TEMA 2. LIBERALISME I NACIONALISME. LA REVOLUCIÓ FRANCESA

1. CAUSES DE LA RF
- 1760, males collites: pugen preus i el descontentament popular
- Burgesia: marginació política
- Crisi financera: grans despeses de l’Estat i la cort
- Necessari reforma fiscal: oposició dels nobles
- Influència de les idees il·lustrades
- Existència del model polític anglès i nord-americà

2. LA RF

Inici de la revolta: 1789
- L’aristocràcia es nega a pagar impostos i el rei convoca els Estats Generals:
- Maig 1789: Versalles, Estats Generals: 3 Estats (o estaments): noblesa, clergat i poble.
Únic vot per grup.
- Els representants del 3r Estat (els burgesos): vot x persona, doble representació i
deliberació conjunta.
         - Idea de fons: sobirania nacional; els diputats dels Estats Generals representaven
         la voluntat de la nació.
- Monarca no accepta i part noblesa tampoc.

a. Assemblea Nacional:
- El Tercer Estat (burgesos i alguns il·lustrats), 20 de juny en un pavelló de París (Jeu de
Paume) es van erigir en representants de la nació: Assemblea Nacional.
- Compromís d’elaborar una Constitució: reflexar la voluntat dels francesos.
- 14 de juliol 1789: les classes populars van donar suport a la burgesia amb la presa de la
Bastilla: agafar armes i van defensar per la força el procés revolucionari.
- Revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial: Gran Por.

b. Assemblea Constituent:
- 4 d’agost: es suprimeix els privilegis feudals i es promulga la Declaració de Drets de
l’home i del ciutadà.
        - Declaració: reconeixia drets inalienables: llibertats individuals i col·lectives, la
igualtat, impostos...
- Monarquia constitucional i parlamentària:
        a) gran pressió popular que anhelava un canvi de règim.
        b) la por dels reis que van tenir que acceptar els nou sistema constitucional.
- 1791: Constitució.

c. Monarquia constitucional/ Assemblea Nacional Legislativa
- 1791: Constitució, exemplificava els ideals del liberalisme polític. Separació de poders,
sobirania nacional, igualtat legal, sufragi censatari, propietat privada, monarquia
constitucional...
- Noves lleis per garantir la igualtat.
- Crea la Guàrdia Nacional: per defensar els ideals de la RF davant els defensors de
l’absolutisme.
- Constitució Civil del clero: separa Església-Estat; desamortització dels béns eclesiàstics.
- Opositors: noblesa, clero, monarquia, sectors populars (sufragi universal)... volen la
República.
- Fugida de Varennes, juny de 1791: rei va intentar fugir per unir-se a l’exèrcit austríac
per envair França i restablir l’absolutisme. Clima de desconfiança.
- Abril de 1792: es declara la guerra a Àustria i aquests ataquen fins arribar a París.
- Revolta: jacobins, grup radical, va movilitzar el poble.
- 10 d’agost van assaltar el palau reial, van ficar el monarca a la presó i van proclamar la
República (a mans dels girondins).

d. Convenció Nacional:
Girondina:
- Judici i execució del rei. Provoca l’aliança de les monarquies europees.
- Revoltes contrarrevolucionàries (La Vendeé)
Jacobina:
- Nova Constitució de 1793: sufragi universal
- Es crea el Comité de Salud Pública (Robespierre).
- Lleva en massa: exèrcit civil per fer fora la invasió estrangera.
- Tribunals revolucionaris: presó o mort pels sospitosos de ser contrarevolucionaris
(Política del Terror). Llei dels sospitosos.
- Llei de Màximum: preus màxims, control de salaris, protecció dels pobres, etc.
- Distribució dels béns dels contrarevolucionaris, venda de terres del clero, et.c
- Radicalització i govern dictatorial. Juliol 1714: cop d’estat de Termidor i executats els
jacobins.

e. Directori:
- 1794: govern en mans de la burgesia conservadora.
- 1795, Nova Constitució: predomini dels propietaris i limitava el poder al poble;
    govern col·legiat.
- Liberalisme s’oposava a l’absolutisme i l’aristocràcia com a al democràcia social dels
    jacobins; així tenia l’oposició dels partidaris de l’absolutisme com de les classes
    populars.
- Context: guerra contra les potències absolutistes d’Europa, l’exèrcit era important:
    únic capaç de posar ordre: Napoleó Bonaparte, gràcies al suport de la burgesia, cop
    d’Estat 1799: tot el poder a les seves mans (Consolat).


                               socials4eso.wikispaces.com

Esquema de la revolució francesa

  • 1.
    TEMA 2. LIBERALISMEI NACIONALISME. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1. CAUSES DE LA RF - 1760, males collites: pugen preus i el descontentament popular - Burgesia: marginació política - Crisi financera: grans despeses de l’Estat i la cort - Necessari reforma fiscal: oposició dels nobles - Influència de les idees il·lustrades - Existència del model polític anglès i nord-americà 2. LA RF Inici de la revolta: 1789 - L’aristocràcia es nega a pagar impostos i el rei convoca els Estats Generals: - Maig 1789: Versalles, Estats Generals: 3 Estats (o estaments): noblesa, clergat i poble. Únic vot per grup. - Els representants del 3r Estat (els burgesos): vot x persona, doble representació i deliberació conjunta. - Idea de fons: sobirania nacional; els diputats dels Estats Generals representaven la voluntat de la nació. - Monarca no accepta i part noblesa tampoc. a. Assemblea Nacional: - El Tercer Estat (burgesos i alguns il·lustrats), 20 de juny en un pavelló de París (Jeu de Paume) es van erigir en representants de la nació: Assemblea Nacional. - Compromís d’elaborar una Constitució: reflexar la voluntat dels francesos. - 14 de juliol 1789: les classes populars van donar suport a la burgesia amb la presa de la Bastilla: agafar armes i van defensar per la força el procés revolucionari. - Revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial: Gran Por. b. Assemblea Constituent: - 4 d’agost: es suprimeix els privilegis feudals i es promulga la Declaració de Drets de l’home i del ciutadà. - Declaració: reconeixia drets inalienables: llibertats individuals i col·lectives, la igualtat, impostos... - Monarquia constitucional i parlamentària: a) gran pressió popular que anhelava un canvi de règim. b) la por dels reis que van tenir que acceptar els nou sistema constitucional. - 1791: Constitució. c. Monarquia constitucional/ Assemblea Nacional Legislativa - 1791: Constitució, exemplificava els ideals del liberalisme polític. Separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal, sufragi censatari, propietat privada, monarquia constitucional... - Noves lleis per garantir la igualtat. - Crea la Guàrdia Nacional: per defensar els ideals de la RF davant els defensors de l’absolutisme. - Constitució Civil del clero: separa Església-Estat; desamortització dels béns eclesiàstics.
  • 2.
    - Opositors: noblesa,clero, monarquia, sectors populars (sufragi universal)... volen la República. - Fugida de Varennes, juny de 1791: rei va intentar fugir per unir-se a l’exèrcit austríac per envair França i restablir l’absolutisme. Clima de desconfiança. - Abril de 1792: es declara la guerra a Àustria i aquests ataquen fins arribar a París. - Revolta: jacobins, grup radical, va movilitzar el poble. - 10 d’agost van assaltar el palau reial, van ficar el monarca a la presó i van proclamar la República (a mans dels girondins). d. Convenció Nacional: Girondina: - Judici i execució del rei. Provoca l’aliança de les monarquies europees. - Revoltes contrarrevolucionàries (La Vendeé) Jacobina: - Nova Constitució de 1793: sufragi universal - Es crea el Comité de Salud Pública (Robespierre). - Lleva en massa: exèrcit civil per fer fora la invasió estrangera. - Tribunals revolucionaris: presó o mort pels sospitosos de ser contrarevolucionaris (Política del Terror). Llei dels sospitosos. - Llei de Màximum: preus màxims, control de salaris, protecció dels pobres, etc. - Distribució dels béns dels contrarevolucionaris, venda de terres del clero, et.c - Radicalització i govern dictatorial. Juliol 1714: cop d’estat de Termidor i executats els jacobins. e. Directori: - 1794: govern en mans de la burgesia conservadora. - 1795, Nova Constitució: predomini dels propietaris i limitava el poder al poble; govern col·legiat. - Liberalisme s’oposava a l’absolutisme i l’aristocràcia com a al democràcia social dels jacobins; així tenia l’oposició dels partidaris de l’absolutisme com de les classes populars. - Context: guerra contra les potències absolutistes d’Europa, l’exèrcit era important: únic capaç de posar ordre: Napoleó Bonaparte, gràcies al suport de la burgesia, cop d’Estat 1799: tot el poder a les seves mans (Consolat). socials4eso.wikispaces.com