Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10

3,097 views

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,097
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
520
Actions
Shares
0
Downloads
107
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10

  1. 1. <ul><li>Noves idees, nous horitzons: s. XV i XVI </li></ul>El desvetllament del món
  2. 2. <ul><li>EDAT MODERNA : del 1453 al 1789 Comença amb un fet crucial: 1453: els turcs otomans prenen Constantinoble i posen fi a l’Imperi Bizantí (hereu de l’Imperi Romà d’Orient) </li></ul>Imperi Turc-otomà a partir de la presa de Constantinoble (1453) Imperi Bizantí (capital: Constantinoble) abans de l’ocupació dels turcs-otomans
  3. 3. <ul><li>QUÈ CANVIA A L’EDAT MODERNA? </li></ul><ul><li>POLÍTICA : apareix l’estat modern basat en les monarquies autoritàries </li></ul><ul><li>ECONOMIA I SOCIETAT : sorgeix el capitalisme , impulsat per una classe social amb molta empenta, la burgesia . </li></ul><ul><li>PENSAMENT : hi ha un canvi de mentalitat, en el món de les idees, que es fa evident en la cultura ( Humanisme ), en l’art ( Renaixement ) i en la religió ( Reforma protestant ) </li></ul><ul><li>AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT : en un moment de descobriments científics , també es fan molts descobriments geogràfics (el més important: Amèrica) </li></ul>
  4. 4. El naixement de l’ Estat modern : LES MONARQUIES AUTORITÀRIES El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l’edat mitjana, moment en què els nobles eren molt poderosos. A més, unifica en un sol estat territoris que geogràficament o històricament poden ser poc o molt afins. El monarca també institucionalitza un seguit de parcel·les (encunyació de monedes, recull d’impostos, administració de justícia...) que fins llavors estaven disperses en mans dels nobles. MONARQUIA FEUDAL (EDAT MITJANA) MONARQUIA AUTORITÀRIA (EDAT MODERNA)
  5. 5. CARACTERÍSTIQUES DE LES MONARQUIES AUTORITÀRIES: Els monarques autoritaris basen el seu poder en tres instruments : A més, el rei UNIFICA TERRITORIS i té ÒRGANS DE GOVERN COMUNS 2. COS DE FUNCIONARIS: administració centralitzada amb gran nombre de funcionaris , permet el control de l’administració de la justícia, l’economia i la política. 3. REFORMA DE LA HISENDA REIAL , per controlar el cobrament d’impostos 1. EXÈRCIT PERMANENT : a servei i sou de la Corona <ul><li>OPOSICIÓ DELS NOBLES </li></ul><ul><li>- RECOLZAMENT DELS BURGESOS </li></ul>Els Ambaixadors de H. Holbein el Jove
  6. 6. Un model de monarquia autoritària : a la Península Ibèrica van regnar ELS REIS CATÒLICS (finals del segle XV), CARLES I i FELIP II (segle XVI)
  7. 7. 1469: El matrimoni dels REIS CATÒLICS ( FERRAN D’ARAGÓ i ISABEL DE CASTELLA ) va comportar la UNIÓ DINÀSTICA entre les dues corones. Unió només de caràcter personal: cada regne va mantenir les lleis i institucions pròpies (no va ser unió política ni territorial) La monarquia hispànica: ELS REIS CATÒLICS (finals s.XV)
  8. 8. Isabel I de Castella
  9. 9. Ferran II d’Aragó , de la dinastia dels Trastàmara
  10. 10. LA POLÍTICA DELS REIS CATÒLICS: <ul><li>. DOS REIS, DOS ESTATS . En teoria no canvia res, però a la pràctica la seva unió matrimonial comportarà, després del seu regnat, també la unió dels regnes de Castella i Aragó. </li></ul><ul><li>Reforç del TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ </li></ul><ul><li>Intolerància religiosa: EXPULSIÓ DELS JUEUS </li></ul><ul><li>Política d’ EXPANSIÓ TERRITORIAL : </li></ul><ul><ul><li>Incorporació del REGNE DE NAVARRA </li></ul></ul><ul><ul><li>Conquesta de GRANADA , darrer regne musulmà a la Península </li></ul></ul><ul><ul><li>Ruta a les Índies: descobriment d’ AMÈRICA i expansió territorial </li></ul></ul><ul><ul><li>Altres: presa de les illes Canàries i territoris del nord d’Àfrica </li></ul></ul>
  11. 11. Joana I de Castella “la Boja” , filla dels Reis Catòlics, es casa amb l’arxiduc Felip I “el Bell” , fill de Maximilià I i Maria de Borgonya, reis de territoris al centre d’Europa Casament de Joana I de Castella i Felip I Enterrament de Felip, marit de Joana
  12. 12. Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya (1516-1556), fill de Joana “la Boja” i Felip “el Bell” Joana “la Boja” Felip “el Bell” Carles I de Castella i V d’Alemanya
  13. 13. Possessions de Carles I De la mare, Joana I de Castella, filla d’Isabel I, la Catòlica La Corona de Castella i els territoris americans conquerits De l’avi matern, Ferran II el Catòlic La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya i els regnes de Nàpols i Sicília Del pare, Felip el Bell Països Baixos, Flandes i Franc Comptat De l’avi patern, Maximilià d’Àustria Ducat d’Àustria i drets a l’imperi germànic
  14. 14. Possessions de Carles I “ l’Imperi Universal ” A EUROPA AL MÓN
  15. 15. Felip II (1556-1598) Rei de Castella, de Catalunya-Aragó i de Portugal. Fou el primogènit de l'emperador Carles I i d'Isabel de Portugal. Carles I d’Espanya i V d’Alemanya Isabel de Portugal Felip II
  16. 16. Possessions de Felip II La Corona de Castella i els territoris americans conquerits (i les Filipines) La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya i els regnes de Nàpols i Sicília Del pare, Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya Països Baixos, Flandes i Franc Comptat (l’Imperi Germànic no) De la mare, Isabel de Portugal Portugal i els territoris americans, africans i asiàtics conquerits
  17. 17. Possessions de Felip II: “L’imperi en què no es ponia mai el sol”
  18. 18. CONFLICTES INTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II Execució dels cabdills comuners a Villalar de los Comuneros el 1521, per A. Gisbert REVOLTA DELS COMUNEROS , A CASTELLA REVOLTA DELS AGERMANATS, A VALÈNCIA La pau de les Germanies , per M. Unceta. REVOLTA DELS LUTERANS, ALS PAÏSOS BAIXOS REVOLTA DELS MORISCOS A LAS ALPUJARRAS
  19. 19. CONFLICTES EXTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II Batallla de Lepant, a Grècia GUERRA CONTRA ELS TURCS-OTOMANS GUERRA CONTRA ELS ANGLESOS Batalla entre l’Armada Invencible i els corsaris anglesos (Blake)
  20. 20. GUERRA ANGLO-ESPANYOLA (1585-1604): el fracàs de la Armada Invencible enviada per Felip II a conquerir Anglaterra
  21. 21. aparició del capitalisme > Importància de la burgesia (estament popular) i > Aparició i extensió de les grans ciutats: Londres Lisboa Hamburg Gènova Nous ideals de la burgesia: El treball, ELS DINERS !! el guany, el benestar, el plaer , L’alta burgesia acumula grans fortunes amb què compra títols nobiliaris i càrrecs importants. També s’emparenta amb la noblesa mitjançant el matrimoni Gargantua Venècia Bruges NOVA SOCIETAT, NOVA ECONOMIA
  22. 22. Vestimenta italiana de l’època renaixentista
  23. 23. L’home de Vitrubi, de Leonardo da Vinci Humanisme
  24. 24. L’HUMANISME <ul><li>DEFINICIÓ I TEMPORALITZACIÓ </li></ul><ul><li>Corrent cultural que va comportar una nova manera de pensar i entendre el món , de manera que es va permetre el desvetllament de l’ésser humà, de la ciència i de les idees. Ple desenvolupament al s. XV i XVI . </li></ul><ul><li>CARACTERÍSTIQUES </li></ul><ul><li>Rebuig dels principis del coneixement medieval , sobretot la visió teocèntrica del món (Déu, centre de tot) </li></ul><ul><li>Els humanistes consideren l’ésser humà centre de l’univers, com a ésser lliure i racional: antropocentrisme </li></ul><ul><li>Els mestres s’inspiren en l’antiguitat clàssica (Grècia i Roma) </li></ul><ul><li>Recerca de la veritat a través de l’experimentació i l’observació (mètode científic) i confiança en la raó: així Copèrnic enuncia l’ heliocentrisme , contradient la Bíblia </li></ul><ul><li>Mestres humanistes: Erasme de Rotterdam, Thomas More, Lluís Vives, Leonardo da Vinci </li></ul>
  25. 25. Del teocentrisme (concepció medieval) a l’ antropocentrisme (concepció humanista)
  26. 26. Nicolau Copèrnic formula la teoria heliocèntrica (s.XVI) Uns anys més tard, Galileu Galilei confirmarà aquesta teoria, tot i l’oposició de la Inquisició
  27. 27. De la teoria geocèntrica (concepció medieval) a la teoria heliocèntrica (concepció humanista basada en el mètode científic)
  28. 28. Difusió de l’humanisme mitjançant dos instruments: 1. Acadèmies i universitats 2. La impremta , invent atribuït a Johann Gutenberg , 1448
  29. 29. Prové de renéixer = Tornar a néixer la cultura grega i llatina el terme Renaixement
  30. 30. EL RENAIXEMENT <ul><li>DEFINICIÓ, TEMPORALITZACIÓ I PERÍODES </li></ul><ul><li>Moviment artístic basat en les idees de l’Humanisme i el ressorgiment de l’art clàssic. </li></ul><ul><li>Aparegué a Itàlia al segle XV i XVI, però ràpidament s’estengué a la resta d’Europa. </li></ul><ul><li>Es divideix en dos períodes: </li></ul><ul><ul><li>Segle XV ( Quattrocento ). Ciutat capdavantera: Florència . </li></ul></ul><ul><ul><li>Segle XVI ( Cinquecento ). Ciutat capdavantera: Roma . </li></ul></ul><ul><ul><li>CARACTERÍSTIQUES </li></ul></ul><ul><li>L’ésser humà és el tema central de les obres artístiques (no només temes religiosos per glorificar Déu). Idea de l’antropocentrisme. </li></ul><ul><li>Es recuperen models de l’antiguitat clàssica i pagana, representant sovint fets històrics, mitològics i pagans segons el cànon de l’ideal de bellesa clàssic , d’inspiració greco-romana. </li></ul><ul><li>Els autors, artistes reconeguts, fan estudis de perspectiva, anatomia, proporció, etc. per tal de plasmar realisme, moviment, expressió, equilibri, perfecció i bellesa. </li></ul>
  31. 31. XVI XV Roma Gènova Florència Ubicació temporal i espaial del Renaixement
  32. 32. Exaltació del món i de l’home Nuesa Proporció Equilibri Perfecció Elements d’una obra artística Perspectiva en la pintura
  33. 33. ESCULTURA , dos exemples d’artistes més destacats: Donatello Miquel Àngel
  34. 34. Donatello : David Sant Jordi
  35. 35. La Pietat (St. Pere del Vaticà) Miquel Àngel: David
  36. 36. La tensió corporal: la musculatura (i fins i tot els tendons i les venes) són clarament perceptibles Els trets són típics d’un lluitador que es prepara per al combat. Aquesta expectació es tradueix en la mirada penetrant
  37. 37. PINTURA , quatre exemples d’artistes més destacats: Botticelli Leonardo da Vinci Miquel Àngel Rafael Masaccio
  38. 38. Botticelli: El naixement de Venus La Primavera
  39. 39. Leonardo da Vinci: Dama amb ermini El sant sopar La Gioconda
  40. 40. En el fons pot veure’s un paisatge inspirat en les vistes que Leonardo pogué divisar als Alps, quan viatjà a Milà. Cal destacar que el costat esquerra sembla estar més alt que el dret, entrant en contrast amb la física, ja que l’aigua no pot trobar-se estàtica a desnivell en el terreny. La mirada i el somriure de la Mona Lisa
  41. 41. Miquel Àngel: Capella Sixtina La creació
  42. 42. Rafael: Escola d’Atenes Verge amb el nen
  43. 43. ARQUITECTURA, tres exemples d’artistes més destacats: Brunelleschi Miquel Àngel Bramante Andrea Palladio, Michelozzo
  44. 44. Brunelleschi: Cúpula de Santa Maria del Fiore, Catedral de Florència
  45. 45. Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere del Vaticà, Roma
  46. 46. Bramante: San Pietro in Montorio (Roma) i Santa Maria delle Grazie (Milà),
  47. 47. la religió Aparició d’una nova religiositat + personal i individualista. Luter proposa una REFORMA en 95 tesis , entre elles: L’ésser humà no necessita les jerarquies de l’esglèsia (“intermediaris”) per a acostar-se a Déu. A més, el clergat sovint és corrupte (indulgències...) Els individus interpreten la Bíblia de forma més íntima i personal CANVI RELIGIÓS: LA REFORMA PROTESTANT té variants <ul><li>LUTERANISME (Martí Luter) ALEMANYA I PAÏSOS ESCANDINAUS </li></ul><ul><li>CALVINISME (Joan Calví) SUÏSSA, PAÏSOS BAIXOS, ILLES BRITÀNQUES </li></ul><ul><li>- ANGLICANISME (Enric VIII) ANGLATERRA </li></ul>Rebuig del culte als sants i a la Mare de Déu
  48. 48. <ul><li>LA REFORMA </li></ul><ul><li>La corrupció i la falta d’instrucció del clergat (venda i acumulació de càrrecs, enriquiment de la cort papal i l’alt clergat, venda d’ indulgències i els baixos nivells morals i intel·lectuals dels sacerdots) causà l’aparició de noves concepcions religioses lligades a l’Humanisme, que postulaven l’apropament a Déu i la necessitat d’una reforma en l’organització religiosa. </li></ul><ul><li>LA CONTRAREFORMA </li></ul><ul><li>La Contrareforma va ser una reacció a la Reforma protestant, un moviment de reforma dins la pròpia Esglèsia catòlica. </li></ul><ul><li>1545: es reuneix el Concili de Trento . Objetius: </li></ul><ul><ul><li>Aconseguir la reconciliació entre catòlics i protestants (sense èxit) </li></ul></ul><ul><ul><li>Fixar les bases de la nova Esglèsia catòlica , lluitar contra la corrupció </li></ul></ul><ul><ul><li>Lluitar contra l’expansió protestant . </li></ul></ul>PROTESTANTS
  49. 49. Nit de Sant Bartomeu, durant les guerres de religió a França hi va haver aquesta matança d’hugonots (protestants) per part dels catòlics
  50. 50. FI!! Per a la confecció d’aquest document s’han utilitzat fonts diverses. La seva finalitat és totalment educativa, sense ànim de lucre

×