3. Aquesta novel·la consta de nou capítols agrupats en tres blocs.
L’obra comença in media res, que vol dir que s’inicia enmig de la trama i, a
mesura que es narren els fets i es presenten els personatges (ja sigui
mitjançant converses o físicament), anem coneixent els antecedents que ens
ajuden a entendre la història.
La bogeria es divideix en les tres parts clàssiques: presentació, nus i desenllaç.
BLOC 1
El primer bloc està format pels tres primers capítols, que corresponen a la
introducció. Fan una breu presentació dels personatges sobre els quals gira
l’obra, principalment de la vida i l'entorn familiar de Daniel Serrallonga, és a dir,
se centra en els seus antecedents.
A més de mostrar-nos el començament de la història, la informació d’aquesta
primera part també ens remarca la possible influència de l’herència biològica i
la del medi, en el comportament humà.
CAPÍTOL 1
El narrador ens introdueix d’una manera molt realista el protagonista Daniel
Serrallonga, tan físicament com psicològicament, a través de la seva forma
d’actuar.
En el primer cas el narrador ens descriu en Serrallonga com un home d’uns
vint-i-cinc anys, tot i que a causa del seu aspecte n’aparentava més, era alt,
prim, vestia amb descuit i sempre portava un bastó.
Pel que fa a la presentació psicològica, es realitza a través de la seva forma
d’actuar. Així ho observem a partir de les dues anècdotes i dels diàlegs que
manté amb l’Armengol i el narrador.
La primera anècdota es desencadena dins el cafè de les Delícies a partir de la
burla realitzada pels dos personatges sobre les ulleres del protagonista.
Primerament l’Armengol li fa un pessic al braç fent-li tremolar les ulleres.
Daniel, tot enfadat, li diu que els hi faria pagar si aconsegueix trencar-les.
L’altre, indignat, veient la intenció del protagonista no es creu com un amic
podria fer-li tal acció.
La segona anècdota la trobem en l’arribada del comandant del Mosso
d’Esquadra. Tothom s’aixeca i el deixa sol, ja que dies enrere s’havia produït un
tiroteig a la Rambla. La gent comença a cridar tot reclamant-li llibertat i acusant-
lo d’assassí. El Mosso, enfadat, crida tot dient que qui sigui valent hi vagi.
Llavors en Serrallonga té la intenció d’anar-hi però li para el pas la Guàrdia
Civil, la qual se l’emporta a la presó.
CAPÍTOL 2
3
4. El segon capítol ens mostra la història del pare del protagonista i dels seus
antecedents familiars.
Giberga, que apareix per primera vegada en aquest capítol, té molt clar des del
primer moment que la bogeria del protagonista és heretada. Ens explica que el
pare d’en Daniel era un extinent dels Miquelets que s’havia casat amb la filla
d’un notari quan aquest s’havia mort i van tenir tres fills. La mare d’en Daniel
era una dona reservada i molt creient que es va anar apagant a poc a poc pels
disgustos que el seu espòs li donava fins que va morir en el part de la seva
tercera filla.
El pare Serrallonga era un vividor a qui li agradava molt jugar i s’ho gastava tot
al casino i va acabar suïcidant-se.
També ens presenta les dues germanes d’en Daniel, l’Adela i la Carolina, i ens
parla del seu estrany comportament i físic.
De l’Adela ens diu que és un diable amb faldilles i que amb poc temps de ser
allà ja ha tingut quatre o cinc xicots.
De la Carolina ens diu que és geperuda de cos i ànima.
Aquestes noies s’havien criat amb una tia paralítica ja que el seu pare no les
reconeixia com a filles.
CAPÍTOL 3
En aquest capítol el narrador i el seu cosí visiten Vilaniu i els lectors podem
observar com entren a casa d’en Serrallonga sense haver-hi ningú dins.
Es realitza una descripció molt detallada de la casa, sobretot del despatx d’en
Serrallonga, on els personatges hi cerquen diverses fotos del general Prim.
El narrador també descriu molt acuradament tant el físic com el comportament
de les germanes d’en Daniel. L’una, anomenada Adela, la descriu com una noia
ben vestida, que feia goig de veure i pel que fa al caràcter l’etiqueta d’amable.
L’altra germana, anomenada Carolina, la descriu geperudeta i més aviat
oposada a la primera.
Els diàlegs que l’Adela manté amb el narrador i el seu cosí delaten el seu
pensament ja el narrador s’adona que el que realment valora és la importància
social que el seu germà li pot proporcionar.
BLOC 2
4
5. El segon bloc, el qual engloba els capítols del quatre al sis, representa el nus
de la novel·la. S’hi expliquen les aventures del protagonista Daniel Serrallonga
des del punt de vista del narrador, del seu amic Armengol i el metge Giberga.
És aquí on Serrallonga és jutjat de boig pels metges que el tracten i les
persones que el coneixen rebutgen aquesta idea.
També es relaten les conductes sospitoses que té en Daniel, que fan pensar
que realment el metge tenia raó quan deia que aquest personatge patia
bogeria. Tot i que aquesta per si sola no hauria arribat a uns extrems tan
elevats, sinó que va ser agreujada per l’actitud familiar, sobretot de les seves
germanes, i el moment històric en què es trobava.
CAPÍTOL 4
El capítol quart se centra en l’estada d’en Daniel com a diputat a Madrid on
intenta descobrir la trama de l’assassinat del general Prim, el qual ell tenia en
molt alta estima.
Sabem això a través de la conversa que mantenen el narrador i l’Armengol
quan es retroben després de dos anys en una fonda de Barcelona. L’Armengol
arriba de Madrid on s’ha tret el doctorat i el narrador va a buscar un anell per
casar-se amb Matildeta. Els plans de tots dos són instal·lar-se a Barcelona.
L’Armengol explica que un vividor anomenat Calado es vol aprofitar d’en
Bandereta quan aquest li explica els seus plans per venjar la mort d’en Prim.
En Calado s’inventa una història sobre aquest assassinat: fa creure a en Daniel
que Roma ha manat matar-lo perquè havia dut Amadeu de Savoia com a rei
d’Espanya. Llavors Daniel va a veure ministres, policia i fins i tot el rei esperant
que li donin una comissió per investigar aquest suposat complot però els
dirigents els fan fora repetidament amb un “vuelva usted mañana” .
En Calado, per embolicar més la troca i riure’s d’en Serrallonga, fa que un seu
amic es disfressi de pobre, fent veure que és el possible assassí i en Daniel es
torna boig seguint-lo nit i dia, esperant que el govern reaccioni. En Calado no
en té prou de treure-li els diners que li fa creure que el govern s’ha venut als
jesuïtes i és també part del complot.
Llavors el ministre i la policia intenten fer-li veure que és víctima d’una burla i
fins i tot interroguen en Calado. Però tot i així en Serrallonga no s’ho acaba de
creure i es passa al bàndol dels republicans per tornar a ser diputat. Quan ho
aconsegueix destapa tota la trama en una intervenció a la cambra i per fer-lo
callar han d’utilitzar la força i fer-lo fora.
Finalment, en Daniel marxa de Madrid prometent no tornar-hi si no és per
cremar la ciutat.
Mentrestant l’Adela aprofita l’absència del seu germà per casar-se amb un tal
Riudavets de Vilaniu.
5
6. CAPÍTOL 5
En aquest capítol Serrallonga torna a Vilaniu a viure amb les seves dues
germanes però s’està tot el dia tancat a la seva habitació, no parla i només surt
per menjar…està frustrat pels esdeveniments de Madrid.
El protagonista es queixa de dolors de cap, de ceguesa…i per això ve el metge
de la família (el pare del doctor Giberga) i li diu que el que ha de fer és sortir de
casa i deixar de turmentar-se per la idea que el persegueix. Serrallonga s’exalta
i li diu que no li està donant cap remei, que com a cura del seu estat ha de fer
el que menys ganes vol dur a terme. El doctor el calma a través dels
sentiments.
En aquest capítol hi observem com el doctor afirma la teoria de l’herència
biològica. Diu que la seva bogeria és deguda als antecedents familiars: la seva
mare era una histèrica, el seu pare un boig, una germana és epilèptica i l’altra
té exaltacions eròtiques.
També podem veure la contrastació d’actituds entre el narrador i l’ Armengol. El
primer té unes reflexions de to moralitzador, i el segon una actitud més frívola.
El pare d’en Giberga envia en Daniel a viure a casa d’en Genís Argila perquè el
faci riure i l’ajudi. Es pot veure una millora del seu comportament al cap d’unes
setmanes.
El protagonista té previst casar-se amb Salomé (la filla d’en Genís) perquè així
les seves germanes no rebin la seva herència.
En els últims paràgrafs hi podem veure l’esperit científic d’en Giberga contrastat
amb el narrador.
CAPÍTOL 6
En aquest capítol hi podem observar que tres mesos després que el narrador
es casa amb Matildeta es traslladen a Barcelona, on hi té lloc una escena
romàntica, plena de petons i carantoines, protagonitzada pels dos enamorats.
Ells mateixos reconeixen que si el metge els veiés els tractaria de bojos.
Durant un passeig es troben l’Armengol i el narrador li presenta la seva dona.
Després d’assabentar-se’n que ja viu a Barcelona el conviden a dinar a casa
seva.
Durant una llarga conversa amb els pares, la Matildeta i el narrador, l’Armengol
els explica que en Giberga li havia fet saber mitjançant una carta que en
Serrallonga s’havia casat amb la Salomé i els esdeveniments que havien
succeït durant aquell dia. Comenta els escàndols del casament; entre ells, que
6
7. les germanes van penjar un ninot de palla al balcó que va fer que mig poble es
posicionés amb les germanes i l’altre mig estigués a favor d’en Serrallonga.
El parer del metge és discutit per tots els membres que es trobaven en aquell
dinar, i el qualifiquen d’exagerat ja que tots ells no veuen en Serrallonga com
un boig, sinó com un home amb una personalitat extravagant.
BLOC 3
El tercer bloc engloba els tres últims capítols. Són la confirmació de la bogeria
del protagonista per part del narrador i l’Armengol. En Daniel ingressa en un
manicomi i finalment mor.
En aquests capítols també se’ns narren les aventures amoroses i de treball del
protagonista.
CAPÍTOL 7
En aquest capítol, Serrallonga visita el narrador a casa seva a Barcelona (ciutat
on viuen tots els personatges principals). Li explica la nul·litat de l’herència que
el seu pare (Ignasi) li deixa a causa dels dubtes de paternitat, la seva
embriaguesa en el joc i pel seu suïcidi.
La demanda l’ha feta en Pons, el marit de l’Adela, i en Giberga afirma en autos
la seva bogeria. El narrador no creu en aquestes teories deterministes.
En gran part d’aquest capítol, Serrallonga falta al respecte a les seves dues
germanes explicant coses que han fet en la seva contra: diu que serien
capaces de matar el seu fill, que li van robar mobiliari, que s’aixequen les
faldilles quan el veuen passar. Tot això s’explica perquè no han rebut l’herència
del seu pare.
El narrador, tot i que està convençut de la bogeria del protagonista, decideix
ajudar-lo. És així com ens deixa clara l’opinió moralitzadora del narrador.
CAPÍTOL 8
El narrador explica que en Serrallonga va cada mes a casa seva, primerament
pel plet i, un cop guanyat aquest, aprofita la menor excusa per veure’l. En
aquest capítol s’hi remarca l’admiració desmesurada que sent en Serrallonga
pel narrador, veient-lo com el millor advocat del món i idealitzant-lo fins al punt
de tenir el seu despatx ple de fotos d’ell.
Durant els diàlegs entre l’Armengol i el narrador, es pot percebre la bogeria
d’en Serrallonga. En aquests s’explica que un dia la Salomé demana ajuda a
l’Armengol per dur a terme el divorci perquè durant la nit del casament en
Daniel la va pegar i tot aquell temps que havien estat junts havia maltractat a
7
8. ella i al seu fill, en part per la gelosia que sentia pel metge Giberga, el qual
sentia una forta ràbia perquè aquest el qualificava de boig.
Es torna a manifestar la bogeria d’en Serrallonga en un esdeveniment que té
lloc al mig del carrer. Allà l’atenció recau sobre en Serrallonga, que està
aixecant una porra enlaire i pronuncia mots incoherents. Després d’aquesta
escena, el narrador se sent culpable de la bogeria d’en Serrallonga, perquè
creu que juntament amb les seves germanes, en Giberga i l’Armengol, han
contribuït una mica a tornar-lo boig.
És en aquest capítol on el boig arriba a un estat d’absoluta demència i
posteriorment és traslladat a un gran manicomi d’Horta anomenat El paradís.
CAPÍTOL 9
En aquest últim capítol, ens explica els fets del dia de l’enterrament d’en Daniel
Serrallonga. Hi abunden les descripcions de l’entorn i de l’estat emocional dels
personatges...
Malgrat el seu comportament de boig i de les rialles que havia provocat entre
en Giberga, l’Armengol i el narrador, es lamenten per la seva mort.
En l’enterrament, es produeix una baralla entre la vídua i els seus familiars
contra les dues germanes i el seu amic. Finalment, la vídua se’n va i els altres
causants de la picabaralla desapareixen avergonyits.
CONCLUSIONS
Al llarg del treball hem topat bàsicament amb dues dificultats: la primera és que
ens ha costat entendre el llenguatge del llibre, sobretot algunes expressions o
vocabulari utilitzat pel narrador.
-Dificultat per entendre el llenguatge
-Dificultat per assimilar el tema polític
La segona dificultat fa referència al tema polític, ja que les expressions
utilitzades han estat un inconvenient alhora d’assimilar aquestes situacions.
8
