1. PANTEÓ D’AGRIPA ROMA Títol : Panteó Autor : desconegut (comitent i possible inspirador de l’obra: l’emperador Adrià Cronologia : 118-128 Estil : Romà Imperial Tipologia : temple Sistema constructiu: arquitravat i voltat Materials : formigó, granit, maó, marbre i fusta Loclització : Camp de Mart Dimensions: pòrtic, 35m ample; columnes, 18 m. Alt; tambor 58 m. diàmetre; cúpula, 43,2 m alt MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS

2. EL PANTEÓ (ROMA)118-125 d.C. Edifici de culte dedicat a totes les divinitats planetàries. Avui custòdia de les restes dels reis d’Itàlia i les de l’artista Rafaelle Sanzio Estil : art romà tardà Localització : Camp de Mart, a Roma

3. L’any 27 a.C. Marc Agripa va edificar un temple dedicat als Déus de la gens Julia. L’any 80 d.C. va quedar molt afectat per un incendi i Domicià el va fer reconstruir L’emperador Adrià va decidir de bastir un nou temple dedicat a tots els Déus però va conservar la inscripció a la façana, en record d’Agripa

4. ESTRUCTURA Consta de tres parts: una cel.la de forma circular i un pòrtic octàstil. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon que s’eixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor. Cel.la circular Pòrtic d’entrada pròpylon

5. Porxo o pòrtic , perípter i octàstil rectangular i arquitravat, amb columnes monolítiques de granit egipci, amb capitells originàriament revestits de bronze i bases de marbre blanc. En l’entaulament hi havia una inscripció que fa referència al temple d’Agripa. El frontó sense decoracions. L’interior del porxo era dividit en tres naus , les laterals, tenen al fons dos grans nínxols destinats a contenir les estàtues d’August i d’Agripa nínxols pòrtic

6. INTERIOR DEL PÒRTIC D’ENTRADA I COLUMNES INTERIORS

7. M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT

8. El mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la cúpula. Està fet de formigó, morter i maó i té un gruix de més de vuit metres, al seu interior hi ha arcs de descàrrega superposats per alleugerir la massa del mur tambor

9. La cel.la és circular de 43,30 mts. de diàmetre coberta per una cúpula de mitja esfera que en el seu punt zenital, arriba a la mateixa alçada que el diàmetre. l‘Altura total és igual al diàmetre, per la qual cosa es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. 43,30 mts INTERIOR 43,30mts

10. La semiesfera de la cúpula està feta de formigó barrejat amb pedra volcànica. Els cassetons disminueixen progressivament en sentit ascendent, i tenen una doble funció: alleugerir el pes de la cúpula donar sentit d’esfericitat i de profunditat, gràcies al joc de llums i ombres 8,92mts L’òcul proporciona una llum tranquil.la i difusa Cinc fileres de 28 cassetons a cada filera

11. El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici

12. La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta «Disseny angèlic i no humà.» (Mique Àngel)

13. porta absis El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés i la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de quart d’esfera.

14. Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos Absis Cúpula de quart d’esfera

15. Les demés obertures (sis) formen uns nínxols profunds, amb capelles a l’interior emmarcades per pilastres corínties i amb dues columnes del mateix ordre Pilastres corínties Columnes corínties

16. Capelles emmarcades per pilastres corínties i amb columnes davant En els espais tancats de la paret sobresurten uns templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament

18. SIGNIFICAT I FUNCIÓ El Panteó, és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus, incloent-hi els emperadors divinitzats. Era un temple dedicat a tos els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la família Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat Els set nínxols que rodegen la cel·la contenien les estàtues dels déus.

19. SIMBOLISME El Panteó va ser inicialment un temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart Júpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior. La cúpula representava per als romans la volta celest, la del Panteó simbolitzava que Roma era el centre de l’univers entorn del qual girava el món sencer. Les cinc fileres de cassetons representen les cinc anelles del sistema planetari antic, del qual el sol (l’òcul) era el centre. Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar. D'altra banda, la mateixa sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d‘Aristòtil. D'una banda, el món infralunar correspon a la meitat inferior de l'edifici. El món supralunar , l’esfera celeste, és la volta, en la qual l'òcul central fa de Sol. L'edifici estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb l‘emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble

20. ANTECEDENTS Temple de Minerva a Roma E ls tholos grecs, temples circulars, que eren edificis funeraris dedicats a herois. La coberta en forma de cúpula també és d’influencia oriental

21. Capella Pazzi de Brunelleschi (1429) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT

22. Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa Maria dei Fiore, Florència INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT

23. Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti Té un diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres , acabada l’any 1626. INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT

24. San Carlo alle Quattro Fontane (1638-1641) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS: BARROC

25. Sant’Andrea al Quirinal (1658-1670) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS: BARROC

26. INFLUÈNCIA DURANT EL NEOCLASSICISME El Pànteon de París (1757)