3. A finals de l’Edat Mitjana Europa comerciava amb Àfrica i
Àsia.
Els pirates a la Mediterrània i la presència dels turcs a
Europa complicaven molt els viatges comercials.
Calia buscar noves rutes marítimes, sobretot entre Europa
i Àsia.

6. El principal problema però és que molts pensaven que la
Terra era plana. Si navegaven cap a l’oest arribaria un
moment que s’acabaria i caurien.

7. A més, creien que les zones properes al final de la Terra
estaven habitades per terribles monstres marins.

8. Així doncs els portuguesos van optar per vorejar Àfrica
pel sud per poder arribar a l’Àsia.

9. Però era un viatge llarg i perillós, degut sobretot a les
tempestes.

10. Els castellans van confiar en un navegant anomenat
Cristòfor Colom, que creia que la Terra era esfèrica i que,
per tant, es podia arribar a Àsia navegant cap a ponent
(oest).

12. L’any 1492, Cristòfor Colom, finançat pels Reis Catòlics, va
arribar a un continent desconegut que anys després seria
batejat amb el nom d’Amèrica.

14. La navegació de llarga distància va ser possible gràcies a
alguns avenços tècnics com ara:
la brúixola
l’astrolabi
millors mapes

15. Però sobretot el perfeccionament dels vaixells que els
permetia navegacions llargues a mar obert.

17. Europa va veure en Amèrica un font de primeres matèries:
or i plata. També es van descobrir aliments desconeguts
fins aleshores: patata, blat de moro, tomàquet, cacau...

18. A més cal afegir-hi el comerç d’esclaus africans cap a
Amèrica per a treballar en les plantacions que hi havia.

19. Abans de l’arribada dels europeus, a Amèrica hi havia
cultures amb un gran nivell de civilització, com ara els
asteques, els maies o els inques.

20. Temples asteques
de Teotihuacán
Calendari asteca

21. Piràmide de Chichén Itzá
Calendari maya

22. Ciutat inca al Machu Pichu

24. Les noves rutes comercials i les riqueses que s’obtenien
d’Amèrica van donar molt poder als reis que van crear
estats moderns i grans imperis.

25. Les monarquies absolutes es van convertir en la nova forma
de govern. En elles el rei concentrava tot el poder. Les
principals van ser els Habsburg i els Borbons.

26. Al segle XVI, Carles I, primer rei de Castella de la dinastia
dels Habsburg, va governar l’imperi més poderós del món.

27. Però les continues guerres amb altres potències europees
van fer que, tot i que obtenia moltes riqueses d’Amèrica,
Castella s’empobrís. A més, durant el segle XVII hi va
haver greus epidèmies de pesta, males collites i fam.

28. Els catalans havien de contribuir amb diners i combatents
als conflictes bèl·lics. Cansats, el 1640, hi va haver una
revolta camperola que va portar a la guerra dels Segadors,
que va durar dinou anys.

29. Els castellans van guanyar, però el rei no va tornar a
allotjar les seves tropes a Catalunya.
Felip IV, rei de Castella

30. L’any 1700 el rei va morir sense hereu, i hi va haver un
enfrontament entre dos candidats que volien ocupar el
tron.
Felip de Borbó L’Arxiduc Carles d’Àustria

31. Així va començar la Guerra de Successió. Els catalans es
van posar de banda de l’Arxiduc Carles d’Àustria, que els
prometia respectar els seus drets i institucions.

33. L’onze de setembre de 1714 i després d’un llarg setge cau la
ciutat de Barcelona i Felip de Borbó arriba al tron de
Castella.

34. Felip de Borbó va esdevenir Felip V i, mitjançant el Decret
de Nova Planta, va abolir les lleis i institucions de Catalunya
i de tota la corona Catalanoaragonesa .

36. Durant l’edat moderna va continuar el model de societat
estamental de l’edat mitjana.

37. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats. No
havien de pagar impostos i vivien de les rendes que els
donaven les seves propietats.

38. El poble ras, estament no privilegiat, estava obligat a pagar
impostos i no podia accedir a càrrecs públics.

39. Dins el poble ras, la burgesia, formada per artesans,
professionals (metges, advocats, etc.), mercaders i
banquers s’estava enriquint molt. Tot i això, no podia
participar del poder polític i cada vegada estaven més
cansats dels governs absolutistes.

41. Les freqüents crisis econòmiques van afavorir l’aparició de
bandolers, formades per camperols desesperats o nobles
arruïnats, que robaven els rics en els camins.
Joan de Serrallonga Perot Rocaguinarda

42. Al mar hi havia molts pirates, que assaltaven els vaixells
que tornaven carregats d’Amèrica. També hi havia corsaris
que actuaven amb el suport de països rivals.

43. També hi havia pirates a la Mediterrània que, a més
d’assaltar els vaixells, atacaven les localitats costaneres.
De fet, Pineda va patir més d’un atac per part dels pirates
turcs.
El pirata Dragut
Aquestes incursions van fer que
la població s’organitzés amb un
sistema de defensa de la
costa basat en la construcció
torres de guaita i defensa, la
fortificació de masies i esglésies
i la construcció de muralles a les
viles.

44. A la matinada del dissabte 1
d’agost de 1545, poc abans de la
sortida del sol, onze galeres de
turcs capitanejats pel famós
pirata otomà Turgut Reis,
anomenat també Dragut van
desembarcar a Pineda i les
poques defenses i fortaleses de
la vila no van servir de res.
En poca estona els turcs es van
apoderar totalment de la població,
van cremar moltes cases i van
assassinar alguns habitants.
Després van saquejar i
cremar l’església.

45. Així es pot llegir a la llinda de pedra de la parròquia de
Santa Maria, i on textualment hi diu:
“A I d´agost MDXLV a punt d´alba, XI galiotes del turchs
posaren la gent en la plage; cremaren les portes de la
Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas
pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren en barcar.
Per reparo dels poblates s´es fortificada esta Sglesia de
Pineda”

47. Durant l’Edat Moderna va canviar la manera d’entendre el
món. Es va deixar de creure que tot el que deia l’Església
era veritat i es va basar el coneixement en la raó i
l’experimentació. Naixia el mètode científic.
Galileu Galilei

48. Galileu va defensar que la Terra girava al voltant de Sol, i
no era el centre de l’Univers com deia l’Església.
Teoria geocèntrica
Teoria heliocèntrica

49. També es va avançar molt en camps com ara la medicina, la
física, l’astronomia o les matemàtiques.

50. Un dels invents més importants va ser la impremta,
inventada al segle XV per Johann Gutenberg. Permetia fer
moltes còpies d’un llibre de forma ràpida i econòmica i va
ajudar a la difusió dels nous coneixements.