Resum del Sexenni (1868-74)

1. Isabel II (1844-1868). El Sexenni Democràtic (1868-1874), IES GUADASSUAR. Dpt. Història.
1 1
UNITAT 6.-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
Causes de la Revolució (del tema anterior)
1.- La Revolució de 1868.
2.- La Constitució de 1869
2.1.La Constitució de 1869
2.2.- Les forces polítiques que actuen durant el Sexenni
2.3.- Reformes pel desenvolupament de la Constitució.
3.- La Monarquia d`Amadeu (1870-1873)
3.1.- L`oposició a la monarquia
3.2.- L`enfonsament de la monarquia
4.- La I República (1873-1874)
4.1.- Els corrents republicans
4.2.- Els governs republicans.
1.- La Revolució de 1868.
Realment no és una revolució, és un colp d’Estat disfressat de revolució. Només volen un
canvi polític, un canvi en la forma de govern, de dinastia; no van més enllà (sobretot els grups de
l`Exèrcit i el món dels negocis. No diràn el mateix les classes populars i això, com veurem és un dels
principals motius de crisi d`aquest període).
En la “gloriosa” revolució podem distingir 2 fases:
- Una primera fase, la del pronunciament militar de Prim, Serrano i Topete; i la creació de
Juntes Revolucionàries locals i provincials que exciten al poble a la revolta, reparteixen
armes als “voluntaris de la llibertat”, i que apliquen les primeres mesures
revolucionàries (com l’extinció de la dinastia borbònica o l’expulsió dels jesuïtes). Les
forces partidaris dels militars pronunciats derroten les d’Isabel en Alcolea. Tot seguit,
Isabel II fuig i marxa a l’exili a França.
- Una segona fase, se forma un govern provisional, que dissoldrà les juntes i exigirà la
devolució de les armes. Un govern, de majoria progressista, establert amb l’objectiu de
garantir l’ordre, de tornar a la normalitat institucional, de convocar Corts per
l’elaboració d’una nova constitució1
______________________. ____________
2.-La Constitució de 1869.
2.1.- La constitució de 1869.
El nou govern va convocar eleccions per unes Corts Constituents, establirà el Sufragi Universal Masculí
(els homes majors de 25 anys) i es passarà d’un cens electoral de 400.000 votants a 4 milions. En les
zones agrícoles el vot serà monàrquic, mentre que en totes les grans ciutats (excepte Madrid) el vot serà
republicà.
En juny de 1869 s’aprovarà la 1ª Constitució democràtica de la història d’Espanya i una de les
primeres d’Europa.
Característiques
Principis ideològics i principals òrgans constitucionals
- Si la considerem la 1ª constitució democràtica és pel seu reconeixement de la Sobirania
Nacional amb sufragi universal masculí com a font de tot poder (art. 32)
- És en la sobirania nacional, que és en realitat popular, on resideix la legitimitat de la
monarquia, és una Monarquia Democràtica. (El règim d`Isabel II era una monarquia
constitucional, on el rei/Corona detenta un seguit de poders, però només els establerts
per la Constitució. Ara él rei no governa, és una part important de l’Estat però els seus
poders estàn més limitats, encara, pel Parlament, com veurem. Aquesta era una
monarquia constitucional més democràtica que la de 1845 i que la de 1876 És una
Monarquia Democràtica, el poder reial no està limitat només per la resta de poders, sinó
també per la declaració del drets individuals )
- La divisió de poders
1 ...)

2. Isabel II (1844-1868). El Sexenni Democràtic (1868-1874), IES GUADASSUAR. Dpt. Història.
2 2
- En el centre del poder estan les Corts, són bicamerals, amb dos cambres (art.38): el
Congrés de Diputats amb sufragi universal i directe (art.65 i 66), estableix un
representant per cada 400.000 persones; el Senat, s’elegeix per sufragi universal indirecte, el
sufragi passiu està limitat (per ser candidat a senador calia tindre més de 40 anys, haver
exercit funcions públiques, o tindre una titulació superior, o ser propietari agrícola o
industrial), és una cambra de representació territorial i de naturalesa més conservadora
(art.60). Tenen en exclusiva el poder legislatiu (art.34), també poden aprovar els
pressupostos i sense la seua aprovació ni el govern, ni cap funcionari podia atrevir-se a
cobrar impostos. A més d’establir terminis mínims de reunió, elaborava els mecanismes
per evitar que l’executiu prescindira de les Corts.
 El poder executiu residia en el Rei mitjançant els ministres, que havien de ser
membres del Congrés..
 Encara que la independència judicial ja havia segut proclamada en constitucions anteriors,
és en la de 1869 la que posa els mitjans per aconseguir-la: els jutges no són per designació
governamental, sinó per oposició,; estableix els judicis amb jurats populars, així com
l’acció públiica contra jutges pels seus delictes.
Els drets i llibertats .
- Per primera vegada els drets individuals apareixen arreplegats tots junts en una extensa part
dogmàtica: Títol I: “Dels espanyols i els seus drets”
- La regulació és minuciosa per impedir que siguen retallats per lleis posteriors.
- Estableix un sistema de garanties pel seu respecte: sancions pels funcionaris i
indemnitzacions als ciutadans
- Destaquen drets com la màxima extensió a la llibertat d`expressió, de reunió i associació
(art.17), la inviolabilitat de la correspondència i el domicili, etc.
- Respecte a la qüestió religiosa, es reconeix la llibertat de culte, però combinat amb
l’obligació per part de l’Estat de mantenir les despeses del culte i al clergat de l’església
catòlica (art.21)
- El nou Liberalisme Democràtic concebia els drets polítics com un fet natural i superior a
qualsevol llei.
Significació de la Constitució de 1869
Amb la introducció del sufragi universal, amb el reconeixement màxim del dret de reunió i
associació, per primera vegada el joc polític quedava obert al poble, això suposarà una politització
de la classe treballadora i la seua separació de les línies progressistes dels liberals burgesos.
Aprovada la Constitució de 1869, Espanya es convertia en una Monarquia sense rei, el General
Serrano es nomenat regent i el General Prim, president del govern.
Aquest nou govern tindrà un triple objectiu: aconseguir la unitat dels partits polítics i
l’estabilitat del règim + fer el desenvolupament legislatiu de la Constitució + buscar un candidat a la
corona.
2.2.- Les forces polítiques.
El reconeixement del sufragi universal va tenir importants conseqüències pels partits polítics:
des d`aleshores havien d`esforçar-se en arribar a tot l’electorat. L`activitat més important la duien
a terme als nuclis urbans, destacant, sobretot, els demòcrates i els republicans, que multiplicaren
els actes públics i elaboraren panflets amb un misatge molt clar i directe. De tota manera, amples zones
rurals quedaren aïllades de la vida política.
En el Parlament, destacaven quatre grans tendències: (↓↓↓)
1. Els carlins, eren el grup ultra o més radical entre les dretes, defensant la confessionalitat de
l`Estat i una monarquia autoritaria.
2. Els moderats, es mantenien fidels als Borbons i serà la base del futur partit alfonsí. Tenien
el suport dels grans terratinents, la noblesa i sectors de l`exèrcit. Líder: Cánovas del Castillo.
3. La coalició de govern formada per progressistes, unionistes i sectors dels demòcrates (tb
coneguts després com a radicals), eren els signants del Pacte d`Ostende. Defensaven una
forma de govern monàrquica, però subordinada a la sobirania nacional i sotmesa als drets i
llibertats. Tenien el suport de la burgesia industrial, de les classes mitjanes urbanes, sectors

3. Isabel II (1844-1868). El Sexenni Democràtic (1868-1874), IES GUADASSUAR. Dpt. Història.
3 3
de l`exèrcit i d`alguns intel.lectuals. Líders: Prim, (progressista), Sagasta (demòcrates), Ruiz
Zorrilla (radicals).
4. Els republicans, se situaven a l`esquerra i procedien del partit demòcrata, en declarar-se, este
últim, monàrquic. Defensaven un estat democràtic republicà i amples reformes socials,
l`abolició de l`esclavatge a Cuba, etc; però discrepaven en la forma de l`estat (federalistes i
unitaris). Líders: Pi i Margall; Figueras, Castelar, etc (més informació en el final de la
pàgina 3 i en la pàgina 4 d’aquest resum quan s’expliquen els corrents republicans)
2.3.- Reformes pel desenvolupament de la Constitució.
Aprovada la Constitució de 1869, Espanya es convertia en una Monarquia sense rei; i mentre es busca rei, el
General Serrano es nomenat regent i el General Prim cap de govern. Este govern tindrà com a principal objectiu:
donar estabilitat al règim, desenvolupar la Constitució i buscar un candidat a la Corona.
Les reformes més destacades:
Legislatives:*l`aprovació d`un nou codi penal; *la llei sobre el matrimoni civil; *la llei electoral
Econòmiques: *la reducció dels aranzels proteccionistes (cosa que provocarà un conflicte amb els industrials
catalans i també amb els grans propietaris de l`interior de la Península, que veien perillar el seu monopoli sobre el
mercat interior ) ; *la racionalització del sistema monetari (el Banc d`Espanya tindrà capacitat d`emissió de
moneda i la creació el 1868 de la pesseta). (podeu veure tb el llibre, pàgina 134 ); *la supressió dels consums
(impostos que gravaven els productes bàsics i que eren molt impopulars (es tornaren a recuperar el 1870); *per a
resoldre el deute públic, es van vendre les mines al capital estranger (Llei de mines de 1871. Veure tema següent)
3.- La monarquia d`Amadeu I de Savoia (1870-1873).
El General Prim serà l`encarregat de trobar un candidat a la Corona entre les diverses cases reials
europees. Després de diverses negociacions, s`imposà la candidatura d`Amadeu de Savoia, membre de
la casa reial italiana i home partidari d`una monarquia democràtica. La seua candidatura fou
votada favorablement a les Corts espanyoles i el nou rei arribà a Espanya el 30 de Desembre de
1870. Tanmateix, el seu principal valedor, el general Prim fou assassinat tres dies abans.
3.1.- L`oposició a la monarquia.
Políticament, va comptar amb l’oposició dels següents grups:
I) Els moderats. Conscients de les dificultats perque tornaren els Borbons, comencen a organitzar-
se i perfilar el futur partit alfonsí, defensor de la restauració de la monarquia en la persona
del fill de la Reina, Alfons XII. Cànovas del Castillo, anà captant adeptes entre els
terratinents, la noblesa i els militars, convencent-los que la tornada dels Borbons era
garantia d`ordre i estabilitat.
II) Ràpidament, els moderats tindràn el suport de l`Església, contraria a la llibertat de cultes
establerta a la Constitució de 1869.
III) També, s`aniràn afegint a este grup, els grans capitalistes (capital industrial i financer); neutrals
en un principi, però després hostils a un règim que podia regular el treball infantil a les
fàbriques, abolir l`esclavatge a Cuba, etc.
IV) En l`àmbit de l`esquerra, tindrà l`oposició dels republicans, i dels grups camperols i
proletaris, pels quals la revolució del 68 consistia en un canvi social. Així, els llauradors
andalusos i extremenys demanaven un repart de la terra, mentre que a les principals
ciutats, les revoltes s’adreçaven a la supressió dels consums i sobretot a les quintes
(reclutament de l`exèrcit. Veieu pàgina 135 del llibre vell i ---- del llibre nou). En un primer
moment, les aspiracions populars van ser recollides pels republicans, però el fracàs de les
insurreccions el 1868 i 69 i sobretot, el fracàs de la I República portarà a l`extensió de
l`internacionalisme, anarquisme i socialisme (I Internacional. Veure tema 8)
V) L`entronització d`Amadeu va donar arguments al carlisme per tornar a les armes.1872
3.2.- L`enfonsament de la monarquia d`Amadeu.
Diversos factors acabaren amb la monarquia d`Amadeu. Destaquem els següents
(com s’adonareu tenen relació, alguns d’ells amb els opositors polítics i socials a la monarquia, que hem
vist abans)

4. Isabel II (1844-1868). El Sexenni Democràtic (1868-1874), IES GUADASSUAR. Dpt. Història.
4 4
A) La guerra carlina. El 1872, els sectors del carlisme més partidaris de la via armada, tornaren a
la insurrecció, animats per un candidat, Carles VII i per les dificultats del nou règim. La
revolta es va localitzar al País Basc, Navarra i algunes zones de la Catalunya interior, sense
constituir un perill com al 1833, però si un focus d`inestabilitat.
B) La Guerra de Cuba. El 1868, s`havia iniciat una revolta amb el “Grito de Yara”, animada pels
criolls (classes mitjanes cubanes) i amb suport popular (negre) en prometre`s la fi de l`esclavatge.
Es tractava d’aconseguir un govern propi i l’abolició de l’esclavatge. El govern intentà abolir
l`esclavatge, però topà amb l`oposició dels terratinents cubans i dels interessos econòmics
espanyols a l`illa (Marqués de Comillas i comerciants catalans dedicats a la venda d`esclaus i
l’exportació de productes industrials ). Açò evità qualsevol eixida pacífica a la crisi. (En el tema
dedicat a la Restauració s`inclou una explicació sobre tota la qüestió cubana fins 1898)
C) Les insurreccions federalistes i les revoltes pageses. També l`any 1872 es van produir un
conjunt d`insurreccions/revoltes on es combinava l`acció dels anarquistes de la 1ªInternacional
amb els republicans federalistes, ràpidament reprimides. (Revoltes contra les quintes). Les
quintes designaven el sistema de reclutament militar al segle XIX i part del XX. Tots els joves
podien ser cridats a files, però es podien lliurar aquells que pagaven un impost o compensació a
l`Estat. A la pràctica, els rics pagaven i no anaven i els pobres anaven o s`endeutaven per poder
pagar. (El servei durava de 2 a 8 anys i es cridava un jove de cada 5 entre 20 i 30 anys). (més
detalls en la pàgina 136 del llibre vell i 162 i 163 del nou). Les quintes van ser eliminades pels
governs republicans, i instauraren en el seu lloc el voluntariat remunerat. Tanmateix, continuaren
comptant amb l’exèrcit convencional per a resoldre els problemes polítics (guerra carlina,
insurreccions, etc). Després de 1874, les quintes tornaren a imposar-se fins la reforma de
Canalejas de 1911.
Mentre, al camp andalús, sovintejaven les revoltes i les ocupacions de finques per part dels
jornalers. La resposta del govern fou la repressió.Tot açò allunyava la població del règim monàrquic.
D) Un element fonamental va ser la desintegració de la coalició governamental (unionistes,
progressistes i demòcrates) que va deixar el rei sense el suport necessari per solucionar els
problemes del país. (En dos anys, sis governs). Mentre, l`oposició practicava l`abstencionisme
en el parlament. Per últim, els militars, cada cop estaven més prop dels Borbons.
D`esta manera, el 10 de Febrer de 1873 Amadeu de Savoia renunciava al tron.
4.- La Iª República (1873-1874).
Davant la renúncia d`Amadeu, les Corts, dipositaries de la sobirania nacional, van decidir
sotmetre a votació la proclamació de la República, que va ser aprovada per 258 a favor i 32
en contra. Aquestes dades són enganyoses perquè la major part dels diputats eren monàrquics i el
pas a una República era una simple estratègia perquè tornaren els Borbons.
4.1.- Els corrents republicans. (ideologies republicanes)
Proclamada la República, la iniciativa política correspondrà als grups republicans. Aquestos,
s`organitzaven al voltant del Partit Demòcrata Republicà Federal, dirigit per Pi i Margall, sorgit
del partit demòcrata. El federalisme propugnava:
 un sistema de pactes lliurement establerts entre els diferents pobles o regions
històricoculturals com una forma d`entendre l`estat espanyol (es tractava de construir
un estat democràtic federal) que s’oposava al centralisme liberal;
 el laicisme de l’Estat (l’Estat no té religió i no manté econòmicament cap religió. Això
ho veurem en la II República, 1931-36);
 també era antimilitarista (oposició al sistema de quintes) i propugnava un projecte de
transformació social que compaginava l’ampliació dels drets i llibertats amb la
intervenció de l'Estat per a regular les condicions laborals.
 Aquest projecte de canvi social intentava resoldre les qüestions que la revolució
liberal havia deixat pendent, com ara la reforma agrària , la millora de les
condicions de treball (a les fàbriques) i l’establiment d’un sistema educatiu

5. Isabel II (1844-1868). El Sexenni Democràtic (1868-1874), IES GUADASSUAR. Dpt. Història.
5 5
obligatòri. A diferència de les revolucions anteriors, ara les classes populars van tenir
una directa participació: creien que un canvi polític havia de culminar en la
República i en un canvi social (simultàniament).
El republicanisme tenia el suport de la xicoteta burgesia (botiguers, artesans, empleats,), les classes
populars urbanes i sectors del moviment obrer i jornaler, encara que ací predominaven les idees
anarquistes.
Però dins del republicanisme federal hi havia diverses famílies: *els bènevols (Pi i Margall), que
controlaven el partit i eren defensors de la legalitat vigent front a les insurreccions armades; *els
intransigents (José Mª Orense), que defensaven la via insurreccional i el cantonalisme (Els cantons, eren
agrupacions de diversos municipis que tractaven d`organitzar-se políticament, sense reconéixer el
poder central. Es tractava de construir un estat republicà, descentralitzat i democràtic “des de baix”,
amb la participació popular); i finalment, un sector dels republicans, coneguts com a *unitaris
(Castelar), defensaven el model republicà, però centralista i sense cap reforma social.
Els anys 1868 i 69, són la demostració de l'expansió del republicanisme federal (veure mapa pàgina 139
llibre vell i ) i esclaten diverses revoltes (Cadis, Badajoz, Sevilla, etc) que foren reprimides per l'exèrcit
(general Prim). Tot i el fracàs, els grups republicans tornarien a sorgir el 1873. (en el llibre nou pàgines
166 i 167 se'n parla del republicanisme)
4.2.- Els governs republicans.
La proclamació de la República fou rebuda amb entusiasme per part de les masses populars que
creien que havia arribat l`hora de concretar les seues aspiracions. A moltes ciutats es constituiren,
com al 1868, Juntes Revolucionaries; els jornalers andalusos ocuparen terres i el moviment obrer
reivindicava la reducció de la jornada i l`augment dels salaris.
Les Juntes reclamaven l’abolició dels consums i de les quintes. Els consums eren impostos que
s`aplicaven sobre els productes bàsics (carn, sabó, etc) i eren molt impopulars. Les quintes designaven
el sistema de reclutament de soldats al segle XIX i part del XX. (ja explicat abans).
Els governs republicans
 El primer govern. Estanislau Figueras. Febrer-Maig de 1873. Els dirigents republicans tenien
molt d’interès en respectar la legalitat i ràpidament enviaren a l’exèrcit a reprimir els revoltats, la
qual cosa va reduir el suport popular al règim.
Una vegada pacificat el panorama, es convoquen unes eleccions a Corts per a construir l'estat federal.
Estes eleccions són guanyades pels republicans, però amb una abstenció del 70%. (veure pàgina 142 llibre
vell ).
 El segon govern. Pi i Margall._Juny-Juliol de 1873. Amb les noves Corts, es proclamat president
Pi i Margall i es comença a redactar un projecte de Constitució que mai no entrà en vigor.
(Constitució de 1873). Segons aquesta, Espanya era una República Federal composta per 17
estats més els territoris d’ultramar. Cada estat podia elaborar la seua Constitució, però respectant la
de l`Estat (molt semblant als USA). Té una declaració de drets molt ampla i per primera vegada en
el segle XIX es declarava l`estat laic, sense cap preferència a l`Església catòlica. A imitació
també dels USA, era presidencialista: el president del govern tenia amplis poders i garantia les
relacions entre els diversos estats.
La Constitució no arribà mai a aplicar-se pels greus conflictes que patirà el país i per la
divisió entre els republicans (intransigents, benèvols, unitaris, etc)
Efectivament, a partir de Juliol, la República entra en un període d`efervescència
revolucionària amb els següents problemes:
*el conflicte carlí, que s`extèn des de Catalunya fins el Maestrat i Terol;
*la guerra de Cuba, on els militars i funcionaris espanyols establerts a l`illa actuaven al marge del
govern republicà, donat que tots ells eren monàrquics i negaven, així, qualsevol eixida pacífica;
*la insurrecció cantonalista, molt forta allà on la població era de majoria republicana (intransigent) i
radicalitzada per l’actuació dels grups anarquistes. Exemples: Múrcia, Cartagena, Cadis, València,
Màlaga, Alacant, Bailén, Castelló, (Alcoi, on esclata una vaga general que dona lloc a la presa del

6. Isabel II (1844-1868). El Sexenni Democràtic (1868-1874), IES GUADASSUAR. Dpt. Història.
6 6
poder pels insurgents durant 3 dies) . Els protagonistes dels aixecaments cantonalistes eren un
conglomerat d`artesans, botiguers i treballadors assalariats que tractaven de construir un “Estat
republicà” basat en agrupacions de municipis (cantons) que funcionaven sota l’ideal de la
democràcia directa i de la socialització dels serveis i independent del poder central. Decebuts per la
lentitud dels canvis, organitzen revoltes i insurreccions . Totes elles seran reprimides molt
durament pels militars.
Pi i Margall, incapaç de controlar la situació, dimiteix el 18 de Juliol de 1873.
 El tercer govern. Nicolás Salmerón. Juliol-Setembre de 1873. A la vegada que van sorgint tots
aquestos conflictes , Salmerón substitueix Pi i Margall i decideix actuar amb la força de les armes,
concedint als generals (tots ells borbònics) amplis poders per a reprimir la revolta. D`esta
manera, la República iniciava un gir cap a la dreta. Finalment dimitirà en negar-se a signar les
penes de mort als activistes de la insurrecció cantonalista.
 El quart govern. Emilio Castelar. Setembre-1873-Gener 1874. D`ençà es continua el gir cap a la
dreta, continuant la repressió i tancant el Parlament per por a una destitució. Al Gener, amb
la reapertura del Parlament, els diputats republicans esquerrans pretendràn forçar la
dimissió de Castelar, però per impedir-ho, el general Pavia va envair el Parlament i amb la
Guàrdia Civil va dissoldre per la força la reunió (semblant al 23-F de Tejero)
Poc després, s’organitzava un govern presidit pel General Serrano amb el suport dels unionistes i
dels progressistes amb l’objectiu d’aconseguir una República conservadora ,però els grups
conservadors espanyols ja tenien la seua opció: al Desembre de 1874, el general Martínez Campos
va proclamar, en Sagunt, rei d’Espanya a Alfons XII. El període que s`havia iniciat al 1868 es
tancava amb la tornada dels Borbons.
D'aquesta manera conclou la 1ª experiència democràtica del segle XIX a Espanya. La República, no
cuallà perquè:
*no tenia una base social suficientment ampla per a recolzar-se i havia de fer front als *poderossos
interessos conservadors (terratinents, exèrcit, església);
*D`altra banda, s`ha d`assenyalar les divisions internes entre els grups que pretenien un canvi polític
amb reformes socials (republicans federalistes, bàscicament xicotetes burgesies) i els que desitjaven
accelarar els canvis amb un clar qüestionament del sistema de propietat privada (anarquistes entre el
moviment obrer, revoltes dels jornalers, etc).