SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
L´ imperialisme
1. Tema 6 (2ª part): L´ IMPERIALISME ” Història del móncontemporani Batxillerat Curs2010-2011
2. Apartat 3: L´ IMPERIALISME EUROPEU El colonialisme mercantilista propi de la edat moderna (segles XVI, XVII i XVIII) es basava en l´ explotaciódels recursos de païsosllunyans per vendreaquestsproductes a Europa a preusmoltalts: metalls preciosos, espècies, seda, ivori o esclaus. A l´ edatcontemporània es dóna un altretipus: el colonialisme imperialista (segle XIX i principis del XX). Es basava en la recerca de matèriesprimeres per a la indústria. L´ Imperialismeeuropeu va ser motivat per cinc tipus de causes: econòmiques, polítiques, ideològiques, religioses i cinetífiques.
3. CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes econòmiques El capitalisme de la Primera Revolución Industrial era lliurecanvista (lliureintercanvi de mercaderies entre països). A partir del 1873 (durant la SegonaRevolució Industrial) hi ha una greucrisifinancera que fa que elsgovernsprenguin mesures proteccionistes (posar aranzels -altsimpostos- alsproductesestrangers per defensarelsproductesnacionals). El proteccionisme va encarir el preu de les matèriesprimeres. Elspaïsosindustrialitzats van decidir buscar aquestesmatèries a continentsgairabédesconeguts: Àfrica, Àsia i Oceania. Altres causes econòmiques van ser el desig d´ expandir mercats (vendreelsproducteseuropeus a altreszones) o poder donar treball i un llocnou per viurealsexcedentsdemogràfics de la SegonaRevolució Industrial.
4.
5.
6. CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes religioses Una altrajustificació de l´ imperialisme va ser la de portar el cristianisme a tot el món. Les “missionsevangelitzadores” van ser practicadestant per païsoscatòlicscom per païsosprotestants.
7. CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes científiques La ciència moderna es va desenvolupar a Europa durant el segle XIX. Europa tenia el desig de conèixer el món, per això es van fer “viatges d´ exploració” organitzats per les “societatsgeogràfiques” (associacions de científics). El científics eren elsprimers en arribar a llocsdesconegutspelseuropeus i preparaven el terreny (fentmapes i descripcions del territori i de les poblacionsindígenes) alsmilitars de la potència imperialista. Desprèsdelsmilitarsarribavenelscomerciants i, per últim, elsmissioners.
8. Apartat 3: L´ IMPERIALISME EUROPEU L´ imperialisme del segle XIX, a diferència del colonialisme mercantilista, rebia el suport militar de l´ estat. El país que practica l´ imperialismerep el nom de metròpoli, en front del país colonitzat o colònia. Les granspotènciescolonials van ser RegneUnit i França. Les metròpolis van practicar quatremodels d´ explotació colonial.
9. MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Colòniesconvencionals La majoria de les colònies es trobaven a regionstropicals o equatorials d´ Àfrica, sud d´ Àsia i zones d´ Oceania. En aquestescolònies, una petitaminoria europea encapcelada per un governadorcontrolava a la població indígena. L´ objectiudelscolonitzadors era explotar econòmicament la colònia i a les sevesgents.
10. MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Colònies de poblament i dominis Eren territorisamb un clima temperat, semblant al d´ Europa. Les colònies de poblamentbritàniques eren: Austràlia i Nova Zelanda (Oceania), Sud-Àfrica i Canadà (Amèrica del nord). Aqueststerritoris s´ utilitzaven per donar sortidaalsexcedents de població europea del segle XIX. Elscolonseuropeus es dedicaven a l´ explotació agrícola i ramadera. La colòniasolia ser part del territori de l´ estat i rebia el nom de “colònia de poblament” al RegneUnit o de “domini” a França (com el territori d´ Algèria).
11. MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Protectorats Elsprotectorats eren estats que jaexistienabans de la dominació colonial. Continuavensent, en teoria, païsosindependents encara que “tutelats” per una potència europea. És a dir, la metròpolidominava l´ economia i dirigia el govern del protectorat. Exemples: Egipte o Sudan (RegneUnit) o Marroc (França i Espanya).
12. MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Concessions Eren estatsindependentsamb un govern no controlatpelseuropeus. Això sí, les potèncieseuropeesforçaven a obrir el comerç d´ aquest país a empresesoccidentals que controlaven l´ economia). Exemples: Xina (fins a cinc països van arribar a tenirconcessions: RegneUnit, França, Japó, Alemanya i EstatsUnits) o Japó (ambconcessiódels E.U.A.).
13. EL REPARTIMENT D´ ÀFRICA L´ imperialismeeuropeu va començar a Àfrica en torn el 1870. Finsllavor, l´ únic que es coneixia del continent eren les costes. França va començaramb les conquestes d´ Algèria i Tunísia (amb l´ objectiu d´ aconseguirtot el nord d´ Àfrica d´ est a oest). El RegneUnit va començar per Egipte per controlar el Canal de Suez i amb la intenció d´ ocupar tot l´ est d´ Àfrica de nor a sud. Exploradors-aventurerscomDavid Livingstone, Henry Stanley o Savognan de Brazza van fermapes i informes de l´ interior del continent a mitjan del segle XIX.
14. LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN (1885) L´ any1885 es va celebrar la “Conferència de Berlín” onelspaïsoseuropeuses van repartir el territoriafricàcom si fos un pastís, per evitar possiblesconflictesarmats. Aquests van ser elsacords que es van prendre: “Principi de l´ ocupació efectiva”: si un país estavapresent a un territoriafricà en el moment de la conferència, el territorija era seulegalment. Prohibició de l´ esclavitud. Encara que estavenreconegutselstreballsforçats o la feinadelsporteadors. Llibertat de comerç i navegaciópelsrius Congo i Níger. Concessió al reiLeopold II de Bèlgica d´ una colònia “personal” (propietatseva), el Congo belga.
15. LLISTAT DE COLÒNIES BRITÀNIQUES Protectorat d´ Egipte Protectorat del Sudan Uganda Kenya Somàliabritànica Illes de l´ oceàÍndic: Zanzíbar (actualment a Tanzània), Seychelles i Maurici Rhodèsia del nord(Zàmbia i Malawi) Rhodèsia del sud (Zimbabwe) Batxuanalàndia(Botswana) Unió Sud-africana Nigèria Costa d´ Or(Ghana) Sierra Leone Gàmbia
16. LLISTAT DE COLÒNIES FRANCESES Protectorat del Marroc Algèria Protectorat de Tunísia Àfrica occidental francesa (Mauritània, Malí, Burkina-Fasso, Níger, Benín, Costa d´ Ivori, Guinea i Senegal) Àfricaequatorial francesa (Txad, República Centrafricana i Congo) Gabon Somàlia francesa (Djibouti) Illes de l´ Índic: Comores i Reunió Madagascar
28. EL REPARTIMENT D´ ÀFRICA Elsúnicspaïsosindependents d´ Àfrica el 1914 eren Abissínia(Etiòpia) i Libèria(territoricompratpels E.U.A. al RegneUnit per enviar anticsesclausafroamericans). La Conferència de Berlín no va evitar tres conflictesgreus entre païsoseuropeus. De fet, les disputes colonials van ser una de les causes de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
29. CONFLICTES IMPERIALISTES A ÀFRICA Disputes entre França i RegneUnit: elsprojectescolonials a Àfrica de britànics i francesos va xocar a Fashoda (Sudan). No es va arribar a la guerra gràcies al triomf de la diplomàcia. “Guerra anglo-bòer” (1899-1902): l´ exèrcitbritànic va guanyar la guerra alscolonsholandesos i alemanys (els “bòers” o “afrikaners”) que vivien al sud d´ Àfrica de del segle XVI com a granjers. El conflicte va esclatarquen es van trobardiamants i or a la regió sud-africana del Transvaal. La “qüestiómarroquina” consistia en l´ oposició d´ Alemanya al dominifrancès del Marroc (França i Alemanya van estar en guerra a finals del segle XIX).
30. L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: l´ Imperi Rus RússiahaviaocupatSibèria (extremnord d´ Àsia) durant el segle XVII. El segle XIX va conquerirÀsia central (Turquestan). Rússia va ser frenada pelsbritànics a Afganistan i Iran. L´ altreobjectiu rus era la Xina. La línia de tren del Transsiberià (que connectavaMuscouambVladivostock) va permetre la colonització de la regióxinesa de Manxúria; regió que van perdreelsrussos a la “Guerra russojaponesa” (1904-1905).
35. L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: altrespaïsos PaïsosBaixostenien la colònia de les Índiesorientals(Indonèsia). AlemanyaposseiaGuinea oriental (Papúa-Nova Guinea). L´ ImperiOtomà (Turquia) controlava la majorpart d´ Aràbia.
36. L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: el cas de la Xina Xina era desitjada per tots, peròera un país feudal i tancat a qualsevolinfluènciaestrangera. El RegneUnit va aconseguir la concessió de poder comerciar ambXinavers el “Tractat de Nanquín” (1842). Aquestacord va arribar desprès de duesguerresguanyadespelsbritànics: “Guerres de l´ opi” (mitjan del segle XIX). Elsbritànicsvenienopiindi a Xina a canvi de cotó, te i seda. A més, es van feramb la ciutat de Hong Kong. Altrespaïsos (França, E.U.A., Japó i Alemanya) també van aconseguir comerciar ambXina, el que va perjudicar alscomerciantsxinesos. Això va provocar la “Revoltadelsbòxers” (1900-1901) que va provocar un canvi de govern. [Elsbòxers eren elsnacionalistesxinesosradicals].
37. Apartat 4: L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: L´ expansionismejaponès El creixement industrial i econòmic del Japómeiji va impulsar a l´ emperador a conquerirnousterritoriscomCorea, l´ illa de Formosa (Taiwan) o Manxúriaa Xina. Elsobjectiusjaponesos eren: Cercar matèriesprimeres per a la indústria: petroli, carbó, ferro, coure, etc. Buscar una sortida a l´ excés de població de les illes. Desig nacionalista de convertir-se en un gran estat.
38. L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: EstatsUnitsd´Amèrica E.U.A. era un delspaïsosmésgrans del móngràcies a: La “Conquesta de l´ Oest”: ocupaciódelsterritorisoccidentals d´ Amèrica del nordonvivienelsindis. Conquestes de territoris del nord de Mèxic: Califòrnia, NouMèxic, Nevada, Utah i Arizona. Compra d´ Alaskaalsrussos. A finals del segle XIX, E.U.A. va voler convertir-se en la gran potència del móngràcies a: “Doctrina Monroe”: el president Monroe va pensar que el seu país havia de dominar economicamenttot el continentamericà, doncs ere el “pobletriat per Déu per dominar a la resta” (teoria del “destímanifest”). Per feraixò van enderrocargoverns a Latinoamèrica i expulsar a qualsevol país europeu (Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines el 1898 a la “Guerra de Cuba”).
39. L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: EstatsUnitsd´Amèrica 2) Van fer una política d´ establiment de bases militars a territorisestratègics: el Carib, Panamà, illes del Pacífic, etc. 3) Per últim, es va practicar la política del “bon bastó” (bigstick) per part del presidentTheodore Roosevelt. Consistia en intervenir militarmentsempre que calguésdefensar un objectiu comercial o econòmicdels E.U.A.
