a) Anàlisis del’obra:
1- Tècnica narrativa
La tècnica narrativa de la novel·la és un procediment indirecte, encara que també
utilitza una tècnica directa. En comptes de narrar en tercera persona, l'acció ve
narrada per les converses entre tres amics: el narrador, l'advocat Armengol i el metge
Giberga.
2- Esquema de la trama
És una novel·la breu, d’uns pocs capítols, en la que repassen la vida de Daniel
Serrallonga a través dels ulls de dos dels seus companys de facultat.
L’Armengol i el narrador de la història (del que no sabem el nom), a través dels seus
encontres al llarg de diferents moments de la seva vida, es van explicant el que li ha
passat en la vida d’en Serrallonga.
Narcís Oller explica que pretenia en aquesta novel·la exposar un cas clínic de bogeria.
Inspirat en un propi client que ell tingué com a advocat, que acabà morint en un
manicomi, el relat posa de manifest el profund desconeixement i incomprensió de les
malalties mentals.
3- Punt de vista del narrador
El narrador és un personatge important de la novel·la, ja que a través d'ell i des del seu punt de
vista s'explica la història d'en Daniel Serrallonga. És un personatge anònim i del qual Oller no el
descriu físicament, a banda de la descripció psicològica que se'n pot extreure de les seves
opinions. S'encarrega de transmetre la història i opinar d'ella. Aquesta opinió des d'un punt de
vista sentimental, idealista i humanista es contraposa amb les opinions d'en Giberga des d'un
punt de vista científic i determinista.
4- Els personatges
Daniel Serrallonga: Es tracta d’un protagonista absent, ja que se’n parla al llarg de la
novel·la, però només apareix al principi i al final.
El narrador: És un personatge important de la novel·la, ja que a través d'ell i des del
seu punt de vista s'explica la història d'en Daniel Serrallonga.
Armengol: Advocat i amic d'en Daniel Serrallonga.
Pròsper Giberga: Aquest personatge és el fill del metge de la família Serrallonga. En
un primer moment de la novel·la és estudiant de medicina. Pensa que Serrallonga està
boig. Argumenta la seva opinió d'una manera científica, ja que també diu que el pare
d'en Serrallonga és boig i d'aquí vindria l'herència de la seva malatia.
Altres personatges: A banda dels personatges principals apareixen molts personatges
secundaris. Com els seus pares, l'esposa o la seva filla Matildeta, els Galceran, els
Rodon i l'ancià Riudavets.
3.
5- El temps
Lanovel·la es desenvolupa des de principis de 1867 fins al setembre de 1883. Els
salts en el temps entre capítols és variable.
6- L’espai
L'acció es desenvolupa principalment a la ciutat de Barcelona, però en el tercer capítol
s'allunya del món urbà quan els personatges visiten el poble de Vilaniu.
7- El lèxic
L’excessiu nombre de castellanismes lèxics és un dels trets més destacats del seu
llenguatge. Molts els marcava en cursiva en el text amb el propòsit de retratar la
manera de parlar del moment (camelo, clero, assessino, calabosso, codejat).
Exemples del lèxic que trobem: agrònom, botxí, fesomia, pubilla, ensems, gambals,
simiesca, bromera, endolat, levita, esporuguida...
b) Redacció d’un dels punts
4. Fes una descripció exhaustiva de les germanes Serrallonga
Abans de conèixer les germanes d’en Serrallonga directament per la descripció que en fa el
narrador al tercer capítol, podem conèixer aquests personatges per la referència que n’ha fet
Giberga al capítol segon, on són caracteritzades ben negativament. Adela és un “diable amb
faldilles” i Carolina, és “pitjor que la gran”, de manera que el lector es fa una idea del
comportament psicològic d’aquests personatges abans que se n’hagi fet una descripció física.
La descripció física detallada d’Adela i Carolina és feta pel narrador al capítol tercer, durant la
visita que els fa aprofitant una cacera pels voltants de Vilaniu. Hi ha una presentació directa,
amb una descripció física detallada d’Adela. Així, els adjectius aplicats al físic són d’una gran
càrrega negativa: nas camús, boca un xic gran, llavi superior d’una amplada excessiva, per
acabar destacant la forma simiesca de la barra inferior... I no solament és el físic allò descrit
negativament, també ho és el posat. Adela vesteix de manera exagerada de línies, amb una
munió d’anells als dits... Adela, en definitiva “mostrava un afany immoderat de distingir-se”.
Al contrari d’Adela, Carolina no és objecte d’una descripció tan detallada. Tot i així el lector se’n
fa una idea ben completa perquè allò que se’n destaca és el comportament: agressiva i
geniüda.
Són Adela i Carolina que empenyen Daniel al matrimoni, calumnien Salomè i insinuen que
Salomè enverina Daniel. En el procés d’embogiment de Serrallonga, les germanes juguen el
paper d’instigadores, de provocadores, com abans ho havien fet amb la mort del pare. La
funció de les germanes és, demostrar la incidència que sobre la bogeria de Serrallonga té el
comportament humà.
4.
c) Escriu unacrítica breu sobre l’obra, i una opinió personal
Aquesta lectura, no m'ha cridat massa la atenció perquè no és el tipus de novel·la que
m’agrada llegir. El tema no t'incita ni et motiva a llegar-la,
El vocabulari m’ha dificultat molt la lectura, ja que moltes paraules estaven escrites en català
antic.
Però un aspecte que m'ha agradat molt es que el narrador fos un personatge mes de l'historia.