Xerrada per presentar el llibre 'El networking' de Rosaura Alastruey a Sabadell, el 12 de febrer de 2009. La sessió aborda de manera distesa el concepte de la 'societat xarxa', la millor via per esdevenir competitius.
1. Enxarxats
canviar
per
innovar
i
Presentació del llibre El networking
de Rosaura Alastruey
Jordi Graells i Costa
www.graells.cat
www.slideshare.net/jordigraells
Barcelona, 12 de febrer de 2009
Wikipedia
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació
per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir
una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
1
17. Innovar = transformar coneixement en valor
Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007
La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el
coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari.
En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge,
la xarxa (interrelació social) i la comunicació.
17
18. 3a història.
Uns quants anys abans,
algú ja ens parlava
de la gestió del
coneixement per
comunitats de pràctica
18
23. 4a història.
Avui les xarxes socials
representen el canvi
de paradigma
23
24. Vet aquí que, cap a la dècada de 1990,
les organitzacions es transformen
per l’ús intensiu de la tecnologia
Ho podem seguir en els llibres de capçalera:
2004 The wisdom of crowds. James Surowiecky
El poder de la intel·ligència col·lectiva.
2006 Wikinomics. Don Tapscott i Anthony D. Williams
La col·laboració en massa canvia serveis i tot (prosumidors).
24
25. Esdevenen més obertes i ofereixen
oportunitats per contactar i produir
col·lectivament.
... i en aquests altres:
2006 The long tail. Chris Anderson
Abundància i diversitat substitueixen el consum en massa.
2007 Everything is miscellaneous. David Weiberger
En el món digital, el desordre pot ser una virtut.
2008 Here comes everybody. Clay Shirky
Ja no necessitem les organitzacions per organitzar-nos
25
26. 2008: les xarxes socials són el
fenomen, qui no és a Facebook?
Confusió al voltant del concepte
xarxa: s’associa al programari
26
29. Gestionar el
Per relacionar-nos en xarxa i treballar
coneixement
per innovar
col·laborativament, és preferible usar el
cloud computing i diverses tecnologies
(combinacions a mida d’eines 2.0), tot i
que això exigeix més competència digital.
www.flickr.com/oceanfly/367600665
29
30. Però, així
preservem més
la creativitat,
la diversitat
i la interacció.
30
31. Eines per escoltar, comunicar i compartir
Comunicació síncrona: telefonia IP, missatgeria instantània
Comunicació asíncrona: bloc, correu electrònic,
microblogging (Twitter i Yammer)
Col·laboració: fòrum, wiki, plataforma col·laborativa
(e-Catalunya, Google Apps), xarxa social (Facebook, Linkedin...)
Gestió: sindicació (RSS, avisos), etiquetatge (bookmarking),
recomanació, votació (filtre/promoció continguts)...
Consulta sobre què es diu de la nostra organització:
Blogsearch blogsearch.google.com, Technorati technorati.com,
Blogpulse (comparar conceptes) www.blogpulse.com, Comments
(comentaris en blocs) www.co.mments.com, Keotag (etiquetes, tags,
a múltiples eines) www.keotag.com, Boardtracker (buscar conceptes
als fòrums) www.boardtracker.com, Wikio (buscar a notícies per
tags) www.wikio.es, Google Trends (temes de cerca populars) www.
google.com/trends, Google Alerts (avisos sobre nom de
l’organització que GA troba a Internet) www.google.com/alerts
31
32. 5a història.
I tot el coneixement
produït es pot posar
al servei de tothom:
la intel·ligència col·lectiva
32
33. Tot el coneixement en documents
CC BY 2.0 – www.flickr.com/jasonvance/1194678729
33
34. Usar llicències
de propietat
intel·lectual de
difusió oberta
per facilitar l’accés
als continguts
públics
(Directiva europea
i llei espanyola)
34
41. Visionaris en innovació 1/2
Podem ser pioners en la innovació de serveis, a imatge i
semblança dels exemples d’innovació que citen els manuals:
41
42. Visionaris en innovació 2/2
«El consumidor mai no acceptarà haver de transportar i muntar els seus mobles»
«La fotografia digital no substituirà la tradicional perquè és cara i amb menys qualitat»
«El transport aeri està reservat a viatges de negocis i turisme d’alt poder adquisitiu»
«Els ordinadors personals són un producte d’entreteniment, mai no substituiran les
estacions de treball tradicionals. El programari ha de ser en local, mai a Internet»
«Internet és un excel·lent vehicle d’informació i consulta, però mai no serà un canal
d’adquisició de béns o serveis»
42
43. Hi ha qui ho intenta... Programa Compartim
Learning by working al Departament de Justícia!
43
45. Participació de la gent = mina d’idees!
Utilització d’eines sín
crones per comunica
r-nos i respostes imm
ediates
s i feliços
rs més productiu
+ tauler d’anuncis = treballado
CoP
Implicació directiva
en l’elaboració i la difus
ió dels productes de
les CoP
stió del
l sobre ge
Organització d’un congrés anua
coneixement
Crear la xarxa de pers
onal innovador de l’A
dministració
45
49. La clau per a tot plegat
“ La vida és excitant
mentre continuïs
aprenent ”
Wikipedia
Clint Eastwood
49
50. Gràcies!
Enxarxats per canviar i innovar
Jordi Graells i Costa
www.graells.cat
www.slideshare.net/jordigraells
Barcelona, 12 de febrer de 2009
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció,
la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció
sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir
una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
50
Editor's Notes
[...]
Bernard Girard, especialista tanto en nuevas tecnolog
[...]
Les organitzacions actuals estan mancades de simplicitat i aix
[...]
El canvi a l’organització és força difícil perquè venim –i hi romanem– d’unes estructures molt jeràrquiques.A més cal tenir en compte que l’autèntica bretxa digital no és d’edat, sinó d’ús:- Al
... i per veure el món d’una altra manera.
La societat corre i l’Administració s’ha d’esforçar per seguir el pas...Però mentre la societat i sobretot alguns països avancen a passes més de gegant, el poder i l’Administració ho solen fer més a poc a poc.
[...]
[...]
[...]
Coneixement = informaci
[...]11
La irrupció d’Internet va comportar la personalització, perquè propiciava automatitzar la interacció amb els usuaris i facilitava extraordinàriament els processos per personalitzar productes. Com és el cas d’iTunes, els àlbums fotogràfics a mida, la configuració de canals de TV per a cadascú, els podcast...En el cas de l’Administració, la marca, com a conjunt de garanties, i la personalització dels serveis ofereixen un ampli camp per córrer.La personalitzaci
Funcionalitats de la tecnologia = efectes transformadors de les tecnologies digitals.Quan est
[...]
Etienne Wenger va néixer a Suïssa l’any 1952, va treballar durant anys de mestre i el 1987 va començar a treballar com a investigador a l’Institut per a la Recerca en l’Aprenentatge a Califòrnia on va desenvolupar una nova teoria sobre l’aprenentatge basada en el concepte de les comunitats de pràctica. Segons Wenger una comunitat de pràctica és un grup de persones que comparteixen una inquietud o un interès comú sobre un tema i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada. Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts a fi de desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió sobre experiències pràctiques.Les comunitats de pràctica han existit des de sempre: a més de les de la feina, a casa, a l’escola, al gimnàs... Tots pertanyem a alguna comunitat de pràctica i al llarg de la nostra vida formem part de diverses comunitats, a vegades com a membres centrals i a vegades com a membres perifèrics. De fet, les comunitats de pràctica són arreu. És una experiència tan habitual que ens pot passar inadvertida, però un cop li poses nom i la focalitzes ens pot ajudar a percebre les estructures que sostenen el compromís amb la pràctica i l’aprenentatge informal.La llavor del terme comunitat de pràctica la trobem en els estudis d’Etienne Wenger i Jean Lave (1991) sobre el constructe (hipòtesi formulada sobre fenòmens o processos reals amb independència que siguin o no observables com a tals) de participació perifèrica legítima en cinc situacions d’aprenentatge: llevadores del Yucatan, sastres de l’ètnia Vai i Goa, caporals de marina, especejadors i grup d’alcohòlics anònims. Del desenvolupament de la participació perifèrica legítima van crear el terme comunitat de pràctica per referir-se a les comunitats de practicants en les quals els nouvinguts intenten assolir les pràctiques socioculturals de la comunitat.Wenger va evolucionar el seu concepte primerenc de participaci
De tot el que he llegit sobre Etienne Wenger no puc demostrar que s’inspirés en l’ideari dels anys 60 i 70 per desenvolupar les seves teories, tot i que per edat i per currículum tot fa pensar que en beu de les fonts. Com a mostra www.ewenger.com/personal/index.htm, l’explicació detallada del naixement del seu tercer fill a la cambra de bany de casa seva amb la llevadora i els altres dos fills o que no utilitzessin bolquers d’un sol ús i necessitessin la rentadora nova just abans del naixement
Ha escrit diversos llibres tant te
A partir dels seus estudis sobre l’aprenentatge desenvolupa el concepte de comunitats de pràctica. En aquell moment (començaments dels 90) en què no hi havia Internet ni TIC el model de negoci i de societat era eminentment individualista. Era l’època de guardar-se la informació i de self-made men. En canvi, a partir de la globalització i de l’extensió d’Internet, en què la producció es deslocalitza i en què des de qualsevol part del món es poden oferir productes de qualitat a un cost baix, les organitzacions replantegen les seves estratègies de negoci i impulsen la innovació i la gestió del coneixement. Alhora, la web 2.0 ofereix un conjunt d’eines que afavoreixen la creació de xarxes socials, la compartició de coneixements i el treball col·laboratiu. Ara les organitzacions comparteixen la informació i el coneixement per poder obtenir millors resultats i les persones s’associen a la xarxa a partir dels seus interessos personals i laborals.
Bernard Girard, especialista tanto en nuevas tecnolog
- No es tracta tant de produir i comercialitzar sin
La naturalesa de les empreses ja no
Si fins i tot s’ha introduït al refranyer català. L’altre dia vaig sentir “Salut i força al feisbuc!”. On anirem a parar?Les noves xarxes socials suportades en part per la tecnologia depenen en gran mesura dels vincles febles i això explicaria que assoleixin molts cops dimensions superiors i que segueixin sent operatives. Segons l’antropòleg Robin Dunbar (Juan Freire), els humans podem establir xarxes de 150 persones, mentre que els ximpanzès sols de 55.A la plataforma e-Catalunya, els professionals del Departament treballen col
[...]
Llegeixen la premsa com si fossin periodistes. Van al cinema com si fossin cr
Les llocs web socials model Facebook, anomenats xarxes socials, s
Segons el punt de vista d’Steve Bratt (W3C) a què ja es referia Jordi Graells, la web semàntica o 3.0 és aquella en què l’enllacen dades, sempre que estiguin ben definides, ben processades, amb valors, descripcions, etc. Els enllaços entre les dades han d’estar ben definits. Per exemple, el meu nom i el meu número de telèfon estarien enllaçats d’una manera més explicativa, amb un categoria de ‘número de telèfon’. Això és, que els enllaços estiguin acompanyats d’etiquetes que expliquen què són aquestes dades, per què estan relacionades.Aquests enllaços es fan per mitjà d’una tecnologia, denominada RDF, que proposa un subjecte, un valor i la relació que tenen entre si.La construcció de la web semàntica és bàsicament la construcció d’una immensa base de dades relacionada amb la web. Així, disposes d’una fila amb el teu nom, i una sèrie d’atributs relacionats amb aquest nom, com l’edat, el dia de naixement, l’adreça, el número de telèfon, el correu electrònic... Tot aquest procés no es fa manualment; hi ha programes que relacionen dades d’aquesta mena. S’ha avançat molt gràcies a la intel·ligència artificial (uns ‘algoritmes més intel·ligents’).No obstant això, existeixen prou dades per relacionar. Un exemple: alguns grans museus tenen pàgines web molt descriptives, amb totes les obres catalogades, per autor, època, situació física i altres. Aquestes descripcions poden ser molt útils per interrelacionar informació al web. Un altre exemple: hi ha un interessant grup denominat ‘Linking Open Data Project’, que recull estadístiques públiques o obertes, com les que emet l’Eurostat http://ec.europa.eu/eurostat, i dades també obertes com els continguts en la Wikipedia http://es.wikipedia.org, en un esforç per estructurar-los per permetre consultes més complexes. I així tenim la DBPedia http://dbpedia.org.
Planta 29 es una marca surgida en el seno del
[...]
[...]
QUAN VAIG COMENÇAR A INSISTIR FA MÉS DE 3 ANYS PERQUÈ L’ADMINISTRACIÓ CATALANA ÉS CONVERTÍS EN LA PIONERA MUNDIAL EN L’ADOPCIÓ DE LES LLICÈNCIES CC, VAIG SER TAN PESAT QUE EM VAIG GUANYAR EL SOBRENOM DEL COMMONS, I FRANCAMENT, ENTRE ‘CREATIVE’ I ‘COMMONS’, PERSONALMENT HAURIA PREFERIT SER EL ‘CREATIVE’, PERÒ NO VA PODER SER. AIXÍ ÉS LA HISTÒRIA...El model econòmic s’ha de basar en una estratègia competitiva en el qual les empreses creïn, copiïn i transformin en valor. Es pot posa més l’accent en una o altra capacitat, segons el model d’innovació que s’adopti. L’estratègia de copiar s’esdevé molt en la innovació tecnològica. Davant la creativitat radical d’Apple, Microsoft es mostra més hàbil per copiar- i millorar amb innovacions petites i més ràpides. Així, hi ha moltes empreses que no creen tecnologia, però que són més ràpides desenvolupant i millorant la dels altres.
[...]
En aquesta era el que
[...]
... en comunitat
[...]
Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts amb la finalitat de desenvolupar coneixement especialitzat, a partir d’aprenentatges (per mitjà de les experiències compartides dins el grup, on cadascú s’aplica particularment les experiències compartides amb la resta de professionals).Trets:- Incentivar les CP per fer aflorar coneixement expl
[...]
I aquests canvis tan vertiginosos són els que causen la famosa bretxa digital: uns hi han nascut i, per tant, generen idees i actuen d’una altra manera, i els altres ens hi estem adaptant com podem.La presentaci
Heu vist aquests anuncis institucionals?Doncs no els heu vist tots, encara! Ens imagin