1. TIRANT LO BLANC
JOANOT MARTORELL
PERSONATGES FEMENINS
Marta Puigdemont Vila
Patricia Peña Morales
Ariadna Prunell Frigola
Júlia Cutler Sanchez
Sílvia Sala Sorribas
1

2. ÍNDEX
Introducció:……………………………………………………………………………………………………………3
Personatges femenins: Principals i secundaris………………………………………………………4
Conclusions……………………………………………………………………………………………………………9
Bibliografia……………………………………………………………………………………………………………10
2

3. INTRODUCCIÓ
El treball tracta el tema dels personatges femenins principals i secundaris de l’obra de
Tirant lo blanc, les relacions amoroses que tenen, els sentiments que expressen i els
lligams que té cada personatge, i els sentiments envers aquests (gelosia, amistat,
rancor,etc.).
Les dones a l’obra ocupen un paper en què l’home es recolza en elles , es senten més
humans gràcies a elles. Els moments que passen amb elles són apassionats, eròtics i
dolços.
3

4. PERSONATGES FEMENINS
Principals:
Carmesina: princesa de l´Imperi Grec, filla de l´Emperador. És un personatge encisador,
malgrat que, possiblement, és el de menys complexitat psicològica de tota la novel·la.
La gran preocupació de Carmesina és conservar la seva virginitat abans de casar-se. Té
una actitud simple i unidireccional que contrasta vivament amb la complexitat de la
seva mare, l’Emperadriu. Està perdudament enamorada de Tirant, però com a
princesa no pot mostrar els seus sentiments obertament. Aquest comportament i
l’ amor que tenia per Tirant li comporten la mort quan el cavaller mor d’un dolor al
costat… . Era una dama molt bella, amb una cara angèlica.
Plaerdemavida: és la donzella de Carmesina i surt per primera vegada quan la Princesa la
crida i juntes van a la posada de Tirant, a on Carmesina li demana perdó per una anterior
discusió, provocada per la Viuda Reposada.
Plaerdemavida és una dona jove, tot i que no se’n especifica l’edat. És també el personatge
més simpàtic i entremaliat de la narració i és, per sobre de tot, l’element clau entre els amors
de Tirant i Carmesina. Al llarg de la narració, insita varies vegades a Tirant a acostar-se a
Carmesina i fa tots els possibles per ajuntar-los.
Plaerdemavida és sovint desvergonyida i sempre està interesada en els afers amorosos i
eròtics, tot i que és la única que no viu aventures sexuals, per dir-ho d’alguna manera, se
satisfà amb la contemplació de les aventures dels altres. A més a més, també és xafardera.
Quan realment comença a intervenir en la novel·la és en l’episodi en el qual ella els hi explica a
Carmesina i a Estefania el suposat somni que ha tingut una nit, on segons ella Estefania perd la
virginitat amb Diafebus i Tirant intenta pendre-li a Carmesina.
Hi ha un moment en la novel·la en el qual Plaerdemavida s’enutja amb Tirant perquè no ha
aprofitat el moment que ella li va donar amb Carmesina, i li diu que no participarà més en els
seus amors.
Llavors, és enganyada per la Viuda Reposada, i sense ser-ne concient ajuda a aquesta en el seu
cruel pla per separar els dos amants.
Més endavant Plaerdemavida acaba a Tunis i suplicant-li a un pescador que l’aculli,
aconsegueix sobreviure durant tres anys, fins que es retrova amb Tirant i després de veure que
aquest a perdut la compassió li fa recordar qui era i li suplica que perdoni aquell poble moro.
Finalment, cap a la fi de la novel·la, Tirant la fa casar amb el seu cosí, el senyor d’Agramunt.
Viuda Reposada: És la dida de la princesa Carmesina i representa l’enveja, l’odi i la
maldat. Des del primer moment no li agrada l’atracció que senten Carmesina i Tirant a
primera vista. S’enamora de Tirant, encara que mai és corresposta. Se sent molt gelosa
de la relació entre Tirant i Carmesina, per això intenta seduir a Tirant però no ho
aconsegueix ja que Tirant és fidel a Carmesina. També intenta persuadir als dos
4

5. enamorat de les maldats que ha fet cada un, evidentment falses. Finalment, veient que
no aconsegueix res, porta a Tirant a un hort i el fica en una cambra que dona a l’hort,
però com que la finestra és molt alta posa un mirall a dalt i un altre a baix i així tot el
que passava es podia veure. Llavors la viuda Reposada proposa a Carmesina i a les
donzelles d’anar a jugar amb les disfresses abans d’anar a dormir. Així doncs, la viuda
disfressa a Plaerdemavida del negre hortolà que cuida l’hort i fan veure que es declara
a Carmesina i se li fica entre les faldilles per posar-li un drap.
Finalment la viuda aconsegueix el que pretenia i en Tirant es creu de veritat del negre
hortolà i es lamenta moltíssim; trenca els miralls i es posa a plorar. Cap dels dos
enamorats sap els plans de la viuda en cap moment però quan Tirant torna a
Constantinoble, la viuda es suïcida prenent-se un verí, pensant que Plaerdemavida li
haurà dit totes les seves maquinacions.
Estefania: Estefania de Macedònia és una donzella de catorze anys, filla d’un gloriós
príncep, valentíssim cavaller i molt ric, cosí germà de l’emperador, que ja és mort quan
es desenvolupa la història. La seva mare, també morta, es va tornar a casar amb el
Comte Albí per a tenir fills i aquest es va titular Duc de Macedònia. És un home poc
digne, un traïdor, covard i el culpable de la mort del fill de l’emperador.
El pare biològic d’Estefania, en morir, va deixar els seus diners i propietats en herència
a la seva filla, i aquesta en va poder disposar quan va tenir 14 anys.
Estefania es va criar juntament amb Carmesina, així que són amigues des de la infància
i gaudeixen d’una gran confiança. A més Estefania viu juntament amb Carmesina i la
família de l’emperador.
Estefania coneix a Tirant i a Diafebus quan aquests arriben a Constantinoble per a
lluitar contra els turcs. Durant la batalla, Diafebus sovint va a palau per transmetre a la
Princesa missatges de Tirant i així aprofita també per a veure a Estefania.
Entre els dos personatges apareix un gran amor i en una d’aquestes visites Diafebus es
declara a Estefania i aquesta decideix casar-se amb ell en secret, aportant el ducat i els
seus diners i propietats al matrimoni, sense preocupar-se per les seves diferències de
classe o d’estabilitat social. Aquesta relació només la coneixen Plaerdemavida, Tirant i
Carmesina.
El llibre deixa entreveure la gran admiració que Estefania sent per la seva amiga
Carmesina. Intenta ajudar-la en tot el que pot (en la seva relació amb Tirant, per
exemple) i fins i tot intenta imitar els seus actes (com decidir donar-li els seus diners a
Diafebus).
Una nit Estefania perd la virginitat amb Diafebus sota el testimoni de Tirant, Carmesina
i Plaerdemavida, acte seguit se’n penedeix , però la seva relació de seguida torna a la
normalitat.
5

6. Emperadriu: La primera aparició d’aquest personatge té lloc quan es mor el seu fill, on es
mostra molt apenada per la trista situació, i encara que no sembla que hagi de tenir un paper
protagonista,.va agafant importància a mida que l’obra es va desenvolupant.
Sembla no saber què està passant al Palau en referència als enamoraments.
Poc a poc veiem com aquesta dama és real, de veritat, amb sentiments i fins i tot ens parla de
la seva joventut.
Més endavant a l’obra s’enamora d’Hipòlit, amb qui s’acaba casant. Els capítols que parlen del
seu amor són on el seu personatge és més important. Les converses amoroses entre ella i el
seu amant ens fan veure que no és ni de bon tros un personatge simple.
L’Emperadriu acaba morint tres anys després del seu casament.
Finalment Diafebus es converteix en Comte de Macedònia i la jove parella segueix
junta.
Secundaris:
Anglaterra
Comtessa d’Anglaterra: El personatge femení més important de la primera part es presenta
al capítol 2, quan Guillem de Varoic, el seu espòs li demana el consentiment per anar a fer vida
peregrina. El seu comportament principal és de virtuosa i discreta. Al principi es comporta com
una heroïna de tragèdia, però més endavant al·ludeix a la poca fermesa masculina en aquesta
novel·la.
Té un comportament de dama noble quan està sola, i en canvi, en presència de l’ermità es
mostra molt virtuosa.
Hi ha un moment determinat en el que sembla que podrà compartir el desig del comte de vida
ermitana, però més endavant mostra com ha de fer la voluntat del Rei. La comtessa es veu
entre el Comte i el rei d’Anglaterra. El seu personatge plora i es desespera, és força important
a l’obra.
Filla del Rei de França: dona jove, que es casa amb el Rei d’Anglaterra. És una dona
molt bella i amb la pell tan blanca que quan beu vi rosat se li veu passar pel coll. És
important aquesta figura perquè és la raó principal per la qual Tirant viatja a
Anglaterra i així coneix a l’ermità.
Bella Agnès: La bella Agnès és una parenta de la Reina d’Anglaterra, i filla del duc de
Berrí. És una noia molt bella per la qual Tirant sent certa atracció.
Durant les festes del casament dels Reis, Tirant es bat en combat amb altres cavallers i
un dia, s'acosta a Agnès, la qual porta un bonic fermall al pit, i li demana que l’hi doni
prometent-li que el portarà en el següent combat. Ella li respon que l’agafi ell mateix i
Tirant, molt content, ho fa. Però com que el fermall està lligat a la cordonera del brial,
6

7. no es pot treure sense descordar-la, i en fer-ho, per força li ha de tocar els pits. Quan
el té el besa i se’l posa en un bonet que duu al cap.
L’endemà, el senyor de les Vilesermes, un cavaller francès molt valent i experimentat
reclama a Tirant que el fermall de la Bella Agnès l’ha de tenir ell ja que l’ha estimat des
de la infància. Tirant no li vol donar i arrel d’això hi ha una gran baralla.
Al cap de 3 dies el cavaller li envia una carta a Tirant desfiant-lo a una batalla a mort.
Tirant intenta arreglar les coses parlant però és impossible i finalment es baten en un
combat que guanya Tirant, que tot i estar molt mal ferit, es recupera gràcies els bons
tractes de la Bella Agnès.
Guiomar, Cassandra, filla del Duc d’ Anjou: junt amb la Bella Agnès són les quatre
donzelles que Tirant fa aplegar, reunir i que els hi dona un escut en l’episodi dels
quatre cavallers misteriosos.
Madresilva: és una donzella en qui dansant en una festa, mentre dansava, se li va
caure la lligacama davant del Rei i aquest se la vol quedar. D’aquí surt l’ordre de la
Garrotera.
Sícilia i a l’illa de Rodes
Ricomana: és la filla del rei de Sicília. La princesa estima molt Felip, però tem que sigui
poc cortès i groller. Tirant proposa que contreguin matrimoni i ajuda molt a Felip a
treure’l de situacions compromeses, però la princesa no està convençuda de que
casar-se amb ell sigui una decisió encertada pel que li farà passar unes proves per
comprovar si és l’home que ella necessita. Una de les proves que li fa és anar un dia
que hi havia molt de fang a passejar i veure la seva reacció però Tirant el torna a salvar.
Llavors , una altre vegada gràcies a Tirant, se’n surt de la prova de les dotze llesques de
pa. Però la clau perquè contraguin matrimoni ,amb el consentiment de Ricomana, Felip
ha de passar la prova dels dos llits. Felip es queda a dormir a palau per petició de
Ricomana i ha d’escollir entre un llit de la reialesa i un altre senzill, que no és propi de
princep, ell en principi vol el senzill però se li cau una agulla i com que no la trova se’n
va a dormir a l’altre llit, això ho veu tot la Princesa i ella es pensa que no ho fa per
mandra a buscar-la sinó perquè ell s’estima més dormir en un llit de príncep.
L’imperi Grec
Saladria, filla del Duc de Pera, i Comtessina: són donzelles de la cort de Carmesina que
l’acompanyen al camp de batalla
Eliseu: és una donzella de l’Emperadriu. La seva aparició es realitza quan entra per
despertar a la seva reina i veu a Hipòlit amb ella al seu llit. Va està temptada de cridar
però va pensar que ningú tindria tant d’atreviment d’entrar en aquella cambra sense el
consentiment de l’Emperadriu i recorda que aquesta li havia fet perfumar l’habitació la
7

8. nit abans. Va impedir que les donzelles i el metge (l’Emperadriu havia dit que no es
trobava força bé) entressin a l’habitació i els descobrissin. Finalment decideix avisar a
l’Emperadriu per a què l’Emperador no els descobreixi.
Morgana: és la germana del Rei Artús , que està buscant desesperadament el seu
germà.
Honor, Castedat, Esperança i Bellesa: són les donzelles que acompanyen a Morgana a
buscar el seu germà.
Vella jueva: és una donzella que amb el seu enginy, Tirant malalt d’amor, s’aixequi del
llit i es prepari per la lluita.
Filla del pescador: és la donzella que obeint al seu pare, acull Plaerdemavida a casa
seva quan aquesta suplica ajuda al arribar a la platja de Tunis.
Nord d’Àfrica
Maragdina: és la filla del pobre rei de Tremissèn que acaba mort a mans del rei Escariano.
Maragdina ja té un espòs, però després de l’arribada de Tirant la princesa se’n enamora i
desitja la mort del seu marit per poder casar-se amb ell.
El rei Escariano està obsessionat amb la noia i després d’haver mort el pare, la rapta i se
l’emporta al seu castell.
Tirant la rescata més tard, Maragdina li confessa el que sent a Tirant i li suplica que sigui el
senyor de la seva persona i de les seves terres. Però aquest s’hi nega ja que esta enamorat de
Carmesina i perquè ell és cristià, i Maragdina, sense creure’l, li diu que el problema no és la
religió, ja que ella es faria cristiana per ell, sinó que en realitat és que ell no sent res per ella i
s’excusa dient que ja està enamorat d’una altre donzella. Tirant desmenteix això i li promet
trobar-li un bon marit si es fa cristiana i Maragdina acaba acceptant i es passa a la religió
cristiana.
En conclusió, Maragdina és una noia enamoradissa que faria moltes coses per l’amor. Aquesta
personalitat es veu reflectida quan es passa de la seva religió al cristianisme perquè Tirant li
demana.
Torna a l’Imperi Grec
Filla del rei d’Anglaterra:és la dona que es casa amb Hipòlit, al final del llibre, i esdevé
emperadriu, amb qui té tres fills i dos filles.
CONCLUSIONS
És una novel·la en que es veu clarament que en general els homes tenen un paper
important en la societat, però en realitat a darrera dels actes de cada home s’hi veu
8

9. reflectida la influència de la dona en la seva vida. La dona té un paper molt important
en la sensualitat i l’erotisme ja que n’és la principal protagonista en aquestes escenes.
També hi hem vist moltes escenes en que hi apareix humorisme , com per exemple, en
l’episodi en que Plaedemavida ajuda a Tirant a establir contacte amb la Carmesina.
9

10. BIBLIOGRAFIA
• www.google.es
• http://www.manuelboix.com/tirantIII2.htm
• http://books.google.com/books?
id=1kOtXqGVbCwC&pg=PA131&lpg=PA131&dq=tirant+lo+blanc+personatges+femenins&so
urce=bl&ots=wQjN_QcXRa&sig=kMegKaW7q4B5R3-
4euPThk2eyDQ&hl=ca&ei=wJTlTIyXEsGwhQehptjbDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&res
num=3&ved=0CCIQ6AEwAg#v=onepage&q=tirant%20lo%20blanc%20personatges
%20femenins&f=false
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
10