2. Índex
Presentació del tema de treball............................................................................3
Estudi de La bogeria.............................................................................................5
.I Trets naturalistes............................................................................................5
.II Trets realistes................................................................................................8
.III Trets romàntics...........................................................................................12
.IV Trets costumistes.......................................................................................15
Conclusions........................................................................................................19
Bibliografia..........................................................................................................20
2
3. Presentació del tema de treball
Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) és considerat el creador de la
novel·la catalana moderna.
El conjunt de la seva obra se situa dins el corrent realista ja que les novel·les
d’Oller pretenen retratar la societat de la seva època, i l’acció transcorre en un
espai i un temps ben definits.
També cal destacar el caràcter naturalista de les seves novel·les, tot i que
sovint se’l reconeix com un naturalista no ortodox pel fet que adopta
rigorosament els aspectes realistes del naturalisme però no pas els principis
més ideològics i filosòfics d’aquest corrent. Aquesta característica es pot
apreciar en la no incorporació del positivisme i materialisme tan característic de
l’escola naturalista, liderada per l’escriptor francès Zola. Aquest autor, a més,
explica en el pròleg de La papallona que Oller no és veritablement naturalista ja
que, encara que situa els personatges en la realitat, és un narrador que
s’emociona amb el relat i això el porta a semblar que s’allunyi de la realitat, i
frega en certa manera el sentimentalisme i el romanticisme.
Centrant-nos en La bogeria (1899), aquesta es considera la novel·la més
naturalista de Narcís Oller, sobretot pel que fa al tema, ja que al llarg de les
seves línies, en el fons, el que l’escriptor es planteja és la validesa del
determinisme i la influència del medi com a condicionants de la bogeria del
protagonista. Nogensmenys, per alguns, aquesta novel·la també conté una
certa crítica al naturalisme de Zola, ja que sembla que Oller acaba estant
d’acord amb la influència del medi però no tant amb la llei de l’herència.
Ara bé, La bogeria és una novel·la clarament realista ja que parteix d’un fet real
viscut per l’autor i reflecteix l’època i el lloc en què l’escriptor va viure (la
Barcelona de la Restauració i de la Febre d’Or). El realisme també es constata
en el gran nombre de descripcions detallades i precises, per l’ús de la llengua
utilitzada per la gent i per la crítica que fa de la societat de l’època.
3
4. Malgrat el predomini d’aquests trets naturalistes i realistes, en La bogeria
també es poden apreciar alguns elements de caràcter romàntic i costumista,
especialment en la visió sentimental, idealista i humanista que té el narrador
sobre el cas d’en Serrallonga.
4
5. Estudi de La bogeria
.I Trets naturalistes
El naturalisme és un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la
literatura i en menor mesura en les altres arts. Émile Zola és el seu creador a
França, i després es va estenent per tot Occident.
El naturalisme pretén plasmar la realitat de manera objectiva, per això sovint es
diu que és una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al
moment no havien aparegut a les obres artístiques. Igualment, es fa una crítica
social molt pessimista.
Els principals protagonistes de les obres pertanyen al proletariat. Són
personatges reals, ja que el naturalisme rebutja l'ideal i el simbòlic. Els
personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herència genètica,
les imperfeccions socials: l'alcoholisme, la prostitució, la violència i la pobresa,
i l'entorn.
L'autor observa allò que l'envolta, fa hipòtesis explicatives i plasma cada detall
d'allò que veu. L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l'ideal no és
la bellesa sinó l'adequació a la realitat.
L'escriptor, encara que utilitza l‘objectivitat, intercala comentaris sobre l'acció
que està narrant. Es presta atenció a la medicina, la filosofia i a les reformes
polítiques. Els fets són bastant contemporanis al moment de l'escriptura.
Els autors naturalistes més importants són Clarín, Guy de Maupessant, Henri
Barbusse i les últimes obres de Narcís Oller.
De fet, La bogeria és l’única novel·la naturalista de Narcís Oller. Els historiadors
i crítics literaris consideren que l'obra La bogeria no seria com és sense el
context naturalista, encara que els seus postulats no es corresponen al
naturalisme ortodox i que en aquesta obra es critica el naturalisme d’Émile
Zola.
En La bogeria s’analitza l’estat mental del seu protagonista, Daniel Serrallonga,
i les seves conseqüències personals i socials, des de tres punts de vista
diferents: la compassió per part del narrador, la visió determinista del metge
5
6. Giberga, que és just aquí on es troben els postulats naturalistes, i la visió més
superficial de l’Armengol. La funció principal de la novel·la és analitzar els
temperaments humans, mirant la força de l'herència i l'ambient, fent-ne una
anàlisi rigorosa i un estudi científic.
Narcís Oller qüestiona les lleis de l’herència i del medi, el determinisme, dins
d'questa obra. Al llarg de la novel·la té lloc una confrontació teòrica sobre
aquesta qüestió a partir de dos punts de vista diferents:
Pròsper Giberga, que és el metge de Vilaniu, creu que Daniel Serrallonga “ja va
venir al món amb la sentència feta (...) el cas d’en Daniel no és neurastènia
pròpiament dita, com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats, sinó
vesània hereditària...”, i acaba dient: “I vosaltres quan l’heu vist conduir-se com
un home sa?” Aquesta postura és clarament determinista ja que afirma que
l’herència és la causant de la bogeria del protagonista.
Giberga defineix l'estat d'en Serrallonga com una malaltia hereditària. Aquí
trobem una característica típica del determinisme. La malaltia d'en Daniel ve
determinada per una cadena de causes i conseqüències, sense que intervingui
l'atzar. En realitat, ja existia un destí cap a la bogeria de Daniel. La causa de la
bogeria de Daniel és que el pare d‘en Daniel també tenia aquesta malaltia. La
conseqüència és que com que és malaltia degenerativa, Daniel també la pateix.
Per això diu que Daniel va venir al món amb la sentència feta.
D’altra banda, el narrador omniscient és una peça important en les novel·les
naturalistes, ja que reprodueix moltes descripcions del medi. La novel·la també
vol adquirir un valor moral i científic, per això necessita un narrador extern
neutre, que és l'observador. En aquest sentit, el narrador i Armengol se separen
del metge. El narrador busca una dimensió moral en les persones perquè creu
que hi ha una part de l’home, la seva raó, que no pot explicar-se ni analitzar-se
en temes científics, i per tant no es pot preveure ni l’origen ni el
desenvolupament de les malalties mentals.
L’Armengol, en canvi, creu que la falta de reflexió de la societat és el fenomen
de la bogeria del protagonista.
“...Jo no sé si hi ha lesió, com Giberga suposa, o si no n’hi ha (...) la societat en massa
és qui empeny i estimba a aqueixos forats de carn viva que en diuen manicomis el
noranta per cent dels que hi pateixen.” (p.134)
6
7. Altres exemples de naturalisme dins de l'obra:
“No, jo dic que era un malalt, un irresponsable, com tots els boigs – replicà
sentenciosament aquell estudiant irreductible – L'estrabisme (diguem-ne així) de les
seves percepcions fou la causa dels primers desastres. Els efectes d'aquests,
exaltant-lo, posant-lo furiós, li deformaven encara més la realitat: i així s'explica que
arribés fins al punt de creure que la dona el traïa. Les malalties d'aquesta mena
formen un círcol viciós de causa i efecte.” (p.77)
“ - No, no vull dir això. Ni que en faria cas, si és més lletja que un mal esperit? Vull dir
que té una llengua i unes intencions...
– Vaja, geperuda de cos i ànima (...)
(…) - Si l'Adela és alta i fornida, bé; però, a la geperuda, em sembla que la podries
comparar millor amb un rabassó pel que contes .“ (p. 75)
“ El jovenet que les seguia, encara que groc com elles mateixes, no va parar fins al
menjador, d'on va sortir, al cap d'un minut, amb una ampolla de vi i un parell de copes.
– Tinguin; beguin, beguin, que això els refarà “ (p. 84)
“ (…) N'hi hagué de prou amatents que li van saltar davant per impedir sa embranzida
de tigre; d'altres l'arrapaven per derrere, fins esqueixant-li el manto negre que la cobria
de cap a peus; però així i tot travada, ella crida que crida:
- Assassina!, envenenadora del meu germà!, lladre! …, fora d'aquí” (p.143).
7
8. .II Trets realistes
La majoria de les obres de Narcís Oller s’emmarquen en el realisme i en el
naturalisme, encara que en elles també hi trobem trets romàntics i costumistes.
Aquesta obra, La bogeria, n’és un gran exemple per motius evidents.
El realisme és un moviment artístic nascut a França durant el segle XIX que té
com a principal objectiu reproduir, en les seves obres d’art, la realitat de la
manera més exacta possible. Aquest corrent va afectar molts àmbits com ara el
cinema, la filosofia, la fotografia, l’escultura, la pintura i la literatura, però
nosaltres només ens centrarem, com és obvi, en aquest últim, en el realisme
literari.
Jules Champfleury (1821-1889), escriptor francès, va ser qui va inventar aquest
corrent definint-lo per primera vegada i, com hem comentat anteriorment, les
obres realistes pretenen mostrar la societat de l’època i els fets més
característics que la defineixen realitzant una funció similar a la fotografia. És a
dir, els escriptors realistes intenten fer de la literatura un document que serveixi
com a testimoni per a les generacions futures. Per aquest motiu descriu
personatges i situacions quotidianes i típiques d’aquell moment utilitzant,
sobretot, les descripcions acurades i objectives, paràgrafs molt llargs amb
oracions extenses i subordinades i moltes enumeracions i adjectius. A més a
més, aquest corrent es caracteritza per l’ús de la parla popular, sense cap tipus
de modificació perquè els escriptors de l’època, si volien expressar la realitat tal
com era, no podien explicar-la d’una altra manera que com ho feia la població.
És aquest el principal motiu pel qual Narcís Oller va decidir escriure la seva
obra en català; no tindria sentit descriure la realitat en castellà si ell vivia a
Catalunya i la llengua que sentia i emprava era la catalana.
Centrant-nos ja en els trets realistes de la novel·la, a continuació destacarem
diferents fragments a partir dels quals comentarem les característiques
principals d’aquest moviment.
8
9. “Al mig del rotllo hi havia un home desencaixat de cara, tot pàl·lid, molt alt, barbut, roig
de pèl i grenyós, que, mig espellissat, sense corbata, un barret de palla abonyegat al
cap i enlairada al cel la mirada, una mirada esmorteïda, mat com el mateix color de
son rostre, aixecava una porra en l’aire, pronunciava mots incoherents interpel·lant
algun fantasma que no vèiem, i, de sobte, flist-flast!, repartia garrotades a dreta i
esquerra, aixecant la gran cridòria, fent xiular l’aire mateix.” (p. 135)
El primer fragment que hem destacat és el mateix que l’autor d’aquesta
adaptació ha escollit per la portada. És una de les moltes descripcions que hem
trobat a llarg de la novel·la, la majoria d’elles molt extenses i precises, amb un
gran nombre d’adjectius i, especialment, amb moltes conjuncions i signes de
puntuació que enllacen diferents frases subordinades o coordinades. Aquesta
tècnica té l’objectiu de fer una reproducció fidel i exacta de la realitat i d’allò que
és realment típic i quotidià. També hem trobat moltes enumeracions feixugues,
llargues, inacabables i típiques del realisme, com ara:
“... quan i perquè el van fer capità, i comandant, i tinent coronel, i coronel, i brigadier, i
general, i diputat, i senador, i conde de Reus, i vizconde de Bruc, i ...” (p.81).
Un altre aspecte característic, com hem comentat en línies anteriors, és la
utilització d’un llenguatge que expressi el parlar corrent de la gent del poble,
sobretot la de classe mitjana. En aquest aspecte, hem trobat molts mots i
expressions, però nosaltres només en ressaltarem alguns exemples:
“- I doncs, que estem escurats?, que hem fet males, que et veig aquí?” (p. 61).
En aquesta frase en què Armengol s’adreça a Serrallonga en els primers
compassos de la novel·la es veu com, sobretot en els diàlegs entre els
personatges, Oller intenta plasmar exactament les paraules que utilitzaria un
ciutadà de l’època. En aquest cas, aquest fet es veu amb “que estem
escurats?” i, especialment, amb “que hem fet males”, que significa arruïnar-se.
També cal destacar diferents castellanismes utilitzats per l’autor com ara
“apuros” (p. 76) en lloc de problemes o “ni més ni menos” (p.96) en lloc de ni
més ni menys.
9
10. Fins ara hem parlat més d’aspectes lingüístics; ara, parlarem més de l’objectiu
ideològic que té Oller a l’hora d’elaborar aquesta obra. Primer de tot, cal
destacar que l’escriptor té la intenció de plasmar i criticar la societat de l’època.
A partir d’un problema relacionat amb l’existència humana, la bogeria del
protagonista, Oller, a través dels seus personatges, mostra la seva
desaprovació a la manera d’actuar de la societat que rebutja les persones que
pateixen malalties mentals.
“-Ah!, aquí anava. Vull dir que, amb intenció o sense, però sempre amb una imprevisió
cruel, començant pels e la família i acabant pel darrer xaval de carrer, la societat en
massa és qui empeny i estimba a aqueixos fossars de carn viva que en diem
manicomis el noranta per cent dels que hi pateixen. I això és horrorós, Armengol! Aquí
tens, per exemple, en el nostre cas, el comportament de les germanes, el d’en
Giberga...”. (p.134).
En aquesta intervenció del narrador, mostra la crítica a la societat de l’època
que rebutjava, i actualment encara discrimina, aquelles persones que pateixen
problemes psíquics. Seguint en aquest aspecte, ens agradaria destacar una
comparació que fa el narrador criticant la visió que tenen els metges d’aquestes
persones amb trastorns mentals:
“... Admeteu la varietat de mans, de braços, de cames, etcètera, perquè els ulls i els
dits no us la deixen negar; però per a lo immaterial, que és lo més escapadís i, per
tant, inemmotllable, no concebeu sinó un sol motllo. Però per què, si hi ha cossos
geperuts i ulls bornis, no hi pot haver ànimes bòrnies o geperudes?”. (p.73)
Un altre aspecte a destacar de la novel·la és que se situa en un temps històric i
en un lloc que coincideixen amb l’època en què el novel·lista va escriure l’obra i
amb el lloc on ell va viure. Pel que fa al temps, sabem que la novel·la transcorre
entre el 1868 i el 1883, que es caracteritza per diferents esdeveniments
històrics com les Corts Constituents i l’enderrocament de la Ciutadella de
Barcelona, l’any 1869, la mort del general Prim, ídol de Serrallonga, l’any 1870.
Durant aquest període també hem de situar-hi l’època de la febre d’or en què el
protagonista de la novel·la va participar activament. Centrant-nos en l’espai, cal
veure el paral·lelisme que hi ha entre la vida d’Oller i La bogeria, ja que en els
dos casos, els fets transcorren principalment entre dues ciutats: Vilaniu (nom
simbòlic de Valls i ciutat de naixement de l’autor) i Barcelona.
10
11. Nogensmenys, encara que tots aquests trets són imprescindibles perquè una
novel·la sigui realista, cal destacar que, per nosaltres, l’origen de la seva
creació és el fet més important a partir del qual es pot catalogar aquesta
novel·la com a realista. Com bé es pot llegir en la introducció d’aquesta edició
de Domènec Marzà, l’origen de l’últim capítol – primer que va escriure Oller- va
ser “una nota presa del natural”, ja que aquesta novel·la parteix d’un fet que va
viure l’escriptor: va assistir a un enterrament d’un antic client seu que havia
mort boig. L’enterrament el va marcar tant que, a partir de les notes que en va
escriure, va crear una vida de ficció, que sortosament va marcar la seva
trajectòria literària.
11
12. .III Trets romàntics
El Romanticisme es va escampar per tot Europa durant el segle XIX. Aquest
corrent va reaccionar contra el racionalisme i les normes neoclàssiques i, en
contraposició, va defensar els sentiments i la llibertat creadora.
Els romàntics expressaven un profund individualisme, la seva insatisfacció
davant l'entorn, el seu amor per la llibertat i la natura, i la seva simpatia pel
nacionalisme.
El Romanticisme presenta les següents característiques:
Individualisme. El romàntic es rebel·la contra tot el que s'oposa al seu jo
personal, contra el que limita les seves aspiracions amoroses, socials o
polítiques. Per aquesta raó les seves obres expressen la intimitat de l'artista i
donen una visió subjectiva de la realitat.
Rebuig de la realitat. Els límits que el món imposa al romàntic li produeixen un
sentiment de frustració i reacciona mitjançant l'evasió i la rebel·lia.
Defensa de la llibertat. La llibertat constitueix la base del pensament romàntic,
ja que es considera fonamental en tots els àmbits de la vida.
La natura. El món natural adquireix importància en l'art, i el paisatge s'adapta a
l’estat d'ànim de l'autor. Són freqüents els paisatges en els quals apareixen
castells en ruïnes, convents, tempestes... Aquests paisatges intensifiquen els
sentiments de malenconia, tristesa, soledat...
Centrant-nos ja en La bogeria, cal destacar que els elements romàntics que hi
trobem són molt escassos.
Aquesta obra implica un desajust amb el fons romàntic de les obres d'Oller,
plenes d'entendriment melodramàtic.
12
13. Un dels pocs elements que hi podem destacar és el suïcidi de l'Ignasi
Serrallonga. Podem dir que es va suïcidar perquè no acceptava la realitat. Es
va evadir, com el seu fill ho fa també amb les seves bogeries. Tot i això, la gent
del poble no ho veu així sinó que consideren que s'ha suïcidat perquè és boig.
Nosaltres opinem que l'autor afegeix aquesta acció per donar-li un toc romàntic,
ja que com ja hem esmentat anteriorment, aquests s'allunyen de la realitat
mitjançant la rebel·lia i l'evasió i en determinades ocasions, aquesta pot portar
el personatge al suïcidi.
Aquí en podem veure un exemple:
“Endemés, Don Ignasi s'ha suïcidat: no ha mort pas com vós pensàveu.
-S'ha suïcidat!- vam exclamar nosaltres, condolent-nos de la desgràcia d'en Daniel i no
poden concebre, en aquella edat d'il·lusions, d'esperances, i fins de realitats
dolcíssimes, l'absurditat de matar-se” (p. 73).
A continuació comentarem més exemples que hem destacat:
“-Carat!, que et creus que no tinc sang a les venes? Que no t'has enterat dels tiros
d'ahir a la Rambla?... ¿Per això, s'havien instituit els Mossus de l'Esquadra? Per
afusellar la gent de bé? Murris! A fe de Déu, no sou homes els que us ho mireu així!
És a dir, que ens hem de deixar tractar com uns pàries, com uns ilotes? ¿ Que no ho
veus, que això no es pot soportar? Vaia jovent!
-Bé però què hi vols fer? Com si poguéssim adobar alguna cosa, nosaltres!
(...)
-ja ho veuràs, si hi farem, els que ens unim!” (p.64).
En aquest fragment es veu com en Daniel Serrallonga no es rendeix amb
facilitat. És un home, boig o no, d'idees clares i molt tossut, que defensa els
seus ideals. Ja centrant-nos en un altre fragment, veiem com el protagonista és
portat a la presó després de donar a conèixer les seves idees. Afegim que no
es penedeix d'aquestes, és més, demana que el portin empresonat.
“-Que sí,dic! Tots ens ho mereixem per gallines! Sargento, aquí em té: agafi'm! (...)”
(p.66)
Serrallonga, durant la seva estada a la presó, es va mostrar molt content i no es volia
rendir, ell continuava defensant els seus ideals amb l’esperança que fossin llegit pel
poble com bé es pot apreciar a continuació:
13
14. “Escrivint amb llapis, i en trossets de paper que nosaltres li donàvem (...) proclames,
versos i articles revolucionaris, que l'endemà ens passava per la reixeta a fi que els
féssim publicar”. (p.67)
A l ‘últim, també ens agradaria destacar el paisatge del cementiri final com a un
element romàntic.
“Ni pel caminal ni pel jardí no es veia ànima vivent, i, quan vam baixar dels cotxes... no
vam sentir altra remor que la d'un brollador de doll bastant gruixut i la del xarroteig dels
ocells ajocats pels arbres. El mateix establiment, una d'aqueixes construccions
aplatades, interminables, simètriques, amb la capella enlairant-se al mig...”. (p.140)
14
15. .IV Trets costumistes
El moviment costumista apareix els anys 60 del segle XIX i és, a partir de la
Restauració, quan creix i agafa importància dins el món de la prosa. És un
moviment que recull moltes de les característiques romàntiques però alhora
s'acosta al realisme, tant en la temàtica com en els procediments narratius que
utilitzen els escriptors.
El costumisme consisteix a descriure ambients exteriors fent servir la realitat i
sense entrar en contacte amb els pensaments dels personatges. Els autors de
l'època utilitzen l'enyorança i la nostàlgia com a temàtiques de les seves obres
ja que en elles sovint es lamenten d'un passat que està desapareixent per
culpa de la industrialització. Empren la sàtira contra els costums estrangers i
donen molta importància als fets més pintorescos de la realitat d'aquell
moment.
El gènere més representatiu del costumisme és el quadre de costums, que es
caracteritza per:
• Absència d'un argument clar i d’una temàtica monòtona
• Tractament allunyat i exterior pel que fa a personatges i situacions
• Utilització de la realitat com a element literari primordial
• La caracterització molt detallada de la realitat
• Diàlegs reals, és a dir, curts i intensos (no com els llargs monòlegs de
les novel·les històriques)
• Creació d'un llenguatge molt popular amb frases fetes, dialectalismes...
Trobem diferents tipus de costumisme:
• Costumisme rural: bastant lligat al romanticisme i, per tant, més
conservador i idealista.
• Costumisme urbà: és més progressista i se centra sobretot en els
costums que es perden de l'artesania. Es permet molt més la sàtira i
l'humor.
15
16. Pel que fa al costumisme de Narcís Oller, és un fet que en les seves primeres
obres literàries, sorgides de la insistència d'amics perquè escrigués narrativa
en català, va predominar el costumisme.
La bogeria, però, la va escriure en una de les seves darreres etapes i per això
adopta una postura més naturalista, tant en temàtica com en estructura. Els
trets costumistes que hi podem trobar s'hi presenten molt camuflats i amb
característiques d'altres moviments. Tot i així, encara hi podem trobar alguns
fragments propis del moviment costumista, sobretot quan apareixen diàlegs
reals entre els personatges; en aquests diàlegs, curts i intensos, s’estableix
entre els personatges una relació real.
En el fragment que presentem tot seguit es pot veure que Daniel Serrallonga
manté una intensa conversa amb Armengol; en aquesta li demana els diaris on
s'havien publicat els seus escrits mentre ell era a la presó, Armengol intenta
excusar-se allargant-li la conversa:
{...]“-Vaja, on els tens? No em deies que els guardaves? Treu-los,home.
-Si,però... Si,però...
-Però què?
-Però que t'has de fer càrrec que els temps que corren...
-Vaja! Deixa't de temps, poruc! Cuita, dóna-me'ls; que d'aquí a un quart he de ser a la
fonda, que el pare m'hi espera. Ves, aquest altre, ara, amb què em surt! Diu que ha
promès al general tenir-me al seu costat, i me n'he d'anar a Vilaniu!
-Ah!-va fer llavors, interiorment, l'Armengol, sortint d'angúnies-. Ja et tinc!, Ja et tinc!
Gràcies a Déu!” (p.70)
En el següent fragment el narrador i el seu cosí s'aventuren dins el poble de
Vilaniu i decideixen apropar-se a la casa de Daniel Serrallonga. Un cop són a
davant de la casa intenten que algú els obri la porta però no aconsegueixen
resposta. Decideixen entrar i així el narrador ens descriu l’escena:
16
17. “Al vuitè <<Ave María!>>, sense comunicar-nos el mòbil de la nostra persistència sinó
amb un canvi de mirades, ens vam atrevir a internar-nos per la saleta que se'ns
presentava davat. Tenia, aquesta, dues portes a la dreta, una a l'esquerra, i una altra a
la paret de testa, totes obertes; i... ningú... com un mas robat. La primera de la dreta
dava a una sala llarga, moblada amb cadires i sofàs coberts amb fundes rosses; i
oferia, allà al fons, tota una enfilada d'altres peces que rebien, com ella, llum de costat,
probablement d'androna, salvant la del capdavall, que obria balcó a algun jardí o
carrer normal al d'entrada, amb la qual cosa es veia bé que la planta de l'edificives
desenrotllava en angle. {…} Llavors vam guaitar a l'esquerra. Hi havia la cuina, plena
de lluïssorrs de rajoles de València per on relliscava la claror esmorteïdíssima que es
filtrava per una finestra discretament ajustada. La porta de fòrum, o de testa, dava al
menjador; una peça petita, empaperada, adornada amb cromos de verds i grocs
marejadors, també deserta.”(p.80)
Un dels altres trets costumistes que trobem al llarg de novel·la d'Oller és el
llenguatge popular ple de dialectalismes. Trobem un fragment en el llibre en
què Giberga explica una anècdota del seu pare amb Daniel Serrallonga.
Aquest últim havia cridat el metge (pare de Giberga) per consultar-li els seus
forts dolors de cap, el seu insomni... Després d'un diagnòstic del metge de la
casa, Serrallonga reacciona i s'exalta de mala manera contestant-li les
següents paraules :
“-Què “home” ni què...diable! Què s'ha pensat vostè?... Que tracta amb un ximple ,
amb un estúpid, com els que explota cada dia? Doncs s'erra de mig a mig! Jo sóc
enginyer : ho sent? Sóc home de ciència, i sé més que vostè!...M'he codejat amb el
general Prim: ho sent?...Amb el primer home del sigle, sí senyor, del sigle!, d'aquí o de
tot el món! Ho sent?... I he estat a palàcio, i he estat diputat, i he tractat tots els
ministres i generals, i els he fet la guitza a tots...perquè tinc més món i més ciència i
més coneixements que vostè, mestre Tites! Sí, mestre Tites, mestre Tites, mestre
Tites!...,que vostè no és res més, res més, res més!” (p.101)
En aquest fragment trobem multitud de col·loquialismes propis del llenguatge
popular: dialectalismes, frases fetes, repeticions i insults. Aquestes
característiques del costumisme, que també ho són d'altres moviments com el
realisme o el naturalisme, es troben durant tot el relat en repetides ocasions.
17
19. Conclusions
Narcís Oller va ser un important escriptor català que durant la seva trajectòria
literària va passar per diferents moviments literaris i els va introduir en les
seves obres. En aquest treball hem relacionat els quatre moviments més
significatius de la seva obra: romanticisme, costumisme, realisme i naturalisme,
i ho hem fet des de La bogeria, una de les seves novel·les més rellevants.
Hem estructurat el treball en quatre parts, en les quals hem explicat les
característiques de cada un dels quatre moviments literaris d’Oller i
posteriorment les hem relacionat amb la novel·la en general o amb alguns
fragments en concret. En cada part hem tractat un moviment diferent, amb una
petita introducció que ha permès conèixer el seu context i els seus trets
característics. Seguidament, com hem dit abans, hem buscat en la novel·la
fragments que fessin possible exemplificar les característiques de cada
moviment.
L'objectiu principal del nostre treball i d'aquesta estructura que hem plantejat ha
estat esquematitzar el màxim aquesta relació entre els aspectes de la novel·la i
l'estil d'Oller en tots els camps esmentats. Hem intentat cercar característiques
de tots els àmbits de l’obra: temàtics, lingüístics, estructurals, etc. Creiem que
hem complert el nostre objectiu ja que hem estat capaços de trobar en la
novel·la totes les peculiaritats de cada moviment que ens havíem plantejat a
l’inici. Ens hem trobat alguns entrebancs durant la realització del treball ja que,
en aquesta obra d'Oller, predominen molt més els trets naturalistes i realistes,
que es poden detectar durant tot el relat tant en l'aspecte temàtic com en el
lingüístic. Per contra, els aspectes costumistes i romàntics s’hi troben en menor
mesura, a través de pinzellades que l'autor integra en alguns moments de la
novel·la però que no són rellevants.
A l’últim, ens agradaria comentar que aquest petit estudi de relació entre
Narcís Oller i La bogeria ens ha permès entendre molt millor la novel·la i tenir
una visió més ajustada de la situació en què es va escriure i del per què l'autor
ho va fer d'aquesta manera tan peculiar, barrejant aquests quatre moviments
que li proporcionen un estil propi i que el distingeixen com a tal.
19
20. Bibliografia
Per obtenir la informació que ens ha ajudat a realitzar aquest treball, cal
destacar que hem fet servir principalment pàgines web, a part, evidentment, del
llibre de La bogeria.
A continuació apuntem les diferents pàgines web que hem consultat:
Trets naturalistes:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
- - http://www.scribd.com/doc/16072566/La-Bogeria
Trets realistes:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Realisme
- http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/histories/pantalla
2.htm
Trets romàntics:
-Document moodle Narcís Oller
-Llibre de llengua castellana : Lengua Castellana y Literatura 1, Ed. Àncora.
Trets costumistes:
- http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0094524
- Document moodle Narcís Oller.
20
