El documento describe la escultura Laocoonte y sus hijos, realizada por los escultores griegos Agesandro, Polidoro y Atenodoro de Rodas en el siglo I a.C. Representa el momento en que el sacerdote troyano Laocoonte y sus dos hijos son atacados y estrangulados por dos enormes serpientes como castigo divino por intentar advertir a sus compatriotas de no entrar el caballo de madera en Troya. La escultura captura el intenso sufrimiento de las tres figuras en una composición dinámica
La civilització grega és bressol de la cultura europea i moltes de les formes del seu art es troben a la base de creacions posteriors perquè al llarg de la història, sempre hem mirat amb admiració el que va ser l'antiga Grècia.
Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar, durant el curs 2014/15.
L'Ara Pacis (Altar de la Pau) és un monument commemoratiu de l'època imperial. Es troba a Roma i va ser construït entre el 13 i el 9 a. C per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia, on hi havia hagut un període de revoltes constants. Durant 3 anys August havia estat fóra de Roma i finalment aconseguí imposar la pau.
Este documento habla sobre el uso de blogs, wikis y herramientas de Google en la educación. Explica que los blogs permiten publicar materiales del currículo, trabajos colaborativos con estudiantes y proyectos entre escuelas de manera fácil. También menciona que los blogs pueden usarse para complementar temas en clase, proponer ejercicios y resolver dudas. Finalmente, da algunos ejemplos concretos de blogs educativos existentes.
Este documento discute el uso de blogs, wikis y Google Sites para publicar materiales educativos en línea. Explica que los blogs permiten la incorporación de varios elementos multimedia, el trabajo colaborativo y comentarios. Las wikis son ideales para trabajos colaborativos y proyectos con múltiples entradas. Los sitios de Google permiten crear páginas web privadas e integrar herramientas de Google. También proporciona ejemplos de cómo cada herramienta se puede utilizar con fines educativos y comparativas de sus utilidades. Finalmente,
El documento habla sobre las diferentes opciones para publicar material en la red, incluyendo blogs, wikis y Google Sites. Discute publicar materiales del currículo, trabajos colaborativos de los estudiantes, proyectos entre escuelas y proyectos transversales. También menciona algunos ejemplos específicos como blogs, wikis y Google Sites, e incluso Scoop.it, como plataformas útiles para publicar este contenido en línea.
El documento narra la historia de Meleagro y Atalanta. Meleagro era hijo del rey Eneo y mató un jabalí que asolaba su tierra con la ayuda de Atalanta, una hábil cazadora. Meleagro le dio los trofeos a Atalanta, enfureciendo a sus tíos que murieron luchando contra él. La madre de Meleagro lo maldijo, cumpliéndose la profecía sobre su muerte. Más tarde, Atalanta compitió en carreras contra pretendientes para casarse, si
Píramo y Tisbe eran amantes que vivían en casas contiguas separadas por un muro. Acordaron encontrarse bajo un árbol de moreras fuera de la ciudad para huir juntos, pero Tisbe fue asustada por una leona y huyó dejando caer su velo. Cuando Píramo llegó y vio el velo manchado de sangre, creyó que Tisbe había muerto y se suicidó. Cuando Tisbe regresó y lo encontró muerto, también se suicidó para estar con él. Sus familias permit
La expedición de Jasón y los Argonautas para recuperar el vellocino de oro. Jasón y Medea se enamoran. Medea ayuda a Jasón a completar las pruebas impuestas por el rey Eetes y Jasón obtiene el vellocino. Más tarde, Jasón abandona a Medea, quien se venga matando a la nueva esposa de Jasón y a sus propios hijos.
8. ELS MARBRES DEL PARTENÓ Quan es va fer el Partenó, entre el 447 i el 432 a.C., es van crear tres grups d’escultures per guarnir-lo: les metopes , el fris i els frontons . D’aquests, les metopes i el fris formaven part de l’estructura del Partenó mateix. No van ser tallats i després col.locats en el lloc que els corresponia, sinó que es van fer en les mateixes parets del Partenó, un cop que havia estat construit.
9.
10. El fris , de 160 metres de llargada, estava situat sobre la línea interior de columnes; per tant no era tan visible com les metopes. És una escultura allargada contínua en baix-relleu, que representa la processó de les Panatenees cap al Partenó.
11. A cada extrem del temple, en el gran espai triangular s’executàren las estàtues del frontó en alt-relleu. Aquestes havien estat disenyades per omplir l’espai de forma tal que les figures del punt més alt del triangle eren enormes.
12. Aquestes escultures s’han deteriorat tant que en la actualitat sabem el que representaven només a través dels testimonis de l’escriptor i viatger grec Pausànies, que va viure al voltant del 140 a.C. De acord amb ell, les escultures del frontó Est representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus, i les escultures del frontó Oest, la lluita entre Atena i Posidó por la tutela de l’Àtica.
13. No obstant, la veritable glòria del temple es trobava al seu interior: l’estàtua de la deesa Atena feia al voltant dels 12 metres d’alçada i estava decorada amb or i vori. Aquesta estàtua fou damnada pel foc cap a l’any 200 a.C. i es creu que fou reemplaçada por una de nova entre 165-160 a.C. L’estàtua, al contrari del que ha passat amb els Marbres del Partenó, no sobrevisquè a la antigüetat.
14.
15. Entre 1801 i 1803 Lord Elgin , ambaixador anglès, va comprar les famoses escultures del fris del Partenó a les llavors autoritats turques que gobernaven el territori (durant l’ocupació Turc-Otomana). En 1816 va vendre les escultures al Museu Britànic per 35.000 lliures esterlines.
33. Les metopes eren escultures individuals en relleu. Hi havia 92 metopes, 32 a cada costat i 14 a cada extrem, cadascuna separada de la seva veïna per un simple guarniment arquitectònic anomenat triglif . Estaven situades al voltant de l’edifici, sobre la filera exterior de columnes i representaven batalles mítiques. El costat Nord mostrava escenas de la guerra de Troia, el costat Sud una batalla entre els Grecs i els Centaures -part home, part cavall-, el costat Est representava els Déus Olímpics lluitant contra els Gegants i el costat Oest mostrava una batalla entre els Grecs i les Amazones.
42. El FRIS es composava originalmente de 115 panells; d’ells, encara existeixen 94, intactes o damnats: 36 es troben a Atenes, 56 al Museu Britànic i 1 al Louvre. De les 92 METOPES originals, 39 es troben a Atenes i 15 a Londres. 17 estàtues del FRONTISPICI són al Museu Britànic.
43. Les Panatenees era una gran festa de caràcter anyal en honor d’Atena, i es celebrava amb gran solemnitat cada quatre anys. El fris suposa un canvi en quant a la representació dels frontons. Totes les figures estaven policromades en colors vius. La part superior poseeix un relleu més profund, per afavorir la perspectiva.