Presentació crítca sobre l'escriptor de la literatura catalana Narcís Oller.

1. NARCÍS OLLER, el novel·lista català
per excel·lència
Grup: Narcís Oller
Estudis: Batxillerat Humanístic
Matèria: Literatura Catalana
Professor: Pere Poy Baena
Curs: 2016/2017

2. Objectius
- Presentar l’autor Narcís Oller.
- Emmarcar-lo dins de la història de
la literatura catalana.
- Destacar la seva importància dins
del marc novel·lístic mitjançant
l’explicació de les seves obres.
- Citar les seves característiques
principals.
- Mostrar els gèneres que ha conreat.
Continguts
1. Narcís Oller
2. Trajectòria literària
3. La narrativa breu d’Oller
3.1. Llistat de contes
4. La creació d’un món novel·lístic
5. Narcís Oller i el teatre
6. Oller memorialista
7. Conclusions
8. Bibliografia

3. 1. Narcís Oller
- Ha passat a la història com a creador de la
novel·la catalana moderna.
- Adquireix una gran fama europea, només similar
a l’assolida per Guimerà o Verdaguer.
- Planteja una nova concepció de la novel·la, però
de formació romàntica.
- Adopta un model realista que li permetrà oferir
una reproducció objectiva de la veritat.
- Crea un llenguatge narratiu i un estil novel·lístic
propi degut a la manca d’un model de català
literari.

4. - Oller assumeix els paràmetres estètics del realisme-naturalisme.
- Zola i el naturalisme són elements fonamentals en la seva òrbita literària.
- Empra tècniques, motius, elements temàtics o situacions propis del naturalisme zolià.
- La personalitat artística d’Oller es fonamenta en una concepció de l’art basat en la realitat.
- Imperfecció dels llenguatge literari, no existeix un llenguatge adient al realisme narratiu.
- Inseguretat personal i literària, tendència a la indolència.
- Moralisme i sentimentalisme d’arrel romàntica.
<< La novel·la d’Oller serà resultat de l’enfrontament de dos mons culturals i literàris, difícils
d’unir: el realisme-naturalisme zolià i el sentimentalisme moralista que s’apropa al
romanticisme tradicionalista. >>
-Sergi Beser.

5. 2. Trajectòria literària
- A la vida d’Oller hi ha pocs fets que tinguin incidència rellevant sobre la seva literatura.
- Defensa el liberalisme moderat i el catalanisme conservador.
- Gràcies al seu oncle Oller entra en el món de la literatura:
clàssica, francesa, espanyola i russa.
- Ideològicament, a causa de la revolució del 68, esdevé políticament escèptic.
- Entra en contacte amb “La Renaixensa” i té un gran impacte en els Jocs Florals del 1877.
- El seu catalanisme literari és causat per raons sentimentals, ideològiques, però sobretot
literàries.
- Els Jocs Florals van constituir una plataforma de llançament per a l’autor.

6. - A partir de la dècada dels 90 comença la davallada de Narcís Oller, i comença a
disminuir el nombre d’obres escrites.
- Intenta superar la crisi en que havia entrat el model realista-naturalista literari, fins
llavors vigent a Europa.
- Durant el Modernisme participa en certs actes literaris i es mostra interessat per la
política.
- En els anys immediatament posteriors a la seva última novel·la, Oller es decanta cap
al conreu del teatre.
- Finalment, participa en el corrent del Noucentisme.

7. 3. La Narrativa breu d’Oller
- Oller conrea amb la mateixa seriositat tan la novel·la com la narrativa breu.
- Incorpora temes i tècniques nous respecte al context del gènere a Catalunya.
- Alguns dels seus relats són coneguts per la seva qualitat i per la difusió de què van ser
objectes; traduccions i edicions en premsa periòdica.
- Els seus contes tenen una incoherència interna, també des de el punt de vista estètic.
- La narrativa breu olleriana es pot llegir en relació directe amb la seva personalitat o
amb la seva ideologia.
- Els seus contes responen al mateix propòsit que la seva obra novel·lística: presentar
un retrat i una anàlisi de la vida i la societat del seu temps.

8. 3.1. Llistat de contes
Recull de contes
➔ Croquis del natural (1879)
➔ Notes de color (1883)
➔ De tots els colors (1888)
➔ Figura i paisatge (1897)
➔ Rurals i urbanes (1916)
➔ Al llapis i a la ploma (1918)
Alguns dels seus contes
➔ “L'estudiant” (precedent de La Papallona)
➔ “Isabel de Galceran” (esbós de Vilaniu).
➔ “Un divendres de la Solís” (Pilar Prim)
➔ “On són els boigs?” (La Bogeria).
➔ “Natura”
➔ “Angoixa”
➔ “¡Viva Espanya!”

9. 4. La creació d’un món novel·lístic
La Papallona (1882):
- La primera obra i la més exitosa.
- Pot ser considerada la primera cita
significativa de l’anacromisme
literari.
- Esdevé l’estudi d’un fet social.
- Relacions amoroses entre la
Tuneta i en LLuís.
- Fixació social dels personatges .
- Omniciència narrativa.
- Basat en fets reals.
L’Escanyapobres (1884)
- Premiada en els Jocs Florals.
- és valorada com la millor síntesi
olleriana entre imaginació i
fidelitat al realisme.
- Gran dimensió estilística i gran
adaptació a les tècniques de la
novel·la curta.
- Utilitza l’animalització per
mostrar la degradació humana.
- Estudi d’una passió pels diners.

10. Vilaniu (1885)
- Novel·la d’Oller més blasmada
per la crítica.
- Premiada per els Jocs Florals.
- Influenciada pel model realista:
tercera persona narrativa, estil
indirecte lliure, crítica social.
- Enfocament socio-històric i
trama sentimental.
- Final precipitat i inversemblant.
La febre d’or (1890-1892)
- Clàssic de la literatura catalana
del segle XIX.
- Punt àlgid del realisme a
Catalunya.
- L’autor plasma un procés
socio-històric decisiu de la
societat buitcentista.
- L’autor hi trasllueix l’optimisme
de la burgesia catalana de la
dècada dels 80.
- Anàlisi social i moral.

11. La bogeria (1899)
- Inflecció en la seva producció
novel·lística.
- Destaca per la seva originalitat
i modernitat.
- Opta per un narrador-testimoni
que significa un canvi total
d’actitud i de mètode.
- Presenta el determinisme
mitjançant el personatge d’un
boig.
- El medi està relacionat amb el
procés d’embogiment.
Pilar Prim (1906)
- Pertany a la narrativa modernista,
suposa la finalització de la obra
narrativa d’Oller.
- Planteja l’alliberació personal del
personatge principal; Pilar Prim.
- Remet la problemàtica típicament
burgesa de l’època.
- Contraposició dels espais rurals i
urbans.
- Narrador omniscient i estil
indirecte lliure.
- Final obert.

12. 5. Narcís Oller i el teatre
- La dedicació de Narcís Oller al teatre va ser
bàsicament com a traductor.
- Cronològicament va ser entre 1905 - 1913.
- Oller tradueix al català quinze obres de teatre d’autors
contemporanis.
- Es possible establir una certa connexió entre les
traduccions teatrals i el seu món novel·lístic.
- Algunes de les seves obres són:
- Teatre d'aficionats (1900)
- Renyines d'enamorats (1926)

13. 6. Oller memorialista
- Les memòries literàries (1913-1918) no són una confessió íntima.
- Són un testimoni d’un autor que se sent menystingut per l’intel·lectualitat del moment,
la noucentista.
- No tenen una voluntat pamfletària.
- Oller hi fa la història del període més gloriós del seu passat com escriptor, amb una
clara voluntat de reafirmació de les pròpies conviccions.
- L’evocació no només utilitza el record personal sinó també es documenta amb
materials diversos per buscar l’objectivitat.
- Ens proporciona elements sobre la personalitat del autor, actituds idelògiques, història
externa de les seves obres, així com també una notable quantitat de dades per a
l’estudi de la història de la literatura d’aquells anys.

14. 7. Conclusions
- Ha passat a la història com a creador de la novel·la catalana moderna.
- Conrea tant la narrativa breu com la novel·la, d’aquest gènere va escriure obres molt
representatives com: La papallona, L’escanyapobres, Vilaniu, La febre d’or, La Bogeria
i Pilar Prim.
- La dedicació de Narcís Oller al teatre va ser bàsicament com a traductor. Tradueix
quinze obres de teatre d’autors contemporanis, com per exemple: Teatre d'aficionats i
Renyines d'enamorats.
- Narcís Oller també va ser destacat com a memorialista, el qual fa la història del seu
període més gloriós del passat com a escriptor, amb una clara voluntat de reafirmació
de les mateixes conviccions.

15. 8. Bibliografia
● HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA - Volum 7
Autors: Joaquim Molas, Enric Cassany, Xavier Fàbregas, Manuel Jorba i
Antònia Tayadella Editorial: ARIEL S.A.
● XTEC - Narcís Oller: http://www.xtec.cat/~jpallas/contes.htm (en línia)
Data de consulta: 28 de Març / 2017.
● VIQUIPÈDIA - Narcís Oller i Moragas:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Oller_i_Moragas (en línia)
Data de consulta: 29 de Març /2017.
● LITERATURA CATALANA - Narcís Oller:
http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416 (en línia)
Data de consulta: 1 d’Abril / 2017.