Tirant lo blanc personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Els personatges de la bogeria estils jordi, mònica, laura, aina
1. Els personatges
de La Bogeria
Jordi Pinsach Fornells
Mònica Pozón Ribot
Laura Boix Rigau
Aina Pont Tixé
11 de novembre de 2010
Català
2. 2
Índex:
1 Presentació del tema del treball ........................................................................................................................3
2 Explicació del contingut ........................................................................................................................................4
2.1 Introducció i relacions dels personatges.......................................................................................................4
2.1.1Personatges principals...................................................................................................................4
2.1.2 Personatges secundaris ...............................................................................................................5
2.1.3 Altres personatges.........................................................................................................................5
2.2 Funcions dels personatges ..........................................................................................................................6
2.3 Paral·lelismes..............................................................................................................................................8
2.3.1Paral·lelisme principal....................................................................................................................8
Ignasi – Daniel Serrallonga...........................................................................................................8
2.3.2Altres paral·lelismes .......................................................................................................................9
Narcís Oller - Serrallonga ..............................................................................................................9
Pròsper Giberga – Don ignasi ......................................................................................................9
3. Conclusió ...............................................................................................................................................................10
4. Bibliografia ............................................................................................................................................................11
3. 3
1 PRESENTACIÓ DEL TEMA DEL TREBALL
L’obra en general emmarca com una representació de la vida del mateix autor, ja que
un fet personal que va viure poc abans, que va ser la mort d’un amic seu per culpa
d’una estranya bogeria, el va marcar molt i d’aquí prové la temàtica de la novel·la.
Aquest fet el va impressionar tant que va fer entrar aquesta temàtica real al final del
llibre, per acabar-lo. Per tant, Oller hi posa un fet real per fer la vida del protagonista.
La finalitat de l’obra, més que tractar la història d’un boig, és la importància de la
reacció de la societat davant una bogeria o una malaltia mental.
El tema sobre el qual fem el treball se centra en les funcions dels personatges dins
l’obra, les relacions que s’estableixen entre ells i els paral·lelismes que hi ha.
Començarem explicant les funcions de cada personatge, des del protagonista, Daniel
Serrallonga, fins als personatges secundaris. Seguidament, ens centrarem en les
relacions entre ells.
4. 4
2 EXPLICACIÓ DEL CONTINGUT
2.1 INTRODUCCIÓ I RELACIONS DELS PERSONATGES
2.1.1PERSONATGES PRINCIPALS:
Daniel Serrallonga: Protagonista absent, que se'n parla durant tota la novel·la però
només apareix al principi i al final. És un estudiant jove d’agronomia fill de propietaris
rurals. És una persona primària que actua abans de pensar i no controla allò que diu.
És una mica innocent ja que creu que s’ha convertit en l’ídol de les masses populars
quan els seus “amics” li fan creure que publiquen els seus escrits.
Narrador: és un personatge molt important en la novel·la, ja que tot i no ser descrit
físicament ni ser nombrat, és qui transmet la història. Es presenta com un personatge
més i tot el llibre està basat en el seu punt de vista. Diem que és un narrador
testimoni. En tot el llibre no apareixen massa dades sobre ell, llevat que estudià Dret,
que té un despatx d'advocat i que es casà amb Matildeta. El més important són les
seves opinions, ja que dóna una visió més sentimental i humanista sobre la malaltia de
Serrallonga, a diferència de Giberga, que es basa en una visió científica. Aquests dos
contrastos d'opinions presenten la temàtica de la novel·la.
Armengol: És un estudiant universitari de dret a Barcelona. És hipòcrita sobretot en
funció amb l’amistat amb en Daniel ja que és una amistat interessada perquè li fa
passar bones estones i a l’hora de la veritat és poc solidari i mentider.
Pròsper Giberga: És qui presenta Serrallonga a Armengol. En ser el fill del metge que
tracta Daniel, transmet una òptica realista i científica de la malaltia. Com hem dit
abans, aquesta visió s'oposa a la dels altres personatges i això crea l'argument de la
novel·la. Pròsper Giberga apareix en el cinquè capítol convertit en metge de Vilaniu, i
és en aquest capítol on justifica la teoria de l'herència biològica, basant-se en el fet
que una de les germanes de Serrallonga és epilèptica, l'altre nimfòmana i son pare
també era boig. Aquest personatge és el que defensa el punt de vista científic i la
teoria de la vessant genètica, que deia que si la família tenia problemes mentals,
aquests es transmetien genèticament als fills.
5. 5
2.1.2 PERSONATGES SECUNDARIS:
Ignasi Serrallonga, el pare: És el personatge que fa plantejar a tothom la teoria de
la vessant genètica. La seva vida i la del seu fill coincideixen en molts aspectes (tots
dos abandonen les seves obligacions per dedicar-se a la política, ambdós es casen per
compromís i desconfien de les seves mullers…).
Adela i Carolina, les germanes: L’Adela és la germana gran, des de lluny sembla
guapa, és alta i esvelta, amb cabells color tabac clar i ben pentinats. Però perd tot
l’encant quan te la mires de prop; ulls petits, nas massa petit i boca
desproporcionadament gran. La Carolina és la germana petita, la geperudeta. Té el
mal de Sant Pau, no vol sortir, no es vol vestir,etc. Totes dues són presentades com
unes boges, també ajuden a Giberga a verificar la teoria científica de l'herència
familiar.
2.1.3 ALTRES PERSONATGES:
Matildeta: és la dona del narrador.
General Prim: és l’heroi llegendari, l’ídol de Daniel que lluitava per Espanya.
Pons: és el marit de l'Adela.
Naiset: fill d'en Serrallonga i Salomé.
Salomé Argila: dona d'en Serrallonga.
Ramon Argila: germà de la Salomé.
Sr. Genís Argila: pare de Salomé i Ramon. Treballava amb Daniel Serrallonga.
Margarida: la criada de les germanes Serrallonga (l'Adela i la Carolina)
Engracieta: mare de Daniel Serrallonga.
Policies, sergent, monjos, mossèn, la gent del poble de Vilaniu…
6. 6
2.2 FUNCIONS DELS PERSONATGES
Encara que Serrallonga sigui un personatge que aparegui relativament poc, o sigui
bastant absent dins del temps de la novel·la i de les accions que s’hi van produint, és
necessari i totalment essencial pel desenvolupament de l’obra ja que és la causa que
empeny a la reflexió i constitueix la base fonamental de la trama. En ser el
protagonista absent de tota l’acció, ja que la novel·la gira al voltant de la seva malaltia
i els seus processos mentals, se’l dóna a conèixer per part del narrador i dels altres
personatges que hi van sortint de mica en mica i van donant la informació necessària i
rellevant sobre ell i les seves característiques físiques i mentals. Tota la informació ens
arribarà pel testimoni de la seva germana Adela, de l’Armengol i d’en Giberga, els quals
representen perspectives i punts de vista diferents.
El narrador té dues funcions; la que ens explica la història des del seu punt de vista i
que contrasta amb les opinions d’en Giberga i, alhora, opina sobre el cas de la follia del
protagonista.
L’Armengol ens presenta episodis de la vida d’en Daniel des d’una visió humorística i
poc reflexiva i és, doncs, oposada a la dels altres personatges. Ell és el que inicia les
bromes a què es veu sotmès en Serrallonga al principi de la novel·la en el Cafè de les
Delícies.
Un altre personatge, Giberga, és al començament de la novel·la i mostra un to real,
versemblant. Tanmateix, ofereix un punt de vista científic oposat al del narrador.
El general Prim, encara que no sigui un personatge rellevant, té una funció que sí que
ho és. Serrallonga el té idealitzat, ja que quan entren el seu cosí i el narrador les
germanes li descobreixen retrats en el seu despatx; aquí se’ns indica la seva bogeria.
Una altra funció important és la del pare, Don Ignasi Serrallonga. Tant el pare com el
fill tenen una vida molt semblant, i amb aquest paral·lelisme es veu clara la bogeria
d’en Daniel.
L’Adela i la Carolina enreden el seu germà perquè és casi amb la Salomé i insinuen que
ella l’enverina. Tenen el paper d’investigadores i provocadores. Així, condicionen la
vida del seu germà com la del seu pare.
7. 7
A diferència de les altres dones de la novel·la, el narrador i la Matildeta són una parella
ben avinguda que no presenten cap tipus de conflicte entre ells al llarg de la novel·la.
Altres personatges com les germanes d’en Serrallonga o la Salomé són personatges
que es presenten amb dificultats entre ells que acaben accentuant la bogeria del
protagonista.
Per tant, la funció de la Matildeta a l’obra és contraposar aquests dos punts de vista.
8. 8
2.3 PARAL·LELISMES
2.3.1PARAL·LELISME PRINCIPAL
IGNASI – DANIEL SERRALLONGA
L’ Ignasi Serrallonga, tot i no ser un personatge principal, te una gran rellevància en
l’obra: té la funció d’establir paral·lelismes entre la seva vida i la del seu fill,en Daniel, i
d’aquesta manera, justificar el punt de vista determinista d’en Giberga. Les vides
d’aquest dos personatges son totalment coincidents, d’aquesta manera Giberga pot
aprovar els principis de la teoria naturalista de l’herència biològica.
El naturalisme pretén mostrar la realitat de manera absolutament objectiva, és a dir,
tal com és, sense amagar les desgràcies ni vergonyes de la societat. Inclou aspectes
de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes
socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb
un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes d’obres naturalistes pertanyen
al proletariat.
Els punts fonamentals en què les seves vides coincideixen són:
1.- Tots dos abandonen les seves obligacions per dedicar-se a la política, Ignasi com a
tinent de Miquelets, i el fill com a diputat de Vilaniu a Madrid.
2.- Tots dos es casen per compromís i tots dos desconfien de la fidelitat de les seves
respectives mullers. L’Ignasi amb l’Engracita Torner, que és filla d’un notari i de classe
alta. En canvi, en Daniel amb la Salomé Argila, filla d’un masover i de classe baixa.
3.- El pare abandona les obligacions familiars i esdevé un jugador i un ludòpata que
s’acaba tornant a enganxar als jocs i casinos, mentre que el fill, trastocat per ses
germanes i passada la febre d’or, perdrà tota il·lusió i s’atrinxerarà dins de casa seva i
acabarà en una bogeria que el portarà a ingressar-lo en un psiquiàtric.
4.- El pare se suïcida després de molts problemes i decepcions i conflictes familiars; el
fill mort en circumstàncies estranyes quan tot indicava que el seu estat millorava.
9. 9
2.3.2ALTRES PARAL·LELISMES:
NARCÍS OLLER - SERRALLONGA
A través d’un fet personal viscut per Oller, la mort d’un amic seu que era mig boig,
l’autor es va inspirar a l’hora de crear la novel·la. Així doncs, gràcies a aquest fet real,
Oller va escriure una de les seves obres més importants d’estil naturalista amb certs
aspectes del determinisme. Podríem dir que Serrallonga és un retrat d’ell mateix, és a
dir, Oller fa coincidir aspectes de la seva vida amb la d’en Serrallonga.
Els aspectes en els quals coincideixen són els següents:
1.-Tots dos neixen al mateix poble; Oller, nascut a Valls, i en Daniel Serrallonga,
nascut al poble de Vilaniu, suposadament creat per l’autor per denominar el seu Valls
natal.
2.-A tots dos se’ls mor el seu pare quan eren bastant petits, cosa que els afecta
moltíssim, i és un punt pel qual Oller li agafa aquest paral·lelisme al protagonista.
3.- Tots dos comencen estudiant Dret a Barcelona i després han de marxar.
PRÒSPER GIBERGA – DON IGNASI
També s’estableixen una sèrie de relacions entre l’altre protagonista i metge actual del
poble, Giberga, que és de gran importància en l’obra pel pes de la seva teoria sobre
l’herència biològica del caràcter d’en Serrallonga, en relació amb seu pare, també
metge, i que també aporta informacions sobre la família Serrallonga i la seva “malaltia
comuna”.
Alguns dels trets més importants i singulars són:
1.- Primer de tot , el pare va ser el metge del poble de Vilaniu i ara ho és en Giberga.
2.- El Giberga creu i afirma que hi ha una malaltia dins el protagonista i diu que en
Daniel Serrallonga està boig, cosa que contradiu l’opinió del seu pare, ja que el pare
diu que en Daniel Serrallonga té neurastènia i en Giberga diu que té vesània
hereditària i ho afirma dient que “ al néixer ja tenia el futur marcat “.
10. 10
3. CONCLUSIÓ
El més important ha estat veure els paral·lelismes sobre els dos personatges de l’obra,
com són el protagonista i el seu pare, i com la seva intensa relació entre ells, poden
originar un conflicte com el que protagonitza en Daniel, ja que moltes vegades la
situació viscuda pel seu pare també hi té un paper important i fonamental en les seves
repercussions.
També és important la semblança naturalista del caràcter del pare i el fill i el fet de
com pot arribar a canviar els conceptes o les idees d’una persona per diferents motius,
com puguin ser: socials, ambientals, personals, històrics..., com per exemple
l’assassinat del general Prim, que no és més que un personatge públic i històric, però
en canvi queda molt marcat i afecta bestialment la consciència i la vida d’en Daniel, i
és motiu de l’inici de la seva greu malaltia que acaba amb el seu raonament i
posteriorment amb la seva mort.
11. 11
4. BIBLIOGRAFIA
Edició de Domènec Marzà La Bogeria de Narcís Oller.
Bogeria. Accessible a: http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/bogeria.htm
Consulta: 5-11-2010
Traces: base de dades de llengua i literatura catalanes. Accessible a:
http://traces.uab.cat/search?f=title&p=La%20bogeria%20Narc%C3%ADs%20Oller&sc
=1&ln=ca Consulta: 5-11-2010
Quaderns de literatura. Accessible a:
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/viewFile/107813/135184
Consulta: 5-11-2010
La Bogeria. Accessible a: http://www.xtec.es/~jpallas/bogeria.htm
Consulta: 8-11-2010
La Bogeria – Viquipedia. Accessible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/La_bogeria
Consulta: 8-11-2010
Entrelectores. Accessible a: http://www.entrelectores.com/libros/detalle/la-bogeria-
narcis-oller Consulta: 9-11-2010