual de l’esclavitud.
d’abolició
1845, 2 de maig.Espanya: primera llei
que penalitza la tracta de persones
esclaves. De nou, no s’aplicà amb rigor.
1846.
Abolició de l’esclavitud a
Suècia. Es complementa amb un crèdit
pel rescat de persones esclaves.
1848,
27 d’abril.França
aboleix
definitivament
l’esclavitud.Poc
després, esclataren diverses revoltes,
protagonitzades per les persones llibertes,
a les Antilles franceses.
Nacional de Montevideo, 01.12.1838
1848, 31 de maig.BandoNegro (o
CódigoNegro) del General Joan Prim, Puerto Rico. En arribar notícies de les revoltes,
Prim dicta aquest bàndol contra els negres de l’illa,l’estúpida raça africana que, sense saber ni
poder apreciar la gràcia que el seu govern els ha concedit, mostren el seu reconeixement
entregant-se als sentiments que els són naturals: l’incendi, l’assassinat i la destrucció16.
Artícle 2: Tot individu de raça africana, siga lliure o esclau, que fera armes contra els blancs, per
justificada que siga l’agressió, serà passat per les armes si és lliure, o el botxí li tallarà la mà
dreta si és esclau; si ha resultat ferit, serà passat per les armes.
1851, 21 de maig. Colòmbia: abolició de l’esclavitud. Publicació de la llei d’abolició, amb
efecte a partir de l’1 de gener de 1852.
1851, 24 de juliol. Equador: manumissió dels esclaus. JoséMaríaUrbina, cap suprem de
la República, signa el decret, amb un sistema d’indemnitzacions pels antics amos que absorbí gran
part dels recursos de la República entre 1851 i 1852.
1852, 18 de setembre. Equador: l’Assemblea constituent confirma la manumissió.
S’imposaren les tesis partidàries de l’abolició immediata, contra els interessos dels grans
propietaris esclavistes de la regió Sierra. Com a conseqüència, el govern de FranciscoRobles fou
derrocat i substituït pel govern provisional de JoséMaríaAvilés, iniciador d’un període de
convulsions que posà en perill la mateixa existència de la República.
1852. Últim desembarcament negrer documentat a Brasil. El Camargo, un bergantí
nord-americà capitanejat per NathanielGordon, aconsegueix desembarcar unes 500 persones
esclaves, malgrat la prohibició. Per a evitar ser capturat, Gordon va fer cremar el vaixell; més tard,
aconseguí escapar de la justícia brasilera, i abandonà el país disfressat de dona.
1853, 1 de maig.Constitució d’Argentina: abolició de l’esclavitud. Article 15: A la Nació
argentina no hi ha esclaus: els pocs que hui existeixen queden lliures des del jurament d’aquesta
Constitució; i una llei especial regularà les indemnitzacions que es deriven d’aquesta declaració.
Tot contracte de compra i venda de persones és un crim del qual seran responsables aquells que
16
Del pròleg del ban.

9. el celebraren, i l’escribà o funcionari que l’autoritze. I els esclaus que de qualsevol manera
s’introduïsquen queden lliures per sol fet de xafar el territori de la República.
1854, 24 de març. Llei d’Abolició de Veneçuela.
JoséGregorioMonagas.
Impulsada pel govern del president
3 de desembre.Decret de l’Abolició de l’esclavitud, Perú. RamónCastilla signa la proclama
que restitueix, sense condicions, la llibertat a esclaus i serfs lliberts, i compleix solemnement amb
un deure de justícia nacional. Entre 2.000 i 3.000 esclaus s’uniran al seu exèrcit revolucionari, fet
decisiu per a la victòria a la Batalla de la Palma (05.01.1855).
1855, 26 de juny.EstatutoProvisorio, Perú. Article 8.2: Ningú és esclau a la República.
1856, 13 d’octubre. Constitució de Perú. Títol IV (Garanties individuals) Article 17: Ningú és
esclau a la República; Article 40.6: El dret de ciutadania es perd pel tràfic d’esclau, fins i tot a
l’exterior.
1859, 16 d’octubre.Assalt de HarpersFerry (Virgínia). El
líder abolicionista JohnBrown, amb un petit grup, assalta
l’arsenal i es fa amb el control de la ciutat. Tropes de l’exèrcit,
comandades pel Coronel Robert E. Lee, els derrotaren després
d’un enfrontament al que moriren els dos fills de Brown i 8
homes més. Ell fou sentenciat a mort per traïció i executat el 2
de desembre. Aquest esdeveniment elevà la tensió entre Nord i
Sud, obrint el camí cap a la secessió i la guerra.
1860, 16 de maig. Convenció de Chicago del Partit
Republicà. Abraham Lincoln és elegit candidat a la
presidència. El seu abolicionisme decidit situa l’esclavitud al
centre del debat: el Partit Demòcrata es divideix i presenta dos
candidats: Stephen A. Douglas (del nord) i John C.
Breckinridge (del sud). John C. Bell, antic whig, s’incorpora
a la carrera presidencial pel Partit de la Unió.
John Brown.
1860, 6 de novembre.Lincoln és elegit 16é President dels Estats Units. Comptà amb el
39,82% de los vots populars (1.865.908, front als prop de 3 milions que sumaven els altres tres
candidats). Es va fer amb el suport de 180 grans electors.
1861,4 de febrer.Els Estats Confederats d’Amèrica proclamen la secessió. Sis estats
esclavistes, liderats per Carolina del Sud, acorden la seus separació de la Unió.
Mississipí,Florida, Alabama, Geòrgia i Louisiana havien establert l’acord inicial, i Texas
s’afegí el mateix dia de la signatura. Virgínia, Carolina del Nord, Arkansas i Tennessee
s’incorporaren l’11 de març.
Excepte Virgínia, la resta de territoris esclavistes al nord de la línia del Compromís de Missouri no
s’uniren a la Confederació. A Missouri, que arribà a enviar delegats a les converses prèvies, es
formaren tropes i forces guerrilleres que lluitaren per la Confederació; Kentucky i Delaware també
participaren a les negociacions; Maryland, malgrat comptar amb majoria esclavista, sempre es
mantingué dins la Unió.
1861, 12 d’abril. Comença la Guerra de Secessió. Tropes confederades ataquen la guarnició
de Fort Sumpter, a Carolina del Sud. Lincoln respongué organitzant exèrcits a tots els estats de la
Unió, sumant més de 75.000 voluntaris.
1862, 21 de febrer.NathanielGordones converteix en l’únic nord-americà condemnat a
mort i executat per participar al tràfic de persones (morí a la forca). La revista
Harper’sWeekly sentencià: amb aquesta execució, l’administració Lincoln ha fet volta de fulla a la
nostra història, que ja no serà mai més la mateixa.
22 de setembre.Proclamació d’emancipació dels esclaus als Estats Units.Lincoln signa
una ordre executiva que decreta la llibertat de les persones esclaves als estats confederats que no es
reintegraren voluntàriament a la Unió abans de l’1 de gener de 1863. Amb aquesta data, signa una
segona ordre amb la relació d’estats on s’aplicaria la primera.
Per tant, deixava fora tots els territoris esclavistes sota control de la Unió com Tennessee i Nova

10. Orleans, que havien estat conquerits, o 48 dels comptats de Virgínia que acabarien formant la
major part de la nova Virgínia Occidental; També quedaven fora els estats de Kentucky, Missouri,
Maryland i Delaware, on es situaven les línies del front i que mai van declarar la secessió, i Texas.
Milers de persones esclaves del sud iniciaren una escapada cap a les zones confederades afectades
per la proclamació i per on avançava l’exèrcit de la Unió, que els va anar alliberant.
1863, 1 de juny.Els Països Baixos aproven l’abolició de l’esclavitud a Surinam i les
Antilles holandeses. Es reconeix la llibertat de 45.275 persones.
30 de juny al 3 de juliol.Batalla de Gettysburg. Juntament amb Antietam (17.12.1862),
representa l’inici de la victòria del nord. Moren 10.000 confederats i provoca la rendició posterior
de l’exèrcit dePemberton, amb 30.000 soldats més.
1864, 7 de desembre.Fundació de la Societat
abolicionista espanyola.JulioVizcarrondo, nascut a
Puerto Rico, juntament amb altres persones de Madrid,
funda aquesta societat per a propagar el principi de
l’abolició i estudiar els mitjans més convenients per a
portar-la a terme.L’any següent, funden la revista El
abolicionista, que es publica fins a 1876.
1865, 31 de gener. XIII Esmena de la Constitució dels
Estats Units. L’esmena d’abolició de l’esclavitud fou
ratificada per 30 estats de la Unió entre la seua aprovació pel
Congrés i final d’any. Inicialment, la rebutjaren Nova Jersei
(que la ratificà l’any següent) Delaware (el 1901) Kentucky (el
1976) i Mississipí (el 1995, i de forma no oficial). Dels altres
estats de la Unió en aquell moment, Iowa la ratificà el 1866 i
Texas el 1870.
JulioVizcarrondo
9 d’abril.Acaba la Guerra de Secessió. Robert E. Lee la dona per perduda i signa la seua
rendició a Appomatox. Els representants polítics del Sud fan el mateix a finals de mes, poc abans
de la captura del president JeffersonDavis a Irwinsville, Georgia, quan intentava fugir per mar
(10 de maig).
Durant la guerra moriren uns 200.000 soldats en batalla (110.000 del nord i 90.000 del sud).
Moriren altres 420.000 persones (360.000 i 170.000) entre civils i soldats a rereguarda. Les
persones ferides passaren de les 410.000 (275.000 i 135.000).
1867, 17 de maig.Espanya: Llei de repressió i càstig del tràfic negrer. Primera norma
dictada sense pressió estrangera, que penalitza el tràfic. Defineix com a delicte de tracta:
1. L’armament i qualsevol altra adaptació de vaixells per al tràfic de persones esclaves, siga quina
siga la seua bandera.
2. El viatge a les costes africanes per a comprar o capturar persones esclaves.
3. La conducció de persones esclavitzades a Cuba, Puerto Rico i la resta d’illes del Carib, o des
d’aquestes illes a qualsevol altre lloc.
4. La presència de vaixells negrers a les aigües d’aquests territoris.
Establia penes molt suaus i protegia els propietaris de la persecució del contraban, ja que, al seu
article 9, prohibia la inspecció de les hisendes per a buscar persones arribades il·legalment.
1868, 27 de desembre.Cuba: Decret d’abolició de Carlos Manuel de Céspedes17.El
moviment independentista cubà proclama el seu compromís amb l’abolició, però la manté vigent
per als esclaus dels partidaris de la independència.
1869, 25 de febrer. Llei d’abolició de l’esclavitud a les colònies portugueses.Culmina el
Hisendat sucrer i escriptor, eixe mateix any s’alçà contra Espanya. Al crit de Visca Cuba lliure! (crit de Yara)
l’alçament començà al seu enginy sucrer de la Demajagua, on donà la llibertat als seus esclaus. Lluita fins a la seua
deposició com a Capità general de l’Exèrcit alliberador de Cuba i cap del govern provisional (1873) i mor a mans de tropes
espanyoles el 27 de febrer de 1874.
17

11. procés iniciat amb el reconeixement de la llibertat de les persones esclaves del regne portuguès
(1854) i els de l’església (1856).
26 de febrer. Decret d’abolició de l’esclavitud de l’Assemblea de Representants del
Centre. Els patriotes de Camagüei ratifiquen el decret previ de Céspedes.
10 d’abril. Constitució de Guaímaro. Primera constitució cubana.
habitants de la República són enterament lliures.
Article 24: Tots els
2 d’octubre. Paraguai: llei d’abolició de l’esclavitud.
1870, 4 de juliol. Espanya: Llei Moret18 o de ventres lliures.Malgrat el seu nom, els seus
principals impulsors són JulioVizcarrondo, RománBaldorioty de Castro i LuísPadial. En el
marc establert per la Gloriosa, la llei té aplicació a les Antilles, i declara la llibertat de les persones
nascudes de mare esclava a partir d’aquesta data, de les majors de 60 anys i de les que hagueren
lluitat o hagueren auxiliat els exèrcits espanyols contra l’independentisme cubà. També decreta la
llibertat de les persones esclaves nascudes entre el 17 de setembre de 1868 (data de l’alçament de la
Gloriosa Revolució) i la promulgació de la llei, amb una compensació de 125 pessetes pels
propietaris que no hagueren recolzat l’alçament.
EmilioCastelar havia presentat una esmena a l’article 21 de la llei que hauria establert la plena
abolició, però fou rebutjada amb els vots, entre altres, d’AntonioCánovas del Castillo.
1870. Amarre del Jibacoa, l’últim vaixell negrer documentat que arriba a Cuba.
1871, 28 de setembre. Brasil:Lei do Ventre Livre.El govern conservador del Vescompte de
Rio Branco signa la llibertat de les persones nascudes de mare esclava des d’aquesta data.
1873, 22 de març. Espanya: llei d’abolició de l’esclavitud a Puerto Rico. La Societat
Abolicionista Espanyola publicà el Manifest a la Nació i les Corts espanyoles exigint l’abolició de
l’esclavitud, amb la signatura de Moret (membre de la Societat). Com a resposta, es comença a
elaborar un projecte de llei destinat a Puerto Rico culminat el 1872, quan ja havia estat coronat
Amadeu I de Saboia i el President era Manuel Ruiz Zorrilla.
Quan es va aprovar, Amadeu havia abdicat (11.02.1873) i s’havia proclamant la I República.
1879, 13 de desembre. L’esclavitud a debat a les Corts espanyoles. El senador
ServandoRuíz Gómez19 declarà que hi havia 363.288 persones esclaves negres a Cuba.
1880, 13 de febrer.Llei d’abolició de l’esclavitud a Cuba. No és definitiva: estableix el
Patronat, una forma d’esclavitud a termini que finalitzava entre els 5 i 8 anys posteriors a la
promulgació de la llei.
1880.Brasil: fundació de la SociedadeBrasileira Contra a
Escravidāo.Inicia una forta campanya abolicionista que compta
amb bona part de la intel·lectualitat, advocats, periodistes i l’església
positivista de Brasil, entre altres. Destacà l’advocat Luís Gama,
antic esclau i líder de la causa abolicionista.
1885, 28 de setembre.Brasil: Llei dels Sexagenaris.Coneguda
com a Llei Saraiva-CotejipeScott, estableix la llibertat per a les
persones majors de 65 anys. No comptà amb resistències, ja que
només alliberava els esclaus que els propietaris no valoraven.
1886. Reial Ordre d’abolició del Patronat. La regent Maria
Cristina signa l’abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.
1888, 13 de maig.Brasil:Llei Àurea. Isabel I de Bragança,
filla de l’emperador Pere I de Brasil, signa l’abolició total de
l’esclavitud legislada pel Senat.
Luís Gama.
Esclavitud moderna: de Àfrica a Amèrica
Segismundo Moret i Prendergast. Hisendista, literat i polític, fou ministre d’Amadeu I, Alfons XII, la regent Maria
Cristina i Alfons XIII.
19 Polític i escriptor asturià. Fill d’un participant en la revolta de Riego, visqué exiliat Jamaica i Cuba, on visqué fins els
21 anys.
18

12. Resum
Imperialisme
Imperi
Espanya
Portugal
Països Baixos
França
Regne Unit
Dinamarca
Suècia
Anys
d’esclavitu
d
393
369
247
236
215
121
61
Estat (independència)
Illes Verges (EUA)
Haití (1791-1804)
Mèxic (1810-1821)
República Dominicana (1843-18441)
Xile (1810-1818)
Guatemala (1821)
Hondures (18382)
Nicaragua (18382)
Costa Rica (18392)
El Salvador (18392)
Bolívia (1809-18413)
Canadà (1931)
Jamaica (1962)
Trinitat i Tobago (1962)
Barbados (1966)
Guyana (1966)
Bahames (1973)
Granada (1974)
Dominica (1978)
Santa Llúcia (1979)
Sant Vincent i Les Grenadines (1979)
Antiga i Barbuda (1981)
Belize (1981)
Sant Cristòfol i Neus (1983)
Anguilla (Regne Unit)
Illes Bermudes (Regne Unit)
Illes Caiman (Regne Unit)
Illes Turques i Caicos (Regne Unit)
Illes Verges (Regne Unit)
Montserrat (Regne Unit)
Guadalupe (França)
Guaiana (França)
Martinica (França)
Sant Bartolomé (França)
Sant Martí (sud, França)
Sant Pierre i Miquelon (França)
Equador (18304)
Uruguai (1825-1828)
Inici
1493
1500
1616
1604
1619
1671
1785
Abolició
Tracta
Ventres lliures
Esclavitud
1845
1815
1870
1886
1807
Tracta
1671
1811
1869
1863
1794-1802, 1848
1834
1792
1846
Abolició
Ventres lliures
1792
1804
1810
1822
1811
Esclavitud
1823
1824
1811
1821
1807
1831
1834
1794-1802, 1848
1811
1830
1821
1830
1851
1851

13. Colòmbia (1810-1819)
Panamà (19035)
Argentina (1810-1816)
Veneçuela (1829-18304)
Perú (1821-1822)
Surinam (1975)
Aruba (Països Baixos)
Bonaire (Països Baixos)
Curaçao (Països Baixos)
Illes Verges (Països Baixos)
Saba (Països Baixos)
Sant Eustaqui (Països Baixos)
Sant Martí (nord, Països Baixos)
E. U. A. (1775-1881)
Paraguai (1811)
Puerto Rico (1898-18996)
Cuba (1899-19027)
Brasil (1822-1825)
1Independència
1811
1821
1813
1811
1852
1853
1821
1854
1854
1863
1808
1865
1842
1845
1845
1815
1870
1870
1871
1869
1873
1886
1888
d’Haití, després de l’ocupació iniciada pel General mulat Jean Pierre Boyer el 1822.
de la República Federal de Centre Amèrica.
3Primer territori independent d’Amèrica del Sud, però amb vincles amb la Gran Colòmbia i Perú fins a la independència
definitiva.
4 Secessió de la Gran Colòmbia.
5Secessió de Colòmbia.
6Estat lliure associat als EUA, amb constitució federal i governador propi. La Llei Jones (1917) convertida en Llei de
Relacions Federals (1950) reconeix la ciutadania nord-americana a les persones de Puerto Rico.
7Independència posterior al període d’ocupació dels EUA, després de la guerra contra Espanya.
2Secessió