Art clàssic 2. Món romà des dels etruscs. Arquitectura, escultura i pintura

1. TEMA 3.
ART ROMÀ.

2. Index
1.- Cronologia de la civilització romana.
2.- Expansió territorial.
3.- Antecedents: els Etruscos.
4.- Trets culturals de la civilització romana.
5.- Arquitectura romana: religiosa, civil i
domèstica.
6- Escultura romana: retrat realista i relleu
històric.
7.- La fi de l’Imperi romà i l’aparició del
Cristianisme.

3. L’Expansió terriotorial:
L’Imperi romà.

8. 1.- CRONOLOGIA BÀSICA DE LA
HISTÒRIA DE ROMA
MONARQUIA.(753-509 a.C.) Sota domini etrusc.
REPÚBLICA. ss. III-I a.C. (509-31 a.C.)
IMPERI. ss. I a.C. – V d.C. (31 a.C. – 476 d.C.)
Edicte de Tessalònica 391 d.C. Conversió al Cristianisme.
395 d.C. Mor l’Emperador Constantí. Divisió de l’Imperi:
Imperi romà d’occident i Imperi Romà d’Orient.

9. 2.- L’EXPANSIÓ TERRITORIAL.

10. La Mediterrànea en temps de la
República de Roma.

11. Enfrontament entre romans i
cartaginesos: la II Guerra Púnica

12. Els temps de Juli César: a la fi, la
Roma Imperial.

14. 3.- ANTECEDENTS: ELS
ETRUSCOS.
 Poble indígena de l’actual
Toscana.
 Comerciaven amb els grecs,
sabins i llatins.
 La seva època d’esplendor
són els ss.VII i VI a.C.
 L’art etrusc sempre està
relacionat amb les creences
religioses i els rituals
funeraris.
 Culturalment rep influència
de l’art grec arcaic.

15. 3.1.- L’arquitectura etrusca.
El temple etrusc es construia sobre un podium
elevat al que només es podia accedir per una
escalinata frontal, que definia amb claredat una
façana frontal.

16. L’arquitectura etrusca utilitza columnes d’ordre
anomenta “toscà”: d’aspecte robust, fust llis i
amb o sense basa.

17. L’arquitectura etrusca també introdueix l’ús de
l’arc i la volta en arquitectura
Tombes de Certeveri.

18. 3.2.- L’escultura etrusca.
Es va realitzar en argila i bronze.
La quimera.
Sarcòfag dels
esposos de
Cerveteri.

19. En l’escultura etrusca es denota influència de
l’escultura grega arcaica. Encara que, a
diferència d’aquesta que tendeix cap a la
idealització, l’escultura etrusca tendeix cap al
REALISME.

21. bronze
incrustacions (pasta
vítria i vori)
influència grega en
cabells i barba
mirada
penetrant
nas llarg i ganxut
solcs molt
ben marcats
gran realisme
pòmuls ossis
Es pensa que aquest cap
formava part d’una estàtua
de considerables
dimensions. Actualment el
cap és damunt d’un bust
del Renaixement
voluntat d’eternitzar i
glorificar el primer
cònsol de la República
romana

23. terracota policromada
sarcòfag /
urna cinerària
túnica llarga
kliné
actitud tranquil·la i serena
escena plena de tendresa
tors nu
cames quasi atrofiades
petit capitell
sabates acabades en punxa
somriure arcaic
gestualitat de les mans
possible flascó de perfum
muller
espòs
barret

24. Els romans van ser PRÀCTICS en
arquitectura; van ser la primera civilització
d’enginyers.
El tret més particulat de la seva escultura és el
REALISME.
Van posar l’art al servei del PODER de
l’Estat.
4.- TRETS CULTURALS DE LA
CIVILITZACIÓ ROMANA

25. INFLUÈNCIES CULTURALS
GREGUES ETRUSQUES
Bust de Lucius Iunius Brutus.
Maison Carré (Nimes)

26. Les calçades
romanes.

28. 5.3.- Arquitec civil i lúdica: teatre i
amfiteatre.
5.4.- Obres d’enginyeria: vies,
urbanisme, aqüeductes i ponts.
5.5.- Arquitectura commemorativa: arc
de triomf i columna commemorativa.
5.6.- Arquitectura domèstica: la domus
romana.

29. Urbanisme romà.
Urbanisme
hipodàmic.
Foro: espai
central.
Cardo i
Decumanus:
principals
carrers.
Fundacions
sobre
campaments
militars.

31. Forum Romà.
Vocabulari de tema: Forum, Basílica, Banys,
Cardo, Decumanus, Teatre, Anfiteatre, Circ, Arc
de Triomf, Columna commemorativa i
Aqüeducte.

32. 5.1.- El sistema constructiu romà:
ORDRES ARQUITECTÒNICS
 DÒRIC
 JÒNIC
 CORINTI
 TOSCÀ
 COMPOST
Atenció: fust llis o amb arestes.

33. MATERIALS
 MORTER
 COMBINACIÓ TOTXA-PEDRA
 RECOBRIMENTS MARBRE

34. ELS MURS

35. COBERTURES.
 ARQUITECTURA DE VOLTA. ARC
DE MIG PUNT, VOLTES I CÚPULES.
 ARQUITECTURA ARQUITRABADA:
SOSTRES PLANS

36.  IMITACIÓ DECORATIVA
 REVOLUCIÓ
ESTRUCTURAL
De Architectura.
Vitrubi.

37. 5.2.- Arquitectura religiosa: el
temple romà.
 PODI
 ESCALA D’ACCÉS FRONTAL.
 ACCÉS PRINCIPAL I FRONTAL.
 COLUMNES ADOSSADES. CULTE
INTERIOR
 AMPLIACIÓ DE LA CEL.LA A TOT EL
PERÍMETRE DE LA PLANTA.

38. Maison Carré (Nimes)

39. columnes
adossades
pseudoperípter
pòdium i pòrtic hexàstil
columnes d’ordre corinti
timpà sense ornamentació
arquitravat
teulada a dues vessants
escalinata
pòrtic hexàstil
nao o cel·la
pòdium
pronao
El va fer construir Agripa, mà dreta de l’emperador
August, que es va encarregar d’organitzar la
infraestructura de la Gàl·lia. El temple fou erigit en
honorar de l’emperador August i de la seva família,
estava dedicat a les divinitats romanes i a Gai i Luci
Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa.
August

40. El Panteó
d’Agripa

41. PLANTA

42. VOLUMETRIA
SECCIÓ

43. Agripa
porxo o pòrtic
octàstil
rectangular
arquitravat
inscripció de l’amtic
temple d’Agripa
nau central amb accés a la zona cupulada
columnes de granit egipci
amb base de marbre blanc
capitells coríntis
absis
Naus laterals
frontó

44. L’ÒCUL O LLENTERNA.

45. VISTES INTERIORS

46. Murs de maó i “opus ceamenticum” revestit de
marbre
Tomba de Rafael

47. PANORÀMICA INTERIOR

48. Teatre Marcellus. Roma
5.3.- Arquitectura civil i lúdica:
teatre i amfiteatre.

49. Teatre romà. Turquia

50. Teatre romà d’ Orange: scaena

51. Plantes de teatre romà i grec

52. L’AMFITEATRE FLAVI. O
COLOSSEU.

53. Colosseu: exterior

56. Planta el·lipsoidal
càvea
arena
Vuitanta accessos
primer nivell
d’ordre dòric
segon nivell
d’ordre jònic
tercer nivell
d’ordre corinti
àtic o quart nivell
(estructura massissa)
Sistema
esglaonat
de galeries
amb voltes
vomitoria

57. 5.4.- OBRES D’ENGINYERIA
 XARXA VIÀRIA. Víes i mil.liaris
 URBANISME HIPODÀMIC
 CARDO I DECUMANUS
 FÒRUM
 AQÜEDUCTES
 CLAVEGUERAM
 PONTS.

58. AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA

59. AQÜEDUCTE DE LES
FERRERES

60. AQUEDUCTE DE NERJA

61. PONT ROMÀ DE CORDOBA

62. PONT D’ALCÀNTARA

63. Arcs de triomf i Columnes
commemoratives.
5.5.- Arquitectura
commemorativa.

64. ARCS DE TRIOMF
 A MITJAN CAMÍ ENTRE
ARQUITECTURA I ESCCULTURA.
 FUNCIÓ CONMEMORATIVA.
 HONOR DE L’SPQR
 DESFILADA TRIOMFAL

65. Arc de Titus

66. Arc de Berà

67. Arc de Constantí

68. COLUMNES CONMEMORATIVES
 FUNCIÓ CONMEMORATIVA .
 FUNCIÓ FUNERÀRIA: ALBERGAR LES
CÈNDRES DE L’EMPERADOR.
 MONOLÍTIQUES O NO.
 ESCULPIDES AMB ESCENES DE CAMPANYES
MILITARS:
 EN ESPIRAL
 SENTIT NARRATIU
 ENMARCAMENT PAISATGÍSTIC
 CORONADES AMB UNA ESCULTURA DE
BROZE DE L’EMPERADOR.

70. Fòrum de Trajà

71. Fust de cent peus romans (29,78 m.)
12 tambors de marbre
4 m. diàmetre
coronada antigament
per l’estàtua de Trajà
(actualment per la
de Sant Pere)
relleus
narratius de
forma helicoïdal
capitell dòric
base en
forma de dau
amb una cambra
interior i una
escala de cargol que
puja fins a la part
superior
40 m. d’alçada

73. COLUMNA TRAJANA. ROMA.

74. Columna de Marc Aureli

75. 5.6.- Arquitectura domèstica.
 Analitzem la vivenda de les classes patricies.
 Organitzada al voltant d’un o més patis oberts.
 La casa queda a l’interior de l’espai, deixant els
espais exteriors per als comerços o tabernae.
 Compluvium i Impluvium: per recollir l’aigua de
la pluja.
 Cubiculum: estances d’us privades.
 Lararium: altar dels déus lars (els avantpassats).
 Tablinium: estança principal: per rebre les visites.
 Decoració: mosaics al terra i pintures a les parets.

76. Pompeia: vista aèria i interior d’una
domus.

77. L'Emperador Justinià (St. Vital de Ravenna)
El mosaic
calç/ guix/ morter
suport
tesel·les
Opus tessellatum
Opus sectile
Opus vermiculatum
Opus vermiculatum
tesel·les

78. Mosaic romà de tipus
geomètric

79. Mosaic figuratiu: els actors.

80. TIPUS D’ESCULTURES.
 ESCULTURA EXEMPTA
 RETRATS DE BUST.
 RELLEUS HISTÒRICS.
 ESCULTURES EQÜESTRES.
6- Escultura romana.

81. FUNCIONS
 DECORACIÓ EDIFICIS URBANS. FUNCIÓ
ESTÈTICA.
 LEGITIMAR EL PODER. FUNCIÓ
PROPAGANDÍSTICA.

82. ESTATUA
EQÜESTRE DE
MARC AURELI.
MUSEI CAPITOLINI, ROMA

83. ESCIPIÓ CAP DE BOSTON

84. ADRIÀ SÉNECA

85. RELLEU HISTÒRIC
 TEMA: GESTES IMPERIALS
 FUNCIÓ: PROPAGANDA DEL PODER i
HISTÒRIA DE ROMA.
 CARACTERÍSTIQUES FORMALS:
 CARÁCTER NARRATIU (com si fóssin vinyetes)
 ENMARCAMENT ARQUITECTÒNIC O
PAISAGÍSTIC.
 PERSONATGES REALS I IDENTIFICABLES.
 INTERPRETACIÓ FÀCIL I CLARA.

86. Fust de cent peus romans (29,78 m.)
12 tambors de marbre
4 m. diàmetre
coronada antigament
per l’estàtua de Trajà
(actualment per la
de Sant Pere)
relleus
narratius de
forma helicoïdal
capitell dòric
base en
forma de dau
amb una cambra
interior i una
escala de cargol que
puja fins a la part
superior
40 m. d’alçada

87. Trajà
- 155 escenes
- més de 2500 figures
- Trajà hi és representat
70 vegades
guerra contra els dàcis:
primera guerra dàcia 101-103
i segona guerra 107-108

88. Campanya contra els dacis (Columna de Trajà)

89. Columna Trajana

90. Columna Trajana

91. Sarcòfag (s I dC)

92. Sarcòfag (s II dC)

93. Sarcòfag Ludovisi (s III dC)

94. “Ara Pacis” d’August

95. Tres elements= TERRA-AIRE- AIGUA
Simbolitza la prosperitat en l’època d’August
Personatges reconeixibles.

96. Reconstrucció Palazzo Fiano a Roma
Registre inferior
amb decoració vegetal
de fulles d’acant
Registre superior
amb relleu narratiu
Greca

97. altar
recinte descobert
pòdium
rampa esglaonada
accés
façana oriental
porta a la façana oest
senefa
amb decoració
de fulles d’acant
relleus narratius

98. Crònica en imatges d’un fet important en la vida de Roma
4 juliol 13 aC
Relleus commemoratius de la pau i prosperitat assolides en el temps d’August
Fa servir models grecs per explicar i expressar idees romanes: Fris de les Panatenees
Processó: August-oficials d’August- familiar d’August-Senat-dones i nens de la cort d’August
Retrats coneguts
Temps concret

99. Disposició continuada dels personatges
Profunditat= més a prop més volum
= més lluny menys volum
= més a prop més gran
Moviment=
varietat de posicions
Processó: August-oficials d’August- familiar d’August-
-Senat-dones i nens de la cort d’August-
primera vegada que en un monument públic són representats
Personatges important primer terme

100. AUGUST DE PRIMA
PORTA.
MUSEI VATICANI.

101. Còpia en marbre de Carrara
d’un original de bronze
2 m. apx
DempeusCom un general victoriós
Capot roig de general
Cuirassa molt cenyida
Descalç,
original
calçat
Eros/Cupido
i dofí de Venus
Ceptre
Mostrava insígnies
de la legió / Gest de comandament
CONTRAPPOSTO
Pes equilibrat
És la romanització del
Dorífor de Policlet

102. Retrat idealitzat ple
de serenitat
Cabell arrissat
Relleu narratiu
de les gestes de l’emperador i dels seus deus protectors

103. Divisió de l’Imperi Romà.
7.- La fi de l’Imperi romà i l’aparició del
Cristianisme.

104. Crist amb Sant Pere i Sant Pau.
Relleu en marbre del sarcòfag de Junius Bassus, c.389 d.C.
Cripta de Sant Pere (Roma)