2. El Partenó του Παρθενώνα

3. "El Partenó té la reputació de ser el temple dòric més perfecte mai construït. Fins i tot en l'antiguitat, els seus refinaments arquitectònics eren llegendaris, sobretot la correspondència subtil entre la curvatura de l'estilobat, el batedor, o la forma cònica, de les parets naus i el èntasi de les columnes introducció El Partenó és un exemple de temple clàssic grec dòric. Va ser construït per Ictinos i Calícrates i supervisada per Fidias durant el mandat de Pèricles (447-438 aC), època de màxima esplendor de la Grècia clàssica i,en concret, de la societat atenesa.. S'ha considerat, i no sense raó, en Partenó el tipus de temple més perfecte al llarg de tota la història de l'art. És un clar exemple de temple clàssic grec dòric, de tipus perípter-octástilo. Estava localitzat com era costum en un lloc elevat, l'acròpolisd'Atenes. Es tractava d'un temple dedicat a la deessa Athenea Pàrtenos, dissenyatper Ictino i Calícrates entre els anys 447-432 a. d. C.. Sense cap dubte, es tracta de l'edifici més representatiu de l'art grec clàssic i marcala culminació de l'estil dòric. La seva bellesa fa que estigui considerat per la UNESCOcom a Patrimoni de la Humanitat εισαγωγή

4. LOCALITZACIÓ DEL PARTENÓ θέση του Παρθενώνα

5. CONSTRUCTORS DEL PARTENó Els constructors del partenó van ser Iktinos y Kalikrates, amb la supervisió general del escultor Fidias Pericles encarregà la direcció de tots els seus projectes artístics a Fidias, preferin-lo als grans escultors de figures atléticques: Mirón i Policleto, que estaven en el seu millor moment. Pareix que va ser Íktinos el principal responsable del projecte del Partenó, traballant asociat amb Kalikrates κατασκευαστές του Παρθενώνα

6. CARACTERISTIQUES arquitectòniques El partenon presentava columnes que el rodejaven pels quatre costat per la qual cosa podem dir que era peripter i també presenta huit columnes frontals per lo tant també és octastil. Contava amb pronaos, naos, opistodom. FORMA: obra arquitectònica de planta rectangular, de 69,5 metres de llarg i 31 metres d'ample, amb coberta a dues aigües. MÈTODE: construcció realitzada mitjançant carreus de marbre pentélico. Es van haver d'emprar en l'obra al voltant de 14300 blocs de pedra. El Partenó és un temple dòric octàstil, amb disset columnes en els laterals (en lloc de les sis i tretze que eren comuns). Les columnes són més altes de l'habitual en altres temples dòrics (Paestum) el que contribueix a subratllar la seva esveltesa, a més s'han emprat recursos visuals per harmonitzar encara més el conjunt αρχιτεκτονικά χαρακτηριστικά

8. Dimensions del partenó Les dimensions del temple en el graó més alt són 30,9 mx 69,5 m (101 x 228 peus). Els passos van ser 508 mm (20 polzades) d'alt, "massa alt per al seu ús, els passos intermedis per sempre en el centre de cada un dels costats curts." La sala oriental va ser de 29,8 m de llarg per 19,2 m d'ample (98 peus x 63 peus), amb columnes dòriques a la residència de dos nivells, estructura necessària per suportar les bigues del sostre. A l'exterior, les columnes dòriques mesurar 1,9 m (6 peus 2 polzades) de diàmetre i 10,4 m (34 peus 3 polzades) d'altura, aproximadament de 5 1 / 2 vegades el diàmetre. Les columnes de cantó són una mica més gran en diàmetre, amb el seu espai reduït a fer possible que el fris s'ajustin a la norma que ha d'acabar amb un tríglifs. L'estilobat té una curvatura cap amunt, cap al seu centre de 60 mm (2 3 / 8) en els extrems est i oest, i de 110 mm (5 abr / 16) en els laterals. διαστάσεις του Παρθενώνα

9. CoRRECCIONS ÒPTIQUES Per evitar la sensació òptica d'enfonsament que produiria el estilobat perfectament horitzontal, aquest està corbat cap amunt, diverses polzades, a la part central, les columnes s'inclinen progressivament cap a l'interior segons ens anem apropant a les cantonades, i els intercolumnis es fan progressivament més curts segons ens apropem als extrems. Aquestes correccions, fins i tot les més mínimes, que no són perceptibles a primer cop d'ull i que han estat rigorosament mesures, juguen un paper decisiu en l'efecte total de l'edifici, construït en marbre del Pentèlic, fins a les teules. Οπτική διορθώσεις

10. LA DEESA DEL PARTENó El partenó és un temple consagrat a la deessa grega Atena Partenó a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora Θεά του Παρθενώνα

11. L’ART DEL PARTENó El Partenó d’estil Doric clasic per als grecs era molt important la perfecció per lo tant feren correccións òptiques per a que desde lluny semblara perfecte. La decoració era la més completa de tots els temples grecs, els frontons est i oest estaven decorats amb figures de mida major al real; noranta-dos mètopes esculpides en alt relleu, un fris continu de 168 m. d'estil jònic recorria l'estructura superior de les parets que tancaven el temple. El colorit era espectacular, els tríglifs pintats de blau i blanc, el fons del timpà de blau brillant, el fons de les mètopes i del llarg fris de vermell, en les figures es pintaven els ulls i els cabells i alguns elements eren de metall. Les mètopes representaven la gigantomàquia en el costat est, l'amazonomaquia a l'oest, la al sud, i escenes de la guerra de Troia al nord. Cada timpà del temple tenia una escena mitològica: a l'est, sobre l'entrada principal de l'edifici, el naixement d'Atenea, ia l'oest, la lluita entre Atena i Posidó pel patrocini de la ciutat d'Atenes. El fris constituïa la representació de la processó de les Panatenees, el festival religiós més important d'Atenes antiga. L'escena es desenvolupa al llarg dels quatre costats de l'edifici i inclou figures de déus, bèsties i d'uns 360 éssers humans. Τέχνη του Παρθενώνα

12. Història del partenó El Partenó es va conservar durant segles com a edifici religiós: primer va ser església bizantina, després catòlica, després mesquita amb el seu corresponent minaret o minaret. Encara que l'interior de l'edifici va patir reiterades transformacions, l'exterior romandre intacte amb totes les seves escultures fins 1687. En aquesta data els turcs, en guerra contra els venecians, van convertir el temple en polvorí. Un morter venecià va aconseguir l'edifici i l'explosió resultant va fer volar la seva part central. Els venecians, per la seva banda, també van contribuir a la seva destrucció quan, en intentar arrencar les estàtues del frontó, aquestes van caure contra el dur terra i es van trencar. En 1801-1803 Thomas Bruce, Lord Elgin, un diplomàtic anglès, va salvar el que quedava de l'ornamentació original i traslladar les estàtues i els relleus a Londres. Al segle actual s'ha restaurat la columnata nord amb els seus tambors originals i s'ha començat a treballar en la columnata sud. humans Al segle VI a finals del Partenó es va convertir en una església cristiana, i de prop de 1204, en virtut dels ducs francs d'Atenes, que va servir com una església llatina, fins que el 1458 es va convertir pels conqueridors turcs en una mesquita. ιστορία του Παρθενώνα

15. Treball realitzat pels alumnes “ xics” de 1r. ESO “A” Llac Hernández Power Point: Lectura del treball: Matas Pacaitis Marc Vallet Mantas Bieksa Hilario Juárez Guille Martínez Héctor Jiménez