3. Recursos ESPANYA EN EL SEGLE XIX GUERRA I REVOLUCIÓ FERRAN VII ISABEL II SEXENNI DEMOCRÀTIC LA RESTAURACIÓ CONSTITUCIONALISME ECONOMIA POBLACIÓ I SOCIETAT
4. Enllaços d’interés La guerra del Francés La batalla de Trafalgar Les Corts de Cadis L’arribada del ferrocarril L’arquitectura madrilenya
5. Guerra i revolució Els afusellaments del 3 de maig La guerra de la Independència Uniformes La guerra del Francés La batalla de Trafalgar Caricatures de Josep Bonaparte Les Corts de Cadis
13. L’afusellament de Torrijos i el cant a Torrijos Canto a Torrijos Helos allí, junto a la mar bravía cadáveres están ¡ay! los que fueron honra del libre, y con su muerte dieron almas al cielo, a España nombradía. Ansia de patria y libertad henchía sus nobles pechos que jamás temieron, y las costas de Málaga los vieron cual sol de gloria en desdichado día. Españoles, llorad; mas vuestro llanto lágrimas de dolor y sangre sean, sangre que ahogue a siervos y opresores, y los viles tiranos, con espanto, siempre delante amenazando vean alzarse sus espectros vengadores. José de ESPRONCEDA (1808-1842)
33. Text: La forma de govern La forma de govern Amb això arribem […] a determinar els factors que integren aquesta forma de govern i la posició que cada un ocupa respecte dels altres. Aquests components exteriors són tres: 1r Els oligarques […] o notables de cada bàndol, que en formen la «plana major», residents ordinàriament al centre. 2n Els cacics […] disseminats pel territori. 3r El governador civil, que els serveix d’òrgan de comunicació i d’instrument. A això es redueix fonamentalment tot l’artifici sota la feixuguesa del qual gemega rendida i prostrada la nació. Oligarques i cacics constitueixen allò que en solem dir classe directora o governant, distribuïda […] en «partits». […] En les eleccions […] no és el poble, sinó les classes conservadores i governants, les que falsifiquen el sufragi i corrompen el sistema, abusant de la seua posició, de la seua riquesa, dels ressorts de l’autoritat i del poder que, per a dirigir des d’aquest les masses, els havia sigut lliurat […] J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: memoria y resumen de la información , 1902
34. Text: El cacic El cacic Cada regió i cada província es trobava dominada per un particular irresponsable […] vulgarment anomenat […] cacic, sense la voluntat i el beneplàcit del qual no es movia un full de paper, no es despatxava un expedient, ni es pronunciava una resolució, […] ni es nomenava un jutge, ni es traslladava un empleat, ni s’escometia una obra; per a ell no hi havia […] llei d’aigües, ni llei de caça, ni llei municipal, ni llei de comptabilitat, ni lleis d’enjudiciament, ni llei electoral, […] ni lleis fiscals […] Era declarat exempt del servei militar qui ell volia que ho fóra, amb preu o sense; s’extraviaven els expedients i les cartes que ell volia que s’extraviaren; es feia justícia quan ell tenia interés perquè se’n fera, i es resolia a posta contra llei quan no tenia raó aquell qui volia afavorir; […] era diputat provincial, alcalde o regidor aquell qui ell designava o rebia […]. J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: memoria y resumen de la información , 1902
35. Constitucionalisme La constitució de 1812 La constitució de 1845 La constitució de 1869 La constitució de 1876 Comparativa de constitucions (I) Comparativa de constitucions (II)
36. Text: La constitució de 1812 La constitució de 1812 Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la Nació i, per tant, pertany exclusivament a aquesta el dret d’establir les lleis fonamentals. Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Art. 16. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei. Art. 17. La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establits per la llei. Art. 172. 1. El rei no pot impedir per cap pretext la reunió de les Corts en les èpoques i en els casos assenyalats per la Constitució, ni suspendre-les ni dissoldre-les, ni de cap manera entrebancar-ne les sessions i deliberacions. Els qui l’aconsellen o auxilien en qualsevol temptativa per a aquests actes, seran declarats traïdors i perseguits com a tals. Art. 172. 11. El rei no pot privar cap individu de la llibertat, ni imposar-li per ell mateix cap pena. El secretari del despatx que signe l’ordre, i el jutge que l’execute, en seran responsables davant la Nació, i castigats com a reus d’atemptats contra la llibertat individual. Art. 371. Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o cap aprovació anterior a la publicació, sota les restriccions i les responsabilitats que estableixen les lleis. Constitució espanyola , Cadis, 19 de març de 1812
37. Text: La constitució de 1845 La constitució de 1845 Art. 2. Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues idees sense censura prèvia, amb subjecció a les lleis. Art. 7. No pot ser detingut, ni pres, ni separat del seu domicili cap espanyol, ni violada sa casa, sinó en els casos i en la forma que les lleis prescriuen. Art. 12. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Art. 43. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei, i la seua autoritat s’estén a tot allò que porte a la conservació de l’ordre públic a l’interior, i a la seguretat de l’estat a l’exterior, d’acord amb la Constitució i amb les lleis. Art. 66. Als tribunals i jutjats pertany exclusivament la potestat d’aplicar les lleis en els judicis civils i criminals, i no poden exercir altres funcions que les de jutjar i fer que s’execute el que s’ha jutjat.
38. Text: La constitució de 1869 La constitució de 1869 Art. 17. Tampoc pot ser privat cap espanyol del dret d’emetre lliurement les seues idees i opinions, tant de paraula, com per escrit, valent-se de la impremta o d’un altre procediment semblant. Del dret de reunir-se pacíficament. Del dret d’associar-se per a tots els fins de la vida humana que no siguen contraris a la moral pública […] Art. 32. La sobirania resideix essencialment en la nació, de la qual emanen tots els poders. Art. 34. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts. El rei sanciona i promulga les lleis. Art. 35. El poder executiu resideix en el rei, que l’exerceix per mitjà dels ministres. Art. 36. Els tribunals exerceixen el poder judicial.
39. Text: La constitució de 1876 La constitució de 1876 Art. 13. Tot espanyol té dret a emetre lliurement les seues idees i opinions, tant de paraula, com per escrit, valent-se de la impremta o d’un altre procediment semblant, sense subjecció a la censura prèvia. De reunir-se pacíficament. D’associar-se per a tots els fins de la vida humana […] Art. 18. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Art. 50. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei, i la seua autoritat s’estén a tot allò que porte a la conservació de l’ordre públic a l’interior i a la seguretat de l’estat a l’exterior, d’acord amb la Constitució i amb les lleis. Art. 76. Als tribunals i jutjats pertany exclusivament la potestat d’aplicar les lleis en els judicis civils i criminals, i no poden exercir altres funcions que les de jutjar i fer que s’execute el que s’ha jutjat.
46. Població i societat Distribució de la població Evolució de la població Principals províncies emissores d’emigrants L’arquitectura madrilenya La vida de la classe dirigent La vida dels obrers
52. La Comunidad Valenciana en el siglo XIX Salaris en la indústria tèxtil Proclama del general Elío en persecució dels liberals Assassinat de Camacho Vicent Domènec Treball en un arrossar a Cullera Palau del Marqués de Campo Conreu i exportació de taronges Exposició de maquinària agrícola Comarques valencianes Denominacions de la Comunitat Història de la Comunitat (I) Història de la Comunitat (II)
53. Text: Proclama del general Elío en persecució dels liberals Proclama del general Elío en persecució dels liberals Fidels habitants dels regnes de València i Múrcia. Existeix encara entre nosaltres la llavor de la insurrecció i la discòrdia, i els seus sequaços, abusant de les ordres i els decrets humans de Sa Majestat propis del seu paternal i tendre cor, s’atreveixen a temptatives tan inútils, que han convençut Sa Majestat de la previsió d’ordenar que siguen jutjats amb tot el rigor de la llei i d’una comissió militar. No hi ha cap espanyol fidel i amant de la seua Pàtria i del seu Rei que puga complir els deures com a tal si, sabent que alguna persona té o fomenta idees contra la pau i les lleis que ens governen, no acudeix a delatar-la. El qui fóra convençut del fet que ha tingut notícies de converses o projectes perjudicials, i que no n’ha informat, serà jutjat segons la gravetat del cas, sense cap disculpa. València, 17 d’octubre de 1814. El capità general, Javier Elío
